07
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
21:05h
El PP enfila el tram final de la campanya de les eleccions a Castella i Lleó amb una acumulació d'episodis que han afeblit seriosament el seu lideratge a les enquestes. Diumenge vinent, les urnes diran si Pablo Casado, a través dels resultats que obtingui Alfonso Fernández Mañueco, avança cap a la Moncloa o si ensopega seriosament. Les enquestes assenyalen un descens de les expectatives populars, que fins ara han tingut en Castella i Lleó un dels seus feus. L'actuació de la direcció conservadora amb motiu de la reforma laboral -aprovada el 3 de febrer passat- ha estat un compendi de patinades i pot acabar també afectant els resultats de diumenge.
La gestió que ha fet el PP de la seva oposició al projecte de reforma laboral del govern de coalició PSOE-Podem ha acabat com el rosari de l'aurora. Des del primer moment, Génova va quedar astorada davant l'èxit de la vicepresidenta Yolanda Díaz posant d'acord els sindicats i la CEOE. El suport de la gran patronal al projecte de Díaz va descol·locar Casado i va obrir una nova crisi entre el líder de la dreta i Antonio Garamendi.
L'espectacle de dijous passat al Congrés dels Diputats es va començar a covar quan Génova va veure que a Pedro Sánchez, ERC i el PNB no li responien en aquest cas i que la votació podria anar d'un pèl, és a dir, d'un vot. Aleshores es van abocar tots els esforços per convèncer els dos diputats d'UPN, formació molt conservadora i aliada històrica dels populars a Navarra. La Moncloa havia tancat un acord amb la UPN, però els dos representants navarresos al Congrés, Carlos García Adanero i Sergio Sayas, van trencar la disciplina de vot per votar "no" a la reforma laboral.
Ho tenien a tocar. Però el dia clau, el PP va cometre una d'aquestes relliscades que valen mitja legislatura. L'error del diputat Alberto Caserovotant "sí" per via telemàtica va suposar l'aprovació del projecte i va cobrir de ridícul a Casado i al seu número dos, Teodoro García Egea, veritable avalador d'un Casero que, per més sarcasme, és el secretari d'organització de Génova.
Pels mateixos dies, mentre els portaveus del PP quedaven afònics denunciant la gestió dels fons Next Generation per part del govern espanyol, des de Brussel·les aplaudien Pedro Sánchez. Fins i tot la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es desfeia en elogis envers la Moncloa. Un fet que va coincidir amb les crítiques proferides per l'expresident José María Aznar al lideratge de Casado.
Els darrers esdeveniments en la política espanyola han posat a la picota l'estil d'oposició matusser de Génova. Una manera de fer que ja es va deixar veure amb motiu de l'intent de moció de censura a Múrcia. Davant la por a una aliança exitosa entre els taronja i el PSOE, Génova va embogit i va declarar una guerra a mort contra Inés Arrimadas. El PP va recórrer a Fran Hervías, antic braç dret d'Albert Rivera que havia estat l'home fort de l'aparell de Ciutadans, per desmantellar l'estructura del partit d'Arrimadas i empènyer molts quadres a entrar al PP.
Només importa guanyar
L'estratègia de l'equip de Casado està basada en impulsar la màxima polarització i subordinar-ho tot al resultadisme. L'objectiu és desgastar Sánchez com sigui i anar encadenant victòries territorials que aplanin el camí al seu líder. Però la vocació polaritzadora pateix d'un encaix amb la realitat. Els discursos intransigents de Génova xoquen amb el pragmatisme de la CEOE o de la Comissió Europea i deixen Casado fora de joc massa vegades. Cosa que, al final, acaba erosionant a qui en definitiva no té els estris del poder, per seguir la lògica andreottiana.
D'altra banda, està per veure com quedarà el balanç de les eleccions anticipades. A Madrid, el PP va triomfar, però al preu elevat d'entronitzar Isabel Díaz Ayuso, avui dia una alternativa clara a Casado. Si Fernández Mañueco ensopega diumenge -i això vol dir no només que passi a l'oposició sinó que necessiti Vox-, li serà difícil a Casado negar el seu paper en uns resultats insuficients. El cúmul d'errors de l'equip del líder conservador i García Egea exposa el nerviosisme i les presses d'un grup dirigent poc sòlid i amb un futur cada dia més incert.
La gestió que ha fet el PP de la seva oposició al projecte de reforma laboral del govern de coalició PSOE-Podem ha acabat com el rosari de l'aurora. Des del primer moment, Génova va quedar astorada davant l'èxit de la vicepresidenta Yolanda Díaz posant d'acord els sindicats i la CEOE. El suport de la gran patronal al projecte de Díaz va descol·locar Casado i va obrir una nova crisi entre el líder de la dreta i Antonio Garamendi.
L'espectacle de dijous passat al Congrés dels Diputats es va començar a covar quan Génova va veure que a Pedro Sánchez, ERC i el PNB no li responien en aquest cas i que la votació podria anar d'un pèl, és a dir, d'un vot. Aleshores es van abocar tots els esforços per convèncer els dos diputats d'UPN, formació molt conservadora i aliada històrica dels populars a Navarra. La Moncloa havia tancat un acord amb la UPN, però els dos representants navarresos al Congrés, Carlos García Adanero i Sergio Sayas, van trencar la disciplina de vot per votar "no" a la reforma laboral.
Ho tenien a tocar. Però el dia clau, el PP va cometre una d'aquestes relliscades que valen mitja legislatura. L'error del diputat Alberto Caserovotant "sí" per via telemàtica va suposar l'aprovació del projecte i va cobrir de ridícul a Casado i al seu número dos, Teodoro García Egea, veritable avalador d'un Casero que, per més sarcasme, és el secretari d'organització de Génova.
Pels mateixos dies, mentre els portaveus del PP quedaven afònics denunciant la gestió dels fons Next Generation per part del govern espanyol, des de Brussel·les aplaudien Pedro Sánchez. Fins i tot la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es desfeia en elogis envers la Moncloa. Un fet que va coincidir amb les crítiques proferides per l'expresident José María Aznar al lideratge de Casado.
Els darrers esdeveniments en la política espanyola han posat a la picota l'estil d'oposició matusser de Génova. Una manera de fer que ja es va deixar veure amb motiu de l'intent de moció de censura a Múrcia. Davant la por a una aliança exitosa entre els taronja i el PSOE, Génova va embogit i va declarar una guerra a mort contra Inés Arrimadas. El PP va recórrer a Fran Hervías, antic braç dret d'Albert Rivera que havia estat l'home fort de l'aparell de Ciutadans, per desmantellar l'estructura del partit d'Arrimadas i empènyer molts quadres a entrar al PP.
Només importa guanyar
L'estratègia de l'equip de Casado està basada en impulsar la màxima polarització i subordinar-ho tot al resultadisme. L'objectiu és desgastar Sánchez com sigui i anar encadenant victòries territorials que aplanin el camí al seu líder. Però la vocació polaritzadora pateix d'un encaix amb la realitat. Els discursos intransigents de Génova xoquen amb el pragmatisme de la CEOE o de la Comissió Europea i deixen Casado fora de joc massa vegades. Cosa que, al final, acaba erosionant a qui en definitiva no té els estris del poder, per seguir la lògica andreottiana.
D'altra banda, està per veure com quedarà el balanç de les eleccions anticipades. A Madrid, el PP va triomfar, però al preu elevat d'entronitzar Isabel Díaz Ayuso, avui dia una alternativa clara a Casado. Si Fernández Mañueco ensopega diumenge -i això vol dir no només que passi a l'oposició sinó que necessiti Vox-, li serà difícil a Casado negar el seu paper en uns resultats insuficients. El cúmul d'errors de l'equip del líder conservador i García Egea exposa el nerviosisme i les presses d'un grup dirigent poc sòlid i amb un futur cada dia més incert.