Mor als 90 anys l'actriu Monica Vitti, musa d'Antonioni i el cinema italià

Icona de la indústria que deixava enrere el neorrealisme, va ser una de les intèrprets italianes més rellevants del segle XX

Vitti, en un dels films dirigits per Antoninoni, «L'avventura»
Vitti, en un dels films dirigits per Antoninoni, «L'avventura» | Filmaffinity
02 de febrer del 2022
Actualitzat a les 16:22h
El cinema viu una jornada de dol molt sentida. L'actriu Monica Vitti, musa del cinema italià de mitjans del segle XX i en concret del director Michelangelo Antonioni, ha mort aquest dimecres a l'edat de 90 anys a Roma. Ho ha confirmat el polític Walter Veltroni -qui va ser secretari general del Partit Demòcrata italià- en nom de la parella de l'actriu, Roberto Russo. Vitti és una de les cares més reconegudes del neorrealisme italià i no s'enten aquest moviment cinematogràfic, clau en la història del cinema del segle XX, sense ella.

D'origen sicilià i bolonyès, Vitti va debutar a la gran pantalla amb només 23 anys i va començar a escalar en la indústria del cinema d'Itàlia gràcies a papers icònics i a una posada en escena que arrossegava a les masses a les sales. Com les grans estrelles de la Nouvelle Vague, l'actriu italiana combinava unes capacitats artístiques de categoria, amb un nivell interpretatiu i de bellesa sense rival.

Va rodar moltes pel·lícules amb els grans directors italians de l'època, com Mario Monicelli, Dario Risi, Vittorio De Sicca, Carlo Di Palma, Alberto Sordi i fins i tot amb Luis Buñuel o Luis Garcia Berlanga, a les mítiques Le Fantôme de la liberté (1974) o Les Quatre Vérités (1962). Però la seva obra més coneguda va estar lligada a Michelangelo Antonioni amb qui va fer l'anomenada trilogia de la incomunicació: L'Avventura (1960) -amb la que va debutar al Festival de Cannes-, La notte (1961) i L'eclisse (1962).