Anàlisi

La retirada de l'escó a Juvillà despulla tots els actors de l'independentisme

L'episodi d'aquesta setmana al Parlament evidencia la manca d'unitat estratègica, enfronta el discurs de Borràs amb els fets i retrata els problemes per superar els debats irresolts de la tardor del 2017

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 5 de febrer de 2022 a les 20:00 |
Laura Borràs i Pau Juvillà, al Parlament. | Junts
"No hi ha lleialtat". Aquest és un dels diagnòstics més repetits en privat per part de dirigents independentistes a l'hora de referir-se a la pèrdua de l'escó de Pau Juvillà. El cas ha tornat a situar ERC, Junts i la CUP davant dels límits de la desobediència institucional, ha evidenciat la desunió estratègica i ha qüestionat el paper de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, perquè el desenllaç no ha diferit de l'episodi que va desembocar en la retirada de l'acreditació a Quim Torra. Un episodi que va ser molt criticat per Junts quan es va produir, el gener de fa dos anys, i que ara provoca més d'un comentari irònic a les files dels republicans, aquests dies centrats en definir la situació de Borràs com un aterratge al "principi de realitat".

La situació de Juvillà té impacte directe en el futur de la legislatura, perquè la CUP acumula arguments per distanciar-se de la majoria governamental i, al seu torn, Junts ha augmentat els decibels de les crítiques contra els anticapitalistes. "Han volgut enviar Borràs a la paperera de la història", assenyalaven portaveus del partit de Carles Puigdemont dijous a la tarda. Esgrimien que existia un acord per no demanar la delegació de vot del ja exdiputat de la CUP, entesa que minuts després era desmentida pels anticapitalistes i també per ERC. Els republicans han optat per un perfil baix en tota la polèmica, exhibint públicament "lleialtat" a Borràs, però no amaguen algun somriure quan constaten que la presidenta de la cambra ha "descobert" els límits del Parlament que tant van retreure a Roger Torrent. Així queden tots els actors després de l'episodi.


Borràs i Junts, presoners del seu discurs


El 27 de gener del 2020, quan Borràs era diputada al Congrés, va escriure un tuit en el qual adjuntava una captura d'una proposta de resolució que defensava la vigència de l'escó de Torra un cop la JEC havia ordenat treure-li la condició de diputat. "Acceptar prendre-li l'acta és acceptar el cop d'estat!", s'exclamava Borràs. Aquell 27 de gener, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, va executar la decisió de la Junta Electoral i va deixar l'expresident sense l'escó. Se li va desconnectar el box de votació i la legislatura va entrar en una fase final només allargada per la pandèmia.


El tuit és un dels exemples que situen Borràs davant l'hemeroteca a l'hora d'analitzar el cas de Juvillà. Un altre és el discurs que va fer en prendre possessió del càrrec, quan va expressar aquest missatge: "Protegiré la independència de la cambra sense ingerències dels altres poders. Quedi dit com a declaració d'intencions". En la mateixa intervenció, del 12 de març de l'any passat, va citar com a exemple Carme Forcadell, però en cap moment va esmentar Torrent, convertit en blanc de les crítiques de Junts des que es va negar en rodó a posar en marxa la investidura de Puigdemont.


Tot i que s'han fet maniobres diferents -portar al ple el recurs contra la JEC al Suprem, per exemple-, al final la secretària general nomenada per Borràs, Esther Andreu, ha executat la decisió per evitar imputacions personal o bé a d'altres funcionaris. En la mesa celebrada divendres, la presidenta de la cambra va indicar que desconeixia què feien els treballadors de la cambra i que en cap moment va demanar acatar la Junta Electoral. En tot cas, però, Borràs no va acceptar la delegació de vot de Juvillà al ple, al qual ja no se'l va convocar. Un cop acabada la votació, el Parlament ja el va fer constar com a desposseït de l'acta amb data del 28 de gener, quan va arribar l'ultimàtum de la JEC. Fins i tot exdirigents afins com Josep Costa, nèmesi de Torrent a la mesa l'anterior legislatura, han fet tuits crítics amb la cadena de decisions dels últims dies.

El desenllaç, per tant, posa en qüestió el discurs legitimista de Junts, que en campanya defensava procedir a l'aixecament de la declaració d'independència en cas de superar el 50% dels vots. També impacta en el lideratge de Borràs, projectada durant tota la setmana com a principal defensora dels drets dels diputats per part del seu partit -que demanava "lleialtat" a la resta de formacions- i que ha topat amb les maquinàries existents al Parlament. Les mateixes denunciades en anteriors etapes i que van portar a almenys una desena de xocs entre Junts i ERC al llarg de la legislatura passada.

ERC, a l'expectativa amb la taula de diàleg ajornada


Tampoc ha estat una setmana senzilla per a ERC, encara que els seus dirigents interpretin que el cas de Borràs els dona la raó amb actuacions fetes l'anterior legislatura. Les acusacions de "mentir" i de "postureig" vessades contra la presidenta del Parlament han quedat en l'àmbit privat, i en les reunions amb ella s'han limitat a demanar explicacions, com va passar en la mesa de divendres. Tot i evitar el xoc directe durant tota la setmana, Marta Vilalta va fer un fil divendres en què demanava explicacions a Borràs i denunciava la "injustícia" comesa amb Torrent fa dos anys. Fonts del partit, en tot cas, lamenten que "ni tan sols el president Pere Aragonès" estava assabentat de si s'autoritzaria la delegació de vot de Juvillà.


El problema per als republicans, en tot cas, és tot allò que té a veure amb el flanc de Madrid. Aquesta setmana han vist amb l'ai al cor com la reforma laboral de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz tirava endavant per un error d'un diputat del PP, una carambola que no s'hauria arribat a produir en cas que ERC, com al llarg de tota la legislatura, hagués fet costat al govern espanyol en una votació clau. Els republicans, com Bildu i el PNB, van optar per enviar un missatge a la Moncloa amb el vot en contra, acabat de refermar un cop es va constatar l'existència d'una majoria alternativa que no era tal perquè els dos diputats d'UPN van incomplir les ordres de la direcció.

El malestar principal d'ERC passa perquè el projecte estrella d'Aragonès, la taula de diàleg, no arrenca. Existia el compromís de reunir-la durant les primeres setmanes de l'any, però probablement es desplaçarà fins a Setmana Santa. Tampoc hi ha data per la comissió bilateral, que havia de citar-se entre l'última setmana de gener i la primera de febrer. El president, a banda, ha vist com la CUP el plantava en la ronda de contactes per "rearmar" l'independentisme camí de la conferència que farà el 14 de febrer. Espera verbalitzar-hi una proposta que vehiculi el 52% aconseguit a les eleccions de fa un any. Un percentatge de vot que no s'ha articulat de manera estable al Parlament, com s'ha tornat a certificar amb la defensa, fins aquesta setmana, de l'escó de Juvillà.

La CUP, un soci cada vegada més distanciat


El debat de política general, en el qual la CUP va reclamar apostar per un referèndum en aquesta legislatura, i els pressupostos han obert un esvoranc entre els anticapitalistes -els primers que van pactar amb Aragonès per fer-lo president- i el Govern. El cas del diputat desposseït de l'acta ha enemistat especialment la CUP amb Junts. El malestar és recíproc: els anticapitalistes retreuen als de Borràs no haver-los informat de res en les hores clau de dijous, mentre que l'altra part els acusa d'haver incomplert un pacte basat en no demanar la delegació de vot de Juvillà. La CUP no va votar el dictamen sobre el ja exdiputat en senyal de protesta, mentre que Junts els acusa d'haver volgut enviar la presidenta del Parlament a la "paperera del codi penal" amb aquest episodi.


De fet, des de les files del partit de Puigdemont es recorda aquests dies que la CUP a va tombar els pressupostos de la legislatura del referèndum, que es va pressionar per aprovar la llei de desconnexió malgrat els dubtes a Junts pel Sí, que es va vetar la investidura de Jordi Turull i que els comptes d'Aragonès es van haver d'aprovar amb els comuns. Els anticapitalistes sostenen que el rumb del Govern és "autonomista" i planten batalla amb qüestions com el Hard Rock i els Jocs Olímpics d'Hivern. Aquesta setmana van esquivar la reunió amb Aragonès perquè els Mossos van detenir quatre activistes que es van mobilitzar per aturar el desnonament del Bloc Llavors.

El cas Juvillà, per tant, conté tots els ingredients dels grans debats que han corcat l'independentisme des de la tardor del 2017: l'abast de la desobediència institucional, la resposta a la repressió de l'Estat, les dificultats per bastir un full de ruta unitari i l'empatia entre els principals dirigents del moviment. Juvillà ha acabat perdent l'acta, malgrat les promeses de Borràs de fer les coses diferent que Torrent, i la majoria governamental és més dèbil que fa unes setmanes. I això que partia d'una posició, després del debat de política general i dels pressupostos, que ja era minsa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació