18
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
9:18h
La manca de referents audiovisuals per als joves és una amenaça pel futur del català a l'entorn digital. És el que se'n desprèn de l'informe que Mèdia.cat, l'Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica aquest dimarts sota el nom l'informe "Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual".
El treball, realitzat pel periodista ÈricLluent i editat amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, s'ha elaborat mitjançant una metodologia qualitativa, a través de la consulta de quinze persones que treballen en els àmbits de l'audiovisual o la lingüística. L'objectiu és posar sobre la taula quin és l'estat de la qüestió del català en l'àmbit de l'audiovisual i digital pel que fa a continguts dirigits a joves i alhora plantejar què s'ha de fer per garantir la supervivència del català a l'entorn digital.
La revolució digital ha desdibuixat el model comunicatiu en què la televisió era la reina de tots els formats, i que a Catalunya tenia com a pedra angular TV3 i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El nou model té com a element central l'accés a través de dispositius mòbils. En aquest context, la manca de referents juvenils en llengua catalana és evident. Però com s'ha arribat fins aquest punt? Quin és el pes del català en els diferents entorns on els joves consumeixen continguts audiovisuals? Quin paper juga la CCMA? Quines estratègies s'han d'impulsar per tal de millorar la situació?
Per respondre a aquestes qüestions, l'informe descriu la situació de l'ús del català entre els joves dels Països Catalans en el context de la revolució digital de la darrera dècada, analitza el paper de la CCMA en la producció de continguts en català per a joves i les xifres d'audiència d'aquesta franja d'edat, es presenta una introducció de l'oferta audiovisual en català per a joves a internet i es planteja les principals propostes per garantir el futur de la llengua catalana des del sector audiovisual.
S'han detectat tres idees principals que resumeixen les propostes de les persones consultades: fer continguts atractius per als joves, revertir la debilitat pressupostària del sector i impulsar ajudes públiques als creadors en català de l'entorn digital. L'informe també conclou que des de les institucions públiques i des de l'àmbit acadèmic cal impulsar estructures que permetin detectar noves tendències, nous entorns i nous actors, que poden revolucionar el món digital molt ràpidament. Això hauria de permetre dissenyar estratègies que permetin consolidar el català a l'entorn digital a mitjà i llarg termini.
Les quinze persones consultades per elaborar aquest informe són Cristian Trepat, responsable d'Estratègia i Innovació i cap d'Entreteniment i Actualitat de TV3, Geni de Villar, adjunta a Direcció dels Mitjans Digitals de la CCMA, Laia Servera, directora de l'àrea infantil de TV3, GilbertArroyo, responsable de continguts de The Mediapro Studio, Mònica Terribas, responsable de documentals de la productora Mediapro, exdirectora de TV3 i d'El Matí de Catalunya Ràdio, Jordi Font, director d'Adolescents.cat, Hector Lozano, guionista i creador de Merlí, Albert Baquero, productor executiu d'Oh My Goig, Clàudia Rius, autora del manifest "El Català i el colonialisme lingüístic digital", Arnau Rius, un dels creadors del Canal Malaia, Manel Vidal, membre de La Sotana, Norman López, creador de continguts en català a Twitch, Susana Pérez, creadora d'un canal de Twitch especialitzat en videojocs, Carme Junyent, lingüista, professora de la UB i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, i Carla González, professora de Lingüística a la UPF i la UAB.
L'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, analitza els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i treballa per fomentar un periodisme crític, independent i rigorós. Edita des de 2009 l'Anuari Mèdia.cat i des de 2015 impulsa el Mapa de la Censura, on es registren possibles vulneracions i restriccions de les llibertats d'informació i d'expressió.
El treball, realitzat pel periodista ÈricLluent i editat amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, s'ha elaborat mitjançant una metodologia qualitativa, a través de la consulta de quinze persones que treballen en els àmbits de l'audiovisual o la lingüística. L'objectiu és posar sobre la taula quin és l'estat de la qüestió del català en l'àmbit de l'audiovisual i digital pel que fa a continguts dirigits a joves i alhora plantejar què s'ha de fer per garantir la supervivència del català a l'entorn digital.
La revolució digital ha desdibuixat el model comunicatiu en què la televisió era la reina de tots els formats, i que a Catalunya tenia com a pedra angular TV3 i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El nou model té com a element central l'accés a través de dispositius mòbils. En aquest context, la manca de referents juvenils en llengua catalana és evident. Però com s'ha arribat fins aquest punt? Quin és el pes del català en els diferents entorns on els joves consumeixen continguts audiovisuals? Quin paper juga la CCMA? Quines estratègies s'han d'impulsar per tal de millorar la situació?
Per respondre a aquestes qüestions, l'informe descriu la situació de l'ús del català entre els joves dels Països Catalans en el context de la revolució digital de la darrera dècada, analitza el paper de la CCMA en la producció de continguts en català per a joves i les xifres d'audiència d'aquesta franja d'edat, es presenta una introducció de l'oferta audiovisual en català per a joves a internet i es planteja les principals propostes per garantir el futur de la llengua catalana des del sector audiovisual.
S'han detectat tres idees principals que resumeixen les propostes de les persones consultades: fer continguts atractius per als joves, revertir la debilitat pressupostària del sector i impulsar ajudes públiques als creadors en català de l'entorn digital. L'informe també conclou que des de les institucions públiques i des de l'àmbit acadèmic cal impulsar estructures que permetin detectar noves tendències, nous entorns i nous actors, que poden revolucionar el món digital molt ràpidament. Això hauria de permetre dissenyar estratègies que permetin consolidar el català a l'entorn digital a mitjà i llarg termini.
Les quinze persones consultades per elaborar aquest informe són Cristian Trepat, responsable d'Estratègia i Innovació i cap d'Entreteniment i Actualitat de TV3, Geni de Villar, adjunta a Direcció dels Mitjans Digitals de la CCMA, Laia Servera, directora de l'àrea infantil de TV3, GilbertArroyo, responsable de continguts de The Mediapro Studio, Mònica Terribas, responsable de documentals de la productora Mediapro, exdirectora de TV3 i d'El Matí de Catalunya Ràdio, Jordi Font, director d'Adolescents.cat, Hector Lozano, guionista i creador de Merlí, Albert Baquero, productor executiu d'Oh My Goig, Clàudia Rius, autora del manifest "El Català i el colonialisme lingüístic digital", Arnau Rius, un dels creadors del Canal Malaia, Manel Vidal, membre de La Sotana, Norman López, creador de continguts en català a Twitch, Susana Pérez, creadora d'un canal de Twitch especialitzat en videojocs, Carme Junyent, lingüista, professora de la UB i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, i Carla González, professora de Lingüística a la UPF i la UAB.
L'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya Fons, analitza els mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i treballa per fomentar un periodisme crític, independent i rigorós. Edita des de 2009 l'Anuari Mèdia.cat i des de 2015 impulsa el Mapa de la Censura, on es registren possibles vulneracions i restriccions de les llibertats d'informació i d'expressió.