03
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
04
de febrer
a les
10:45h
Ha estat un ple del Parlament breu, però carregat de detalls. Detalls que expliquen, en bona mesura, dues tendències de fons viscudes al llarg dels últims anys: quin efecte tenen els límits de la desobediència institucional en l'independentisme, i fins a quin punt és evident la discrepància estratègica -però també tàctica- entre ERC, Junts i la CUP. El ple ha votat aquest dijous el dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat elaborat per defensar, Pau Juvillà, condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i camí de ser desposseït de l'acta per la Junta Electoral Central (JEC), però ho ha fet sense que el representant de la CUP fos convocat a l'hemicicle i sense que se li hagi acceptat la delegació de vot reclamada pels anticapitalistes aquest matí.
Aquesta delegació de vot és, de fet, el que ha generat una crisi entre la CUP i Junts, el partit de Laura Borràs, presidenta del Parlament i encarregada de verbalitzar la negativa a permetre-li el sufragi a distància per una qüestió de "conflicte d'interessos"derivada de l'article 16.1 del reglament. Quina és la pel·lícula dels fets? Fonts de Junts assenyalen que es va acordar, en una reunió amb els anticapitalistes i ERC celebrada dimecres al vespre, que la CUP no demanaria la delegació de vot per al ple en què es votés el dictamen de la comissió del diputat. Les mateixes fonts expressaven el malestar pel fet que els anticapitalistes, aquest matí, hagin decidit "incomplir l'acord" amb l'únic argument de voler enviar Borràs "a la paperera de la història".
Haver permès la votació de Juvillà, a qui la JEC demana substituir abans d'aquest divendres, hauria pogut comportar conseqüències jurídiques per a la presidenta de la cambra. Fonts parlamentàries d'ERC i de la CUP consultades per NacióDigital, però, neguen que hi hagués qualsevol entesa sobre no demanar la delegació de vot. En els cas dels republicans, a banda, també remarquen que les decisions que s'han anat prenent aquesta setmana -com ara la proposta d'aturar temporalment l'activitat parlamentària enarborada per Borràs- tampoc sorgien del consens previ. En privat, dirigents d'ERC insistien en el "bany de realitat" viscut a la cambra i ironitzaven amb què diria Borràs si Roger Torrent, el seu predecessor al Parlament, hagués actuat com ella.
Aquest és un dels nusos existents a la cambra, en la mesura que Junts va ser molt crític tant amb la negativa de Torrent de tirar endavant la investidura a distància de Carles Puigdemont -30 de gener del 2018- i amb la retirada de l'escó de Quim Torra, fa tot just dos anys. En públic, això sí, cap dirigent republicà ha sortit a criticar Borràs, perquè s'han imposat "lleialtat" i no entrar en una "espiral de retrets". La CUP, en canvi, sí que s'ha mostrat molt crítica amb la situació: ha denunciat, de fet, que a Juvillà ja no se l'ha convocat al ple, una manera de dir que ja no se'l considera diputat. L'enuig els ha dut a no participar en la votació, una decisió argumentada també en base a les contradiccions entre el contingut del dictamen i com el diputat ja no participa de la vida a la cambra.
Un dels detalls de la votació és que s'ha fet a mà alçada. Segons les fonts parlamentàries consultades, això ha estat així perquè els funcionaris s'han negat a activar el box de votació dels diputats. Les llistes amb els noms dels representants amb dret a participar en l'aprovació del text -que ha rebut el suport dels comuns- han tingut almenys dues versions diferents. En la primera, de fet, hi apareixia el nom de Juvillà. En la segona, el seu nom ja havia desaparegut. Un dels punts troncals del text de la comissió de l'Estatut del Diputats passava, precisament, per protegir els treballadors de la cambra, als quals no es vol situar al mig de cap problema jurídic.
Borràs argumenta "conflicte d'interessos" de Juvillà
El gran dubte que ha sobrevolat les hores prèvies al ple era què passaria amb Juvillà i, especialment, si podria votar. El vot -i cobrar la nòmina a final de mes- són elements indispensables per considerar-se diputat. La CUP, minuts abans d'arrencar el ple, no tenia coneixement de si havia estat acceptada la delegació demanada per a Juvillà, segons fonts parlamentàries consultades per NacióDigital. Borràs ha detallat que no s'ha acceptat la delegació de vot del diputat de la CUP per evitar un "conflicte d'interessos", recollit a l'article 16.1 del reglament del Parlament. Fonts coneixedores del funcionament de la cambra, però, assenyalen que no és possible la delegació del vot en cas que el diputat no hagi estat convocat al ple, com és el cas de Juvillà.
Què diu exactament l'article 16.1 citat per Borràs? "Hi ha conflicte d'interessos quan un diputat té un interès personal directe o indirecte que pot influir de manera inadequada en el compliment dels seus deures com a diputat de manera íntegra. S'entén per interessos personals els propis del diputat i els secundaris, corresponents al seu entorn familiar, d'amistats i d'altres persones jurídiques, organitzacions i entitats privades amb les quals hagi tingut una vinculació laboral, professional, de voluntariat o de defensa d'interessos corporatius que pugui comprometre la seva llibertat de vot". Fonts consultades apunten que el "conflicte d'interessos" l'ha de manifestar el diputat, no és una qüestió que pugui decidir la presidenta, incòmoda en moments del ple.
En tot cas, el president de la comissió de l'estatut del diputat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha admès que, malgrat que per l'independentisme Juvillà continua sent diputat, no es podrà garantir que això es traslladi a la pràctica. En altres paraules, el dictamen posa el límit de la desobediència en no posar en risc els funcionaris, cosa que a la pràctica implica que Juvillà no pot cobrar com a diputat ni que se li comptabilitzi el vot, dues qüestions que depenen dels treballadors de la cambra. De fet, la secretària general, Esther Andreu, ja ha advertit a la mesa oficialment que per evitar la seva imputació i la de funcionaris procedirà a activar la maquinària per rellevar Juvillà, al marge del dictamen. Un dictamen que també manifesta el rebuig del Parlament a l'ordre de la JEC, que es considera "contrària a dret" i que, si s'executa, vulneraria el dret a la presumpció d'innocència i a la tutela judicial efectiva.
L'oposició carrega contra la presidenta del Parlament
L'oposició ha carregat amb duresa contra Borràs durant el ple, que ha durat una hora. La portaveu del PSC, Alícia Romero, que amb el pas dels dies ha passat de defensar l'escó de Juvillà fins a la sentència ferma a demanar executar l'ordre de la JEC, ha acusat la presidenta i l'independentisme de no tenir el "coratge" per dir la veritat, i d'haver "segrestat" la sobirania del Parlament. En una línia similar, si bé han votat a favor del dictamen, el portaveu dels comuns, David Cid, ha lamentat l'actuació de la presidenta aquests últims dies i, fent el joc de paraules amb l'anterior president del Parlament, molt críticat per Borràs, ha parlat de "torrent de realitat".
ERC i Junts han optat per anar de bracet. El diputat Francesc de Dalmases, molt proper a Borràs, ha reivindicat el "compromís" de la presidenta i alertat que es convertirà en un "sacrifici estèril" si no és un compromís col·lectiu. També ha ressaltat també la "valentia" de Junts, però ha admès que aquesta "determinació política" no passarà mai per sobre dels funcionaris del Parlament. Jordi Orobitg, d'ERC, ha denunciat l'anomalia que suposa l'ordre de la JEC, però ha reconegut que el Parlament es troba avui "on no volia trobar-se" i, recordant què va passar fa dos anys en el cas Torra, que va derivar amb l'anunci en diferit d'unes eleccions anticipades desplaçades per la pandèmia.
El termini acaba divendres
El termini que va donar la JEC a Borràs acaba aquest divendres. Està previst que la presidenta del Parlament respongui a l'organisme electoral refermant el compromís del ple de mantenir l'acta de Juvillà, si bé a la pràctica el diputat de la CUP ja no exerceix com a parlamentari. Paral·lelament, el Tribunal Suprem s'ha de pronunciar sobre la petició de mesures cautelars que van sol·licitar tant Juvillà com el Parlament a través de dos recursos interposats la setmana passada. En el cas de Torra, el Suprem les va desestimar i va avalar l'ordre de la JEC. En el cas actual, l'alt tribunal manté el silenci i Juvillà ja és, a dia d'avui, més exdiputat que no pas diputat amb tots els drets.
Aquesta delegació de vot és, de fet, el que ha generat una crisi entre la CUP i Junts, el partit de Laura Borràs, presidenta del Parlament i encarregada de verbalitzar la negativa a permetre-li el sufragi a distància per una qüestió de "conflicte d'interessos"derivada de l'article 16.1 del reglament. Quina és la pel·lícula dels fets? Fonts de Junts assenyalen que es va acordar, en una reunió amb els anticapitalistes i ERC celebrada dimecres al vespre, que la CUP no demanaria la delegació de vot per al ple en què es votés el dictamen de la comissió del diputat. Les mateixes fonts expressaven el malestar pel fet que els anticapitalistes, aquest matí, hagin decidit "incomplir l'acord" amb l'únic argument de voler enviar Borràs "a la paperera de la història".
Haver permès la votació de Juvillà, a qui la JEC demana substituir abans d'aquest divendres, hauria pogut comportar conseqüències jurídiques per a la presidenta de la cambra. Fonts parlamentàries d'ERC i de la CUP consultades per NacióDigital, però, neguen que hi hagués qualsevol entesa sobre no demanar la delegació de vot. En els cas dels republicans, a banda, també remarquen que les decisions que s'han anat prenent aquesta setmana -com ara la proposta d'aturar temporalment l'activitat parlamentària enarborada per Borràs- tampoc sorgien del consens previ. En privat, dirigents d'ERC insistien en el "bany de realitat" viscut a la cambra i ironitzaven amb què diria Borràs si Roger Torrent, el seu predecessor al Parlament, hagués actuat com ella.
Aquest és un dels nusos existents a la cambra, en la mesura que Junts va ser molt crític tant amb la negativa de Torrent de tirar endavant la investidura a distància de Carles Puigdemont -30 de gener del 2018- i amb la retirada de l'escó de Quim Torra, fa tot just dos anys. En públic, això sí, cap dirigent republicà ha sortit a criticar Borràs, perquè s'han imposat "lleialtat" i no entrar en una "espiral de retrets". La CUP, en canvi, sí que s'ha mostrat molt crítica amb la situació: ha denunciat, de fet, que a Juvillà ja no se l'ha convocat al ple, una manera de dir que ja no se'l considera diputat. L'enuig els ha dut a no participar en la votació, una decisió argumentada també en base a les contradiccions entre el contingut del dictamen i com el diputat ja no participa de la vida a la cambra.
Un dels detalls de la votació és que s'ha fet a mà alçada. Segons les fonts parlamentàries consultades, això ha estat així perquè els funcionaris s'han negat a activar el box de votació dels diputats. Les llistes amb els noms dels representants amb dret a participar en l'aprovació del text -que ha rebut el suport dels comuns- han tingut almenys dues versions diferents. En la primera, de fet, hi apareixia el nom de Juvillà. En la segona, el seu nom ja havia desaparegut. Un dels punts troncals del text de la comissió de l'Estatut del Diputats passava, precisament, per protegir els treballadors de la cambra, als quals no es vol situar al mig de cap problema jurídic.
Borràs argumenta "conflicte d'interessos" de Juvillà
El gran dubte que ha sobrevolat les hores prèvies al ple era què passaria amb Juvillà i, especialment, si podria votar. El vot -i cobrar la nòmina a final de mes- són elements indispensables per considerar-se diputat. La CUP, minuts abans d'arrencar el ple, no tenia coneixement de si havia estat acceptada la delegació demanada per a Juvillà, segons fonts parlamentàries consultades per NacióDigital. Borràs ha detallat que no s'ha acceptat la delegació de vot del diputat de la CUP per evitar un "conflicte d'interessos", recollit a l'article 16.1 del reglament del Parlament. Fonts coneixedores del funcionament de la cambra, però, assenyalen que no és possible la delegació del vot en cas que el diputat no hagi estat convocat al ple, com és el cas de Juvillà.
Què diu exactament l'article 16.1 citat per Borràs? "Hi ha conflicte d'interessos quan un diputat té un interès personal directe o indirecte que pot influir de manera inadequada en el compliment dels seus deures com a diputat de manera íntegra. S'entén per interessos personals els propis del diputat i els secundaris, corresponents al seu entorn familiar, d'amistats i d'altres persones jurídiques, organitzacions i entitats privades amb les quals hagi tingut una vinculació laboral, professional, de voluntariat o de defensa d'interessos corporatius que pugui comprometre la seva llibertat de vot". Fonts consultades apunten que el "conflicte d'interessos" l'ha de manifestar el diputat, no és una qüestió que pugui decidir la presidenta, incòmoda en moments del ple.
En tot cas, el president de la comissió de l'estatut del diputat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha admès que, malgrat que per l'independentisme Juvillà continua sent diputat, no es podrà garantir que això es traslladi a la pràctica. En altres paraules, el dictamen posa el límit de la desobediència en no posar en risc els funcionaris, cosa que a la pràctica implica que Juvillà no pot cobrar com a diputat ni que se li comptabilitzi el vot, dues qüestions que depenen dels treballadors de la cambra. De fet, la secretària general, Esther Andreu, ja ha advertit a la mesa oficialment que per evitar la seva imputació i la de funcionaris procedirà a activar la maquinària per rellevar Juvillà, al marge del dictamen. Un dictamen que també manifesta el rebuig del Parlament a l'ordre de la JEC, que es considera "contrària a dret" i que, si s'executa, vulneraria el dret a la presumpció d'innocència i a la tutela judicial efectiva.
L'oposició carrega contra la presidenta del Parlament
L'oposició ha carregat amb duresa contra Borràs durant el ple, que ha durat una hora. La portaveu del PSC, Alícia Romero, que amb el pas dels dies ha passat de defensar l'escó de Juvillà fins a la sentència ferma a demanar executar l'ordre de la JEC, ha acusat la presidenta i l'independentisme de no tenir el "coratge" per dir la veritat, i d'haver "segrestat" la sobirania del Parlament. En una línia similar, si bé han votat a favor del dictamen, el portaveu dels comuns, David Cid, ha lamentat l'actuació de la presidenta aquests últims dies i, fent el joc de paraules amb l'anterior president del Parlament, molt críticat per Borràs, ha parlat de "torrent de realitat".
ERC i Junts han optat per anar de bracet. El diputat Francesc de Dalmases, molt proper a Borràs, ha reivindicat el "compromís" de la presidenta i alertat que es convertirà en un "sacrifici estèril" si no és un compromís col·lectiu. També ha ressaltat també la "valentia" de Junts, però ha admès que aquesta "determinació política" no passarà mai per sobre dels funcionaris del Parlament. Jordi Orobitg, d'ERC, ha denunciat l'anomalia que suposa l'ordre de la JEC, però ha reconegut que el Parlament es troba avui "on no volia trobar-se" i, recordant què va passar fa dos anys en el cas Torra, que va derivar amb l'anunci en diferit d'unes eleccions anticipades desplaçades per la pandèmia.
El termini acaba divendres
El termini que va donar la JEC a Borràs acaba aquest divendres. Està previst que la presidenta del Parlament respongui a l'organisme electoral refermant el compromís del ple de mantenir l'acta de Juvillà, si bé a la pràctica el diputat de la CUP ja no exerceix com a parlamentari. Paral·lelament, el Tribunal Suprem s'ha de pronunciar sobre la petició de mesures cautelars que van sol·licitar tant Juvillà com el Parlament a través de dos recursos interposats la setmana passada. En el cas de Torra, el Suprem les va desestimar i va avalar l'ordre de la JEC. En el cas actual, l'alt tribunal manté el silenci i Juvillà ja és, a dia d'avui, més exdiputat que no pas diputat amb tots els drets.