06
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
08
de febrer
a les
16:42h
FemCat va néixer fa més de quinze anys per aplegar un grup d'empresaris que no amagaven el seu catalanisme ni l'ambició de país. Avui, la fundació ja és una realitat que suma més d'un centenar de membres. Recentment va renovar el patronat i David Marínva substituir en la presidència Elena Massot, qui n'ha estat la primera dona a liderar l'entitat.
Marín és conseller delegat d'Inaccés Geotècnica Vertical, S.L., membre del Consell Social de la UPC i president del Patronat del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS). En aquesta entrevista, explica els projectes de la nova etapa de FemCat i opina de l'estat de l'economia catalana, la competència amb Madrid la complexa relació entre emprenedoria i política.
- Acaba de succeir Elena Massot al capdavant de FemCat. En què es notarà el canvi?
- Doncs en no gaire coses. FemCat no és una fundació molt presidencialista i continuaré la feina ben feta que s'ha fet els darrers anys. Cada president li dona el seu to. Sí que donarem impuls a un tema que ens sembla essencial, que és un cert replantejament estratègic. Volem reforçar la comunicació i, en tercer lloc, trobar aliances amb les altres institucions i entitats econòmiques del país per engegar projectes comuns.
- Quan diu que cal un replantejament estratègic, a què es refereix?
- Al fet que el món està canviant d'una manera extraordinària i hem d'adaptar els nostres objectius a la nova economia i els nous lideratges que venen. Un exemple: ara ens trobem davant una cruïlla entre l'activitat econòmica i la descarbonització i l'eficiència energètica. Hi ha qui pot pensar que per descarbonitzar, s'ha de reduir l'activitat econòmica. Nosaltres pensem que hem de seguir fent el mateix que ara, però fer-ho bé. Ens hem de replantejar moltes coses i també lideratges. Sempre hem estat una economia industrial, però hi ha una nova economia 4.0 i hem d'endreçar els projectes que engeguem en aquest context. També ens interessa treballar conjuntament amb altres entitats en temes de país. Per exemple, en l'aprenentage d'idiomes, on hem de recuperar terreny perdut. Estem liderant el projecte La Iniciativa pels Idiomes, d'on ha sortit un observatori per saber com estem en aquest camp.
- Està satisfet del paper que ha jugat FemCat dins de la societat catalana?
- Sí. Faig un balanç molt positiu. Estem molt satisfets del projecte Escola i Empresa, que posa en contacte els nois del país amb els empresaris. Ja hem fet sessions amb 100.000 alumnes. Estem treballant en temes de responsabilitat social, tenim el programa Parlament-Empresa. Ara es parla molt de l'aeroport de Barcelona, però nosaltres en parlem des del 2007. Vam ser uns dels impulsors de l'acte de l'IESE i sempre hem defensat que Barcelona sigui un hub de comunicacions internacionals que ens connecti directament amb la resta del món. També hem incidit en el tema de la gestió, que l'aeroport tingui la capacitat de gestionar el seu creixement, com passa en tots els aeroports del món occidental.
- La posició de FemCat, per tant, és favorable a l'ampliació.
- Nosaltres el que defensem és que Barcelona ha de ser un hub de connexions intercontinentals. Perquè els catalans necessitem viatjar pel món de manera eficient i eficaç i ens cal que la resta del món tingui la capacitat de connectar-se amb nosaltres. Si això no passa, serem més ineficients a l'hora d'exportar. El món global, quan decideixi una inversió, s'ho mirarà diferent si no veu una comunicació directa. I també s'ha de resoldre el tema de la gestió. El que no diu FemCat és com ha de ser aquest aeroport, si la pista s'ha d'allargar per la Ricarda, per Gavà, si s'ha de canviar la configuració. Per això hi ha enginyers civils i aeronàutics que poden definir el model físic.
- La classe dirigent ha estat a l'alçada?
- Home, ens va saber greu el que va passar, que es despatxés l'assumpte en tres mesos i tuits. Entenem que el que havien d'haver fet els polítics és seure i parlar-ne seriosament. Pensem que és Europa la que ens ho ha d'aprovar i costa d'entendre que, des d'aquí, les administracions competents no fossin capaces d'anar a Europa amb un projecte i que allí es decideixi si tècnicament i ambientalment era aprovable. I si no, corregir-ho.
