Resum de l'any

De l'A d'Aragonès a la Z de Zemmour: l'abecedari del 2021

Les variants del coronavirus, l'èxit de la vacunació, els indults, els canvis a Palau i a la Moncloa, el volcà de la Palma i la crisi al Barça protagonitzen l'any que deixem enrere

per Pep Martí / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 31 de desembre de 2021 a les 16:15 |
Els protagonistes del 2021. | ND
El 2021 ha estat l'any de les vacunes i de les onades de la pandèmia, de la incertesa econòmica i de l'auge del preu de la llum, de l'erupció del volcà de la Palma i dels múltiples casos que afecten el rei emèrit, dels canvis a Palau i a la Moncloa, de l'adeu de Messi i de l'arribada de Xavi Hernández. La crisi sanitària no s'ha aturat i ha continuat monopolitzant el dia a dia, per bé que la normalitat -amb mascareta- ha tornat a arrelar en la ciutadania, que no acaba de veure la llum al final del túnel.

Aquests són els conceptes que han protagonitzat l'any que deixem enrere i que, en bona part, continuaran influint sobre el 2022 que s'obrirà aviat


A d'Aragonès


Les eleccions del 14-F van deixar el podi d'aquesta manera: el PSC i ERC empatats a 33 escons, però amb més vots per a Salvador Illa, i Junts com a tercera força amb 32 representants. El fet que l'independentisme superés per primera vegada el 50% dels vots i arribés als 74 diputats -gràcies als 9 obtinguts per la CUP- va fer que només Pere Aragonès, candidat dels republicans, pogués ser considerat com a candidat a la investidura. No va ser senzill: en el primer debat no va rebre el suport de la cambra -Junts es va abstenir-, i es va arribar pràcticament al límit del calendari. Fins i tot, davant del desencontre permanent en les negociacions amb els de Carles Puigdemont, va plantejar públicament formar Govern en solitari. Tot es va reconduir a última hora en dues trobades discretes amb Jordi Sànchez i, finalment, es va desbloquejar la reedició de la coalició, que no ha tingut una convivència senzilla en els primers mesos. És la primera vegada en vuit dècades que ERC atresora la presidència de la Generalitat. 


B de Barça


Després de la dimissió de Josep Maria Bartomeu, ofegat per la situació econòmica i pels casos de males pràctiques vinculats a la seva junta, el Barça va celebrar eleccions al març. El candidat més votat, amb molta diferència, va ser Joan Laporta, que va obtenir el passaport cap a una segona etapa a la presidència del club. De moment, el balanç és ambivalent: la situació econòmica, delmada per la pèssima gestió de Bartomeu i Sandro Rosell, dificulta la inscripció de nous fitxatges -el més rellevant fins ara és el de Ferran Torres, del Manchester City- i ha influït en l'adeu de Messi. Tot i mostrar confiança en Ronald Koeman com a entrenador -malgrat haver-li buscat substitut-, la situació va enquistar-se tant que es va activar la via de Xavi Hernández. No ha servit per classificar l'equip pels vuitens de final de la Champions, però s'hi confia a llarg termini. En el cas del femení, però, l'any ha estat gloriós: primera Lliga de Campions, amb triplet inclòs, i pilota d'or per a la migcampista Alèxia Putellas.


C de català


Els últims mesos de l'any han estat marcats per l'aval del Tribunal Suprem a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules catalanes. La situació ha derivat en una crisi de primer ordre arran de l'aplicació del veredicte a una escola de Canet de Mar. Uns quants missatges en contra de la família que va reclamar més castellà a P5, emesos a les xarxes socials, han estat elevats a la categoria "d'assetjament" per part de la dreta i l'extrema dreta, que denuncien una situació d'apartheid lingüístic a Catalunya i han arribat a comparar la situació amb la dels jueus durant el nazisme. Tot plegat en un context de davallada de l'ús social del català, incloses les escoles, que ha obligat el Govern a funcionar. Podeu recuperar aquí l'especial sobre llengua elaborat per NacióDigital.

