12
de gener
del
2022
Actualitzat
a la
13:45h
Garantir el futur del català com a llengua "completa". Aquest és el principal objectiu amb el qual neix el Pacte Nacional per la Llengua, presentat aquest dimecres per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Amb el català en una situació delicada -així ho determinen els indicadors d'ús-, el Govern aspira a revertir la situació amb "polítiques inclusives i constructives". "Hem de treballar per superar els reptes en un món hiperconnectat", ha apuntat Garriga. Al llarg del mes de febrer se celebrarà la primera reunió del Pacte -liderada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès- que tindrà tres eixos que els participants hauran de compartir: reconèixer la unitat de la llengua; compartir que la situació del català és "complexa i delicada", tant a Catalunya com a la resta del domini lingüístic; i compartir la necessitat d'actuar per "revertir" la situació. Garriga també ha defensat la necessitat de "despolaritzar" la situació de la llengua, crispada per la situació judicial de la immersió lingüística a les escoles del país.
La consellera ha assenyalat que hi ha hagut "bona recepció" per part del PSC, que ja ha comunicat oficialment la voluntat de formar part del Pacte. L'encarregat de fer-ho va ser Salvador Illa, cap de files dels socialistes a Catalunya. A partir del mes de febrer es posarà en marxa el procés de participació, que derivarà en l'aprovació d'un document definitiu a finals del 2022. S'espera la màxima implicació dels agents socials en el marc d'un programa de treball que es dividirà en aquests àmbits prioritaris: administracions públiques, l'educatiu, acolliment, cultura, audiovisual, digital, socioeconòmic, de la salut, del lleure, de l'esport, de l'associacionisme, l'àmbit estatal, europeu i internacional, i també la qualitat de la llengua. A la primera trobada hi estan convocades les 25 entitats del Consell Social de la Llengua, que ja assessorava el Govern en matèria lingüística.
Garriga, acompanyada del secretari de Politica Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha definit com a "clau" aquest acord. "Hem entrat en una nova etapa molt més ambiciosa, proactiva i inclusiva, adaptava a la globalització", ha apuntat la consellera de Cultura. "El Pacte és un projecte de país i defineix la voluntat del Govern d'afrontar el català com una qüestió oberta al màxim d'agents polítics i socials possibles", ha indicat la dirigent d'ERC, que ha defensat "polítiques modernes, inclusives i constructives" en un món "canviant". "La situació de les llengües al segle XXI requereix un Govern que pensi amb mentalitat de segle XXI", ha insistit Garriga, que ha fet repàs dels últims 40 anys.
"Es volia fer del català una llengua de trobada i de progrés", ha insistit. Els indicadors sostenen, segons la consellera, que el model presenta símptomes "d'esgotament". "La meva intenció mai ha estat alarmista: la llengua té amenaces i oportunitats", ha indicat Garriga. La llengua té més de 10 milions de parlants, es fa servir en tots els àmbits, però la consellera ha insistit que cal "pensar en el futur". "Hem d'actualitzar i modernitzar les eines", ha apuntat la dirigent d'ERC, que ha apostat per construir "una nova base" amb les dades "més actualitzades possible". "Volem que en aquest Pacte hi participi tota la societat, perquè la llengua és de tothom. Hem de renovar els consensos i garantir el futur del català com a llengua completa", ha ressaltat la consellera.
El Pacte té tres objectius: incrementar els nivells de coneixement de la llengua; facilitar al màxim l'ús de la llengua en tots els àmbits; i potenciar l'adopció del català entre els qui no la tenen de partida. Això ha de conduir a la signatura del document de la iniciativa. Vila ha destacat que la situació és "delicada", perquè el 2020 només el 53% dels joves residents a Barcelona assegurava parlar bé el català. En salut, només el 26% dels usuaris fa servir el català com a primera opció. En justícia, el 2020 el nombre de sentències dictades en la llengua del país amb prou feines va superar el 7%. "Hi ha una trama de factors que s'interrelacionen de manera complexa", ha indicat el secretari.
Vila també ha indicat que la situació és "reversible". "És l'hora d'actuar", ha apuntat el secretari de Política Lingüística, que ha recordat que el Pacte disposa del suport del 85% del Parlament tal com va quedar acreditat en el debat de política general. S'ha encarregat un informe a set experts sobre l'estat de la llengua que es presentarà al febrer, coincidint amb la primera reunió del Pacte Nacional. "Es tracta de prendre les decisions que garanteixin el futur de la llengua", ha ressaltat Vila. "La promoció de la llengua és de tots els catalans, pensin el que pensin i votin el que votin", ha afegit la consellera de Cultura, que ha estès la mà a "tothom" per formar part del Pacte.
El Pacte Nacional per la Llengua es va accelerar en el moment en què va arribar la decisió del Tribunal Suprem d'avalar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la imposició del 25% de castellà a les aules. Aquest veredicte ja està tenint impacte directe en escoles del país -el centre Turó del Drac de Canet de Mar va ser el primer en aplicar-la en una aula de P5 a petició d'una de les famílies de la classe-, i va generar un fort impacte polític. El Govern es va reunir dues vegades amb els actors implicats a Palau i, en la segona trobada, va decidir augmentar les inspeccions a les escoles per garantir que es complís amb el model d'immersió.
La consellera ha assenyalat que hi ha hagut "bona recepció" per part del PSC, que ja ha comunicat oficialment la voluntat de formar part del Pacte. L'encarregat de fer-ho va ser Salvador Illa, cap de files dels socialistes a Catalunya. A partir del mes de febrer es posarà en marxa el procés de participació, que derivarà en l'aprovació d'un document definitiu a finals del 2022. S'espera la màxima implicació dels agents socials en el marc d'un programa de treball que es dividirà en aquests àmbits prioritaris: administracions públiques, l'educatiu, acolliment, cultura, audiovisual, digital, socioeconòmic, de la salut, del lleure, de l'esport, de l'associacionisme, l'àmbit estatal, europeu i internacional, i també la qualitat de la llengua. A la primera trobada hi estan convocades les 25 entitats del Consell Social de la Llengua, que ja assessorava el Govern en matèria lingüística.
Garriga, acompanyada del secretari de Politica Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha definit com a "clau" aquest acord. "Hem entrat en una nova etapa molt més ambiciosa, proactiva i inclusiva, adaptava a la globalització", ha apuntat la consellera de Cultura. "El Pacte és un projecte de país i defineix la voluntat del Govern d'afrontar el català com una qüestió oberta al màxim d'agents polítics i socials possibles", ha indicat la dirigent d'ERC, que ha defensat "polítiques modernes, inclusives i constructives" en un món "canviant". "La situació de les llengües al segle XXI requereix un Govern que pensi amb mentalitat de segle XXI", ha insistit Garriga, que ha fet repàs dels últims 40 anys.
"Es volia fer del català una llengua de trobada i de progrés", ha insistit. Els indicadors sostenen, segons la consellera, que el model presenta símptomes "d'esgotament". "La meva intenció mai ha estat alarmista: la llengua té amenaces i oportunitats", ha indicat Garriga. La llengua té més de 10 milions de parlants, es fa servir en tots els àmbits, però la consellera ha insistit que cal "pensar en el futur". "Hem d'actualitzar i modernitzar les eines", ha apuntat la dirigent d'ERC, que ha apostat per construir "una nova base" amb les dades "més actualitzades possible". "Volem que en aquest Pacte hi participi tota la societat, perquè la llengua és de tothom. Hem de renovar els consensos i garantir el futur del català com a llengua completa", ha ressaltat la consellera.
El Pacte té tres objectius: incrementar els nivells de coneixement de la llengua; facilitar al màxim l'ús de la llengua en tots els àmbits; i potenciar l'adopció del català entre els qui no la tenen de partida. Això ha de conduir a la signatura del document de la iniciativa. Vila ha destacat que la situació és "delicada", perquè el 2020 només el 53% dels joves residents a Barcelona assegurava parlar bé el català. En salut, només el 26% dels usuaris fa servir el català com a primera opció. En justícia, el 2020 el nombre de sentències dictades en la llengua del país amb prou feines va superar el 7%. "Hi ha una trama de factors que s'interrelacionen de manera complexa", ha indicat el secretari.
Vila també ha indicat que la situació és "reversible". "És l'hora d'actuar", ha apuntat el secretari de Política Lingüística, que ha recordat que el Pacte disposa del suport del 85% del Parlament tal com va quedar acreditat en el debat de política general. S'ha encarregat un informe a set experts sobre l'estat de la llengua que es presentarà al febrer, coincidint amb la primera reunió del Pacte Nacional. "Es tracta de prendre les decisions que garanteixin el futur de la llengua", ha ressaltat Vila. "La promoció de la llengua és de tots els catalans, pensin el que pensin i votin el que votin", ha afegit la consellera de Cultura, que ha estès la mà a "tothom" per formar part del Pacte.
El Pacte Nacional per la Llengua es va accelerar en el moment en què va arribar la decisió del Tribunal Suprem d'avalar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la imposició del 25% de castellà a les aules. Aquest veredicte ja està tenint impacte directe en escoles del país -el centre Turó del Drac de Canet de Mar va ser el primer en aplicar-la en una aula de P5 a petició d'una de les famílies de la classe-, i va generar un fort impacte polític. El Govern es va reunir dues vegades amb els actors implicats a Palau i, en la segona trobada, va decidir augmentar les inspeccions a les escoles per garantir que es complís amb el model d'immersió.