- Històricament, s'ha dit que Catalunya era un país emprenedor, amb cultura empresarial. Actualment això continua sent així?
- Absolutament. Podem tenir percepcions, però al final les hem de refrendar amb xifres, i les xifres continuen confirmant que som el territori de l'Estat en què el PIB ha crescut més. La força emprenedora i empresarial de Catalunya és evident. Certes conjuntures polítiques no ajuden. Quan està sobre la taula el debat entorn Barcelona, es pot pensar que potser no és així, però el teixit industrial està viu. Hi ha milers d'empresaris i treballadors que es lleven cada dia per fer funcionar les empreses.
- Però la política acompanya l'emprenedoria?
- Hi ha un sector de la societat, difícil de definir, que veu la generació de riquesa com un problema, quan és el camí per al progrés social. Si no som capaços de generar més riquesa i valor afegit, difícilment podrem assolir un desenvolupament social correcte. Ara ens trobem amb un tema dels Jocs Olímpics. A Barcelona, el 1992, vam fer uns Jocs que van canviar el paradigma de com es feien uns Jocs Olímpics. Hi va haver un abans i un després de Barcelona. Van ser uns Jocs transformadors de com organitzar-los i de com aprofitar-los per canviar una ciutat a millor. No seríem capaços de fer això al Pirineu? Jo crec que a Catalunya tenim el talent i les capacitats suficients per fer-los el més sostenibles possible i d'una forma convenient per al territori. Ara, sense massa argumnts, hi ha un corrent en contra. Home, jo també estaria en contra d'uns Jocs mal fets, que trinxessin el territori. Però si els fem bé, posaran el Pirineu i Catalunya al mapa del món. Estudiem-ho. Som capaços, ho hem demostrat al llarg de la història. Hem fet revolucions industrials sense matèries primeres ni energia. Uns Jocs? Els vam fer el 1992, ara fa trenta anys.
- Creu que això avançarà? Ara acabem de sortir d'una polèmica amb el govern de l'Aragó.
- Això darrer ja és política. Però si em permet, el govern de l'Aragó ha provat dues o tres vegades que Jaca fos seu olímpica i no se n'ha sortit. Sembla que la candidatura Pirineus-Barcelona té uns arguments millors. Jo no descarto que fos conjunta, però sembla clar que qui ho ha de liderar sigui Barcelona. Jaca ho ha provat. Potser una bona organització passa també per aprofitar algunes estructures que hi hagi a Jaca. Això ja ho dirà el bon projecte que esperem que es faci. El que no sé és si ens en sortirem. El bo fora que es treballés per fer una bona candidatura. Serà el COI qui ho decidirà.
- Té la sensació que a la classe política mostra dificultats per entendre el funcionament de l'economia?
- A vegades, sí. Sí que traspua des del món polític i també des de l'administració desconeixement i manca de suport i compromís amb el món empresarial. Un exemple: avui dia, si tu vols obrir una fàbrica, poden trigar a donar-te la llicència dos, quatre o fins i tot sis anys. Coneixem casos. Escolti, la fàbrica no està per molestar, està per treballar, exportar, donar feina a la gent, crear riquesa i pagar impostos. És llançar-se pedres a la teulada. L'Estat hauria de ser un facilitador incondicional de l'activitat empresarial i això no va així. Hi ha altres cultures europees que són més favorables a que l'empresa es pugui desenvolupar. Els autònoms, posem per cas. A Catalunya, el primer que has de fer és donar-te d'alta i abans que hagis fet la primera factura ja et passen el primer rebut. En altres països, com per exemple Estònia, tu et dones d'alta d'autònom i comences a treballar. Ja et cobraran però primer et deixen que avancis.
- Hi ha també un debat sobre la situació a Barcelona. La radiografia de la ciutat ajuda a l'economia?
