Eleccions municipals 2023

Centrem sondeja Sandro Rosell per ser candidat a l'alcaldia de Barcelona

La formació liderada per Àngels Chacón s'ha reunit amb l'expresident del Barça per plantejar-li aquesta possibilitat; Santi Vila és un altre nom ben vist a la cúpula de la formació, que al març celebra el congrés fundacional

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 9 de febrer de 2022 a les 16:16 |
Sandro Rosell, en una imatge d'arxiu | Europa Press
La batalla per l'alcaldia de Barcelona pot sumar un nou aspirant en els propers mesos. Es tracta de Sandro Rosell, expresident del Barça, que ha estat sondejat pels responsables de la formació política Centrem, amb Àngels Chacón al capdavant. Així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital, que indiquen que Rosell podria ser un perfil "interessant" a l'hora de plantejar un model alternatiu al d'Ada Colau des del coneixement de la ciutat i, també, des d'una òptica allunyada de la política partidista acompanyada d'un perfil empresarial experimentat com el de l'expresident del club blaugrana. Rosell manté una posició pública de baixa intensitat des que va ser absolt per l'Audiència Nacional en la causa contra ell per blanqueig de capitals, que el va dur a passar dos anys en presó preventiva per ordre de la jutgessa Carmen Lamela.

Les fonts consultades assenyalen que s'han produït reunions entre Rosell i Chacón, convertida en líder de Centrem i que també es prepara pel congrés fundacional de la formació, previst per mitjans de març. Una de les qüestions més rellevants que el partit -que aplega representants del PDECat, de la Lliga, de Convergents i de Lliures- és triar els perfils per liderar la candidatura a Barcelona, a la Generalitat i també al Congrés dels Diputats. Un altre dels noms que són ben vistos a Centrem per la capital catalana és el de Santi Vila, exconseller de Cultura, que ja ha complert la seva condemna per inhabilitació vinculada al judici de l'1-O. Vila, però, encara té un procés judicial pendent per les obres de Sixena, previst pel 4 de maig, i que li pot portar més maldecaps. 


En aquest context, el nom de Rosell ha anat prenent cos com a possibilitat. La política no li és aliena -el seu pare va ser fundador de Convergència-, disposa d'experiència en empreses multinacionals -és el cas de Nike, marca que va fer desembarcar al Camp Nou per patrocinar la samarreta del Barça- i també en un rol institucional destacat, com és la presidència del club blaugrana. El 2010 va arribar al càrrec amb un resultat esclatant, superant el 60% dels vots, per substituir el seu enemic íntim Joan Laporta, de qui va ser vicepresident esportiu -autor del fitxatge de Ronaldinho- però de qui es va acabar distanciant per discrepàncies sobre la política del club.

El mandat de Rosell va arrencar amb èxits, com ara el doblet de la temporada 2011 -Lliga i Champions-, però es va anar torçant amb l'adeu de Pep Guardiola -que mai va trobar-se còmode amb la nova junta- i, a partir d'aquí, el rumb va ser descendent. El 23 de gener del 2014 va plegar com a president del Barça, sense acabar de ser concret en les explicacions que el van dur a plegar, i va deixar Josep Maria Bartomeu com a relleu. Tots dos van tenir problemes judicials pel fitxatge de Neymar, que va acabar condemnant el club com a persona jurídica. Rosell es va mantenir en perfil baix fins que l'any 2017 el seu nom va saltar de nou a primera fila per l'ingrés a presó per un presumpte delicte de blanqueig de capitals i organització criminal del qual va ser absolt.


Un cop fora de la presó, va assenyalar que, si no hagués estat president del Barça, no hauria ingressat a cap centre penitenciari. Preguntat en una entrevista a Mundo Deportivo sobre si tenia interès en tornar-se a presentar a les eleccions blaugrana -que finalment va guanyar Laporta amb gran marge sobre la resta de candidats-, Rosell va remarcar que li havia promès a la seva mare que ni tan sols s'ho plantejaria. De cara al 2023, se li ha ofert explorar la possibilitat d'una candidatura a les eleccions municipals barcelonines, on hauria de confrontar el projecte amb Ada Colau, Jaume Collboni, Ernest Maragall i Elsa Artadi, aquesta última ja proclamada com a candidata de Junts. 

Del radar de Centrem ja ha desaparegut la possibilitat d'una candidatura liderada per Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), a qui observen com a proper a Junts. La formació centrista, que al març consolidarà el lideratge orgànic de Chacón, també té pendent veure com s'articula al territori i si els principals alcaldes del PDECat -Marc Castells (Igualada), Meritxell Roigé (Tortosa), Marc Solsona (Mollerussa), Albert Piñeira (Puigcerdà), Carles Pellicer (Reus)- opten per sumar-se d'una manera o altra a Junts o bé emprendre un camí al costat del nou projecte. Els postconvergents sumen més de cent alcaldes i, en alguns municipis, poden ser claus per decidir qui governa i qui acaba integrant els bancs de l'oposició.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació