Àlex Gutiérrez: «TV3 s'assembla massa a Televisió Espanyola»

Per què no es va intervenir TV3 en el moment de l'aplicació del 155? Quins han estat els moments amb més pressió sobre la televisió catalana? Per què va ser Alfons Quintà el primer director de TV3? Per què tots els conductors del matinal de Catalunya Ràdio han sortit malament? Àlex Gutiérrez (Barcelona, 1974) publica Objectiu TV3 (Ara Llibres), on aprofundeix en la història de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

El llibre és fruit d'una recerca d'aquest periodista -actualment cap de la secció de Mèdia del diari Ara-, que inclou el testimoni dels principals protagonistes de la història de TV3 i conclou amb un seguit de propostes per rellançar un model de televisió pública que ha estat exitós però que ja fa temps que emet senyals de desgast, amb un sistema de governança que l'autor critica amb severitat. Hi conversem a la llibreria Finestres.   

- TV3 està a la deriva?

- Em sembla una constatació. El món s'ha mogut molt de pressa i TV3 no ho ha fet amb la mateixa velocitat i, per tant, la terra a la qual havíem d'arribar és incerta i no hi ha un rumb marcat.   

- S'ha perdut l'impuls inicial? 

- Ha perdut dues coses: l'entusiasme inicial del públic, la il·lusió que va saber generar en la gent els anys vuitanta, també perquè el món ha canviat molt. Ara hi ha una fragmentació. Abans, TV3 era una de dues opcions o de tres si comptem el segon canal de TVE, i ara competeix amb moltes opcions, i de televisives unes quaranta. És obvi que costa molt més ocupar una posició central. Però també ha perdut una reserva interna d'entusiasme i de voler menjar-se el món, que també és comprensible 38 anys després.     

- El model de televisió catalana s'ha acabat assemblant massa a RTVE?

- Jo crec que sí i que la llavor d'aquesta semblança ja hi era el 1983. Es munta una televisió que es vol molt moderna però des del punt de vista d'organització empresarial i de relació amb el poder, no canvia substancialment del que era TVE. Hi ha una dependència forta, amb un president de la Generalitat que fa els nomenaments. És la mateixa concepció industrial, tot i que més lleugera en el cas de TV3. A Europa, hi ha televisions muntades en l'era industrial però transformades digitalment i, en canvi, TV3 no ha fet aquesta reconversió. No s'han pogut fer inversions tecnològiques que s'havien de fer i no s'ha adequat l'estructura de personal a aquest futur digital. S'entén que el 1983 fessin falta fusters per muntar els decorats perquè no hi havia empreses de decorats. No hi havia un departament de xarxes socials. Ara sí, i hi posen entusiasme, però té un pressupost molt migrat. Si en una casa de 300 milions, tens un pressupost per a l'àrea digital de 800.000 euros, no podem dir que TV3 posa el digital al centre.     
 
- Quina reforma realista caldria fer a TV3 en els propers anys?

- No només, però principalment és un tema de pressupost. TV3 ha de ser una fàbrica de continguts. El 1983 era una antena. Ara l'antena ja no és important perquè els continguts els veus a la pantalla dem mòbil, a Youtube, a la tele també, però sobretot a les plataformes. A TV3 s'ha escanyat molt la possibilitat de comprar. S'ha mantingut la plantilla, que era un tema delicat, també políticament. Jo crec que el debat sobre l'estructura de TV3 s'ha de fer. En l'entorn d'això sentim coses molt demagògiques. S'ha de fer preservant el benestar dels treballadors, de manera no traumàtica i a uns cinc anys vista. 

- Els treballadors cobren massa?

- Cobren bé, és innegable. Ara bé, estan fora de mercat perquè el mercat s'ha ensorrat. Però no crec que la solució sigui també empobrir aquest sector. Jo creuria més en aplicar barems de productivitat, de responsabilitat. Abans, fa deu anys, qui deixava un càrrec, mantenia el sou. Això s'ha resolt en bona mesura. Però jo crec més en fer un plantejament d'arribada a cinc anys vista i veiem quins perfils i sous són raonables.     

- TV3 s'ha sabut moure bé en el terreny difícil entre televisió nacional i televisió nacionalista? 

