14
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
19:05h
Intentar frenar la inhabilitació del diputat de la CUP i secretari quart de la mesa, Pau Juvillà, almenys fins que arribi la sentència ferma del Tribunal Suprem. Aquest és l'objectiu que exploren els partits independentistes, que intenten solventar la inacció i el desacord que es va produir amb la retirada de l'escó a l'aleshores president Quim Torra el gener del 2020. La via escollida neix, precisament, de la sentència d'aquest precedent i aposta perquè sigui el Parlament qui voti si Juvillà manté l'escó abans que la Junta Electoral ordeni la inhabilitació immediata.
La CUP, ERC i Junts ja fa setmanes que treballen de forma conjunta per consensuar fins a on es pot arribar en la defensa de l'escó de Juvillà, inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per no despenjar els llaços grocs a la Paeria. Tots estan d'acord en què el dirigent ha de poder continuar com a diputat fins que no hi hagi sentència ferma de l'alt tribunal i que res es podrà fer quan aquesta arribi -ho assumeix també la CUP, que té previst el relleu-. Però com va passar amb el cas de Torra, Vox i Ciutadans ja han emplaçat la Junta Electoral Central a intervenir perquè ordeni l'execució immediata de la sentència. A partir d'aquí caldrà veure fins a on arriba el camí consensuat, però per ara han posar sobre la taula, a instàncies dels anticapitalistes, una alternativa per evitar que el diputat inhabilitat hagi de plegar abans d'hora per acció de l'òrgan administratiu.
Davant d'una situació ja abans viscuda i que va suposar que la relació de Junts i ERC saltés pels aires i que el president donés per esgotada la legislatura, s'ha posat en marxa un mecanisme parlamentari per intentar preservar l'escó de Juvillà i retardar al màxim la inhabilitació. I és que, un cop la Junta Electoral es pronunciï, el Parlament té l'opció, com ja va fer amb Torra, de demanar mesures cautelars al Tribunal Suprem tot argumentant que l'afectat encara pot presentar recurs a la sentència dictada. Aleshores, l'alt tribunal va acabar resolent que la retirada de l'escó s'havia de produir, però en la sentència emesa el 28 d'abril d'aquest mateix any argumentava que la JEC havia d'actuar perquè no ho havia fet el Parlament en base a les seves competències.
Acollint-se al darrer paràgraf del punt setè d'aquesta sentència, la CUP ha demanat a la mesa del Parlament que reuneixi la comissió de l'estatut del diputat perquè determini si Juvillà pot continuar sent diputat mentre no hi hagi sentència ferma i que aquest dictamen es porti a votació del ple. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, que s'ha compromès a mantenir Juvillà de diputat fins que no hi hagi sentència ferma, és conscient que ara mateix està en marxa una cursa contra rellotge amb la JEC. La comissió es reunirà el dijous i els independentistes tenen majoria per sostenir que el diputat de la CUP manté l'escó. El dictamen es podria elevar a ple la setmana que ve, quan està prevista també l'aprovació definitiva dels pressupostos, amb la vocació de culminar el tràmit abans que arribi el pronunciament de la JEC.
L'escenari que preveuen des de la CUP és que, un cop arribi el requeriment a Borràs per part del Suprem perquè atengui l'ordre de la Junta Electoral -situació en la qual es va trobar també el seu predecessor, Roger Torrent-, la presidenta del Parlament pugui al·legar que el Parlament ha exercit ja la seva competència per ratificar Juvillà. És a dir, hi haurà dues resolucions de dos òrgans que seran contradictòries: la de la cambra catalana sostenint que Juvillà manté l'escó mentre el Suprem no emeti sentència ferma i la de la Junta Electoral reclamant la retirada immediata de la condició de diputat. "Això pot permetre a Borràs desatendre el requeriment", expliquen fonts dels anticapitalistes.
Amb aquest camí traçat, caldrà veure com impacta aquesta aposta en la convivència tant entre els grups independentistes com entre els grups al Parlament. Si les previsions es compleixen i hi ha un requeriment del Suprem a la presidenta Borràs i s'ha de dirimir si es prima l'acció parlamentària o l'ordre de la justícia, no hi ha a hores d'ara un acord entre els partits sobre com procedir. Fonts republicanes han insistit en la defensa de Juvillà fins que no hi hagi sentència ferma, però puntualitzen que Torrent en el seu dia no va poder fer res per evitar la retirada de l'escó de Torra perquè era ordre directe del Suprem. Clar està que aleshores el Parlament no va fer cap acció prèvia, com ara es pretén.
Per una altra banda, Ciutadans i Vox entenen que no hi ha subterfugis per endarrerir la inhabilitació i que s'ha de fer efectiva sense esperar que la sentència sigui ferma. Per ara, el PSC no s'ha pronunciat ni ha posat en qüestió que la comissió de l'estatut del diputat es reuneixi dijous per votar la suposada incompatibilitat de Juvillà. Altra cosa és quin serà el sentit del seu vot al ple. Tampoc s'han pronunciat encara els comuns, ara socis clau per sostenir la legislatura amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
Caldrà veure ara si aquesta via funcionarà o no i si aquesta vegada hi haurà acció unitària dels independentistes o bé torna a saltar pels aires a mig camí en funció del trajecte judicial que s'obri pas. La consigna, almenys de moment, és intentar "no quedar-se de braços plegats" com va passar amb Torra davant d'una situació que, aleshores sí, era inèdita, i que es va sumar a un desacord estratègic de l'independentisme encara irresolt.
