1 de 10
reportatge

La sagnia de serveis bancaris als pobles castiga la gent gran

El Consell Comarcal d'Osona i casals d'avis fan un crit d'alerta mentre que la Diputació de Barcelona treballa en una prova pilot per portar caixers a poblacions aïllades

L'oficina del BBVA a la plaça de la Sandana de Manlleu, que acaba de tancar. | Adrià Costa
per Carles Fiter, Vic, Catalunya | 21 de gener de 2022 a les 19:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cada vegada hi ha menys caixers automàtics i oficines bancàries a les poblacions d'arreu de Catalunya. A Osona, per exemple, gairebé la meitat dels pobles (24 dels 50) no tenen ni caixer ni oficina. I no és qüestió de mida. Tot i que la majoria de municipis grans -Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Centelles o Taradell- disposen de serveis bancaris, també s'han vist afectats per aquesta sagnia. Es tracta, per exemple, del tancament de l'oficina del BBVA a la plaça de la Sardana de Manlleu o la de CaixaBank al barri de Montserrat de Torelló.

Entre el llistat de poblacions mitjanes de la comarca, destaca Santa Eugènia de Berga, que a finals del 2021 va quedar-se sense oficina ni caixer de BBVA. I pel que fa a pobles més petits, de menys d'un miler d'habitants, només conserven caixer automàtic Rupit, Sant Boi de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau.


La gent gran, els principals damnificats


Els principals damnificats d'aquests tancaments són la població més envellida. "Les entitats bancàries no han tingut gota de consideració", explica Carme Laybrós, presidenta de l'associació cultural Jaume Balmes de Vic, que acull gent gran d'arreu de la comarca. "Se senten desplaçats i incomunicats", afegeix, remarcant que "és un retrocés".


Laybrós explica que "hi ha persones que estan soles i no tenen vehicle per desplaçar-se". "Dependre dels fills o d'altres és una molèstia", apunta, remarcant que, a més, tampoc hi ha gaires combinacions d'autobusos per poder-se desplaçar. A tot això, s'hi suma la bretxa digital, és a dir, l'accés i el domini a la noves tecnologies que té la gent gran a l'hora de gestionar els seus diners. "La banca prioritza els seus interessos abans que els de les persones", critica. "El Govern hi hauria de posar mà, però manen més els lobbies bancaris", lamenta.

En aquest mateix sentit, s'expressa Dolors Boix, de l'associació de gent gran de Manlleu. "La gent gran està disgustada i se sent impotent per aquests tancaments", explica, mentre remarca que "és una mala passada" per aquells que s'han de desplaçar. També afegeix que s'ha anat reduint l'hora i els dies d'atenció en les diferents entitats, cosa que es tradueix en llargues cues per ser atès.


A Santa Eugènia de Berga, l'oficina va abaixar la persiana el passat novembre. "Ni tan sols ens van deixar el caixer automàtic", explica Maria Estragués, presidenta del Casal d'Avis del poble, que lamenta que "la gent gran ha quedat molt penjada". Només per treure diners, doncs, s'han de desplaçar a les poblacions veïnes de Calldetenes o Taradell.

A més, han situat la seva oficina de referència a la rambla Hospital de Vic. És a dir, "per una gestió o per un paper, te n'has d'anar fins a Vic", afegeix. En aquest sentit, apunta que aquesta situació va gairebé tant malament pels que tenen cotxe, per poder aparcar, com els que no, que s'han de desplaçar en autobús.


L'Ajuntament de Sant Pere de Torelló també va posar el crit al cel quan va assabentar-se del tancament de l'oficina BBVA. Com en altres municipis, s'ha passat a atendre uns pocs dies a la setmana per agents comercials. L'alcalde Jordi Fàbrega considera que "és una vergonya" i critica que "no es té en compte i es deixa al marge a una part de la ciutadania". "Ens trobem que hem d'acompanyar gent a poblacions més grans", afegeix. Davant d'aquest "sistema pervers", "la solució passa per garantir una banca pública que ofereixi aquest servei o canvis legislatius que obliguin a la banca privada", conclou Fàbrega.

Consell Comarcal i Diputació hi treballen


Des del Consell Comarcal d'Osona, el president Joan Carles Rodríguez mostra la seva preocupació per aquesta tendència i fa un crit d'alerta. "La banca ho està fiant a la banca en línia i la gent gran té problemes", afegeix. Així ho va denunciar aquest estiu el Consell Consultiu de la Gent Gran d'Osona, que agrupa els casals d'avis de la comarca, al mateix ens supramunicipal.

Actualment, el Consell Comarcal està fent un inventari i té pendent reunir-se amb les entitats bancàries. Rodríguez també subratlla que s'ha traslladat aquesta problemàtica a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. Precisament, la Diputació té un projecte al tinter. L'àrea d'Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial està treballant en una prova pilot per instal·lar caixers en poblacions aïllades de la demarcació. Això permetria que els veïns poguessin treure diners i fer gestions.

D'integració i digitalització


Al llarg dels anys a Osona, han tancat oficines de la majoria d'entitats bancàries. Osona.com ha contactat amb les principals entitats que operen a Osona, que són BBVA i CaixaBank. Des del BBVA, apunten que quan es tanca una oficina o una de més petita s'integra a una altra de més gran, prèviament s'ha estudiat la situació, les necessitats dels clients i del lloc. Segons l'entitat, es fa una avaluació dinàmica de la xarxa per adaptar-se a les necessitats.

Remarquen que la digitalització ha anat a més i moltes de les operacions es fan a distància. En aquest sentit, apunten que el client demana més especialització en els punts d'atenció físics. Malgrat això, l'entitat reitera que les oficines són claus per la relació amb els clients. Precisament, hi ha una quinzena de pobles d'Osona, com Seva o Olost, on s'hi desplacen agents col·laboradors que es fan càrrec de l'oficina.

Per la seva banda, des de CaixaBank expliquen que hi ha hagut una "integració" del servei en oficines de Vic i Torelló. A la capital d'Osona, hi havia dues oficines molt a prop l'una de l'altra i es va concentrar a l'oficina Store. En el cas de Torelló, però, els veïns del barri de Montserrat de Torelló s'han de desplaçar fins a l'oficina Store, del carrer del Pont, situada a més d'un quilòmetre de distància. En aquest cas s'ha mantingut el caixer automàtic.

Finalment, cal destacar que hi ha municipis, com Llanars (Ripollès) on l'Ajuntament pagarà gairebé mil euros de lloguer a CaixaBank per tenir un caixer automàtic. Aquesta situació es va plantejar uns quants anys enrere a Borgonyà, però l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló ho va acabar declinant. Havien de cedir un espai i pagar entre 2.000 i 3.000 euros de lloguer a l'extingida Caixa Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació