06
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
11
de febrer
a les
16:20h
Aquest dimarts es va produir un fet històric. El Congrés va donar llum verda a l'inici del tràmit per crear una comissió d'investigació parlamentària sobre els casos d'abusos sexuals comesos en el si de l'Església catòlica, que ho veu amb forta reticència. La proposta venia de Podem, ERC i Bildu, però va rebre el suport del PSOE. El PP i Vox s'hi van posicionar en contra.
És un primer pas en un procés que pot ser llarg. I també incert. El PSOE tan sols ha permès que comenci el procés, però no ha assegurat que finalment avali la proposta, ja que estudia encara -segons el partit, d'acord amb les víctimes- si existeix una via més eficaç d'investigació, com seria una comissió d'experts. Aquesta és, de fet, la proposta defensada pel PNB. Per la seva banda, la Fiscalia general de l'Estat ha demanat a les fiscalies territorials que li trameti totes les causes obertes sobre abusos a l'Església. Sembla que, ara sí, ha arribat l'hora de la veritat per esbrinar el tema dels abusos a l'Església.
Una trobada decebedora a Roma
L'any 2014, les Nacions Unides van emetre un informe demolidor sobre els abusos a l'Església i van fer unes recomanacions: denunciar els casos a la justícia civil, lliurar la documentació interna sobre els fets, cessar els encobridors i indemnitzar les víctimes. La pressió sobre el papa Francesc creixia i el febrer del 2019 va convocar les associacions de víctimes. Més enllà de les bones paraules, però, les víctimes van deixar Roma decebudes. Una d'elles, Miguel Hurtado, explica a NacióDigital com veu l'actitud de l'Església. "Després de la trobada, no es van adoptar les mesures que li va demanar les Nacions Unides". Hurtado és autor d'un llibre bàsic per conèixer aquest capítol fosc del catolicisme, Manual del silenci, on explica l'actitud de la jerarquia davant els casos d'abús i la seva experiència, quan va patir abusos per part d'un monjo de Montserrat.
Segons Hurtado, "la Conferència Episcopal està instal·lada en la negació i aquest és un tema molt incòmode per al poder, tant el polític com el religiós". Expressa els dubtes de moltes víctimes per les respostes que pot donar el govern espanyol, al qual veuen temptat pel gatopardisme, fer veure que es prenen mesures però sense recorregut. En aquests moments, les relacions entre el govern de Pedro Sánchez i l'episcopat que lidera el cardenal Juan José Omella són relativament bones i no sembla que l'executiu estigui massa interessat a obrir un front contra l'Església.
Tres onades d'escàndols
Els casos d'abusos a l'Església són un tema conegut. Però no ha estat fins als darrers anys que s'ha instal·lat en el debat públic. Hurtado explica que hi ha hagut tres onades: una primera, el 2016, amb el cas dels maristes; l'especial fet per El País el 2019, any en què també va aparèixer el documental Examen de consciència; i finalment, quan aquest any El País ha lliurat al Vaticà, a l'episcopat espanyol i a tots els partits polítics informació sobre més de 200 casos. Aquest ha estat el desencadenant del suport del PSOE a la comissió d'investigació.
Omella i Francesc, navegant entre dues aigües
Les víctimes sempre han criticat la resposta del Vaticà als escàndols sexuals, que situen entre l'encobriment i la gestualitat. Amb Francesc, s'han fet moltes declaracions de condemna dels abusadors i de solidaritat amb les víctimes. S'ha creat una comissió antipederàstia, però de moment Roma no ha engegat cap investigació exhaustiva ni es planteja indemnitzacions. En una actitud similar es troba el president de l'episcopat espanyol, Juan José Omella. De moment, unacinquantena d'entitats catòliques progressistes han reclamat a la Conferència Episcopal que financi una Comissió de la Veritat per esclarir els escàndols. "L'Església espanyola fa com Francesc: paraules boniques però cap fet. Les mesures que s'haurien de prendre són les que va recomanar l'ONU", assegura Miguel Hurtado, que augura que s'està tan sols davant d'un iceberg.
El Regne Unit, un referent
La resposta als abusos ha estat en relació al poder que ha tingut l'Església en cada societat. Als països on s'han creat comissions estatals independents és on s'ha arribat més lluny. A França, l'Església va dur a terme una investigació que ha conclòs amb més de 300.000 casos al llarg de 70 anys, amb el compromís d'una indemnització. Per Hurtado, el referent ha estat el Regne Unit, amb una Comissió de la Veritat que ha estudiat tots els casos coneguts en esglésies, entitats i centres d'acollida, a iniciativa de l'exprimera ministra Theresa May. A Espanya i Itàlia, on l'Església conserva un enorme poder i capacitat d'influència social, la investigació i el suport a les víctimes és a les beceroles. Com fins ara a Portugal, on l'episcopat ha anunciat que engegarà una investigació en profunditat.
Irlanda és un cas especial. Possiblement, el país on el catolicisme ha empeltat més la societat, una investigació sobre els abusos en internats religiosos va concloure que més de 14.000 persones havien patit agressió. El descrèdit va ser tal que l'Església ha perdut bona part del seu prestigi. Els darrers anys, la societat irlandesa ha aprovat el divorci, l'avortament i el matrimoni gai. En el cas del referèndum sobre l'avortament, els bisbes es van mantenir al marge de la campanya per evitar fer més impopular la causa. Com explica Miguel Hurtado, "en els països on l'Església ha tingut més poder i on ha trigat més a col·laborar en les investigacions, la seva caiguda ha estat més acusada. Avui, Irlanda és una societat molt menys catòlica".
