19
de gener
del
2022
Actualitzat
el
20
de gener
a les
19:33h
La tarda del 12 de gener, Pere Aragonès va pronunciar una conferència al Club Siglo XXI de Madrid, en què va insistir en la necessitat de no demorar el diàleg per encaminar una resolució del conflicte entre l'Estat i Catalunya. Poc després de l'acte, Yolanda Díaz l'esperava a la porta d'un restaurant proper -especialitzat en cuina basca- per a un sopar privat. El tenien pendent. El president de la Generalitat i la vicepresidenta espanyola s'havien emplaçat a mantenir una trobada discreta, amb la intenció de "conèixer-se" més enllà de la formalitat, després de coincidir en la reunió de la taula de negociació a Barcelona. El contacte estava previst amb anterioritat, però la convalidació de la reforma laboral al Congrés -en què es reclama el suport d'ERC- va fer que el sopar guanyés notorietat en termes informatius. La conversa, amb l'única presència afegida d'assessors de confiança, es va allargar fins a la matinada. Es va parlar del nou marc laboral, però també de més qüestions en què Aragonès i Díaz comparteixen preocupacions.
L'"amabilitat" que va regnar en la cita -descrita per fonts presents a Madrid- no ha servit per amorosir la posició d'ERC en relació a la reforma laboral. Els republicans, de la mà de Bildu i en sintonia amb altres forces d'esquerres, ja van mostrar a finals d'any la distància que els separava del pacte entre govern espanyol, patronal i sindicats. Al marge d'esgrimir la derogació incompleta de la reforma del PP, demanen canvis en el text que van més enllà de preservar la prevalença dels convenis autonòmics, modificacions que ministres del PSOE i el mateix Pedro Sánchez ja s'han afanyat a dir que no es produirà per no trencar l'entesa fràgil amb els agents socials.
Els independentistes també recelen de les intencions de l'executiu de coalició, que necessita validar el decret abans del 7 de febrer. La Moncloa necessita els vots i, si no els troba en la majoria de la investidura -Díaz tenia aquesta setmana una visita prevista a la planta de Seat per desplegar complicitats sindicals a Catalunya que ha hagut de cancel·lar pel positiu per Covid-, buscarà altres socis al Congrés, començant per Ciutadans. Un pas que tornaria allunyar el govern de coalició i ERC, en un moment en què la taula de diàleg tampoc mostra avenços, almenys en el calendari públic de reunions. De fet, amb els pressupostos ja aprovats i amb l'inici del nou cicle electoral, Sánchez veu una nova oportunitat per marcar distàncies amb ERC i Bildu mentre Podem encaixa de nou amb recels aquestes temptacions. De fet, hi ha en aquests moments una doble negociació, la de Díaz amb els independentistes i la dels socialistes amb Inés Arrimadas.
La recerca de vots a la dreta de l'arc parlamentari és una possibilitat que ja conjuguen en privat a ERC. "La sensació és que tenen un pla B", apunten fonts de la formació, després que el seu líder a Madrid, Gabriel Rufián, apugés el to aquest dimecres. Rufián ha afirmat que seria un "frau per a la classe treballadora" validar la reforma laboral -ho ha dit a Catalunya Ràdio- i també ha advertit -ja en roda de premsa- que hi haurà un front comú de forces progressistes -com la mateixa Bildu, BNG, CUP, Més País i Compromís- en contra del marc proposat per Sánchez i Díaz. El PNB també ha exhibit les seves diferències amb la reforma. "El text arriba dat i beneït, i no s'articula una negociació", recorden fonts republicanes.
Rufián ha arribat a considerar la reforma laboral com un "projecte personal" de Díaz, que quan tanqui aquesta carpeta té previst afrontar la reunificació de tot l'espai a l'esquerra del PSOE per afermar-se com a candidata a les pròximes eleccions espanyoles. Vol que la seva carta de presentació sigui la validació de la reforma laboral de la mà de la majoria de la investidura i, al mateix temps, de sindicats i patronal. L'avís dels republicans és que haurà de triar: l'elecció és entre introduir millores a la reforma i posar en risc l'acord amb els agents socials o no tocar ni una coma i blindar un pacte que, amb la boca petita, incomoda Podem.
Sánchez ha insistit en les últimes compareixences que no s'entendria un veto a un acord pactat amb patronal i sindicats, encara menys si la reforma del mercat de treball era una de les exigències de la Unió Europea per proveir Espanya dels fons Next Generation, amb el combat a la temporalitat com a primer objectiu. També el líder del PSC, Salvador Illa, ha emplaçat a "aquells que s'omplen la boca de diàleg" i que demanen la reunió de la taula que no obstaculitzin una reforma fruit del diàleg entre els agents.
Però els socis de la investidura argumenten que el govern espanyol ha centrat els esforços en aconseguir mantenir la fotografia fràgil amb els agents socials a costa de trencar la majoria progressista al Congrés i titllen de "xantatge" l'estratègia de la Moncloa perquè no té intenció de moure's. L'oferta passa per incloure les demandes -com les que formula ERC- en altres modificacions legals, una opció que els republicans descarten perquè entenen que no es compliran. Consideren que el moment d'exercir pressió és ara, en què tots els vots compten per tramitar el nou marc laboral.
Les demandes de Rufián
I quines són les demandes finals dels republicans, fins ara no ateses? Rufián n'ha detallat sis: recuperar les indemnitzacions de 45 dies per any treballat en cas d'acomiadament; eliminar la bretxa salarial existent entre homes i dones; recuperar els salaris de tramitació; potenciar la inspecció de treball; lluitar contra la precarietat; i respectar la prevalença dels convenis autonòmics. Tenint en compte que Sánchez demana respectar l'acord signat i que la patronal ja ha avisat que no es pot tocar ni una "coma" del pacte, no sembla que els objectius fixats per ERC tinguin concreció. Els vots dels republicans s'allunyen de les pretensions de la Moncloa. Sánchez calcula suports, pensant en l'acció de govern, però també en l'imminent cita electoral a Castella i Lleó.
Fins que no passin les primeres eleccions del 2022 a l'Estat, s'intueixen pocs moviments en les carpetes que interessen a ERC. Com en la taula de negociació del conflicte polític. A Madrid no calculen que hi hagi una altra reunió de la mesa entre governs fins després de la cita electoral del 13 de febrer mentre al Govern insisteixen que, més rellevant que la data, és el contingut de la trobada. Si es convoqués a finals de febrer, hauria d'anar acompanyada d'algun progrés en la negociació. Hi hauran trobades en públic quan es puguin exhibir acords, va dir Aragonès en l'última reunió a Barcelona. De moment, l'inici del nou any transmet fredor en les relacions entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat.
L'"amabilitat" que va regnar en la cita -descrita per fonts presents a Madrid- no ha servit per amorosir la posició d'ERC en relació a la reforma laboral. Els republicans, de la mà de Bildu i en sintonia amb altres forces d'esquerres, ja van mostrar a finals d'any la distància que els separava del pacte entre govern espanyol, patronal i sindicats. Al marge d'esgrimir la derogació incompleta de la reforma del PP, demanen canvis en el text que van més enllà de preservar la prevalença dels convenis autonòmics, modificacions que ministres del PSOE i el mateix Pedro Sánchez ja s'han afanyat a dir que no es produirà per no trencar l'entesa fràgil amb els agents socials.
Els independentistes també recelen de les intencions de l'executiu de coalició, que necessita validar el decret abans del 7 de febrer. La Moncloa necessita els vots i, si no els troba en la majoria de la investidura -Díaz tenia aquesta setmana una visita prevista a la planta de Seat per desplegar complicitats sindicals a Catalunya que ha hagut de cancel·lar pel positiu per Covid-, buscarà altres socis al Congrés, començant per Ciutadans. Un pas que tornaria allunyar el govern de coalició i ERC, en un moment en què la taula de diàleg tampoc mostra avenços, almenys en el calendari públic de reunions. De fet, amb els pressupostos ja aprovats i amb l'inici del nou cicle electoral, Sánchez veu una nova oportunitat per marcar distàncies amb ERC i Bildu mentre Podem encaixa de nou amb recels aquestes temptacions. De fet, hi ha en aquests moments una doble negociació, la de Díaz amb els independentistes i la dels socialistes amb Inés Arrimadas.
La recerca de vots a la dreta de l'arc parlamentari és una possibilitat que ja conjuguen en privat a ERC. "La sensació és que tenen un pla B", apunten fonts de la formació, després que el seu líder a Madrid, Gabriel Rufián, apugés el to aquest dimecres. Rufián ha afirmat que seria un "frau per a la classe treballadora" validar la reforma laboral -ho ha dit a Catalunya Ràdio- i també ha advertit -ja en roda de premsa- que hi haurà un front comú de forces progressistes -com la mateixa Bildu, BNG, CUP, Més País i Compromís- en contra del marc proposat per Sánchez i Díaz. El PNB també ha exhibit les seves diferències amb la reforma. "El text arriba dat i beneït, i no s'articula una negociació", recorden fonts republicanes.
Rufián ha arribat a considerar la reforma laboral com un "projecte personal" de Díaz, que quan tanqui aquesta carpeta té previst afrontar la reunificació de tot l'espai a l'esquerra del PSOE per afermar-se com a candidata a les pròximes eleccions espanyoles. Vol que la seva carta de presentació sigui la validació de la reforma laboral de la mà de la majoria de la investidura i, al mateix temps, de sindicats i patronal. L'avís dels republicans és que haurà de triar: l'elecció és entre introduir millores a la reforma i posar en risc l'acord amb els agents socials o no tocar ni una coma i blindar un pacte que, amb la boca petita, incomoda Podem.
Sánchez ha insistit en les últimes compareixences que no s'entendria un veto a un acord pactat amb patronal i sindicats, encara menys si la reforma del mercat de treball era una de les exigències de la Unió Europea per proveir Espanya dels fons Next Generation, amb el combat a la temporalitat com a primer objectiu. També el líder del PSC, Salvador Illa, ha emplaçat a "aquells que s'omplen la boca de diàleg" i que demanen la reunió de la taula que no obstaculitzin una reforma fruit del diàleg entre els agents.
Però els socis de la investidura argumenten que el govern espanyol ha centrat els esforços en aconseguir mantenir la fotografia fràgil amb els agents socials a costa de trencar la majoria progressista al Congrés i titllen de "xantatge" l'estratègia de la Moncloa perquè no té intenció de moure's. L'oferta passa per incloure les demandes -com les que formula ERC- en altres modificacions legals, una opció que els republicans descarten perquè entenen que no es compliran. Consideren que el moment d'exercir pressió és ara, en què tots els vots compten per tramitar el nou marc laboral.
Les demandes de Rufián
I quines són les demandes finals dels republicans, fins ara no ateses? Rufián n'ha detallat sis: recuperar les indemnitzacions de 45 dies per any treballat en cas d'acomiadament; eliminar la bretxa salarial existent entre homes i dones; recuperar els salaris de tramitació; potenciar la inspecció de treball; lluitar contra la precarietat; i respectar la prevalença dels convenis autonòmics. Tenint en compte que Sánchez demana respectar l'acord signat i que la patronal ja ha avisat que no es pot tocar ni una "coma" del pacte, no sembla que els objectius fixats per ERC tinguin concreció. Els vots dels republicans s'allunyen de les pretensions de la Moncloa. Sánchez calcula suports, pensant en l'acció de govern, però també en l'imminent cita electoral a Castella i Lleó.
Fins que no passin les primeres eleccions del 2022 a l'Estat, s'intueixen pocs moviments en les carpetes que interessen a ERC. Com en la taula de negociació del conflicte polític. A Madrid no calculen que hi hagi una altra reunió de la mesa entre governs fins després de la cita electoral del 13 de febrer mentre al Govern insisteixen que, més rellevant que la data, és el contingut de la trobada. Si es convoqués a finals de febrer, hauria d'anar acompanyada d'algun progrés en la negociació. Hi hauran trobades en públic quan es puguin exhibir acords, va dir Aragonès en l'última reunió a Barcelona. De moment, l'inici del nou any transmet fredor en les relacions entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat.