Felip VI defensa una Corona «exemple d'integritat moral» en ple debat sobre el retorn de l'emèrit

En els discursos de Nadal del rei Felip VI és tan rellevant què s'hi diu com tot allò que queda al marge de la intervenció definitiva. En aquest cas, hi ha dos aspectes que sobrevolen l'al·locució que s'han de llegir entre línies en el text que ha llegit aquest vespre el monarca espanyol. Es tracta de la situació del seu pare, Joan Carles I, fugat als Emirats Àrabs i pendent d'un retorn a Espanya que ocupa part del debat polític a l'Estat; i la possibilitat d'una reforma de la Constitució que el PSOE defensa amb la boca petita, però que les tres dretes -PP, Vox i Ciutadans- combaten.

Pel que fa a la primera carpeta, la del rei emèrit, Felip VI evita qualsevol referència explícita a la situació. Sí que s'hi refereix, entre línies, en aquesta frase: "Les institucions hem de ser al lloc que constitucionalment ens correspon; assumir, cadascú, les obligacions que tenim encomanades; respectar i complir les lleis, i ser exemple d'integritat pública i moral". A Joan Carles I l'esquitxen diversos casos de presumpta corrupció, en mans -almenys fins que s'arxivin- del Tribunal Suprem. La causa que escrutava a Suïssa la donació de 65 milions d'euros a Corinna Larsen, diners que provenien de la monarquia saudita, ha quedat arxivada, però la Zarzuela no ha desactivat el tallafoc activat el març de l'any passat, en ple xoc per la pandèmia.

De fet, no s'ha produït encara el retorn que desitja Joan Carles I, que la Moncloa ha deixat en mans de la Casa Reial. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assenyalar dimecres en la sessió de control al Congrés que no li estava buscant residència oficial al rei emèrit, i va assenyalar que la seva conducta es podria "recriminar" en cas que es concretessin les acusacions. També va demanar la presumpció d'innocència per al monarca, de qui el seu fill s'ha distanciat públicament. Sense arribar a traspassar, això sí, la línia de referir-se públicament a la seva situació en el discurs de Nadal, el moment en què el rei disposa de més audiència perquè és l'única intervenció que fa televisivament en tot l'any. Només es va saltar la norma el 3 d'octubre del 2017, després de l'1-O, com a aperitiu de l'aplicació del 155.

Aquella data va suposar un trencament emocional d'una part molt rellevant de la ciutadania catalana envers l'Estat, en la mesura que el govern liderat per Mariano Rajoy va optar per una resposta dura contra el pla independentista. La Constitució va ser enarborada com a solució al conflicte, i no ha prosperat cap reforma per integrar les demandes catalanes. En el discurs d'aquest vespre, el rei s'ha alineat amb les tres dretes a l'hora de no obrir cap porta a un retoc del text, que ha definit com a "biga mestra" de l'Estat. "Ha afavorit el nostre progrés, ha sostingut la nostra convivència democràtica davant les crisis, serioses i greus de diferent naturalesa que hem viscut, i mereix per això respecte, reconeixement i lleialtat", ha reflexionat el monarca.

"Amb la Constitució ens vam integrar plenament en les modernes democràcies occidentals, i el seu esperit ens convoca a la unitat davant la divisió, al diàleg i no a l'enfrontament, al respecte davant la rancúnia, a l'esperit integrador davant l'exclusió; ens convoca permanentment a una convivència cívica, serena i en llibertat", ressalta Felip VI, que demana confiar en les "forces" que té Espanya com a nació. "El canvi tan profund d'aquestes quatre dècades de democràcia i llibertat ha estat extraordinari, i no ha estat fruit de la casualitat. I és degut a moltes raons: sentit de la història, grans acords, generositat, responsabilitat i visió de futur", insisteix el monarca.

La part inicial i final del discurs han fet referència a la situació de la pandèmia, posant l'èmfasi en el fet que l'alt percentatge de vacunació no ha evitat que el virus continuï amb un alt volum de transmissió. "El risc no ha desaparegut", ha ressaltat el rei, que ha demanat fer "tot el possible" perquè no es produeixin "passes enrere" a l'hora de gestionar la crisi sanitària. També ha tingut paraules per als ciutadans de l'illa canària de la Palma, que comencen a veure com es dissipa l'amenaça latent del volcà. Una amenaça que, en el cas del retorn del rei emèrit, no acaba d'escampar per a Felip VI.