És un primer pas en un procés que pot ser llarg. I també incert. El PSOE tan sols ha permès que comenci el procés, però no ha assegurat que finalment avali la proposta, ja que estudia encara -segons el partit, d'acord amb les víctimes- si existeix una via més eficaç d'investigació, com seria una comissió d'experts. Aquesta és, de fet, la proposta defensada pel PNB. Per la seva banda, la Fiscalia general de l'Estat ha demanat a les fiscalies territorials que li trameti totes les causes obertes sobre abusos a l'Església. Sembla que, ara sí, ha arribat l'hora de la veritat per esbrinar el tema dels abusos a l'Església.
Una trobada decebedora a Roma
L'any 2014, les Nacions Unides van emetre un informe demolidor sobre els abusos a l'Església i van fer unes recomanacions: denunciar els casos a la justícia civil, lliurar la documentació interna sobre els fets, cessar els encobridors i indemnitzar les víctimes. La pressió sobre el papa Francesc creixia i el febrer del 2019 va convocar les associacions de víctimes. Més enllà de les bones paraules, però, les víctimes van deixar Roma decebudes. Una d'elles, Miguel Hurtado, explica a NacióDigital com veu l'actitud de l'Església. "Després de la trobada, no es van adoptar les mesures que li va demanar les Nacions Unides". Hurtado és autor d'un llibre bàsic per conèixer aquest capítol fosc del catolicisme, Manual del silenci, on explica l'actitud de la jerarquia davant els casos d'abús i la seva experiència, quan va patir abusos per part d'un monjo de Montserrat.
Segons Hurtado, "la Conferència Episcopal està instal·lada en la negació i aquest és un tema molt incòmode per al poder, tant el polític com el religiós". Expressa els dubtes de moltes víctimes per les respostes que pot donar el govern espanyol, al qual veuen temptat pel gatopardisme, fer veure que es prenen mesures però sense recorregut. En aquests moments, les relacions entre el govern de Pedro Sánchez i l'episcopat que lidera el cardenal Juan José Omella són relativament bones i no sembla que l'executiu estigui massa interessat a obrir un front contra l'Església.
Tres onades d'escàndols
Els casos d'abusos a l'Església són un tema conegut. Però no ha estat fins als darrers anys que s'ha instal·lat en el debat públic. Hurtado explica que hi ha hagut tres onades: una primera, el 2016, amb el cas dels maristes; l'especial fet per El País el 2019, any en què també va aparèixer el documental Examen de consciència; i finalment, quan aquest any El País ha lliurat al Vaticà, a l'episcopat espanyol i a tots els partits polítics informació sobre més de 200 casos. Aquest ha estat el desencadenant del suport del PSOE a la comissió d'investigació.
Omella i Francesc, navegant entre dues aigües
Les víctimes sempre han criticat la resposta del Vaticà als escàndols sexuals, que situen entre l'encobriment i la gestualitat. Amb Francesc, s'han fet moltes declaracions de condemna dels abusadors i de solidaritat amb les víctimes. S'ha creat una comissió antipederàstia, però de moment Roma no ha engegat cap investigació exhaustiva ni es planteja indemnitzacions. En una actitud similar es troba el president de l'episcopat espanyol, Juan José Omella. De moment, unacinquantena d'entitats catòliques progressistes han reclamat a la Conferència Episcopal que financi una Comissió de la Veritat per esclarir els escàndols. "L'Església espanyola fa com Francesc: paraules boniques però cap fet. Les mesures que s'haurien de prendre són les que va recomanar l'ONU", assegura Miguel Hurtado, que augura que s'està tan sols davant d'un iceberg.
El Regne Unit, un referent
La resposta als abusos ha estat en relació al poder que ha tingut l'Església en cada societat. Als països on s'han creat comissions estatals independents és on s'ha arribat més lluny. A França, l'Església va dur a terme una investigació que ha conclòs amb més de 300.000 casos al llarg de 70 anys, amb el compromís d'una indemnització. Per Hurtado, el referent ha estat el Regne Unit, amb una Comissió de la Veritat que ha estudiat tots els casos coneguts en esglésies, entitats i centres d'acollida, a iniciativa de l'exprimera ministra Theresa May. A Espanya i Itàlia, on l'Església conserva un enorme poder i capacitat d'influència social, la investigació i el suport a les víctimes és a les beceroles. Com fins ara a Portugal, on l'episcopat ha anunciat que engegarà una investigació en profunditat.
Irlanda és un cas especial. Possiblement, el país on el catolicisme ha empeltat més la societat, una investigació sobre els abusos en internats religiosos va concloure que més de 14.000 persones havien patit agressió. El descrèdit va ser tal que l'Església ha perdut bona part del seu prestigi. Els darrers anys, la societat irlandesa ha aprovat el divorci, l'avortament i el matrimoni gai. En el cas del referèndum sobre l'avortament, els bisbes es van mantenir al marge de la campanya per evitar fer més impopular la causa. Com explica Miguel Hurtado, "en els països on l'Església ha tingut més poder i on ha trigat més a col·laborar en les investigacions, la seva caiguda ha estat més acusada. Avui, Irlanda és una societat molt menys catòlica".