perfil

David Sassoli, el florentí que va navegar pel procés

Com a president del Parlament Europeu, va exigir a Espanya que complís la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras però va donar per bona la pèrdua de la seva condició d'eurodiputat

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 11 de gener de 2022 a les 10:31 |
David-Maria Sassoli poc després de ser elegit president de l'eurocambra.
El desembre del 2019, en una sessió del Parlament Europeu, el president de l'eurocambra, David Sassoli, refermava la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre el cas d'Oriol Junqueras, subratllant que l'alt tribunal deixava clar que el mandat d'un eurodiputat provenia del sufragi dels electors i que, per tant, una persona proclamada diputada havia de gaudir de protecció i immunitat. Aquell posicionament va tenir una forta càrrega política i va merèixer l'aplaudiment de les forces sobiranistes catalanes. Aquest dimarts, només conèixer-se la mort de David Sassoli, Carles Puigdemont i Toni Comín retien homenatge al dirigent desaparegut. Comín afirmava fins i tot que si ells i Clara Ponsati eren encara eurodiputats era en bona part gràcies a Sassoli.

Uns dies després, però, quan el Tribunal Suprem va decidir ignorar la sentència del TJUE i mantenir el líder d'ERC a la presó, el Parlament Europeu va optar per fer cas a la justícia espanyola. Per la política catalana, la figura de Sassoli quedarà ja lligada per sempre a aquelles setmanes. Durant un breu temps, la figura del polític italià va desfermar la ira de la majoria de les forces polítiques espanyoles, especialment del Partit Popular. Però Sassoli també va trobar incomprensió en el si del seu grup, el socialista. 


Sassoli va substituir el juliol del 2019 un altre italià, Antonio Tajani. Tots dos representaven uns perfils molt diferents. Tajani era considerat un dels més ferms defensors de les posicions d'Espanya enfront el procés sobiranista i provenia dels rengles de la Forza Italia de Silvio Berlusconi. Sassoli va voler representar un estil diferent, més sensible a les minories i molt menys matusser.

Periodista de professió, va conduir durant uns anys el principal informatiu de la televisió italiana. Li atreia la història i el poder. Es movia com a peix a l'aigua pels passadissos ombrívols de la política romana i va intentar ser alcalde de Roma, sense èxit. A Estrasburg, va trobar un destí que omplia les seves ambicions.  


En les seves decisions sobre els polítics sobiranistes hi va haver molt d'un caràcter subtil i equilibrista, potser forjat en la ciutat de Florència, on va néixer fa 65 anys. Sassoli pertanyia al Partit Democràtic, la força que aplega socialistes i catòlics progressistes i que ara governa a Roma dins d'un executiu d'amplia coalició. Dins de la seva formació, a Sassoli se'l situava en la sensibilitat més democristiana, un component sempre present en la política italiana. 

Era considerat una persona molt propera a Sergio Mattarella, actual president de la República que ara veu acabar el seu mandat. També a Estrasburg Sassoli era a punt d'acomiadar-se de la presidència. A l'eurocambra funciona de manera oficiosa una alternança entre socialistes i populars i aquest gener els eurodiputats elegiran el seu successor, amb el PP com a favorit per recuperar la presidència. Sassoli ja no ho podrà veure.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació