La Xina vindica el seu nou paper al món als Jocs d’Hivern de Beijing 2022
El politòleg Miquel Vila desgrana les claus de l'esdeveniment esportiu, que reafirma l'aliança entre Xi Jinping i Vladimir Putin, en plena crisi a Ucraïna
Putin i Jinping, aquest divendres passat
|
Europa Press
NacióDigital i el Catalonia Global Institute, un think tank de política internacional, publiquen el desè episodi de la col·laboració que permet als lectors del diari atansar-se, de forma periòdica, didàctica i també realista, a l'envitricollat àmbit de les relacions internacionals. El politòleg Miquel Vila analitza l'esdeveniment esportiu més important del primer trimestre del 2022, que suposa un terrabastall geopolític de gran calibre: els Jocs Olímpics d'Hivern a Beijing, amb un missatge clar de la Xina i una aliança amb Vladimir Putin en plena crisi a Ucraïna.
L’organització d’uns Jocs Olímpics te poc a veure amb l’esperit d’esportivitat que normalment el discurs d’aquests vol presentar. Són un esdeveniment polític i geopolític en tota regla, on els estats que els acullen volen enviar un missatge al món.
Si en els Jocs Olímpics de Beijing del 2008 la Xina es volia presentar com un país obert a integrar-se a les estructures del sistema internacional liderades per Occident, en els Jocs d’Hivern de 2022 la Xina fa clara la seva voluntat de voler construir un món segons les seves pròpies normes.
El dia de la inauguració dels Jocs d’Hivern de Beijing 2022, ha sigut la data triada pel president Xi Jinping i Vladimir Putin per anunciar el reforçament de la seva aliança. Jocs que s’inicien en mig de les tensions entre Rússia i l’OTAN degut a la possibilitat d’invasió d’Ucraïna. Beijing ha donat suport a la posició de Moscou sobre Ucraïna i en contra de l’ampliació de l’OTAN, i Rússia a les reivindicacions xineses sobre Taiwan.
La preparació dels Jocs d’Hivern de Beijing del 2022 s’han vist immersos per la polèmica, tant pel que representarien per la política de “COVID cero” per la Xina – recordem que el país presenta fortes restriccions per l’entrada de viatgers des del 2020 – com per les acusacions de vulneració de drets humans per part de la Xina al poble uigur i altres minories musulmanes, i les crides al boicot dels Jocs per aquesta qüestió.
Ara bé, sembla que la campanya internacional de grups simpatitzants dels uigurs, tibetans i hongkonguesos, no han sigut del tot reeixides. Mentre que els països de l’angloesfera – tret de Nova Zelanda – amb unes relacions força deteriorades amb Beijing han decidit no enviar representats diplomàtics, per contra, països com França i Alemanya van descartar sumar-s’hi – fins i tot arribant a posar en dubte de què aquesta mesura se la pogués considerar boicot.
L’Índia, un país que també té relacions tenses amb la Xina, va anunciar que no enviaria diplomàtics a les cerimònies d'obertura i tancament dels Jocs, just un dia abans de que aquests comencessin. El motiu, és que Beijing va escollir per a dur la torxa olímpica durant el seu recorregut per la Xina a Qi Fabao, un dels comandants que va liderar les forces xineses en els enfrontaments a la frontera amb soldats indis en els territoris en disputa, que es van saldar amb més de trenta morts.
La veritat és que aquests boicots disten molt de l’impacte dels que vam veure durant la Guerra Freda, on van ser els comitès olímpics els que no van participar. I aquesta ha sigut una mesura que ningú ha seguit. Fins i tot, el comitè olímpic taiwanès – oficialment "Taipei xinesa" – que en un inici havia amenaçat en què no participaria dels Jocs d'Hivern, finalment va decidir fer-ho després de les advertències del Comitè Olímpic Internacional.
En molts casos la presència de diplomàtics o caps d’estat passa inadvertida per al públic internacional o simplement ni tan sols se l’esperava. Al cap i a la fi, malgrat la càrrega política que hi puguem trobar, els protagonistes d’aquesta competició segueixen sent els atletes.
Per la banda dels patrocinadors, veiem que entre els més importants consten empreses occidentals com Coca-cola, Airbnb o Intel. Tot i que sí que cal dir que a diferència del que vam veure amb els Jocs de Tòquio, on la temàtica olímpica va ser el tema comú en les seves campanyes publicitàries, conscient dels problemes d’imatge que els podria comportar, han optat per un perfil més baix.
La interdependència econòmica entre la Xina i Occident, ha fet que fins i tot aquells països que han volgut utilitzar els Jocs d’Hivern per a mostrar les seves crítiques a Beijing ho hagin fet a mitges. A l’espera de veure si cap dels atletes que pugin al podi faran cap acció reivindicativa, sembla que la Xina tindrà uns Jocs d’Hivern d’acord amb els seus plans. La Xina lluny de fer concessions, redobla la seva confiança en el seu sistema i emprarà els Jocs d’Hivern com un aparador d’aquest.
Finalment, més enllà de les qüestions estrictament polítiques també cal remarcar el fet de com la Xina està esdevenint una potència esportiva en els jocs d’hivern, tal com recull aquest reportatge de Supchina. Per tant, podem esperar que la Xina sigui un dels països que més medalles guanyi. La tria dels Jocs d’Hivern per a representar davant el món la fortalesa del model xinès, no és pas casualitat.
