El dèficit inversor de les administracions en infraestructures ja és de 35.000 milions d'euros

L'endarreriment en l'execució de les obres distorsiona les dades dels pressupostos públics, segons Foment del Treball

31 de gener del 2022
Actualitzat a les 14:07h
Anna Cornadó, Josep Sánchez Llibre i Joaquim Llansó.
Anna Cornadó, Josep Sánchez Llibre i Joaquim Llansó. | Foment
La patronal Foment del Treball xifra en 35.000 milions d'euros el dèficit inversor de les administracions públiques en infraestructures a Catalunya en els darrers dotze anys. El dèficit s'ha incrementat en 7.000 milions d'euros en els darrers dos anys. Són dades d'un informe presentat aquest dilluns pel president de l'entitat, Josep Sánchez Llibre, el vicepresident Joaquim Llansó i la presidenta de la Comissió d'Infraestructures de l'empresariat, Anna Cornadó. L'informe ha actualitzat les dades que s'havien analitzat en el període 2009-2018 i que estimaven en 10 anys un dèficit de 28.000 milions d'euros. 

L'informe assenyala la distorsió que suposa l'endarreriment en l'execució de les obres en les dades dels pressupostos de les administracions públiques, ja que es reflecteixen volums d'inversió superiors als reals. Des de 2013 a 2020, l'execució pressupostaria de l'Estat a Catalunya ha estat del 67,1%, acumulant un dèficit aproximat de 3.070 milions d'euros entre inversió pressupostada i inversió finalment liquidada. La patronal ha reclamat avui una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB, uns 5.000 milions d'euros, basada en una planificació realista, per equiparar l'esforç inversor al dels dotze països més avançats de la UE. 

En els pressupostos de l'Estat per al 2022, la dotació pressupostada per a inversions a Catalunya és de 2.230 milions d'euros, el 17,2% del total de les inversions que es poden regionalitzar. Aquesta xifra suposa un increment de l'11,6% respecte als comptes públics del 2021 i situa Catalunya com a segona comunitat amb més pes sobre el total d'inversions pressupostades, just per darrera d'Andalusia. Però les xifres encara se situen per sota del pes econòmic de Catalunya en el PIB de l'Estat (19%). 

Pel que fa al 2021, el pressupost d'inversions reals per a Catalunya per part de l'Estat era de 2.068 milions d'euros en obligacions inicials. Amb dades oficials de la Intervenció General de l'Estat, l'execució pressupostària va ser del 13,3% en finalitzar el primer semestre, una xifra que, previsiblement, fa impossible que l'Estat compleixi amb Catalunya el 100% d'execució pressupostària per a 2021.

L'execució pressupostària de la Generalitat
La distància entre les quantitats pressupostades i les finalment executades afecten totes les administracions. Segons Foment, les dades disponibles, des de 2013 fins a 2020, l'execució pressupostària de la Generalitat ha estat aproximadament del 77,1%. El dèficit acumulat de la Generalitat entre les xifres pressupostades i les executades és de 2.280 milions d'euros per al període 2013-2020. A nivell històric, l'execució pressupostària de la Generalitat ha estat del 86,1%. En el pressupostos catalans d'aquest any, la inversió pública assoleix la xifra de 3.951 milions d'euros, que suposa un increment del 96,4% respecte al pressupost de 2021. 

Per equiparar la inversió als indicadors europeus es reclama aconseguir una licitació d'obres del 2,2% del PIB català (aproximadament 5.000 milions d'euros), de manera sostinguda i recurrent, per al conjunt de totes les administracions i per a totes les infraestructures que al llarg del temps siguin fonamentals per a Catalunya. El 2020, per exemple, la licitació de totes les administracions públiques a Catalunya va ser tan sols del 0,7% del PIB, una licitació que es troba sota mínims des de l'any 2011. Sánchez Llibre ha subratllat aquest diferencial de la inversió pública a Catalunya respecte de la resta de la UE.

La inversió pública representa una part molt rellevant del PIB de cada país. A Espanya, va suposar el 2020 el 2,57% del PIB (28.200 milions d'euros). La inversió pública del conjunt de la UE va ser del 3,3% del PIB i el 3,1% de mitjana en els països de la zona euro. 

La voluntat de l'estudi al plantejar aquestes dades és "enviar un missatge d'alerta i demanar a les administracions rigor i responsabilitat perquè el país no perdi competitivitat", ha assenyalat el president de Foment. Sobre d'on es podrien treure els recursos, Sánchez Llibre s'ha referit a la possibilitat de trobar mecanismes de col·laboració entre les administracions i el sector privat. També ha apel·lat als pactes d'Estat per assolir els objectius necessaris en inversió.