FUTBOLÍTICA

Geopolítica del Dakar

El ral·li, que aquest divendres tanca l'edició de 2022 amb l'arribada de la darrera etapa a Jiddah, la segona ciutat de l’Aràbia Saudita, és un prova històricament marcada pel seu component geopolític, gairebé tan important com la mateixa dimensió esportiva

per Ramon Usall, Barcelona, Catalunya | 14 de gener de 2022 a les 06:30 |
Dakar de 2022, celebrat a l'Aràbia Saudita | @Salvatierra_Ji
La celebració de la tercera edició del Dakar en terres saudites s'ha vist entelada per un possible atemptat que, el passat 30 de desembre, va ferir greument el conductor Philippe Boutron després de l'explosió del seu vehicle a Jiddah, dos dies abans de l'inici de la prova.

Una circumstància que va provocar que el ministre francès d'Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian, manifestés els seus dubtes sobre la continuïtat del ral·li i que va posar novament en relleu la dimensió geopolítica del Dakar, una prova que ha estat marcada pels aspectes extraesportius des de la seva mateixa creació.


L'adeu a Algèria


Entre 1979 i 1988, durant les seves primeres deu edicions, l'actual ral·li Dakar era conegut amb el nom de París-Alger-Dakar, ja que la capital algeriana era el punt obligat d'accés de la prova al continent africà. La revolta popular de l'octubre de 1988, que va fer trontollar el règim algerià liderat pel Front d'Alliberament Nacional i que va obrir la porta al multipartidisme i a l'esclat polític de l'islamisme representat per Front Islàmic de Salvació, va motivar que l'organització decidís no travessar el país magribí a partir de 1989.


Tot i haver recorregut els seus paratges al llarg d'una dècada, el Dakar només va tornar a Algèria el 1993 i ho va fer evitant el nord del país, immers en un conflicte civil entre l'exèrcit i els grups armats islamistes que va foragitar per sempre més el ral·li del primer país africà que l'havia acollit.
 

El centre d'Alger, durant la revolta d'octubre de 1988 Foto: @algeriades


Amb la Líbia socialista de Gaddafi


Amb l'abandonament d'Algèria per raons de seguretat, el traçat del Dakar va esdevenir, en cadascuna de les seves edicions, un indicador geopolític que, moltes vegades, servia millor de termòmetre per mesurar l'estabilitat dels països africans que no pas les indicacions emeses pels diferents ministeris d'Afers Exteriors dels països occidentals. El 1989, l'organització del ral·li va canviar Alger per Trípoli, fins al punt que la prova va ser coneguda com a París-Trípoli-Dakar, i va recórrer territori libi rebent, el 1991, una visita oficial del president Muammar al-Gaddafi.


Després de canviar Líbia pel Marroc a partir de 1993, el ral·li va tornar a la Jamahiriyya durant la singular edició de l'any 2000, que va enllaçar Dakar amb el Caire, durant la qual Gaddafi va tornar a visitar una prova que va haver de suspendre les quatre etapes previstes al Níger pel temor a un possible atemptat. Després de la seva trobada amb el director del Dakar, Hubert Auriol, Gaddafi va manifestar que si França li hagués demanat ajuda hauria pogut garantir la seguretat del pas de la prova pel Níger, ja que "totes les tribus són amigues meves".
 

El president libi, Muammar al-Gaddafi Foto: @TLSNkosi


Al cor del conflicte pel Sàhara Occidental


La decisió dels organitzadors de la prova de modificar novament el recorregut per entrar al continent africà pel Marroc, a partir de 1993, va generar un nou problema diplomàtic, ja que el ral·li transcorria així pel territori del Sàhara Occidental, la sobirania del qual es trobava en disputa entre les autoritats marroquines i el Front Polisario. Aquesta circumstància va provocar la segona mort relacionada amb un conflicte geopolític que va viure el Dakar. Si el 1991 el pilot francès d'un dels camions d'assistència, Charles Cabannes, va ser víctima d'un tret perdut lligat al conflicte que enfrontava, a Mali, a l'exèrcit amb els tuaregs, el 1996 el pilot de camió francès, Laurent Gueguen, va morir després que el seu vehicle trepitgés una mina col·locada per l'exèrcit marroquí en el seu combat contra el moviment independentista sahrauí.

També lligat a aquest conflicte, el 2001, el Front Polisario va amenaçar de reprendre la seva lluita armada aprofitant l'anunci del pas del Dakar per la ciutat sahrauí de Smara, una decisió que no va acabar portant a la pràctica a causa de les pressions diplomàtiques de Washington, d'Alger i de l'Organització per a la Unitat Africana, que van forçar-lo a fer marxa enrere.

L'amenaça islamista


Tot i els múltiples escenaris de tensió que el Dakar havia hagut d'afrontar des del seu mateix inici, i que provocaven que la decisió final del recorregut de la prova fos una sempre difícil combinació entre un traçat desèrtic exigent i la geopolítica, va ser l'auge del terrorisme islamista a la regió del Sahel, especialment intens amb l'entrada del nou mil·lenni, el que va acabar provocant la fugida del ral·li del continent africà.

Amenaçat inicialment pel Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, un grup islamista algerià sorgit durant els anys de plom de la guerra civil al país magribí, i posteriorment per Al-Qaida del Magrib Islàmic, el Dakar va haver de suspendre la seva edició de 2008 seguint les recomanacions del ministre d'Afers Estrangers francès, Bernard Kouchner, després que pocs dies abans de l'inici de la prova un atemptat assassinés quatre ciutadans francesos i tres militars mauritans.

L'amenaça islamista havia aconseguit, per primera vegada, cancel·lar una edició sencera del Dakar, un ral·li que, fruit de la creixent inseguretat existent al Sahel, va decidir traslladar-se, a partir de 2009, a l'Amèrica Llatina.
 

Una imatge del Dakar de 2018 que va recórrer Perú, Bolívia i Argentina Foto: @NemeRacingTeam


La (relativa) tranquil·litat sud-americana


La decisió de traslladar el Dakar a l'Amèrica del Sud va evitar l'amenaça islamista, però no la polèmica geopolítica que històricament ha envoltat el ral·li. Una de les principals controvèrsies associades al seu pas pels països sud-americans és el seu impacte sobre els espais arqueològics. Sense anar més lluny, un informe elaborat per un grup de diputats xilens apuntava, el 2015, que el trànsit del ral·li pel desert d'Atacama havia destruït un volum considerable del patrimoni arqueològic xilè. A aquestes crítiques, s'hi va afegir també Pablo Solón, antic ambaixador de la Bolívia liderada per Evo Morales davant de les Nacions Unides, que va apuntar que "el Dakar era un espectacle de promoció de les transnacionals que més mal fan al planeta" i que propagava uns valors associats a la conquesta i a la colonització.

D'acord amb aquesta mateixa lògica, l'Equador de Rafael Correa va rebutjar acollir el ral·li al seu territori adduint que es tractava d'un esdeveniment molt costós i que buscava només el benefici d'una empresa privada.
 

Presentació de l'edició 2020 del Dakar, la primera que es va realitzar a l'Aràbia Saudita Foto: Motonline.com


Els petrodòlars saudites


Segurament a la recerca dels diners que els països llatinoamericans no estaven disposats a posar per continuar acollint la prova, l'organització del Dakar va decidir traslladar novament el ral·li, aquest cop a l'Aràbia Saudita, on se celebra des de 2020.

El règim monàrquic saudita, que igual que el Qatar i els Emirats Àrabs Units, ha apostat fort per la diplomàcia esportiva com a instrument geopolític per situar-se en una millor posició internacional, no va dubtar a gastar els seus abundants petrodòlars per dur el Dakar al seu territori. Al marge de l'argument econòmic, els paisatges desèrtics que té el país, que permeten que el recorregut de la prova sigui fidel als seus orígens, i la relativa estabilitat en matèria de seguretat, van ser elements claus per fer decantar l'organització pel país àrab. Una circumstància que es pot veure alterada per l'incident del 30 de desembre de 2021, just abans de l'inici del ral·li que avui s'acaba, que torna a posar novament sobre la taula una possible amenaça islamista que ja va obligar el Dakar a abandonar el continent africà que l'havia vist néixer. Un nou episodi que evidencia el caràcter geopolític del ral·li fundat, ja fa més de quatre dècades, per l'aventurer Thierry Sabine.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació