Procés català

Qui és qui en el mapa final de la implosió de CiU

La posada en marxa de Centrem culmina la disgregació en múltiples marques de la federació nacionalista, liquidada el 2015 per l'acceleració del procés

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 15 de gener de 2022 a les 18:45 |
Els dirigents de CiU han acabat defensant projectes diferents. | ND
La presentació pública de Centrem suposa la culminació de la implosió política sorgida del final de Convergència i Unió (CiU), les sigles que van agrupar durant dècades el nacionalisme -més o menys gradualista- durant dècades i sense les quals és impossible entendre la construcció de l'autonomia a partir de la fi del franquisme. El trencament de CiU, motivat pel rumb del procés i per les discrepàncies larvades durant anys entre les cúpules dels dos partits, va generar un procés de reestructuració general de l'espai que s'ha allargat des del 2015 i que ha tingut múltiples conseqüències en el mapa del país. L'únic projecte amb vocació majoritària que s'ha consolidat amb èxit és del de Junts, on cohabiten dirigents amb llarga trajectòria convergent i incorporacions que provenen d'un activisme més vinculat a la mobilització dels moments àlgids del procés.

Quines són les marques que han sorgit de CiU? Quines han tingut recorregut i quines han acabat jugant un paper secundari? Quin futur els espera? Aquesta és la cartrografia final que deixa la implosió d'unes sigles que, durant anys, semblaven indestructibles i que ara apareixen amb el llegat -i els seus protagonistes- disgregats.


Junts


El partit que -almenys per ara- presideix Carles Puigdemont s'ha distanciat tant com ha pogut de les herències més nocives de Convergència i del PDECat, per bé que bona part dels seus dirigents més carismàtics n'havien format part. És el cas de Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Albert Batet, Elsa Artadi, Josep Rius i Anna Erra, per exemple. Una ullada al sottogoverno també permet establir trajectòries amb bagatge convergent en múltiples alts càrrecs als departaments que lidera Junts dins l'executiu català. La distància interposada entre el partit i el passat de CDC i el PDECat s'explica en clau política però també judicial, perquè no es volia cap tipus de successió que comportés conseqüències amb casos com el del Palau de la Música o del 3%.


En tot cas, Junts és el projecte que ha gaudit de més èxit tant a nivell de militància com electoral, especialment gràcies als lideratges forts que projecta, com ara el de Puigdemont o el de Laura Borràs, presidenta del Parlament. El seu secretari general, Jordi Sànchez, prové del món de l'activisme -era president de l'ANC-, però en els dies àlgids del procés, sobretot del 2015 al 2017, està acreditada la seva bona relació amb Artur Mas i també algun dels seus assessors més propers, com ara David Madí. Junts, en essència, és la unió entre el llinatge dels dirigents convergents i de les incorporacions d'independents, com ara Borràs o Aurora Madaula, per citar dues persones amb ascendència interna i rol institucional des del Parlament.

La fundació de Junts va arribar, en bona mesura, per dos fenòmens paral·lels: el fracàs de la negociació amb el PDECat -propietari original de la marca- i l'esllanguiment de la Crida Nacional per la República com a plataforma per unir tot l'independentisme. El partit va quedar tercer a les eleccions de l'any passat amb Puigdemont com a número u simbòlic i Borràs de candidata efectiva, i a les municipals del 2023 aspira a convertir-se en la força hegemònica en dura competència amb ERC i el PSC. Entre les incògnites hi ha el paper de l'expresident de la Generalitat com a líder del partit -són múltiples les veus que especulen amb una renúncia per centrar-se en el Consell per la República- i el de Sànchez com a secretari general, tenint en compte que existeixen dirigents partidaris de situar Jordi Turull en el càrrec. Ell, però, no té previst fer cap moviment.


Centrem


Si Junts s'ha revelat com un projecte d'èxit i amb capacitat per competir l'hegemonia, el cas de Centrem és una incògnita. El projecte liderat per Àngels Chacón, exconsellera d'Empresa i Coneixement i candidata del PDECat a les eleccions de l'any passat, en les quals va quedar fora del Parlament, aspira a representar una aposta gradualista del centre catalanista. I ho fa amb l'aval -almenys formal- dels postconvergents, de la Lliga Democràtica, de Convergents i de Lliures. Chacón exercirà el lideratge executiu de Centrem, que neix de la necessitat d'unir les sigles sorgides de la implosió de CiU que no comparteixen l'aposta per la unilateralitat i fan una revisió crítica del 2017. Les eleccions municipals seran el primer test del projecte, amb Barcelona al capdavant. El nom de l'exconseller Santi Vila continua apareixent en diferents travesses.

PDECat


De tottes aquestes forces, la més destacada és el PDECat. Els hereus formals de Convergència, nascuts el 2016 en un congrés convuls marcat per la pugna pel lideratge executiu i encara sota l'influx de l'adeu d'Artur Mas a la presidència de la Generalitat, es mantenen forts al territori, però la nova marca de Centrem genera dubtes als alcaldes. De fet, diverses fonts consultades per NacióDigital donen per fet que bona part dels batlles amb més projecció acabaran fent el salt del PDECat a altres plataformes i que, al seu torn, aquestes plataformes acabin arribant a acords amb Junts. El reglament de primàries dels de Puigdemont facilita el salt d'una formació a l'altra i, de fet, el secretari d'organització de Junts, David Saldoni, fa mesos que treballa perquè sigui així.
 

Acte de campanya del PDECat. Foto: ACN


El PDECat és el principal viver de militants que pugui arribar a assolir Centrem, i els seus dirigents -Chacón, que n'era secretària general fins fa unes setmanes, i David Bonvehí, president del partit- s'han bolcat per trobar quadres disposats a donar la cara. Un dels que va aparèixer a la fotografia del naixement del nou projecte és Sergi Miquel, diputat al Congrés dels Diputats. Tampoc falten veus dins del PDECat que, descontentes amb el paper de Chacón, aposten per preservar la marca i el partit per si fracassa l'operació de Centrem. Tant la marca com el partit, però, estan tocats per la sentència del cas Palau i també pel cas del 3%, pendent de judici a l'Audiència Nacional. Els successius ERO a la formació han fet que ja tingui només un empleat. Es tracta del gerent.

Qui encara hi milita, en tot cas, és Mas, que no té previst fer el salt cap a Centrem. L'expresident de la Generalitat va intentar fins al final que no hi hagués divorci entre Junts i el PDECat, però no se'n va sortir. Va fer campanya pels postconvergents a les eleccions del 14-F, però no va aconseguir que obtingués representació parlamentària. Està allunyat de la vida de partit i el seu paper institucional, en els últims mesos, ha estat discret. Continua rebent dirigents al seu despatx, però, per prendre el pols de l'actualitat. Està més a prop de les tesis gradualistes quel nou embat.

Lliures


La formació fundada per Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola, exdiputats de CiU, és una de les que integra Centrem. En el cas del segon, integrat en l'empresa privada des que va deixar l'activitat política de primera línia, són diverses les veus consultades que li auguren futur com a cap de cartell electoral en properes conteses.

Lliga Democràtica


Cap dels seus principals responsables prové de l'antiga CiU, però intenta beure'n del llegat. Àstrid Barrio n'és la cara visible, però dimarts no va formar part de la fotografia oficial de Centrem, tot i que ha participat activament de la negociació. Un dels noms de la Lliga que genera més controvèrsia és del de Josep Ramon Bosch, fundador de Societat Civil Catalana (SCC). Diverses fonts destaquen que sí que ha format part de les converses -especialment pel que fa al finançament de Centrem-, tot i que el PDECat ho ha negat en reiterades ocasions. Chacón defensa, de fet, que Bosch no en forma part.

Convergents


El partit format per Germà Gordó, estret col·laborador de Mas en temps de CDC -va ser gerent del partit i, després, secretari del Govern i conseller de Justícia-, s'ha integrat a Centrem. A les eleccions del 14-F va aliar-se amb el PDECat, partit que Gordó va aspirar a dirigir.

Partit Nacionalista de Catalunya


Sorgit com a braç polític del grup El País de Demà, el PNC va obtenir un resultat molt discret a les eleccions de l'any passat i s'ha acabat desmarcant del projecte de Centrem. Un dels arguments esgrimits és, precisament, el finançament "opac" del projecte i la relació amb la Lliga. La relació entre Marta Pascal, la secretària general del PNC, i Chacón no ha estat fluïda en els últims mesos. Continuaran en solitari.

Demòcrates de Catalunya


En el procés de trencament de CiU va ser decisiu el moviment dels independentistes d'Unió, que van marxar del partit liderat per Josep A. Duran i Lleida per fundar Demòcrates de Catalunya. Es van integrar a la candidatura de Junts pel Sí a les eleccions del 2015, al 2017 van arribar a una entesa amb ERC i, als comicis del 2021, van signar un acord amb Junts. Al capdavant de Demòcrates hi ha Antoni Castellà, que també forma part del consell de govern del Consell per la República. Es tracta del partit que defensa amb més claredat un full de ruta basat en la unilateralitat. Disposen de desenes de regidors al territori i es preparen per a les municipals del 2023. 

Units per Avançar


L'ànima més oficialista d'Unió va acabar posant en marxa Units per Avançar un cop la formació democristiana va entrar en concurs de creditors llastada per un deute desaforat. Al capdavant d'Units hi ha Ramon Espadaler, diputat Parlament dins del grup del PSC, amb qui tenen un acord electoral. També disposen de presència al govern municipal de Barcelona amb Albert Batlle com a responsable de Seguretat. Han optat per no formar part de la gènesi de Centrem i, si no hi ha sobresalts, repetiran aliances amb el PSC en les properes convocatòries electorals previstes a Catalunya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació