Anàlisi

Un atemptat avalat pel CNI: fins on poden ser certes les revelacions de Villarejo?

Les afirmacions de l'excomissari en el marc del seu procés judicial no estan acreditades, però reobren les incògnites del 17-A; fins ara l'Estat no ha tingut interès per arribar al fons de la qüestió, especialment sobre la relació entre l'imam de Ripoll i el servei secret

Homenatge a les víctimes del 17-A a la Rambla. | Europa Press
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 11 de gener de 2022 a les 20:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Vaig estar treballant amb el CNI fins al dia de la meva detenció. Vaig treballar amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que va ser un greu error del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer-li un petit ensurt a Catalunya". De manera inesperada i pràcticament de passada, l'excomissari José Manuel Villarejo ha deixat anar a l'Audiència Nacional aquesta afirmació, que situa el CNI i qui en va ser director, Félix Sanz Roldán, al darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost de 2017. Villarejo no ha acreditat amb proves aquestes afirmacions, però fins ara tampoc hi ha hagut una voluntat real -ni política ni judicial- d'esclarir tots els enigmes que encara sobrevolen els atemptats.

Ara com ara, no està demostrat que el CNI impulsés o promogués l'atemptat per fer un "petit ensurt" a Catalunya, com diu Villarejo. No hi ha cap investigació judicial, política -no hi ha hagut interès en fer-la- o periodística que ho acrediti fins a l'extrem que planteja el comissari jubilat. El CNI no desclassificarà la informació sobre els fets, l'imam de Ripoll va morir a Alcanar en les hores prèvies a l'atemptat i els principals membres de la cèl·lula van ser abatuts pels Mossos. L'Audiència Nacional, que va condemnar tres dels terroristes a penes de fins a 53 anys de presó, va bloquejar qualsevol intent de les acusacions d'anar al fons dels fets i els grans partits espanyols han vetat qualsevol investigació al Congrés. Encara hi ha moltes preguntes que no tenen una resposta clara, i les paraules de Villarejo reforcen de nou totes les teories i arguments que fugen de la veritat oficial que va dictar la justícia espanyola.


Als tribunals, el judici del 17-A va deixar de banda aquells aspectes més espinosos, com ara la relació del CNI amb Abdelbaki Es Satty o el paper de l'Estat en els atemptats. El magistrat Alfonso Guevara es va encarregar de parar els peus als advocats de les víctimes i a la seva sentència, de més de 1.000 pàgines, s'evita qualsevol referència a alguns dels punts més foscos. Un dels advocats en la causa, Jaume Alonso Cuevillas, sempre ha dit que no s'ha volgut saber tota la veritat d'aquells fets. "En tots els recursos que vam presentar demanaven línies d'investigació sobre la relació del CNI amb Es Satty, però totes es van rebutjar. Vam tocar ferro", apunta Cuevillas en declaracions a NacióDigital. Ara com ara, hi ha una sentència en primera instància pendent de recurs, i no es descarta obrir fronts internacionals.

En clau política, tampoc hi ha hagut cap interès per obrir una comissió d'investigació al Congrés. El PP i el PSOE sempre l'han vetada, malgrat la insistència dels partits independentistes. Amb les paraules de l'excomissari, s'ha activat una nova onada d'indignació, amb diverses peticions de compareixença i per obrir investigacions per anar fins al fons del cas. "Si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions ja", ha dit el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Els principals partits espanyols i institucions de l'Estat com ara la Fiscalia mantenen el silenci i res no fa pensar que s'obri cap investigació per analitzar què hi ha de cert en les afirmacions de Villarejo, malgrat que el Govern ja prepara accions legals.


Tampoc cap investigació periodística ha corroborat que el CNI estigués darrere dels atemptats, si bé diaris com Público o El País van revelar la relació entre els serveis secrets i l'imam de Ripoll, considerat el cervell de l'atac i responsable de radicalitzar els joves que integraven la cèl·lula. Segons aquestes informacions, Es Satty va ser confident dels serveis secrets, amb qui va tenir diversos contactes quan estava a la presó de Castelló per tràfic de drogues. Un altre dels dubtes que sobrevolen la causa són els motius pels quals l'imam no va ser expulsat al Marroc i se li va donar un permís de residència de llarga durada a Espanya amb el vistiplau de l'advocacia de l'Estat.

Guerra oberta amb Sanz Roldán


És rellevant també contextualitzar les paraules de l'excomissari, que ha fet aquestes afirmacions com a acusat en un judici on s'enfronta a 109 anys de presó i en plena guerra amb l'exdirector del CNI, a qui ha assenyalat directament de ser el responsable de l'"error" que va suposar el 17-A. Al llarg de la seva declaració, que va començar dilluns, Villarejo -que es defensa a ell mateix- ha deixat anar diverses afirmacions, sovint mancades de concrecions i amb poca prova. Ha dit, per exemple, que els diferents governs espanyols van donar cobertura legal a les seves empreses, que Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz tenien constància de les seva activitats d'espionatge o que l'operació Catalunya era un muntatge per frenar l'independentisme.

L'excomissari té una guerra oberta amb qui va ser director del CNI entre els anys 2009 i 2019, Félix Sanz Roldán, que va impulsar un procediment penal contra Villarejo pels delictes de calúmnies i injúries, i va sortir-ne absolt. En aquell judici, de fet, l'excomissari ja va parlar del paper del CNI en els atemptats de 2017 i va dir que els serveis d'intel·ligència que dirigia Sanz Roldán no havien donat credibilitat a una font que avisava que hi hauria un atemptat a Barcelona. En altres paraules, el CNI no va fer prou per evitar que hi hagués la tragèdia de la Rambla. Aquell dia, Villarejo no va anar més enllà. Avui ha dit directament que el CNI estava darrere de l'atemptat, que el va promoure.


Les paraules de l'excomissari, que al judici es presenta com una víctima de les pròpies clavegueres de l'Estat que ell va utilitzar, adquireixen més importància gràcies a la resposta oficial que s'ha donat a aquells fets. La negativa d'investigar aquestes qüestions en el judici del 17-A, el silenci del CNI i el nul interès dels grans partits de l'Estat per impulsar una comissió d'investigació al Congrés són el caldo de cultiu ideal per reforçar alguns dubtes que des de bon principi han envoltat els fets de l'estiu de 2017. Villarejo no té proves -o si les té no les ha fetes públiques- però fins ara l'Estat no ha volgut resoldre alguns enigmes que sobrevolen el cas i ha volgut tancar la carpeta sense respondre les principals preguntes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació