28
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
10:15h
La justícia belga ha tombat l'extradició de Joan Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc. Així ho ha determinat el Tribunal d'Apel·lació de Gant, que ha decidit negar la reclamació de les autoritats judicials espanyoles, que reclamaven la tornada de Valtònyc a l'Estat arran d'una condemna de tres anys i mig de presó per injúries a la corona, calúmnies i enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons.
Ara, la fiscalia té 24 hores per recórrer la decisió però els advocats del músic ho veuen "poc probable". En sortir del tribunal aquest dimarts, Valtònyc, ha afirmat que a nivell personal està "content" però que, alhora, sent "molta ràbia i molt impotència" pels músics que estan complint presó a l'estat espanyol pels continguts de les seves lletres: "Si Espanya és un estat feixista i està al segle XVIII és perquè li interessa".
Valtònyc va marxar a l'exili el maig de 2018 per no haver d'entrar a la presó. Un any abans, al febrer de 2017, l'Audiència Nacional el va condemnar. La decisió va ser ratificada pel Tribunal Suprem i confirmada pel Tribunal Constitucional, que ni tan sols va admetre a tràmit el seu recurs. A Bèlgica, la cosa no està tan clara. El setembre de 2018, el jutjat de primera instància va rebutjar l'extradició del jove mallorquí i el cas va passar al tribunal d'apel·lació.
Primer, aquesta segona instància va preguntar a la justícia europea si podia extraditar Valtònyc per la via ràpida, però Luxemburg va dir que no i va forçar així la justícia belga a seguir la via ordinària de doble incriminació, és a dir, comprovar si els delictes de l'euroordre són equivalents en la legislació belga. L'enaltiment del terrorisme no existeix a Bèlgica i el delicte d'amenaces incondicionals tampoc no és un crim. Els dubtes principals eren sobre les injúries a la corona i per això els magistrats van preguntar fa un any al TC belga. El 28 d'octubre, el TC belga va dictaminar que aquesta normativa de 1847, que castiga amb fins a tres anys de presó aquells que insultin el rei, és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió. Així, l'alt tribunal belga va decidir tombar la llei perquè no s'ajusta a la Constitució belga ni al Conveni Europeu de Drets Humans. La decisió, una victòria per a Valtònyc, aplanava el camí al Tribunal de Gant que avui ha optat per ajornar una vegada més la decisió fins a finals d'any.
Ara, la fiscalia té 24 hores per recórrer la decisió però els advocats del músic ho veuen "poc probable". En sortir del tribunal aquest dimarts, Valtònyc, ha afirmat que a nivell personal està "content" però que, alhora, sent "molta ràbia i molt impotència" pels músics que estan complint presó a l'estat espanyol pels continguts de les seves lletres: "Si Espanya és un estat feixista i està al segle XVIII és perquè li interessa".
Valtònyc va marxar a l'exili el maig de 2018 per no haver d'entrar a la presó. Un any abans, al febrer de 2017, l'Audiència Nacional el va condemnar. La decisió va ser ratificada pel Tribunal Suprem i confirmada pel Tribunal Constitucional, que ni tan sols va admetre a tràmit el seu recurs. A Bèlgica, la cosa no està tan clara. El setembre de 2018, el jutjat de primera instància va rebutjar l'extradició del jove mallorquí i el cas va passar al tribunal d'apel·lació.
Primer, aquesta segona instància va preguntar a la justícia europea si podia extraditar Valtònyc per la via ràpida, però Luxemburg va dir que no i va forçar així la justícia belga a seguir la via ordinària de doble incriminació, és a dir, comprovar si els delictes de l'euroordre són equivalents en la legislació belga. L'enaltiment del terrorisme no existeix a Bèlgica i el delicte d'amenaces incondicionals tampoc no és un crim. Els dubtes principals eren sobre les injúries a la corona i per això els magistrats van preguntar fa un any al TC belga.