02
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
16:22h
El cinema viu una jornada de dol molt sentida. L'actriu Monica Vitti, musa del cinema italià de mitjans del segle XX i en concret del director Michelangelo Antonioni, ha mort aquest dimecres a l'edat de 90 anys a Roma. Ho ha confirmat el polític Walter Veltroni -qui va ser secretari general del Partit Demòcrata italià- en nom de la parella de l'actriu, Roberto Russo. Vitti és una de les cares més reconegudes del neorrealisme italià i no s'enten aquest moviment cinematogràfic, clau en la història del cinema del segle XX, sense ella.
D'origen sicilià i bolonyès, Vitti va debutar a la gran pantalla amb només 23 anys i va començar a escalar en la indústria del cinema d'Itàlia gràcies a papers icònics i a una posada en escena que arrossegava a les masses a les sales. Com les grans estrelles de la Nouvelle Vague, l'actriu italiana combinava unes capacitats artístiques de categoria, amb un nivell interpretatiu i de bellesa sense rival.
Va rodar moltes pel·lícules amb els grans directors italians de l'època, com Mario Monicelli, Dario Risi, Vittorio De Sicca, Carlo Di Palma, Alberto Sordi i fins i tot amb Luis Buñuel o Luis Garcia Berlanga, a les mítiques Le Fantôme de la liberté (1974) o Les Quatre Vérités (1962). Però la seva obra més coneguda va estar lligada a Michelangelo Antonioni amb qui va fer l'anomenada trilogia de la incomunicació: L'Avventura (1960) -amb la que va debutar al Festival de Cannes-, La notte (1961) i L'eclisse (1962).
D'origen sicilià i bolonyès, Vitti va debutar a la gran pantalla amb només 23 anys i va començar a escalar en la indústria del cinema d'Itàlia gràcies a papers icònics i a una posada en escena que arrossegava a les masses a les sales. Com les grans estrelles de la Nouvelle Vague, l'actriu italiana combinava unes capacitats artístiques de categoria, amb un nivell interpretatiu i de bellesa sense rival.
Va rodar moltes pel·lícules amb els grans directors italians de l'època, com Mario Monicelli, Dario Risi, Vittorio De Sicca, Carlo Di Palma, Alberto Sordi i fins i tot amb Luis Buñuel o Luis Garcia Berlanga, a les mítiques Le Fantôme de la liberté (1974) o Les Quatre Vérités (1962). Però la seva obra més coneguda va estar lligada a Michelangelo Antonioni amb qui va fer l'anomenada trilogia de la incomunicació: L'Avventura (1960) -amb la que va debutar al Festival de Cannes-, La notte (1961) i L'eclisse (1962).