29
de gener
del
2022
Actualitzat
el
31
de gener
a les
11:39h
Des de la primavera de l'any passat, un cercle reduït de dirigents independentistes es reuneix amb periodicitat setmanal o quinzenal per avaluar l'estat del procés. S'hi han analitzat els fets de la tardor del 2017, s'han repassat els efectes de la repressió, s'ha debatut al voltant dels conceptes de diàleg i de negociació i, sobretot, s'hi ha intentat construir un clima de confiança destinat a revertir les tensions entre ERC i Junts. De moment, això sí, encara no s'ha arribat a cap entesa sobre el full de ruta, i encara s'hi està debatent quin rol ha de tenir el Consell per la República. Així ho assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital coneixedores dels contactes en els quals està immers l'independentisme quan s'acosta el primer aniversari del 14-F.
En les últimes eleccions al Parlament, la majoria parlamentària va aplegar 74 escons -xifra inèdita- i un percentatge del 52%, dada que també incloïa el PDECat, que finalment va quedar fora de l'hemicicle. ERC i Junts no van ser capaços de revalidar la coalició fins al maig, quan ja s'enfilava el temps de descompte, i en l'acord rubricat per Pere Aragonès i Jordi Sànchez hi constaven les discrepàncies existents. La taula de diàleg, principal aposta del president de la Generalitat, és vista amb escepticisme per part dels de Carles Puigdemont, que ni tan sols en formen part per decisió d'Aragonès. En tot aquest temps, marcat per la pandèmia -l'actual Govern ha hagut de gestionar dues onades amb els contagis disparats a pesar de la vacunació- i per les desavinences clàssiques entre socis, no s'ha tancat cap acord sobre l'estratègia a seguir en els propers anys. L'immobilisme de Pedro Sánchez, però, ha obligat Aragonès a reaccionar.
El president no ha format part directament de la taula en què l'independentisme ha debatut el futur del procés, però n'ha estat informat. És en el marc d'aquest organisme, per exemple, que s'ha anat incorporant Xavier Antich, futur substitut de Jordi Cuixart, en les reunions de primer nivell. Antich, de fet, ja ha format part d'aquest tipus de trobades. Les fonts consultades assenyalen que "no es pot trigar" a comunicar avenços, tot i que de moment s'aposta per la màxima discreció. Quan algun dels coneixedors d'aquesta iniciativa -com ara Sànchez, secretari general de Junts- sosté que ja s'està "avançant" en alternatives al diàleg, no es concreta mai res. En part per discreció, però també perquè els equilibris són delicats i no hi ha propostes tancades.
Sí que hi ha moltes expectatives, això sí, posades en la conferència que farà Aragonès el 14 de febrer, coincidint amb l'aniversari de les eleccions, perquè hi defensarà un projecte concret per donar sortida al 52%. Ja no es basarà tot en defensar la taula de diàleg com a via per resoldre el conflicte, sinó sobre com aconseguir que l'Estat s'assegui a negociar. "Dialogar no és el mateix que negociar", ressalten fa setmanes des de Junts. El fet que Pedro Sánchez vagi postergant tant la mesa entre governs com la comissió bilateral -que en teoria no es pot allargar més de la primera setmana de febrer- ha obligat els estrategs de Palau a prendre la iniciativa. Sense perdre de vista, a banda, que hi ha debats en teoria allunyats de la taula de diàleg com la reforma laboral que, en el fons, també són objecte de negociació en clau política.
Tanmateix, que les reunions no han servit encara per amorosir les discrepàncies ho ha evidenciat el fet que Cuixart hagi decidit deixar la presidència d'Òmnium com a gest per renovar els lideratges -i, per tant, el discurs- del 2017. De moment, això sí, ningú li ha agafat el guant: Oriol Junqueras no té intenció de deixar la presidència d'ERC i, en el cas de Puigdemont, només hi haurà moviments en aquest sentit en cas que es pugui abordar amb garanties el retorn a Catalunya si la justícia europea li dona la raó. L'expresident de la Generalitat és prudent sobre tots els escenaris oberts, però dirigents del seu entorn consultats destaquen que un hipotètic retorn pivotarà més sobre el Consell per la República que no pas sobre Junts. Un partit amb una agitada vida interna que inclou càbales sobre què passarà si Puigdemont plega, amb els noms de Sànchez i de Jordi Turull sempre en boca de bona part dels quadres.
Entre el Consell per la República i l'Acord Nacional per l'Autodeterminació i Amnistia
Un dels fils que quedaven despenjats de l'acord de legislatura era precisament l'estructura de l'exili liderada per Puigdemont, que en les properes setmanes ha de triar la cúpula, previsiblement amb l'expresident de la Generalitat al capdavant. Davant les dificultats per enquadrar l'entitat dins dels organismes de coordinació fixats entre ERC i Junts -que s'estructuren, sobretot, en base a un 3x3 que bascula entre el Govern, el Parlament i els partits-, el Consell ha anat tirant endavant els seus òrgans institucionals. Una de les opcions que encara hi ha damunt la taula és que l'entitat a l'exili serveixi com a "empara política" de la direcció estratègica del procés, formada pels republicans, Junts, la CUP, Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Un altre dels elements que s'han de posar encara en marxa és l'Acord Nacional per l'Autodeterminació i l'Amnistia, que no s'ha presentat públicament tot i que ja es coneixen bona part dels seus membres, entre els quals hi ha David Fernàndez, Carme Forcadell i Joaquim Forn. Una de les possibilitats damunt la taula és que aquest acord formi part de la conferència d'Aragonès del 14 de febrer, que aspira a ser una oportunitat per "rearmar" l'independentisme. Un moviment en el qual les dissonàncies discursives entre els actors són notòries, una tendència que també es nota dins dels propis partits. A Junts, per exemple, hi ha un sector -sense presència en pública, però estructurat al voltant de càrrecs i excàrrecs de l'administració- que aposten per una via "pragmàtica" que no lliga amb discursos com els de Puigdemont o bé Laura Borràs.
Sigui com sigui, l'aniversari de les eleccions del 14-F i de la consecució del 52% dels vots agafa l'independentisme sense un full de ruta acordat, pendent encara de la tercera reunió de la taula de diàleg i amb debats paral·lels -els Jocs Olímpics d'Hivern, el traspàs de Rodalies- que formen part de l'etapa anterior a la retallada de l'Estatut. I, sense el concurs de tots els lideratges que van formar part del 2017, ja sigui per presència o per absència, qualsevol entesa per superar el marc de la taula de diàleg -lluny de les prioritats de Sánchez després dels indults- serà complexa.
En les últimes eleccions al Parlament, la majoria parlamentària va aplegar 74 escons -xifra inèdita- i un percentatge del 52%, dada que també incloïa el PDECat, que finalment va quedar fora de l'hemicicle. ERC i Junts no van ser capaços de revalidar la coalició fins al maig, quan ja s'enfilava el temps de descompte, i en l'acord rubricat per Pere Aragonès i Jordi Sànchez hi constaven les discrepàncies existents. La taula de diàleg, principal aposta del president de la Generalitat, és vista amb escepticisme per part dels de Carles Puigdemont, que ni tan sols en formen part per decisió d'Aragonès. En tot aquest temps, marcat per la pandèmia -l'actual Govern ha hagut de gestionar dues onades amb els contagis disparats a pesar de la vacunació- i per les desavinences clàssiques entre socis, no s'ha tancat cap acord sobre l'estratègia a seguir en els propers anys. L'immobilisme de Pedro Sánchez, però, ha obligat Aragonès a reaccionar.
El president no ha format part directament de la taula en què l'independentisme ha debatut el futur del procés, però n'ha estat informat. És en el marc d'aquest organisme, per exemple, que s'ha anat incorporant Xavier Antich, futur substitut de Jordi Cuixart, en les reunions de primer nivell. Antich, de fet, ja ha format part d'aquest tipus de trobades. Les fonts consultades assenyalen que "no es pot trigar" a comunicar avenços, tot i que de moment s'aposta per la màxima discreció. Quan algun dels coneixedors d'aquesta iniciativa -com ara Sànchez, secretari general de Junts- sosté que ja s'està "avançant" en alternatives al diàleg, no es concreta mai res. En part per discreció, però també perquè els equilibris són delicats i no hi ha propostes tancades.
Sí que hi ha moltes expectatives, això sí, posades en la conferència que farà Aragonès el 14 de febrer, coincidint amb l'aniversari de les eleccions, perquè hi defensarà un projecte concret per donar sortida al 52%. Ja no es basarà tot en defensar la taula de diàleg com a via per resoldre el conflicte, sinó sobre com aconseguir que l'Estat s'assegui a negociar. "Dialogar no és el mateix que negociar", ressalten fa setmanes des de Junts. El fet que Pedro Sánchez vagi postergant tant la mesa entre governs com la comissió bilateral -que en teoria no es pot allargar més de la primera setmana de febrer- ha obligat els estrategs de Palau a prendre la iniciativa. Sense perdre de vista, a banda, que hi ha debats en teoria allunyats de la taula de diàleg com la reforma laboral que, en el fons, també són objecte de negociació en clau política.
Tanmateix, que les reunions no han servit encara per amorosir les discrepàncies ho ha evidenciat el fet que Cuixart hagi decidit deixar la presidència d'Òmnium com a gest per renovar els lideratges -i, per tant, el discurs- del 2017. De moment, això sí, ningú li ha agafat el guant: Oriol Junqueras no té intenció de deixar la presidència d'ERC i, en el cas de Puigdemont, només hi haurà moviments en aquest sentit en cas que es pugui abordar amb garanties el retorn a Catalunya si la justícia europea li dona la raó. L'expresident de la Generalitat és prudent sobre tots els escenaris oberts, però dirigents del seu entorn consultats destaquen que un hipotètic retorn pivotarà més sobre el Consell per la República que no pas sobre Junts. Un partit amb una agitada vida interna que inclou càbales sobre què passarà si Puigdemont plega, amb els noms de Sànchez i de Jordi Turull sempre en boca de bona part dels quadres.
Entre el Consell per la República i l'Acord Nacional per l'Autodeterminació i Amnistia
Un dels fils que quedaven despenjats de l'acord de legislatura era precisament l'estructura de l'exili liderada per Puigdemont, que en les properes setmanes ha de triar la cúpula, previsiblement amb l'expresident de la Generalitat al capdavant. Davant les dificultats per enquadrar l'entitat dins dels organismes de coordinació fixats entre ERC i Junts -que s'estructuren, sobretot, en base a un 3x3 que bascula entre el Govern, el Parlament i els partits-, el Consell ha anat tirant endavant els seus òrgans institucionals. Una de les opcions que encara hi ha damunt la taula és que l'entitat a l'exili serveixi com a "empara política" de la direcció estratègica del procés, formada pels republicans, Junts, la CUP, Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Un altre dels elements que s'han de posar encara en marxa és l'Acord Nacional per l'Autodeterminació i l'Amnistia, que no s'ha presentat públicament tot i que ja es coneixen bona part dels seus membres, entre els quals hi ha David Fernàndez, Carme Forcadell i Joaquim Forn. Una de les possibilitats damunt la taula és que aquest acord formi part de la conferència d'Aragonès del 14 de febrer, que aspira a ser una oportunitat per "rearmar" l'independentisme. Un moviment en el qual les dissonàncies discursives entre els actors són notòries, una tendència que també es nota dins dels propis partits. A Junts, per exemple, hi ha un sector -sense presència en pública, però estructurat al voltant de càrrecs i excàrrecs de l'administració- que aposten per una via "pragmàtica" que no lliga amb discursos com els de Puigdemont o bé Laura Borràs.
Sigui com sigui, l'aniversari de les eleccions del 14-F i de la consecució del 52% dels vots agafa l'independentisme sense un full de ruta acordat, pendent encara de la tercera reunió de la taula de diàleg i amb debats paral·lels -els Jocs Olímpics d'Hivern, el traspàs de Rodalies- que formen part de l'etapa anterior a la retallada de l'Estatut. I, sense el concurs de tots els lideratges que van formar part del 2017, ja sigui per presència o per absència, qualsevol entesa per superar el marc de la taula de diàleg -lluny de les prioritats de Sánchez després dels indults- serà complexa.