1 de 10
Crònica

La Moncloa desa el diàleg al congelador en plena batussa al Parlament

Sánchez no reunirà la taula fins que hi hagi "acords rellevants", de manera que només la bilateral troba lloc en el calendari; l'independentisme continua enrocat al Parlament entre peticions de dimissió a Borràs

Pere Aragonès i Pedro Sánchez, el 15 de setembre a Barcelona. | Adrià Costa
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 8 de febrer de 2022 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cap de les dues vies diferenciades que defensen les corrents de l'independentisme pot exhibir múscul aquests dies. Els partidaris del camí legitimista observen amb recança com el Parlament, malgrat el discurs amb què hi va aterrar Laura Borràs, ha esquivat la desobediència a l'hora de mantenir-li l'escó a Pau Juvillà, ja desposseït de l'acta i decidit a tenir un rol secundari sense entrar en baralles partidistes. Els defensors de la via pragmàtica, patrocinadors del diàleg amb l'Estat i que celebren en veu baixa el "principi de realitat" que -segons ells- ha tastat Borràs a la cambra catalana, tampoc poden treure pit ni collir fruits: la Moncloa ha desat la taula de diàleg al congelador i ja verbalitza sense subterfugis que la mesa només es reunirà si hi ha "acords rellevants". La batussa pel cas Juvillà exemplifica els efectes de la desunió estratègica, una circumstància que es veu agreujada pels successius ajornaments de la negociació.

Sí que hi ha espai, això sí, pels canals estatutaris habituals, com és el cas de la comissió bilateral. L'organisme se citarà el 18 de febrer a Barcelona en una trobada presidida per la consellera Laura Vilagrà i que, a l'altra banda, hi trobarà la ministra Isabel Rodríguez, portaveu del govern espanyol. Rodríguez ha estat l'encarregada d'insistir que, sense "acords rellevants", la taula de diàleg no es reunirà. Des de Palau, de fet, comencen a donar per descomptat que el febrer i el març acabaran sense que hi hagi nova trobada formal i pública dels equips encapçalats per Pere Aragonès i Pedro Sánchez, i l'horitzó se'n va cap al mes d'abril. El compromís de reunir la mesa a principis del 2022 ja s'ha esfumat, tot i que es va arribar a fer públic l'any passat.


"Quan ens necessitin, segur que ens vindran a buscar", ressalten fonts governamentals en referència a quan serà el moment més idoni per reprendre públicament les cites amb la part estatal. Les relacions entre ERC i el PSOE no passen pel seu millor moment després de l'ensurt de la reforma laboral -només un vot equivocat d'un diputat del PP va salvar el govern espanyol, que aquesta vegada no va rebre el suport habitual dels republicans-, però existeix la certesa que tornaran a col·laborar al llarg del que queda de legislatura. La llei de l'audiovisual i la de memòria històrica, per exemple, apareixen en l'horitzó com a votacions que dependran en bona mesura dels republicans.


ERC, que ha aprofitat l'afer de Borràs per brandar la via de la negociació i avisar dels perills de les "jugades mestres", no només nota la pressió de la Moncloa per allargar el diàleg, sinó que veu com els socis de Junts insisteixen en donar per liquidada la negociació i passar al terreny de les "alternatives", per ara sense concretar. També reclamen que la direcció estratègica del procés passi a dependre del Consell per la República, una de les qüestions pendents de reformular des que es va tancar l'acord per reeditar la coalició, a finals de maig de l'any passat. En les múltiples reunions de la cúpula independentista dels últims mesos -amb ERC, Junts, la CUP, l'ANC i Òmnium- s'hi ha debatut extensament sobre la qüestió, i encara no hi ha una conclusió en ferm.

Una de les possibilitats, segons detallen fonts coneixedores de les converses, és que el Consell serveixi com a "empara política" de la direcció estratègica. Tanmateix, el calendari de l'entitat a l'exili liderada per Carles Puigdemont -a qui Junts aposta per atorgar un paper en aquesta cúpula independentista- continua endavant, i aquest mes de març, com a molt tard, escollirà els membres del seu particular consell executiu. El Consell no ha format part de l'agenda oficial d'Aragonès en la ronda de contactes amb partits i entitats per refer la unitat estratègica de cara a la conferència de dilluns vinent al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) davant de 300 persones. Les invitacions van començar a sortir de Palau a principis d'aquesta setmana.


La prioritat, refer la "unitat antirepressiva"


De tots els actors del cas Juvillà, qui menys ha aprofitat per carregar contra la resta de partits ha estat el protagonista. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el ja exdiputat de la CUP s'ha ofert, si calia, a presentar-se com a "culpable" dels esdeveniments. "Fem un flac favor al país entrant en una batussa. Si la culpa l'ha de tenir algú, ja l'agafo jo", ha assegurat Juvillà, que també ha demanat bastir una estratègia d'unitat antirepressiva. El Govern -que ha esquivat aprofundir en el xoc amb Borràs, tot i el malestar evident a porta tancada- s'hi ha agafat com a possible "mínim comú denominador" per trobar la manera de fer front a ingerències de la justícia estatal. "L'estratègia ha de ser viable i pràctica", ha ressaltat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. La CUP, en tot cas, ha demanat que el cas del seu exrepresentant no serveixi per "enganyar més".



Els ànims, però, continuen escalfats, amb Borràs al centre de les crítiques. En Comú Podem n'ha demanat la dimissió per haver "mentit" sobre la situació de Juvillà, una petició que també ha verbalitzat Ciutadans. La formació que lidera Carlos Carrizosa a la cambra catalana també ha proposat que es gravi la intervenció de la presidenta del Parlament en la junta de portaveus, prevista a porta tancada i en la qual la dirigent de Junts té previst donar explicacions. La petició, registrada formalment, es fonamenta en l'interès mediàtic de l'episodi i en la "transparència deguda" a la ciutadania. Per ara, Borràs no té prevista una roda de premsa específica sobre aquesta qüestió.

Sí que ha aprofitat l'inici del ple d'aquest dimarts per consignar "l'alteració" que suposa l'absència de Juvillà, a qui es va retirar l'acta divendres passat amb efectes retroactius al 28 de gener, que és quan va arribar el primer requeriment de la Junta Electoral Central (JEC). La mesa ha posat en marxa un informe als serveis jurídics per escatir la cadena d'esdeveniments de la setmana passada. Tant Borràs com la secretària general de la cambra, Esther Andreu -encarregada de procedir a la retirada de l'acta-, han negat tenir res a veure amb el fet que Juvillà ja no fos convocat a l'últim ple. La carpeta de l'exdiputat de la CUP continua viva i, enmig de la batussa, el govern espanyol aprofita per desar -una vegada més- el diàleg al congelador. Amb el dubte de si, després de les eleccions a Castella i Lleó, es reprendran els contactes públics entre governs.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació