1 de 10
Crònica

La majoria de la investidura es desfigura per la reforma laboral, aprovada amb un vot del PP

La validació per la mínima del decret comandat per Yolanda Díaz, gràcies a l'error del diputat Alberto Casero, incomoda Podem i obre un esvoranc amb ERC d'abast encara desconegut

La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest dijous al Congrés | Congrés dels Diputats
per Sara González, Barcelona, Catalunya | 3 de febrer de 2022 a les 18:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Yolanda Díaz va participar a les dues vagues generals contra la reforma laboral del PP del 2012, una llei que, en paraules seves, només permetia a escollir "entre la misèria o el no res". Aquest dijous, deu anys després, s'ha enfilat al faristol del Congrés com a ministra de Treball per proclamar que, de la mà dels sindicats i de la patronal, ha tombat el seus pilars. Una fita amarga si es té en compte la fotografia de l'aprovació amb Ciutadans, el PDECat i fins a sis partits més petits, perquè els diputats d'UPN finalment han desobeït la direcció. L'error del diputat del PP Alberto Casero -que votava telemàticament des de casa- ha permès que el govern espanyol aprovés la reforma laboral per un sol vot (175 a 174), en un desenllaç inesperat que inclou una traïció de darrera hora d'UPN per fer caure el decret finalment frustrada. El cas, amb queixes del PP, apunta a serial.


Els rostres de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz eren d'estupefacció quan, inicialment, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha donat per perduda la votació, un recompte que acte seguit ha corregit. Més enllà d'aquesta carambola que portarà cua perquè el PP ho atribueix a un error informàtic, la fotografia de l'aprovació que s'ha produït no era la que volia ni Díaz ni Podem. ERC, PNB, Bildu i BNG han estat clau per a l'estabilitat del govern de coalició comandat per Pedro Sánchez, però s'han desmarcat d'una reforma que consideren "insuficient", que no ha admès negociació política i que s'ha aprovat per la mínima. La trencadissa és evident, i la incògnita és saber fins on arribarà la seva ona expansiva durant aquesta segona meitat de la legislatura espanyola, per bé que tant ERC com Bildu han dit que continuaran dialogant amb el govern de coalició.

"Estafa". "Frau". "Retoc de la del PP". "Xantatge". Són algunes de les definicions que ha col·leccionat Díaz des dels grups d'esquerres contra la reforma laboral. La ministra ha fet esforços per projectar el dia com a "històric", però no ha amagat la seva decepció per una votació, la de la norma "més important" de la legislatura, que posa en escac les aliances futures fins a les pròximes eleccions i que impacta també en el seu currículum de cara a la candidatura a la Moncloa. Díaz ha mantingut les converses obertes fins al final amb els socis de la investidura, però el preu de mantenir intacte l'acord amb sindicats i patronal és que la majoria plurinacional ha saltat pels aires després d'una investidura i dos pressupostos.


La ministra, que ha reconduït el discurs per centrar-se en afirmar que el més important era que s'aprovés la reforma per protegir els treballadors, ha inclòs Ciutadans en l'agraïment i ha acusat partits com ERC de votar en contra "per rivalitats partidistes". El que estava en joc, ha insistit, és dir sí o no a la legislació del PP. Ha denunciat que ERC s'ha negat a "parlar del contingut" del decret malgrat que el manifest conjunt dels republicans amb Bildu, CUP i BNG recollia peticions concretes en matèria d'indemnitzacions, de prevalença dels convenis autonòmics o d'autorització dels ERO. Segons ella, no pot ser considerada "fum o maquillatge" una reforma que "deixarà enrere el treball escombraria" perquè promou la contractació indefinida, revertirà la temporalitat i la precarietat i recupera la prevalença dels convenis sectorials i la ultraactivitat. "No hi ha cap argument sòlid per votar en contra i enrocar-se", ha sentenciat.

"La dura veritat és que aquesta reforma és la que hauria negociat, signat i votat Albert Rivera si hagués estat vicepresident del govern espanyol", li ha etzibat Gabriel Rufián, tot recordant les promeses fetes, com ara recuperar els 45 dies d'indemnització per any treballat. Però també ha denunciat la negativa a negociar la reforma tramitant-la com a projecte de llei, i que s'hagi plantejat com un tot o res i una "estratègia de pressió" del bracet dels sindicats i la CEOE quan hi havia una majoria d'esquerres que podia anar més enllà. "Si et diuen que t'ha d'agradar la mateixa reforma laboral que agrada a la FAES, el Banc Santander i Ciutadans, qui s'equivoca? Tu o ells?", ha insistit, després de subratllar la derogació promesa al programa electoral de Podem.



Tot plegat, el xoc verbal d'una ruptura amb impacte sobre la legislatura espanyola, el rol d'ERC al Congrés i la figura de Díaz. Rufián no té intencions de perdre la influència que els republicans tenen a Madrid, clau també per a una taula de negociació que per para no prospera, i ha deixat caure que "no s'acaba el món", que són conscients que caldrà continuar parlant perquè l'alternativa és un govern de dretes del PP i de Vox. I, per bé que al govern espanyol -més Díaz que no pas el PSOE- estigui molest, des de Podem són conscients que per davant hi ha tota una agenda per la qual necessitaran ERC: des de la llei d'habitatge a la llei de famílies, la de memòria històrica o la derogació de la llei mordassa

Ciutadans treu el cap i les ministres de Podem marxen


Menys incòmode estava el PSOE amb aquesta aritmètica que inclou Ciutadans i el PDECat i també Compromís o Més País i que garantia mantenir intacta la reforma. "Els contractes dels treballadors ja no depenen del que decideixin en un despatx Arnaldo Otegi i Gabriel Rufián", ha celebrat Arrimadas. Un assaig de la geometria variable amb la qual Pedro Sánchez hauria volgut jugar des del principi de la legislatura i un dels temors del partit lila. Sí que cou a les files socialistes l'absència del PNB, que ha carregat contra el "xantatge intolerable" de la patronal, davant la qual considera que ha cedit el govern de Sánchez. En tot cas, per molt que ara coguin les ferides, hi ha una alineació d'interessos entre Podem i ERC per donar continuïtat a la majora de la investidura i arraconar Ciutadans de nou als marges del Congrés. 

No ha estat un dia fàcil per a Díaz, que ha arrencat la seva intervenció donant les gràcies a CCOO i UGT, alineats incondicionalment amb la ministra en l'estratègia de pressió a ERC, però que també ha inclòs el reconeixement que no havia aconseguit el seu propòsit. La jugada d'UPN, pensada per fer fracassar la reforma en el darrer sospir però finalment frustrada per l'error del diputat popular, ha estat la cirereta d'un dia que Díz havia concebut de celebració. "Va arribar com a líder dels piquets i avui és líder de la troika", li ha etzibat la dirigent del PP Cuca Gamarra, burxant en la ferida. Díaz ha respost els populars, però ha declinat fer-ho als fins ara aliats que s'han plantat contra la seva reforma. Però encara més significatiu que el dard dels populars ha estat que les ministres d'Igualtat i Drets Socials, Irene Montero i Ione Belarra, hagin marxat de l'hemicicle per deixar Díaz responent a dreta i a esquerra, i presentar en roda de premsa una llei pels drets de les famílies. La fotografia de la reforma laboral no era la que Díaz volia, però encara menys la que volia Podem.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació