MISSATGE INSTITUCIONAL

Aragonès situa el 2022 com l'any de «construir alternatives» si embarranca el diàleg

El cap de l'executiu afirma en el missatge de Nadal que la taula hauria de donar aviat "resultats tangibles" i crida a superar discursos "derrotistes"

per Ferran Casas, Barcelona, Catalunya | 26 de desembre de 2021 a les 21:08 |
Pere Aragonès al seu missatge nadalenc a l'escola Rosselló Porcel | Jordi Bedmar
2022 ha de ser un any clau en la presidència de Pere Aragonès i en la resolució del conflicte polític amb l'Estat. Així l'ha presentat ell mateix en el seu primer discurs de Nadal com a president, des de Santa Coloma de Gramenet i sense obviar angles morts.

El cap de l'executiu ha afirmat que el que ve és l'any que la taula de diàleg amb el govern espanyol, que anima ERC en solitari dins el camp independentista, ha de començar a donar aviat "resultats tangibles". I si no els dona, ha avisat, no s'hi val caure en la resignació ni "renunciar". Serà aleshores quan, segons ell, caldrà "construir alternatives", que necessàriament hauran de transitar pel camí de la desobediència, la unilateralitat o la mediació exterior en cas que la negociació "s'encalli".  


Amb els pressupostos catalans i espanyols aprovats i a punt per entrar en vigor l'1 de gener, Aragonès està ara pendent d'una nova reunió de la taula de diàleg. Es farà amb la incògnita de si aquest cop hi assistiran consellers de Junts al Govern i de les conseqüències que pot tenir que, de nou, no ho facin. Hi hagi o no Junts a la taula, Aragonès vol que comenci a donar fruits. "El 2022 ha de ser l'any en què comencem a desbloquejar el conflicte. La negociació amb l'Estat ha d'avançar i començar a aportar resultats tangibles", ha avisat.


La part catalana, que es va comprometre a un treball discret amb l'espanyola, aspira a fer que siguin l'amnistia per tots els encausats pel procés i un referèndum acordat d'autodeterminació. Segons ha dit, aquesta seria una "resposta" a una àmplia majoria de ciutadans perquè se sosté en una majoria "sòlida, transversal i sostinguda en el temps".

Però el seu objectiu topa amb una negativa i una dificultat afegida. En primer lloc, el no del govern del PSOE i Podem a negociar el referèndum i l'amnistia malgrat que han assumit l'arrel política del conflicte. I, en segon lloc, la manca de consens intern a l'independentisme sobre quin ha de ser el pla B si la negociació fracassa. Aragonès, que lidera un govern de coalició, no ha donat pistes cap a on tirar -Oriol Junqueras i Marta Rovira han abonat per la desobediència i no descarten la unilateralitat- però ha obert clarament la porta a l'escenari d'un fracàs de la taula i sí que ha cridat, en primera persona del plural, "a construir alternatives"


Amb realisme, consens i aprenent del camí fet


No ha dit el què però sí el com d'aquestes "alternatives". Cal fer-ho, ha dit, "actuant amb realisme, buscant el màxim consens i aprenent del camí que hem fet fins ara". Una frase que l'allunya dels discursos màgics i contradictoris que ERC atribueix a Junts, que el situa en la recerca de consensos més enllà de l'independentisme estricte, i que avisa dels errors en la gestió de les expectatives de la tardor de 2017. Aragonès ha concedit que les "alternatives" han d'estar a punt "per si la negociació s'encalla i no aporta resultats".

Retorn al discurs presidencial i canvi a Sant Esteve


Ha avisat que el seu objectiu és "la resolució democràtica del conflicte" i que aquesta no pot implicar "renunciar a la independència de Catalunya". El cap de l'executiu ho ha dit en el tram final del discurs de Nadal, que ha acabat amb un "Visca Catalunya lliure!". L'any passat, Aragonès era en aquestes dades vicepresident en funcions de president a l'espera de les eleccions del 14-F i després de la inhabilitació de Quim Torra. L'expresident va emetre, però, un missatge per no faltar a la tradicional cita entre el cap del Govern i la ciutadania.

Aquest any, els mitjans públics han emès de nou amb normalitat el missatge presidencial, que no s'ha fet a Palau, sinó a la primera escola pública que va abraçar la immersió que ara amenaça la justícia, la Rosselló Porcel de Santa Coloma. El discurs ha tingut també com a novetat el dia. Els seus antecessors el feien per Cap d'Any, com la resta de presidents autonòmics. Aragonès ha optat pel vespre de Sant Esteve, un dia de forta significació festiva a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.

"Mesures doloroses" per frenar la sisena onada


Aragonès s'ha referit al procés però també a la situació econòmica i als estralls de la sisena onada de la Covid. En aquest sentit, ha afirmat que "anàvem bé", però que la variant òmicron "ha fet saltar de nou totes les alarmes". I això, ha admès, ha obligat a prendre "mesures doloroses" durant Nadal, en referència a les restriccions. Ha assegurat que "no duraran més de l'indispensable" i que estan encaminades a "evitar el col·lapse del sistema sanitari" en un any en el que cal començar a "fer el tomb" amb la pandèmia.  


Aragonès sí que s'ha felicitat d'un cert retorn a l'estabilitat institucional amb l'aprovació del nou pressupost "que per primera vegada en 12 anys entrarà en vigor l'1 de gener" i que donarà a l'executiu "més recursos" i permetrà gestionar millor els fons europeus. 

Deixar enrere el derrotisme


La realitat, ha afirmat, és preocupant a la indústria i ha citat casos com Mahle de Vilanova i la Geltrú o les plantes de Nissan que busquen alternatives. En aquest sentit, ha afirmat que està "construint alternatives" i ha fet una crida a deixar enrere "discursos derrotistes" i "reforçar la confiança en nosaltres mateixos" per fer la vida "més amable i feliç". Com? Amb els quatre eixos o "transformacions" en els que s'ha reafirmat i que vol que identifiquin la seva presidència: el verd, el feminista, el democràtic i el social.

L'escola icona de la immersió

El primer discurs de Nadal d'Aragonès no s'ha fet al Palau de la Generalitat, tal com és tradicional. En la presidència de José Montilla ja s'havia optat en alguna ocasió per sortir de l'edifici governamental i optar per equipaments com ara un parc de bombers. El president ha triat l'escola Rosselló Porcel, de Santa Coloma de Gramenet i que té "el català com a element central". El divendres hi va gravar el seu missatge.

Els pares que la van impulsar, la immensa majoria castellanoparlants vinguts d'altres punts de l'Estat a aquesta ciutat del cinturó de Barcelona, van voler que els seus fills s'hi eduquessin en català a principis dels vuitanta per garantir-los el coneixement de les dues llengües oficials. La immersió es va acabar estenent a tot el sistema i ara la justícia l'amenaça.

Aragonès ha afirmat que el Govern treballa "amb tota l'energia i tota la decisió per assegurar que la llengua catalana continuï jugant un paper neuràlgic en el sistema educatiu de Catalunya". El president ha explicat que l'escola va néixer "gràcies a la tossuderia d'unes mares i uns pares que volien que els seus fills estudiessin a una escola pública i en català" perquè eren conscients "que contribuïen a la cohesió social del país i oferien un futur d’oportunitats per als seus fills i les seves filles".
 

L'escola Rosselló Porcel de Santa Coloma de Gramenet Foto: ACN


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació