Govern espanyol

Sánchez allunya la nova reunió de la taula de diàleg per l'avenç de la sisena onada

El president del govern espanyol no garanteix que la cita es produeixi al gener, com tenia programat la Generalitat, i assegura que la prioritat "urgent" ha de ser la gestió de la pandèmia

per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 29 de desembre de 2021 a les 13:00 |
Pedro Sánchez, aquest dimecres a la Moncloa. | Europa Press
La nova reunió de la taula de diàleg, prevista per al gener, està en l'aire. El president del govern espanyol Pedro Sánchez, ha allunyat la trobada en el calendari durant la roda de premsa de balanç del 2021 que ha protagonitzat aquest dimecres a la Moncloa. Quin és el motiu? En essència, l'avenç de la sisena onada del coronavirus. "Això és de sentit comú. Quina és la prioritat? La superació de la pandèmia", ha apuntat Sánchez, que ha indicat que la "urgència" passa per la crisi sanitària, i no per la resolució del conflicte amb Catalunya. El president del govern espanyol ha obviat els indults en la intervenció inicial prèvia a les preguntes, en la qual no ha parlat de Catalunya.

"Tots desitgem resultats tangibles de la mesa de diàleg. Probablement discrepem sobre els resultats tangibles que en puguin sortir. Hem de superar el procés i hem de deixar de tenir dos blocs separats a la societat catalana, perquè la pandèmia ens ensenya que les societats són més fortes si van juntes. Segur que amb la Generalitat discrepem de la tangibilitat dels resultats de la mesa, però el govern espanyol no renuncia al diàleg", ha reflexionat el líder del PSOE. També ha volgut enviar aquest missatge: "És evident que Catalunya viu avui amb una normalitat molt millor respecte el que va passar fa quatre anys". Ho ha dit en més d'una ocasió en el transcurs de la compareixença.


En el discurs de Sant Esteve, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va llançar una advertència a Sánchez: si no hi ha avenços en la negociació amb l'Estat, el 2022 hauria de ser l'any de "construir alternatives". En la reunió de la taula del 15 de setembre, les dues delegacions van acordar trobades "periòdiques i discretes", i la del gener havia de ser també una de les contrapartides de l'acord de pressupostos entre el PSOE i ERC, en el qual es refermava aquesta aposta pel diàleg. Un altre factor ha entrat en joc: la convocatòria electoral a Castella i Lleó. Una fotografia amb la Generalitat pot donar ales al PP i a Vox, a banda d'afectar les perspectives del PSOE.

En la cita del setembre, celebrada al Palau de la Generalitat, els dos presidents van comprometre's a treballar "sense terminis". La CUP, que ja no és soci prioritari del Govern després del trencament pels pressupostos -aprovats finalment amb el vot dels comuns-, va ser ahir crítica amb Aragonès. "Quantes evidències més necessita per abandonar la via del pacte?", va preguntar-se ahir Xavier Pellicer, diputat dels anticapitalistes, en una roda de premsa al Parlament. Pellicer va indicar que cal "treballar per generar les condicions per l'autodeterminació" a través d'una "agenda pròpia" que no estigui supeditada al PSOE ni tampoc al govern espanyol.


Agenda reformista i vacunació per aguantar fins al 2023


El president espanyol ha destacat la resposta a la pandèmia i l'agenda amb "impuls reformista" de la Moncloa per blindar el recorregut de la legislatura fins al 2023. Entre els "èxits" del seu govern, Sánchez ha subratllat el procés de vacunació contra la Covid -incloses les dosis de reforç, superiors al 80% en la franja superior als seixanta anys, i les destinades a la població infantil-, la recuperació dels nivells d'ocupació i els pactes amb els agents socials, com la reforma laboral, pendent de tramitació al Congrés.


El president espanyol ha definit els canvis aplicats per l'executiu com un procés de "modernització estructural", especialment de l'economia espanyola, sense obviar avenços legislatius com la llei climàtica o la llei d'eutanàsia. Ha posat d'exemple els 20 milions de ciutadans espanyols ocupats, uns registres que no s'assolien des del 2008, com ha recordat, i també la sèrie de nou mesos amb l'atur a la baixa. "La pandèmia no ha estat un fre sinó un impuls per aplicar reformes, amb vocació de perdurar en el temps", ha afirmat Sánchez, que ha volgut citar l'ingrés mínim vital, els crèdits ICO i els ERTO desplegats durant la pandèmia. "Garanteixo el compliment de quatre anys legislatura", ha reblat per assegurar el recorregut fins al final del mandat.