La CUP, ERC i Junts ja fa setmanes que treballen de forma conjunta per consensuar fins a on es pot arribar en la defensa de l'escó de Juvillà, inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per no despenjar els llaços grocs a la Paeria. Tots estan d'acord en què el dirigent ha de poder continuar com a diputat fins que no hi hagi sentència ferma de l'alt tribunal i que res es podrà fer quan aquesta arribi -ho assumeix també la CUP, que té previst el relleu-. Però com va passar amb el cas de Torra, Vox i Ciutadans ja han emplaçat la Junta Electoral Central a intervenir perquè ordeni l'execució immediata de la sentència. A partir d'aquí caldrà veure fins a on arriba el camí consensuat, però per ara han posar sobre la taula, a instàncies dels anticapitalistes, una alternativa per evitar que el diputat inhabilitat hagi de plegar abans d'hora per acció de l'òrgan administratiu.
Davant d'una situació ja abans viscuda i que va suposar que la relació de Junts i ERC saltés pels aires i que el president donés per esgotada la legislatura, s'ha posat en marxa un mecanisme parlamentari per intentar preservar l'escó de Juvillà i retardar al màxim la inhabilitació. I és que, un cop la Junta Electoral es pronunciï, el Parlament té l'opció, com ja va fer amb Torra, de demanar mesures cautelars al Tribunal Suprem tot argumentant que l'afectat encara pot presentar recurs a la sentència dictada. Aleshores, l'alt tribunal va acabar resolent que la retirada de l'escó s'havia de produir, però en la sentència emesa el 28 d'abril d'aquest mateix any argumentava que la JEC havia d'actuar perquè no ho havia fet el Parlament en base a les seves competències.
Acollint-se al darrer paràgraf del punt setè d'aquesta sentència, la CUP ha demanat a la mesa del Parlament que reuneixi la comissió de l'estatut del diputat perquè determini si Juvillà pot continuar sent diputat mentre no hi hagi sentència ferma i que aquest dictamen es porti a votació del ple. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, que s'ha compromès a mantenir Juvillà de diputat fins que no hi hagi sentència ferma, és conscient que ara mateix està en marxa una cursa contra rellotge amb la JEC. La comissió es reunirà el dijous i els independentistes tenen majoria per sostenir que el diputat de la CUP manté l'escó. El dictamen es podria elevar a ple la setmana que ve, quan està prevista també l'aprovació definitiva dels pressupostos, amb la vocació de culminar el tràmit abans que arribi el pronunciament de la JEC.
L'escenari que preveuen des de la CUP és que, un cop arribi el requeriment a Borràs per part del Suprem perquè atengui l'ordre de la Junta Electoral -situació en la qual es va trobar també el seu predecessor, Roger Torrent-, la presidenta del Parlament pugui al·legar que el Parlament ha exercit ja la seva competència per ratificar Juvillà. És a dir, hi haurà dues resolucions de dos òrgans que seran contradictòries: la de la cambra catalana sostenint que Juvillà manté l'escó mentre el Suprem no emeti sentència ferma i la de la Junta Electoral reclamant la retirada immediata de la condició de diputat. "Això pot permetre a Borràs desatendre el requeriment", expliquen fonts dels anticapitalistes.
Amb aquest camí traçat, caldrà veure com impacta aquesta aposta en la convivència tant entre els grups independentistes com entre els grups al Parlament. Si les previsions es compleixen i hi ha un requeriment del Suprem a la presidenta Borràs i s'ha de dirimir si es prima l'acció parlamentària o l'ordre de la justícia, no hi ha a hores d'ara un acord entre els partits sobre com procedir. Fonts republicanes han insistit en la defensa de Juvillà fins que no hi hagi sentència ferma, però puntualitzen que Torrent en el seu dia no va poder fer res per evitar la retirada de l'escó de Torra perquè era ordre directe del Suprem. Clar està que aleshores el Parlament no va fer cap acció prèvia, com ara es pretén.
Per una altra banda, Ciutadans i Vox entenen que no hi ha subterfugis per endarrerir la inhabilitació i que s'ha de fer efectiva sense esperar que la sentència sigui ferma. Per ara, el PSC no s'ha pronunciat ni ha posat en qüestió que la comissió de l'estatut del diputat es reuneixi dijous per votar la suposada incompatibilitat de Juvillà. Altra cosa és quin serà el sentit del seu vot al ple. Tampoc s'han pronunciat encara els comuns, ara socis clau per sostenir la legislatura amb l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
Caldrà veure ara si aquesta via funcionarà o no i si aquesta vegada hi haurà acció unitària dels independentistes o bé torna a saltar pels aires a mig camí en funció del trajecte judicial que s'obri pas. La consigna, almenys de moment, és intentar "no quedar-se de braços plegats" com va passar amb Torra davant d'una situació que, aleshores sí, era inèdita, i que es va sumar a un desacord estratègic de l'independentisme encara irresolt.