- Jo no em sento especialment nacionalista, però em sembla que és inevitable que qualsevol televisió nacional sigui nacionalista. La televisió francesa és nacionalista. La televisió espanyola és molt nacionalista. Quan, a sobre, aquesta nació no té un estat al darrere, s'acusa de nacionalista una televisió que només vol ser normal. A mi m'agradaria que TV3 fos una televisió normal d'un país normal i, per ser-ho, probablement necessitaria unes estructures polítiques que no té encara. És molt comprensible que TV3 supleixi unes mancances que ho són del país. En el meu món ideal, això hauria d'estar resolt perquè TV3 fos nacional de la mateixa manera que ho és la BBC.  
- Les dues coses. Més que més greus, ara són més desacomplexats. El 1983, no he sabut trobar una oposició com la que avui fa la triple dreta a TV3. Aleshores, Aliança Popular no va fer la murga a Felipe González perquè els catalans tenien una televisió. Potser hi havia un sentiment de culpabilitat per ser hereus del franquisme. Ara vivim una època molt més polaritzada. Els atacs separen una capa de la població de la televisió del seu país. Hi ha un intent molt clar d'ulsteritzar Catalunya. 
 
- TV3 ha perdut espectadors castellanoparlants?

- Una part, però menys del que es diu en el relat públic, que se sustenta en una enquesta del CEO. Si et pregunten si ets de Ciutadans i ho ets, probablement, encara que miri El foraster, posem per cas, no ho dirà. I un espectador molt catalanista tampoc dirà que mira La isla de las tentaciones de Tele 5. Hi ha elements distorsionadors. Però si anem als audímetres, que no pregunten a qui votes i són bastant representatius, ens diuen que la gent és concupiscent televisivament i que, si una cosa li interessa, la mira. Si mires la gent que veu TV3 al llarg del dia i ho compares amb el share, no són sempre els mateixos. Sí que si un dia es fa un debat sobre el procés, això aplega més un sector. 

- Com podria TV3 fer més forat entre la població castellanoparlant?

- Crec que TV3 hauria de ser menys endogàmica. El 2017, el procés havia de passar per TV3. Però el 2022 no té sentit que des de les sis del matí a les deu de la nit, tretze hores estiguin entorn de la informació i siguin susceptibles de tenir tertúlies sobre el moment polític. TV3 sap que amb això ha creat una part d'audiència captiva. Però, si en lloc de catorze hores informatives, se'n fessin set i la resta es fessin documentals sobre Britney Spears o sèries de ficció ben produïdes, no veig perquè molta gent no podria retornar.       
    
- Les xifres d'audiència mostren un lideratge, però alhora molt lluny d'una posició hegemònica.  

- A la televisió, no, i no sé si ens hauria de preocupar. Potser m'estimaria que TV3 fos segona amb un 24% que líder amb el 14%, però entenc que permet anar als anunciants com a líder i nodreix el discurs triomfalista. És important poder dir que som primers, però és un 14%. Però ja no estem en el món dels 30%. El 30% de fa trenta anys ho era sobre una base d'espectadors molt més espectacular, perquè ara la gent per sota dels 34 anys està marxant cap a altres finestres.    

- El llibre comença amb Alfons Quintà. Vostè es decanta per l'explicació del ressentiment com a motiu principal de la seva sorprenent designació per dirigir TV3. 

- Li vaig plantejar obertament a Jordi Pujol. La seva resposta cadascú la pot prendre com cregui, però sí que hi ha un argument de pes quan diu que el mal que els podia fer Quintà ja l'havia fet. La meva intuïció és que quan Pujol tira endavant TV3 sense permisos ja intueix que Felipe González no li enviarà la força pública i ja detectava el que seran les posteriors enteses entre CiU i González. Quintà, en aquell moment, ja estava bastant desactivat i El País no el fitxa per dirigir l'edició a Catalunya. Havien vist el Quintà afeblit i sí que em sembla que el seu ressentiment va ser un element decisiu en aquella operació.      
 
- Ha parlat amb gairebé tots els protagonistes. Algú li ha dit que no?

- Joan Oliver no m'ha dit que no, però no ha respost els múltiples intents de parlar-hi. Tothom té el dret a declinar, naturalment. 