El líder del PSOE ha aconseguit tancar l'any amb els pressupostos aprovats gràcies a una àmplia majoria de 190 vots, més que els aconseguits en la investidura del gener del 2020. Amb els comptes al sarró, Sánchez podria arribar al final de la legislatura sense haver-ne de validar uns altres, perquè amb la pròrroga dels d'enguany tindria gasolina per arribar al 2023, any en què estan programades les properes eleccions. La propera gran negociació al Congrés serà la de la reforma laboral, pactada per la vicepresidenta segona Yolanda Díaz amb sindicats i patronal però vista amb recels per ERC i per Bildu, dues formacions indispensables per tirar endavant el decret llei. El govern espanyol ja va advertir aquest dimarts que aspira a validar la reforma a la cambra baixa sense canvis en el redactat.


"És de sentit comú aprovar el decret llei", ha assenyalat el president del govern espanyol, perquè l'entesa representa la "totalitat dels operadors del sistema laboral de l'Estat". "Hem d'agafar-nos a l'exemple dels agents socials", ha assenyalat en un missatge dirigit cap al PP, a qui ha retret situar-se "fora del deure constitucional" per mantenir el bloqueig sobre la renovació d'òrgans caducats, com és el cas del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). De la mateixa manera que va fer ahir davant del Congrés, Sánchez ha demanat que el 2022 s'abandoni el "no pel no", i que s'obri una etapa d'entesa i "retrobament" amb grans acords a la cambra baixa.

Aquesta etapa, però, no veurà aviat una reforma del marc legal de la Casa Reial, esquitxada pels casos de corrupció de Joan Carles I, encara fugat als Emirats Àrabs i pendent de poder tornar a Espanya. Sánchez ha esquivat posar data a qualsevol modificació, i ha volgut expressar el seu "absolut reconeixement" a Felip VI com a cap de l'Estat. En una intervenció al Congrés la setmana passada, el líder del PSOE va obrir la porta a "recriminar" les activitats del rei emèrit si s'acabaven confirmant les sospites, però també va garantir el respecte a la presumpció d'innocència.

Un any d'alt voltatge polític


Sánchez ha tancat d'aquesta manera un 2021 marcat una altra vegada per la pandèmia. L'estat d'alarma, per exemple, va estar vigent fins el 9 de maig, inclòs el toc de queda, un mecanisme que ara ha recuperat Catalunya per fer front a la sisena onada. Coronavirus a banda, l'any ha estat d'alt voltatge polític per a un líder del PSOE que ha vist com el seu partit es desfeia a Madrid davant la irrupció d'Isabel Díaz Ayuso. Al juliol, Sánchez va decidir fer canvis a la Moncloa, amb baixes tan sensibles com les de Carmen Calvo, José Luis Ábalos i també el plenipotenciari cap de gabinet Iván Redondo. Els homes forts ara al voltant de la presidència són Félix Bolaños, ascendit a ministre, i Óscar López, que ha agafat el lloc de Redondo en un gest de reconcoliació amb el PSOE.

En clau catalana, el plat fort de l'any han estat els indults concedits als nou empresonats per l'1-O: Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez. Van poder sortir de la presó el 23 de juny, l'endemà que el consell de ministres validés la mesura de gràcia, anunciada per Sánchez en una conferència al Liceu de Barcelona. Es tracta del gest de distensió més rellevant des de la tardor del 2017, tot i que encara no ha estat acompanyat de cap mesura judicial que permeti el retorn dels exiliats o la fi de la resta de causes pendents vinculades amb el referèndum i la declaració d'independència.

En paral·lel als indults, l'arribada de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat ha servit per reactivar la taula de diàleg, que es va reunir per segona vegada el 15 de setembre a Palau. Abans, en una trobada a soles, Aragonès i Sánchez van acordar que aquesta negociació no tingui "terminis". Després ja es van trobar amb les dues delegacions. En el cas de la catalana, només està formada per membres d'ERC -el president i els consellers Roger Torrent i Laura Vilagrà-, perquè Aragonès no va acceptar la proposta de Junts d'incloure membres que no fossin del Govern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació