14
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
15
de desembre
a les
9:44h
La defensa de la llengua torna a estar al centre del taulell després dels recents embats judicials contra l'escola catalana, concretats en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 25% de castellà a les aules que va ratificar fa unes setmanes el Tribunal Suprem, i de la qual se'n poden veure els efectes pràctics a l'escola Turó del Drac, a Canet de Mar, entre d'altres. El Govern preveu començar a teixir una resposta aquest dijous en una cimera per la llengua amb diverses entitats, mentre el sobiranisme civil ha recuperat aquest dimarts l'ofensiva i ha redoblat la pressió cap a la classe política després d'uns anys en què la defensa del català ha quedat en segon pla. Calen respostes, defugir el partidisme i treballar per enfortir el consens al voltant de la llengua i el model d'escola catalana.
El català, en aquest sentit, ha estat l'eix vertebrador de la Nit de Santa Llúcia d'enguany. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha centrat el seu discurs de cloenda en l'exigència als partits, especialment ERC i Junts, perquè es posin a treballar per defensar la llengua i el model d'immersió lingüística, i també perquè posin tots els esforços en la negociació amb el PSOE per a la llei de l'audiovisual. Òmnium, que des de fa mesos ha enfortit la seva estratègia per la llengua, vol que es recuperi el consens al voltant de la qüestió i que s'abandoni la picabaralla partidista. La llengua no ha quedat al marge, tampoc, de la disputa entre ERC i Junts. Les paraules de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, van ser criticades des de les files dels republicans i han estat reprovades també per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Un moviment que, immediatament, ha tingut reverberacions en els òrgans de coordinació existents.
L'acte, com és habitual en Òmnium, ha aplegat el sobiranisme en el sentit més ampli i ha posat de costat els diferents sectors de l'independentisme, que s'han acostumat a trobar les accions de l'entitat una mena d'oasi enmig de la picabaralla del dia a dia. El president, Pere Aragonès, i Borràs s'han assegut de costat, amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també a la platea. Davant seu, Cuixart els ha reclamat "màxima ambició" i "garanties" en la negociació sobre la llei audiovisual, ara que se n'estan negociant les quotes de català amb el PSOE. "Que la cultura catalana continuï contribuint a la humanitat depèn, avui, de l'audiovisual. Demanem als partits que assumeixin aquesta transcendència històrica", ha reclamat el president d'Òmnium, que ha exigit defugir el partidisme "de curta volada" i recuperar el consens al voltant de la llengua i l'escola catalana.
El consens de Cuixart, però, és ara mateix un consens lesionat, perquè el PSC ha optat per desmarcar-se de la manifestació de dissabte vinent, que vol ser un clam de la societat catalana en defensa del model d'escola. Els de Salvador Illa no volen que se'ls "utilitzi" en una reivindicació que, consideren, s'ha polititzat i està massa lligada a l'independentisme. Per això han preferit no ser dissabte a la concentració de l'Arc de Triomf i deixar una reivindicació els organitzadors voldrien que fos "de país" sense el principal partit de Catalunya. Ni tan sols la trucada del president d'ERC, Oriol Junqueras, al líder del PSC la setmana passada ha servit, per ara, per acostar posicions. Part del discurs de Cuixart ha anat dirigit, en aquest sentit, als socialistes, en el moment en què ha defugit apel·lar al consens de l'independentisme i ha fet una crida mantenir un consens més ampli, del "catalanisme".
Més pressió per la llei audiovisual
El discurs de Cuixart ha estat el tret de sortida d'una setmana d'alta intensitat en clau de defensa de la llengua després dels embats judicials dels últims dies contra l'escola catalana i també els pocs avenços en la negociació entre ERC i el govern espanyol per la llei de l'audiovisual. Aquest dimecres, Òmnium i diverses entitats de defensa de la llengua catalana, basca i gallega es reuniran a Madrid amb els partits per deixar clar quins són, per ells, els punts que s'han d'incloure a la llei de l'audiovisual que s'ha aprovat al consell de ministres i s'ha de tramitar al Congrés. La trobada a la capital espanyola vol servir per pressionar els partits amb algunes de les reivindicacions i punts essencials que ha d'incloure la nova llei.
La setmana tindrà dissabte el pla fort, amb la manifestació convocada per Som Escola, que aglutinarà tota la comunitat educativa i cultural en defensa del model d'escola catalana i la immersió lingüística i traslladarà un missatge contundent al Govern. En els últims dies, l'actuació erràtica de l'executiu en la gestió de la sentència del TSJC i ratificada pel Tribunal Suprem -que imposa un 25% d'ensenyament mínim en castellà a tot el sistema educatiu català- ha aixecat crítiques i discrepàncies entre socis.
El català, en segon pla durant els moments àlgids del procés
A l'espera que el Govern concreti una resposta per defensar i promocionar la llengua davant la pressió judicial, la qüestió del català s'ha tornat a posar sobre la taula després d'uns anys de procés en què va quedar en segon pla. L'objectiu era l'estat propi, i alguns sectors de l'independentisme van pensar que situar la llengua al centre podia dificultar teixir consensos amplis a favor de la república. "Oblidar la batalla per la llengua va ser un error immens", reconeixia fa uns dies l'exportaveu d'ERC al Congrés Joan Tardà en declaracions a NacióDigital. Els anys de procés, acompanyats del cofoisme al voltant de la situació de la llengua i dels embats dels tribunals han deixat el català, a dia d'avui, en una situació complexa, amb un ús social que disminueix i un model d'immersió que demana canvis.
És en aquest context que la llengua s'ha convertit en un dels eixos centrals de la legislatura i que el sobiranisme civil recupera la crida a la defensa de la llengua. Després d'anys centrat en el procés, Òmnium ha enfortit de nou l'estratègia de defensa de la llengua i entitats com Plataforma per la Llengua també han redoblat la pressió cap a la classe política perquè se centrin en la protecció del català davant els constants "atacs" polítics i judicials. La Nit de Santa Llúcia d'enguany, amb Cuixart dalt de l'escenari per primer cop després de quatre anys empresonat, certifica que la lluita per la llengua torna al centre i inaugura una setmana de reivindicació intensa i pressió política perquè el Govern es comprometi sense fisures amb una estratègia en defensa del català.
El català, en aquest sentit, ha estat l'eix vertebrador de la Nit de Santa Llúcia d'enguany. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha centrat el seu discurs de cloenda en l'exigència als partits, especialment ERC i Junts, perquè es posin a treballar per defensar la llengua i el model d'immersió lingüística, i també perquè posin tots els esforços en la negociació amb el PSOE per a la llei de l'audiovisual. Òmnium, que des de fa mesos ha enfortit la seva estratègia per la llengua, vol que es recuperi el consens al voltant de la qüestió i que s'abandoni la picabaralla partidista. La llengua no ha quedat al marge, tampoc, de la disputa entre ERC i Junts. Les paraules de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, van ser criticades des de les files dels republicans i han estat reprovades també per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Un moviment que, immediatament, ha tingut reverberacions en els òrgans de coordinació existents.
L'acte, com és habitual en Òmnium, ha aplegat el sobiranisme en el sentit més ampli i ha posat de costat els diferents sectors de l'independentisme, que s'han acostumat a trobar les accions de l'entitat una mena d'oasi enmig de la picabaralla del dia a dia. El president, Pere Aragonès, i Borràs s'han assegut de costat, amb el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, també a la platea. Davant seu, Cuixart els ha reclamat "màxima ambició" i "garanties" en la negociació sobre la llei audiovisual, ara que se n'estan negociant les quotes de català amb el PSOE. "Que la cultura catalana continuï contribuint a la humanitat depèn, avui, de l'audiovisual. Demanem als partits que assumeixin aquesta transcendència històrica", ha reclamat el president d'Òmnium, que ha exigit defugir el partidisme "de curta volada" i recuperar el consens al voltant de la llengua i l'escola catalana.
El consens de Cuixart, però, és ara mateix un consens lesionat, perquè el PSC ha optat per desmarcar-se de la manifestació de dissabte vinent, que vol ser un clam de la societat catalana en defensa del model d'escola. Els de Salvador Illa no volen que se'ls "utilitzi" en una reivindicació que, consideren, s'ha polititzat i està massa lligada a l'independentisme. Per això han preferit no ser dissabte a la concentració de l'Arc de Triomf i deixar una reivindicació els organitzadors voldrien que fos "de país" sense el principal partit de Catalunya. Ni tan sols la trucada del president d'ERC, Oriol Junqueras, al líder del PSC la setmana passada ha servit, per ara, per acostar posicions. Part del discurs de Cuixart ha anat dirigit, en aquest sentit, als socialistes, en el moment en què ha defugit apel·lar al consens de l'independentisme i ha fet una crida mantenir un consens més ampli, del "catalanisme".
Més pressió per la llei audiovisual
El discurs de Cuixart ha estat el tret de sortida d'una setmana d'alta intensitat en clau de defensa de la llengua després dels embats judicials dels últims dies contra l'escola catalana i també els pocs avenços en la negociació entre ERC i el govern espanyol per la llei de l'audiovisual. Aquest dimecres, Òmnium i diverses entitats de defensa de la llengua catalana, basca i gallega es reuniran a Madrid amb els partits per deixar clar quins són, per ells, els punts que s'han d'incloure a la llei de l'audiovisual que s'ha aprovat al consell de ministres i s'ha de tramitar al Congrés. La trobada a la capital espanyola vol servir per pressionar els partits amb algunes de les reivindicacions i punts essencials que ha d'incloure la nova llei.
La setmana tindrà dissabte el pla fort, amb la manifestació convocada per Som Escola, que aglutinarà tota la comunitat educativa i cultural en defensa del model d'escola catalana i la immersió lingüística i traslladarà un missatge contundent al Govern. En els últims dies, l'actuació erràtica de l'executiu en la gestió de la sentència del TSJC i ratificada pel Tribunal Suprem -que imposa un 25% d'ensenyament mínim en castellà a tot el sistema educatiu català- ha aixecat crítiques i discrepàncies entre socis.
El català, en segon pla durant els moments àlgids del procés
A l'espera que el Govern concreti una resposta per defensar i promocionar la llengua davant la pressió judicial, la qüestió del català s'ha tornat a posar sobre la taula després d'uns anys de procés en què va quedar en segon pla. L'objectiu era l'estat propi, i alguns sectors de l'independentisme van pensar que situar la llengua al centre podia dificultar teixir consensos amplis a favor de la república. "Oblidar la batalla per la llengua va ser un error immens", reconeixia fa uns dies l'exportaveu d'ERC al Congrés Joan Tardà en declaracions a NacióDigital. Els anys de procés, acompanyats del cofoisme al voltant de la situació de la llengua i dels embats dels tribunals han deixat el català, a dia d'avui, en una situació complexa, amb un ús social que disminueix i un model d'immersió que demana canvis.
És en aquest context que la llengua s'ha convertit en un dels eixos centrals de la legislatura i que el sobiranisme civil recupera la crida a la defensa de la llengua. Després d'anys centrat en el procés, Òmnium ha enfortit de nou l'estratègia de defensa de la llengua i entitats com Plataforma per la Llengua també han redoblat la pressió cap a la classe política perquè se centrin en la protecció del català davant els constants "atacs" polítics i judicials. La Nit de Santa Llúcia d'enguany, amb Cuixart dalt de l'escenari per primer cop després de quatre anys empresonat, certifica que la lluita per la llengua torna al centre i inaugura una setmana de reivindicació intensa i pressió política perquè el Govern es comprometi sense fisures amb una estratègia en defensa del català.