- Certament, s'han pres decisions en mobilitat que no les veiem per enlloc. A part de l'estat de la neteja, que no cal donar-hi més voltes. Veiem una manca de proactivitat per part de l'ajuntament. Per exemple, en el tema de l'Hermitage, que crec que hagués estat un pol d'atracció.
- Vostès són o han estat etiquetats com un grup d'empresaris catalanistes o sobiranistes.
- És que ho som. Som una entitat d'empresaris que estima el seu país i dedica una part del seu temps a treballar perquè el seu país sigui millor. Se'ns ha etiquetat de totes les formes possibles.
- El projecte sobiranista ha afectat l'economia?
- No. Quan hem vist les dades oficials de com ha anat evolucionant l'economia des de l'octubre del 2017 o abans fins ara, les dades ho desmenteixen. Hi va haver unes empreses que, pel motiu que siguin, molt diversos, van decidir traslladar la seu fora de Catalunya. L'activitat econòmica a Catalunya va continuar, s'ha mantingut el nivell de creació d'empreses de matriu catalana, el nivell d'inversions estrangeres ha continuat. La pandèmia sí que ha ferit l'economia. La nostra economia està molt lligada, per bé o per mal, al turisme, i és un sector que s'ha vist obligat a reduir o tancar el seu negoci.
- Què s'ha de fer perquè tornin les empreses que han marxat? O no té tanta rellevància?
- Des del punt de vista econòmic, que tornin les empreses no té gaire rellevància. No és el més important. Si s'ha de fer alguna cosa, ja depèn dels governants. Les fàbriques i els centres productius no han marxat i continuen estant encantades d'estar aquí.
- Com valoren la taula de diàleg?
- La nostra posició és que necessitem que els polítics treballin bé i de pressa perquè el país funcioni el millor possible. La política té els seus tempos.
- Confien en la gestió dels fons europeus?
- Els fons Next Generation han de ser una palanca imprescindible per reactivar l'economia del país. Doncs no ens dona la impressió que això estigui funcionant en absolut. Tenim la percepció que hi ha els diners i que hi ha els projectes, però que no pas que es moguin els papers i es prenguin les decisions amb la velocitat adequada. Si mirem altres països, com Alemanya o Itàlia, veiem que van molt més avançats.
- S'administren amb lentitud?
- Tot fa pensar que sí. Tot està centralitzat a Madrid. Les convocatòries que van sortint és a compta-gotes i amb uns terminis que no donen temps per lliurar els plecs i presentar-los.
- No hi veu cogovernança?
- Diria que la cogovernança no es du a terme. A més, hem de pensar que l'economia catalana té unes característiques molt diferents de les de la resta d'Espanya. Qualsevol acció o llei a nivell estatal segur que grinyola pel que fa a Catalunya. Per tirar endavant els projectes catalans, qui millor coneix el territori és l'administració catalana.
- En el recurrent tema del pols entre Madrid i Barcelona, us neguiteja perdre terreny davant Madrid?
- El que passa és que aquí juguem amb desavantatge. Una persona que resideixi a Madrid té d'entrada un tracte fiscal millor. Això pot ser un fre de cara a les inversions. Madrid juga amb avantatge en vàries coses. Gaudeixen de l'efecte capitalitat, com el gaudeix Londres respecte de Manchester, o Roma envers Milà. I hi ha un altre tema que no és menor, que és el nivell d'incompliment de les inversions en el territori. Això fa que amb els anys es perdi competitivitat. A Catalunya, quina gran inversió s'ha fet, que sigui significativa, disruptiva, des del 1992? No s'ha fet. Quan l'acabarem la línia 9 del metro? Quan s'acabarà la Sagrera? Quan podrem fer la B-40? A Catalunya hi ha una manca d'inversió permanent derivada del fet que la que es proposa ja fa una mica tard i que, al final, no s'acaba de complir. Però jo no em fixo en Madrid, em fixo en el món. Nosaltres competim amb el món i a Milà això no està passant. Ni a Manchester o Baviera.
Marín és conseller delegat d'Inaccés Geotècnica Vertical, S.L., membre del Consell Social de la UPC i president del Patronat del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS). En aquesta entrevista, explica els projectes de la nova etapa de FemCat i opina de l'estat de l'economia catalana, la competència amb Madrid la complexa relació entre emprenedoria i política.
- Acaba de succeir Elena Massot al capdavant de FemCat. En què es notarà el canvi?
- Doncs en no gaire coses. FemCat no és una fundació molt presidencialista i continuaré la feina ben feta que s'ha fet els darrers anys. Cada president li dona el seu to. Sí que donarem impuls a un tema que ens sembla essencial, que és un cert replantejament estratègic. Volem reforçar la comunicació i, en tercer lloc, trobar aliances amb les altres institucions i entitats econòmiques del país per engegar projectes comuns.
- Quan diu que cal un replantejament estratègic, a què es refereix?
- Al fet que el món està canviant d'una manera extraordinària i hem d'adaptar els nostres objectius a la nova economia i els nous lideratges que venen. Un exemple: ara ens trobem davant una cruïlla entre l'activitat econòmica i la descarbonització i l'eficiència energètica. Hi ha qui pot pensar que per descarbonitzar, s'ha de reduir l'activitat econòmica. Nosaltres pensem que hem de seguir fent el mateix que ara, però fer-ho bé. Ens hem de replantejar moltes coses i també lideratges. Sempre hem estat una economia industrial, però hi ha una nova economia 4.0 i hem d'endreçar els projectes que engeguem en aquest context. També ens interessa treballar conjuntament amb altres entitats en temes de país. Per exemple, en l'aprenentage d'idiomes, on hem de recuperar terreny perdut. Estem liderant el projecte La Iniciativa pels Idiomes, d'on ha sortit un observatori per saber com estem en aquest camp.
"Un projecte com l'aeroport del Prat no es pot despatxar en tres mesos i uns tuits"
- Està satisfet del paper que ha jugat FemCat dins de la societat catalana?
- Sí. Faig un balanç molt positiu. Estem molt satisfets del projecte Escola i Empresa, que posa en contacte els nois del país amb els empresaris. Ja hem fet sessions amb 100.000 alumnes. Estem treballant en temes de responsabilitat social, tenim el programa Parlament-Empresa. Ara es parla molt de l'aeroport de Barcelona, però nosaltres en parlem des del 2007. Vam ser uns dels impulsors de l'acte de l'IESE i sempre hem defensat que Barcelona sigui un hub de comunicacions internacionals que ens connecti directament amb la resta del món. També hem incidit en el tema de la gestió, que l'aeroport tingui la capacitat de gestionar el seu creixement, com passa en tots els aeroports del món occidental.
L'empresari i president de FemCat, David Marín. Foto: Adrià Costa
- La posició de FemCat, per tant, és favorable a l'ampliació.
- Nosaltres el que defensem és que Barcelona ha de ser un hub de connexions intercontinentals. Perquè els catalans necessitem viatjar pel món de manera eficient i eficaç i ens cal que la resta del món tingui la capacitat de connectar-se amb nosaltres. Si això no passa, serem més ineficients a l'hora d'exportar. El món global, quan decideixi una inversió, s'ho mirarà diferent si no veu una comunicació directa. I també s'ha de resoldre el tema de la gestió. El que no diu FemCat és com ha de ser aquest aeroport, si la pista s'ha d'allargar per la Ricarda, per Gavà, si s'ha de canviar la configuració. Per això hi ha enginyers civils i aeronàutics que poden definir el model físic.
- La classe dirigent ha estat a l'alçada?
- Home, ens va saber greu el que va passar, que es despatxés l'assumpte en tres mesos i tuits. Entenem que el que havien d'haver fet els polítics és seure i parlar-ne seriosament. Pensem que és Europa la que ens ho ha d'aprovar i costa d'entendre que, des d'aquí, les administracions competents no fossin capaces d'anar a Europa amb un projecte i que allí es decideixi si tècnicament i ambientalment era aprovable. I si no, corregir-ho.
- Històricament, s'ha dit que Catalunya era un país emprenedor, amb cultura empresarial. Actualment això continua sent així?
- Absolutament. Podem tenir percepcions, però al final les hem de refrendar amb xifres, i les xifres continuen confirmant que som el territori de l'Estat en què el PIB ha crescut més. La força emprenedora i empresarial de Catalunya és evident. Certes conjuntures polítiques no ajuden. Quan està sobre la taula el debat entorn Barcelona, es pot pensar que potser no és així, però el teixit industrial està viu. Hi ha milers d'empresaris i treballadors que es lleven cada dia per fer funcionar les empreses.
"Hi ha un sector que veu la generació de riquesa com un problema"
- Però la política acompanya l'emprenedoria?
- Hi ha un sector de la societat, difícil de definir, que veu la generació de riquesa com un problema, quan és el camí per al progrés social. Si no som capaços de generar més riquesa i valor afegit, difícilment podrem assolir un desenvolupament social correcte. Ara ens trobem amb un tema dels Jocs Olímpics. A Barcelona, el 1992, vam fer uns Jocs que van canviar el paradigma de com es feien uns Jocs Olímpics. Hi va haver un abans i un després de Barcelona. Van ser uns Jocs transformadors de com organitzar-los i de com aprofitar-los per canviar una ciutat a millor. No seríem capaços de fer això al Pirineu? Jo crec que a Catalunya tenim el talent i les capacitats suficients per fer-los el més sostenibles possible i d'una forma convenient per al territori. Ara, sense massa argumnts, hi ha un corrent en contra. Home, jo també estaria en contra d'uns Jocs mal fets, que trinxessin el territori. Però si els fem bé, posaran el Pirineu i Catalunya al mapa del món. Estudiem-ho. Som capaços, ho hem demostrat al llarg de la història. Hem fet revolucions industrials sense matèries primeres ni energia. Uns Jocs? Els vam fer el 1992, ara fa trenta anys.
David Marín: "Si els fem bé, els Jocs posaran els Pirineus i Catalunya al mapa del món". Foto: Adrià Costa
- Creu que això avançarà? Ara acabem de sortir d'una polèmica amb el govern de l'Aragó.
- Això darrer ja és política. Però si em permet, el govern de l'Aragó ha provat dues o tres vegades que Jaca fos seu olímpica i no se n'ha sortit. Sembla que la candidatura Pirineus-Barcelona té uns arguments millors. Jo no descarto que fos conjunta, però sembla clar que qui ho ha de liderar sigui Barcelona. Jaca ho ha provat. Potser una bona organització passa també per aprofitar algunes estructures que hi hagi a Jaca. Això ja ho dirà el bon projecte que esperem que es faci. El que no sé és si ens en sortirem. El bo fora que es treballés per fer una bona candidatura. Serà el COI qui ho decidirà.
- Té la sensació que a la classe política mostra dificultats per entendre el funcionament de l'economia?
- A vegades, sí. Sí que traspua des del món polític i també des de l'administració desconeixement i manca de suport i compromís amb el món empresarial. Un exemple: avui dia, si tu vols obrir una fàbrica, poden trigar a donar-te la llicència dos, quatre o fins i tot sis anys. Coneixem casos. Escolti, la fàbrica no està per molestar, està per treballar, exportar, donar feina a la gent, crear riquesa i pagar impostos. És llançar-se pedres a la teulada. L'Estat hauria de ser un facilitador incondicional de l'activitat empresarial i això no va així. Hi ha altres cultures europees que són més favorables a que l'empresa es pugui desenvolupar. Els autònoms, posem per cas. A Catalunya, el primer que has de fer és donar-te d'alta i abans que hagis fet la primera factura ja et passen el primer rebut. En altres països, com per exemple Estònia, tu et dones d'alta d'autònom i comences a treballar. Ja et cobraran però primer et deixen que avancis.
"A Catalunya tenim el talent i les capacitats per fer uns Jocs sostenibles i convenients per al territori"
- Hi ha també un debat sobre la situació a Barcelona. La radiografia de la ciutat ajuda a l'economia?
- Certament, s'han pres decisions en mobilitat que no les veiem per enlloc. A part de l'estat de la neteja, que no cal donar-hi més voltes. Veiem una manca de proactivitat per part de l'ajuntament. Per exemple, en el tema de l'Hermitage, que crec que hagués estat un pol d'atracció.
- Vostès són o han estat etiquetats com un grup d'empresaris catalanistes o sobiranistes.
- És que ho som. Som una entitat d'empresaris que estima el seu país i dedica una part del seu temps a treballar perquè el seu país sigui millor. Se'ns ha etiquetat de totes les formes possibles.
David Marín: "El projecte sobiranista no ha afectat l'economia". Foto: Adrià Costa
- El projecte sobiranista ha afectat l'economia?
- No. Quan hem vist les dades oficials de com ha anat evolucionant l'economia des de l'octubre del 2017 o abans fins ara, les dades ho desmenteixen. Hi va haver unes empreses que, pel motiu que siguin, molt diversos, van decidir traslladar la seu fora de Catalunya. L'activitat econòmica a Catalunya va continuar, s'ha mantingut el nivell de creació d'empreses de matriu catalana, el nivell d'inversions estrangeres ha continuat. La pandèmia sí que ha ferit l'economia. La nostra economia està molt lligada, per bé o per mal, al turisme, i és un sector que s'ha vist obligat a reduir o tancar el seu negoci.
- Què s'ha de fer perquè tornin les empreses que han marxat? O no té tanta rellevància?
- Des del punt de vista econòmic, que tornin les empreses no té gaire rellevància. No és el més important. Si s'ha de fer alguna cosa, ja depèn dels governants. Les fàbriques i els centres productius no han marxat i continuen estant encantades d'estar aquí.
- Com valoren la taula de diàleg?
- La nostra posició és que necessitem que els polítics treballin bé i de pressa perquè el país funcioni el millor possible. La política té els seus tempos.
- Confien en la gestió dels fons europeus?
- Els fons Next Generation han de ser una palanca imprescindible per reactivar l'economia del país. Doncs no ens dona la impressió que això estigui funcionant en absolut. Tenim la percepció que hi ha els diners i que hi ha els projectes, però que no pas que es moguin els papers i es prenguin les decisions amb la velocitat adequada. Si mirem altres països, com Alemanya o Itàlia, veiem que van molt més avançats.
"La gestió dels Next Generation està del tot centralitzada a Madrid i les convocatòries es fan amb compta-gotes"
- S'administren amb lentitud?
- Tot fa pensar que sí. Tot està centralitzat a Madrid. Les convocatòries que van sortint és a compta-gotes i amb uns terminis que no donen temps per lliurar els plecs i presentar-los.
David Marín: "El nivell d'incompliment en inversions ens ha fet perdre competitivitat". Foto: Adrià Costa
- No hi veu cogovernança?
- Diria que la cogovernança no es du a terme. A més, hem de pensar que l'economia catalana té unes característiques molt diferents de les de la resta d'Espanya. Qualsevol acció o llei a nivell estatal segur que grinyola pel que fa a Catalunya. Per tirar endavant els projectes catalans, qui millor coneix el territori és l'administració catalana.
- En el recurrent tema del pols entre Madrid i Barcelona, us neguiteja perdre terreny davant Madrid?
- El que passa és que aquí juguem amb desavantatge. Una persona que resideixi a Madrid té d'entrada un tracte fiscal millor. Això pot ser un fre de cara a les inversions. Madrid juga amb avantatge en vàries coses. Gaudeixen de l'efecte capitalitat, com el gaudeix Londres respecte de Manchester, o Roma envers Milà. I hi ha un altre tema que no és menor, que és el nivell d'incompliment de les inversions en el territori. Això fa que amb els anys es perdi competitivitat. A Catalunya, quina gran inversió s'ha fet, que sigui significativa, disruptiva, des del 1992? No s'ha fet. Quan l'acabarem la línia 9 del metro? Quan s'acabarà la Sagrera? Quan podrem fer la B-40? A Catalunya hi ha una manca d'inversió permanent derivada del fet que la que es proposa ja fa una mica tard i que, al final, no s'acaba de complir. Però jo no em fixo en Madrid, em fixo en el món. Nosaltres competim amb el món i a Milà això no està passant. Ni a Manchester o Baviera.