Reportatge

L'Espanya castigada per Madrid treu el cap

Les eleccions a Castella i Lleó seran un test per al moviment de l'Espanya Buidada, que rebutja equiparar-se al nacionalisme però considera un model l'estratègia històrica de defensa de catalans i bascos al Congrés

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 8 de gener de 2022 a les 20:00 |
Una concentració de ¡Soria Ya! davant la delegació del govern de Castella i Lleó. | ¡Soria Ya!
Castella i Lleó celebra eleccions el 13 de febrer. El president de la comunitat, Alfonso Fernández Mañueco, del PP, les ha convocades de manera anticipada. Les urgències electoralistes dels populars -Pablo Casado necessita apuntar-se victòries enfront el govern de Pedro Sánchez, però també davant el lideratge d'Isabel Díaz Ayuso- expliquen en part aquesta convocatòria. Però un altre motiu cal buscar-lo en el moviment rebel que s'ha estès per l'Espanya profunda. Les plataformes que s'aixopluguen sota el nom d'Espanya Buidada, i que denuncien dècades d'abandonament, amenacen el bloc bipartidista.

Les eleccions castellanes seran el primer test polític per al moviment de l'Espanya Buidada. La crida precipitada a les urnes per l'executiu del PP vol torpedinar les seves possibilitats. Tot i així, la plataforma aconseguirà presentar candidatura com a mínim en quatre de les nou províncies de la comunitat: Sòria, Burgos, Palència i Salamanca. I pot sacsejar el mapa polític.


Toño Palomar és un dels portaveus de ¡Soria Ya!, la plataforma pionera de l'Espanya Buidada, sorgida fa vint anys per denunciar l'endarreriment que patia el territori. "Vam néixer dels moviments socials, però davant la manca de resultats, hem fet el salt a l'acció política", explica. La desertització i la pèrdua de població són un fet: "Un 42% dels  nostres municipis corren el risc de desaparèixer. Un fet que en altres països és molt menor".

"Des dels anys seixanta, Sòria ha passat de 160.000 habitants a prop de 90.000", assenyala Palomar, que de seguida enumera un seguit de mancances que pateix el territori: "El major problema és la pèrdua de població, junt amb la manca de serveis. La falta de facultatius en les zones rurals és un drama. L'Hospital de Sòria és en obres des del 2012, i per moltes especialitats hem d'anar a Burgos, que es troba a 150 quilòmetres". La gent de ¡Soria Ya! reclama des de fa anys millores en les infraestructures. Palomar recorda que encara esperen "que sigui una realitat l'autovia del Duero, l'A-11, en tots els seus trams entre Sòria i Valladolid, i que es troba paralitzada des del 2009 per la crisi. I l'execució del tram fins a Tudela d'Ebre de l'A-15, l'autovia de Navarra".  


L'altre "pacte fiscal"


L'Espanya Buidada reclama una "fiscalitat diferenciada". És una de les vindicacions històriques de ¡Sòria Ya! que han fet seva la resta de plataformes. Demanen, en concret, una discriminació fiscal positiva per a aquelles empreses que s'instal·lin al territori i també per als professionals que hi vagin a viure, dins d'una política de captació d'empreses. "Necessitem una fiscalitat diferenciada per a la gent de les zones rurals i per motivar que la gent es quedi", explica Nieves Trigueros, d'Espanya Buidada Palència.


Nieves Triguero (Espanya Buidada Palència): "Madrid ens vol absorbir i necessitem una fiscalitat diferenciada"

Nieves Trigueros, que ha estat una de les redactores del programa de desenvolupament de les plataformes, es refereix a la fórmula 100-30-30 per resumir les aspiracions d'aquesta Espanya enterrada en l'oblit pels sectors dominants a l'Estat: "Vol dir connectivitat de 100 megues, no estar a més de 30 quilòmetres d'una via d'alta capacitat i a 30 quilòmetres de serveis essencials". 


El centralisme, el gran enemic


"El nostre nom ja és prou indicatiu de quin és el fons del problema", assegura Salomón Ortega, de Burgos Enraiza. "No ens hem volgut dir l'Espanya Buida perquè nosaltres no ens hem buidat, ens han buidat, que és diferent". Ortega assenyala que els mals del seu territori van començar els anys 40: "Hem patit els quaranta anys de dictadura i després, els més de quaranta anys de democràcia no han afrontat els nostres problemes de fons". Esmenta la desindustrialització i l'emigració a les grans ciutats dels anys 50 i 60 com un element més de la crisi patida: "Cal un gran pacte d'Estat que reequilibri el territori".

Salomón Ortega (Burgos Enraiza): "No ens hem volgut dir l'Espanya Buida, perquè a nosaltres ens han buidat"

"Estem en contra de la centralització", exclama Salomón Ortega, que salta quan se li pregunta si no creu que Espanya sigui el país més descentralitzat del món: "En absolut! I trobem absurd que tot hagi de radicar a Madrid. No pot ser que totes les línies fèrries passin per Madrid". Ortega critica també la marxa d'empreses a Madrid, tot i que tant ell com la resta de dirigents de l'Espanya Buidada administren molt les paraules al referir-se a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

En la mateixa línia, Trigueros assegura que Madrid el vol "absorbir", i assenyala cap a l'altre centralisme que els fa patir: Valladolid, la capital de la comunitat, seu del poder polític que encarna Fernández Mañueco. "És curiós que a Valladolid no ha sorgit cap plataforma de l'Espanya Buidada", apunta.

Catalunya, entre la distància i el referent


Com contemplen la situació a Catalunya i el conflicte amb l'Estat des de l'Espanya Buidada? Ortega coneix bé Catalunya, on va viure en els anys inicials de la Transició. Casat amb una catalana, subratlla que "el problema de Catalunya amb l'Estat és un altre conflicte territorial que s'ha de resoldre". "El nostre també ho és, però crec que es tracta de dos problemes molt diferents en tots els sentits. Nosaltres no ens definim com a nacionalistes", afegeix

Toño Palomar (¡Soria Ya!): "El nostre problema és diferent del català, aquí lluitem per sobreviure"

Per resumir com es veu la realitat catalana des de l'Espanya interior, Ortega destaca la pluralitat dels integrants de les plataformes, però afirma que la gent del territori "entén el fet diferencial català, però discrepa molt de les posicions més radicalitzades de l'independentisme". Però, alhora, considera "referent" l'estratègia seguida en el seu moment pels nacionalismes basc i català al Congrés: "Van saber usar la seva força i van mostrar que cal estar en les institucions on es prenen les grans decisions". 

Triguero, que no amaga la seva ànima comunera, mostra "màxim respecte per la situació a Catalunya i per la defensa de la identitat i la llengua catalana". Però la realitat que viuen a l'Espanya Buidada és ben diferent. Des de ¡Soria Ya!, Palomar defineix el seu problema: "És diferent del català, aquí lluitem per sobreviure".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació