11
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
12:15h
Després de setmanes de debat a les assemblees territorials, la direcció de Junts ja té enllestit el reglament que estableix les bases per elaborar les candidatures de les properes eleccions municipals. El document, de nou pàgines, està previst que s'aprovi en el consell nacional programat per aquest dissabte. El text, dividit en 24 articles, entra al detall de com s'han d'escollir els candidats -amb o sense primàries, sempre en funció de la dimensió del municipi- i permet una pista d'aterratge per als alcaldes i regidors del PDECat. Per participar en les primàries no cal ser afiliat ni simpatitzant de Junts. En el cas dels batlles, n'hi ha prou fent-se simpatitzant per optar a la reelecció.
Fa mesos que la formació que lidera Carles Puigdemont prova de seduir el món municipal postconvergent, que s'ha convertit en el principal motor de resistència d'unes sigles que ara van camí d'integrar-se en el nou projecte liderat per Àngels Chacón, Centrem Catalunya, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona. Més d'un centenar d'alcaldes no van fer el pas del PDECat a Junts, i el partit de Puigdemont ha esquivat en tot moment un pacte global entre les dues formacions. Això vol dir, per tant, que la solució hauria de ser individual, persona a persona, que és precisament el que abona el reglament. Els postconvergents encara disposen d'alcaldies rellevants: Mollerussa, Reus, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Lloret de Mar i Igualada, entre d'altres.
L'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin "afiliades o simpatitzants" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals. Això vol dir, en essència, que si un alcalde del PDECat es fa simpatitzant de Junts abans que acabi el mes de febrer, pot ser considerat un candidat a tenir en compte per part de la direcció. Dirigents consultats per NacióDigital assenyalen que això -i la capacitat d'anar a primàries sense ser militant- és un "pont de plata" de cara a la incorporació de veus locals rellevants del PDECat.
En les últimes setmanes hi ha hagut un fort debat en diversos grups interns del partit de Puigdemont sobre la conveniència de fitxar alcaldes postconvergents. En resum, les posicions són aquestes: els que s'inclinen per eixamplar les fronteres del partit, i els que donen més importància a les ferides -tan personals com polítiques- produïdes amb el trencament del del 2020. A tot plegat s'hi suma, també, el fet que alcaldes del PDECat observen amb recel la posada en marxa de Centrem. Els postconvergents disposen dels drets electorals de cara a les municipals, perquè el 2019 eren els titulars legals de la coalició Junts per Catalunya, nom del qual van perdre el control l'estiu del 2020.
El reglament divideix en tres els escenaris per triar les llistes: municipis de menys de 50.000 habitants amb una coordinadora local vigent; municipis de menys de 50.000 habitants que no tenen una coordinadora local escollida; i els municipis de més de 50.000 habitants. En els dos primers casos, el pes sobre la decisió del cap de llista correspon a la CMT després d'escoltar el parer dels quadres locals. En el tercer, el reglament estableix com s'han de fer les primàries. En l'article 17 s'hi estableix que per presentar candidatura "no és necessari ser afiliat a Junts".
Fa mesos que la formació que lidera Carles Puigdemont prova de seduir el món municipal postconvergent, que s'ha convertit en el principal motor de resistència d'unes sigles que ara van camí d'integrar-se en el nou projecte liderat per Àngels Chacón, Centrem Catalunya, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona. Més d'un centenar d'alcaldes no van fer el pas del PDECat a Junts, i el partit de Puigdemont ha esquivat en tot moment un pacte global entre les dues formacions. Això vol dir, per tant, que la solució hauria de ser individual, persona a persona, que és precisament el que abona el reglament. Els postconvergents encara disposen d'alcaldies rellevants: Mollerussa, Reus, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Lloret de Mar i Igualada, entre d'altres.
L'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin "afiliades o simpatitzants" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals. Això vol dir, en essència, que si un alcalde del PDECat es fa simpatitzant de Junts abans que acabi el mes de febrer, pot ser considerat un candidat a tenir en compte per part de la direcció. Dirigents consultats per NacióDigital assenyalen que això -i la capacitat d'anar a primàries sense ser militant- és un "pont de plata" de cara a la incorporació de veus locals rellevants del PDECat.
En les últimes setmanes hi ha hagut un fort debat en diversos grups interns del partit de Puigdemont sobre la conveniència de fitxar alcaldes postconvergents. En resum, les posicions són aquestes: els que s'inclinen per eixamplar les fronteres del partit, i els que donen més importància a les ferides -tan personals com polítiques- produïdes amb el trencament del del 2020. A tot plegat s'hi suma, també, el fet que alcaldes del PDECat observen amb recel la posada en marxa de Centrem. Els postconvergents disposen dels drets electorals de cara a les municipals, perquè el 2019 eren els titulars legals de la coalició Junts per Catalunya, nom del qual van perdre el control l'estiu del 2020.
El reglament divideix en tres els escenaris per triar les llistes: municipis de menys de 50.000 habitants amb una coordinadora local vigent; municipis de menys de 50.000 habitants que no tenen una coordinadora local escollida; i els municipis de més de 50.000 habitants. En els dos primers casos, el pes sobre la decisió del cap de llista correspon a la CMT després d'escoltar el parer dels quadres locals. En el tercer, el reglament estableix com s'han de fer les primàries. En l'article 17 s'hi estableix que per presentar candidatura "no és necessari ser afiliat a Junts".