"Davant l'amenaça del 155, TV3 va jugar bé la carta de convertir-ho en un afer internacional"

- Per què creu que no es va intervenir TV3 durant l'aplicació del 155?

- Aquest tema ha estat el disparador del llibre, vaig decidir escriure'l per aquest tema. He parlat amb bastanta gent i hi va haver molts dubtes. En molts aspectes, el bipartidisme actua com un sol home, però en aquest cas el PSC i també el PSOE van veure que intervenir un mitjà de comunicació tenia els seus riscos. Tampoc sabien com fer-ho. Davant l'amenaça del 155, TV3 va jugar molt bé la carta de convertir-ho en un afer internacional. Va convidar tots els periodistes europeus, i podia haver hagut un moviment de solidaritat europeu que es podria tornar no ja en favor de TV3 sinó en contra del 155. Hi va haver contactes discrets entre Vicent Sanchis i Miquel Iceta. 

- Esmenta el senador socialista Óscar López com un personatge important en aquells dies.

- Va fer gestions discretes. Va ser ell qui va comunicar Javier Arenas, senador del PP, i li diu que el PSOE no veu clar la intervenció de TV3. Sembla que va ser Arenas qui va convèncer el PP de no fer-ho.

- Es mostra molt crític amb el sistema de governança de la Corporació, massa condicionat pels partits. És un mal irresoluble?

- Hauria de ser resoluble. És evident que el Parlament ha de fer un seguiment de la televisió pública. Hi ha d'haver un lligam amb les institucions polítiques, però aquest lligam s'ha d'aturar en el consell d'administració i no anar més enllà. I que a partir de la direcció dels mitjans cap avall, els criteris han de ser professionals i els directors han de recuperar el poder perquè se'ls ha tret. Un director ha de tenir un poder gran sobre els continguts. Això em semblaria realista i raonable, com que no tots els membres del consell estiguessin vinculats per gent provinent del món polític. Ara hi ha un sistema de concurs, però hi ha seriosos dubtes sobre si aquest tall amb la política es respectarà o no. El que sí que voldria deixar clar és que jo critico el mecanisme, però no les persones. A mi no em sembla bé que els partits hagin decidit els noms dels directors de Catalunya Ràdio i TV3, i els caps d'informatius. Però això no vol dir que hagin fet una mala feina.     
 
- Un capítol a banda del llibre és la coda radiofònica que inclou. Explica que una maledicció ha estat que tots els directors del magazín matinal de Catalunya Ràdio han sortit malament: Josep Cuní, Antoni Bassas, Neus Bonet, Manel Fuentes i Mònica Terribas.

- Si totes aquestes cinc persones han marxat de mala manera, deu voler dir que estructuralment deu fallar alguna cosa. És veritat que no ha fallat sempre el mateix, però sí que, altre cop, la política hi ha tingut un paper i ho acaba contaminant. En el cas de la Neus Bonet, va ser molt obvi. En el cas de l'Antoni Bassas, molt explícit. Recordem l'expressió cobre la "crosta nacionalista" del diputat Joan Ferran. Això il·lustra el que dèiem abans. A la ràdio, la posició més potent la té qui condueix el magazín del matí i és normal que sigui qui acusa més pressió.

"La llei de l'audiovisual consagra que Madrid sigui el gran hub audiovisual del sud d'Europa i Barcelona ja s'espavilarà, això s'ha de canviar"

- Al final del llibre, fa uns suggeriments. Una de les coses que subratlla és que en tota política de pactes a Madrid, un aspecte essencial hauria de passar per fer més robust l'audiovisual català.

- Sí perquè si tens un audiovisual fort, emergirà talent, emergirà imaginari col·lectiu. De moment, això no està passant. La llei de l'audiovisual consagra que Madrid sigui el gran hub audiovisual del sud d'Europa i Barcelona ja s'espavilarà. Això s'hauria de canviar. A Madrid, si s'hi va a negociar, s'ha de negociar tot. Hi ha un seguit de greuges contra TV3 que són claríssims. TV3 no es pot endeutar. RTVE sí que ho pot fer. TV3 no té els múltiplex que necessita, RTVE sí. Per tant, TV3 no pot emetre en alta definició a tot arreu. Això s'ha de resoldre.