El Parlament defensa Juvillà davant l'ofensiva de la JEC però no li permet participar a la votació

La CUP evita participar del tràmit després que Borràs hagi rebutjat la delegació del sufragi amb l'argument de l'existència d'un "conflicte d'interessos"

Laura Borràs, aquest dijous.
Laura Borràs, aquest dijous. | Junts
Bernat Surroca / Oriol March
03 de febrer del 2022
Actualitzat a les 18:20h
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha comunicat aquest dijous poc després de les cinc de la tarda que no ha acceptat la delegació de vot de Pau Juvillà que la CUP havia demanat pel ple que ja està en marxa. Com ho ha argumentat? En base al que estipula l'article 16.1 del reglament de la cambra, que segons ella estipula que no es pot incórrer en un "conflicte d'interès" en votacions com la programada per avui. La votació a què fa referència és la del dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat sobre la situació de Juvillà, condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i a qui la Junta Electoral Central (JEC) demana substituir com a molt tard aquest divendres. Com que Juvillà és el protagonista del dictamen -aprovat gràcies a Junts, ERC i els comuns, però sense que la CUP hi hagi participat-, aquest conflicte d'interessos és el que fa que Borràs hagi decidit denegar la delegació de vot.

Què diu exactament l'article 16.1 citat per Borràs? "Hi ha conflicte d'interessos quan un diputat té un interès personal directe o indirecte que pot influir de manera inadequada en el compliment dels seus deures com a diputat de manera íntegra. S'entén per interessos personals els propis del diputat i els secundaris, corresponents al seu entorn familiar, d'amistats i d'altres persones jurídiques, organitzacions i entitats privades amb les quals hagi tingut una vinculació laboral, professional, de voluntariat o de defensa d'interessos corporatius que pugui comprometre la seva llibertat de vot". La CUP, minuts abans d'arrencar el ple, no tenia coneixement de si havia estat acceptada la delegació demanada per a Juvillà, segons fonts parlamentàries consultades per NacióDigital.

Eulàlia Reguant, diputada dels anticapitalistes, ha defensat la posició del seu partit, que passa per no participar en la votació perquè no s'ha acceptat la delegació de Juvillà. "La condició de diputat de Juvillà ja ha estat suspesa. No ha estat convocat al ple", ha assenyalat Reguant, que ha constatat com s'ha posat la sobirania del Parlament per sota de la decisió de la Junta Electoral. També ha reclamat que el cas del diputat condemnat sigui útil a l'hora de denunciar internacionalment la repressió. Fonts de la formació indiquen que la negativa a votar també s'explica pel fet que entra en contradicció amb els fets, com el fet que Juvillà ja no hagi estat convocat al ple.

El debat parlamentari ha estat dur, tant en el fons com en les formes. L'ha arrencat Jaume Alonso-Cuevillas, president de la comissió de l'Estatut del Diputat, que ha reconegut que hi haurà funcions de Juvillà que no es podran "garantir". La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha retret a l'independentisme que hagi dut a terme un "esperpent polític" al llarg de la setmana perquè -segons ella- no s'està dient "la veritat" a la ciutadania. "No tenen el coratge de fer-ho", ha indicat Romero. La dirigent socialista també ha acusat la majoria parlamentària de tenir "segrestada" la sobirania de la cambra. Acusacions que, després, Ignacio Garriga, líder de Vox, ha elevat de decibels amb la tradicional amenaça de dur els responsables de la mesa als tribunals.

David Cid, portaveu dels comuns, ha lamentat el "ridícul" que, segons ell, ha fet l'independentisme al llarg d'aquesta setmana. "Han intentat no seguir la doctrina Torrent i, al final, hi ha hagut un torrent de realitat", ha assenyalat Cid, que ha carregat contra els "trucs de màgia" de Borràs, a qui ha descrit com una dirigent centrada en ser "candidada permanent" de Junts en lloc de fer de presidenta del Parlament. "És un teatre", ha resumit el portaveu dels comuns. Li ha donat la raó Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans, que ha donat per fet que Juvillà ja no és diputat. Alejandro Fernández, del PP, ha ironitzat amb el fet que Borràs proposés una "setmana blanca de vacances".

Què diu el dictamen sobre Juvillà?
"Les forces polítiques del Parlament consideren que el límit a la desobediència política a la repressió de l’Estat passa per preservar els funcionaris de qualsevol tipus de responsabilitat penal i comptable per la que puguin ser perseguits", recull el dictamen. El redactat recull, com ja es va votar el 16 de desembre de l'any passat, que Juvillà continua sent diputat perquè un òrgan administratiu no té capacitat per apartar-lo i la seva ordre topa amb el reglament vigent del Parlament. Els anticapitalistes s'han ofert per presidir la cambra, però van topar amb el rebuig de Junts i d'ERC.

El dictamen adverteix que no hi ha sentència ferma del Suprem. Tot i això, puntualitza que l'ordre de la JEC "tampoc pot ser executada mentre la Sala Tercera del Tribunal Suprem tingui pendent la resolució de la mesura cautelar sol·licitada i que ja ha estat admesa a tràmit". Es tracta d'una novetat que fa evident les dificultats de la cambra per desobeir una eventual ordre, no només del Suprem, sinó també de la pròpia JEC. A no ser que políticament es decidissin desobeir el tribunal amb totes les conseqüències. 

El dictamen es va aprovar en comissió amb el vot d'ERC, Junts, CUP i els comuns, però la seva cuina no ha estat precisament plàcida -com tampoc ho va ser la reunió de la mesa del dimarts-, fins al punt que la comissió es va haver d'ajornar dues hores. Tant la fotografia de Borràs amb Junts, ERC i CUP com la votació conjunta d'aquest dimecres és només una posada en escena darrere de la qual es mantenen discrepàncies. Segons fonts coneixedores de les negociacions, el text inicial, redactat per Junts, ha estat rebut com a insuficient pels anticapitalistes. "Hi ha qui ha volgut variar les condicions de Juvillà", ha deixat caure Eulàlia Reguant, que ha reclamat mantenir "intactes" els seus drets, exportar la desobediència fora del Parlament i fixar data al referèndum.