D d'Isabel Díaz Ayuso


S'ha convertit en una de les figures polítiques de l'any. La presidenta Isabel Díaz Ayuso va revalidar el poder en les eleccions del maig a la Comunitat de Madrid i l'impuls que li va donar el triomf l'han feta un referent dels sectors més radicals de la dreta espanyola. No només això, sinó que ja és considerada una alternativa a un Pablo Casado que, provenint del mateix tronc ideològic que la líder madrilenya, la FAES de José María Aznar, apareix com un dirigent erràtic. La presidenta de la Comunitat també vol encarnar un determinat model econòmic i fiscal considerat deslleial per la resta de comunitats, que parlen de dúmping fiscal. Ella no s'immuta i sembla gaudir de les crítiques que rep, sovint filles de la impotència davant un fenomen inesperat. No evita cap polèmica, com quan va dir: "Quan et diuen feixista és que estàs en el costat correcte de la història". Amb Ayuso, sectors de la dreta semblen haver trobat un mix entre Margaret Thatcher i el PP més hereu del franquisme sociològic.  

E d'emèrit


No ha estat per Nadal, no serà tard.. Joan Carles de Borbó, el rei emèrit, té previst tornar aviat a l'estat espanyol. La Zarzuela ja li esta buscant casa. El que sembla descartat és que torni a palau, on no el vol Felip VI. La fiscalia suïssa va decidir arxivar la causa en què investigava una donació del rei emèrit a Corinna Larsen. L'octubre passat, la fiscalia espanyola ja havia "amnistiat" l'exmonarca i havia arxivar totes les investigacions per les irregularitats del Borbó, un fet que aplanava el camí per a un possible retorn. En un gest dels darrers dies, d'aquests que emeten missatge, l'emèrit va tornar a signar la felicitació nadalenca enviada per la Casa Reial. Això sí, sense fotografia i enviada per separat de la dels reis.

F de fons europeus


Espanya ha estat l'estat més diligent a l'hora de tramitar els fons europeus. Que els gestioni bé ja és un altre tema. El mes de juliol, va rebre la primera partida, de 9.000 milions d'euros, en un acte a Brussel·les amb Pedro Sánchez i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. En total, n'ingressarà 70.000 milions, però resten oberts molts interrogants sobre la seva gestió. Des dels agents socials s'ha insistit en la necessitat que es doni als Next Generation una destinació transformadora del model econòmic i que no sigui una simple repartidora. Des de les pimes s'insisteix en aprofitar aquesta oportunitat per reforçar el teixit productiu, que en un 99% està format per pimes. Des de la Generalitat s'ha reclamat no ser una simple "gestoria" dels fons.   

G de Glasgow


La COP26, la cimera mundial pel clima celebrada a Glasgow aquesta tardor, ha tornat a posar en primer pla l'emergència del combat per aturar l'escalfament global i el poc recorregut fet fins ara per la comunitat internacional. Pels sectors més compromesos amb la causa mediambiental, els resultats de la cimera han estat insuficients. La declaració final, després de dies d'estira-i-arronses entre les potències, va quedar a mig camí, al constatar que els objectius de reducció d'emissions, fixats en els Acords de París del 2015 en un 1,5 grau de creixement de temperatura mitjana del planeta. Amb tot, s'han fet alguns avenços significatius, com l'acord entre els EUA i la Xina -encara per concretar- i el compromís per a l'any vinent de revisar els progressos que es vagin fent. També es va expressar la voluntat de reduir els subsidis als combustibles fòssils.

H de Hong Kong


Hong Kong ha sortit dels focus mediàtics però continua sent un conflicte polític d'enorme gravetat. El control ferri imposat pel règim xinès a l'excolònia britànica ha aconseguit sotmetre el moviment democràtic de protesta. Després de l'onada de mobilitzacions del 2019, Pequín va engegar una operació per esmorteir els crítics i controlar el territori. I ho ha anat aconseguint, de la mà de la repressió i modificant el règim electoral, que el setembre va entronitzar un poderós comitè electoral format per "patriotes" que elegiran 40 dels 90 membres del Consell Legislatiu, que es va votar el 19 de desembre passat. Aquest 2021 s'ha caracteritzat per una duríssima repressió, amb detenció d'activistes demòcrates en base a una nova llei de seguretat nacional. Al juny es va produir un fet decisiu: el tancament del principal diari prodemòcrata, l'Apple Daily.     

I d'indults


Era el 21 de juny quan Pedro Sánchez, des del Liceu, anunciava que l'endemà arribarien els indults. Al cap de dos dies, ja validats pel consell de ministres, els presos polítics deixaven les cel·les de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric. Es tancava així una etapa que va arrencar el novembre del 2017, pocs dies després de la declaració d'independència, i que emmetzinava l'atmosfera política des d'aquell moment. Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez posaven fi a l'empresonament, superior als mil dies, tot i que la pena per inhabilitació no dequeia en virtut de la formulació de l'indult. La solució jurídica, en tot cas, no arribava per als exiliats, que hauran de continuar esperant la reforma de la sedició o una hipotètica -però improbable- amnistia.

J de Pau Juvillà


Malgrat els indults, la judicialització del procés no s'ha aturat. L'últim dirigent de primera fila condemnat ha estat Pau Juvillà, secretari tercer de la mesa del Parlament i diputat de la CUP, que ha rebut una inhabilitació de sis mesos per part del TSJC. En aquesta ocasió, l'independentisme ha mostrat unitat en la solució i s'ha compromès a no fer-li perdre l'acta fins que no hi hagi sentència ferma. Ha estat la primera gran decisió que ha hagut de prendre Laura Borràs com a presidenta del Parlament, càrrec des del qual impulsa una reforma del reglament que tindrà impacte en cas que hagi d'afrontar el judici per la causa per presumpta fragmentació de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que es troba en fase d'instrucció al TSJC.

K de Kun Agüero


En un estiu de poques alegries al mercat de fitxatges, la principal incorporació al Barça va ser la del Kun Agüero, davanter argentí provinent del Manchester City i íntim amic de Leo Messi. El fitxatge va ser interpretat com una via per tenir content l'estrella de l'equip, tot i que va acabar abandonant el club al cap d'uns dies. La desgràcia s'ha revelat com a completa a finals d'any: Agüero s'ha vist obligat a deixar el futbol per problemes cardíacs. Deixa enrere una trajectòria de gran èxit a l'Atlètic de Madrid, al City i a la selecció argentina, on va guanyar la Copa Amèrica a l'estiu. Amb el Barça només ha tingut de fer un gol. Va ser l'1 a 2 en el derbi contra el Madrid al Camp Nou.

L de llum


El preu de l'energia s'ha convertit en un dels principals maldecaps de famílies i empreses al llarg de l'any, i ha constituït el motiu pel qual l'índex de preus al consum (IPC) s'ha enfilat en l'últim tram del 2021. El preu del megawatt hora ha arribat a vorejar els 400 euros, una xifra inèdita i que ha obligat el govern espanyol a prendre mesures, entre les quals rebaixes fiscals. A banda del cost, la geopolítica també interfereix en com arriba i com es distribueix l'energia, amb el pols entre Marroc i Algèria al centre del debat en el cas d'Espanya. El paper de Rússia també és clau.

M de Leo Messi


Després de dues dècades, els camins del Barça i de Messi s'han separat aquest 2021. La situació econòmica del club i el desencontre entre Laporta i la família del jugador van acabar amb el millor futbolista de la història al PSG. L'argentí va marxar amb 35 títols -quatre Champions, deu Lligues, tres Mundials de Clubs, set Copes del Rei, tres Supercopes d'Europa i vuit Supercopes d'Espanya-, un bagatge de llegenda que a títol individual complementa amb set Pilotes d'Or, l'última obtinguda ja vestint la samarreta del club parisenc, on s'ha retrobat amb Neymar. L'adeu de Messi ha deixat molt tocat el projecte esportiu del Bara, que troba a faltar les desenes de gols que li garantia. I, sobretot, ha reduït significament el potencial competitiu dels blaugrana.

N de negacionisme


Negacionisme ha estat escollit el neologisme de l'any 2021 en la crida oberta llançada per vuitè any consecutiu per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Observatori de Neologia de la UPF. El concepte havia estat vinculat als qui negaven la realitat de l'Holocaust, però ha recuperat presència mediàtica arran del moviment antivacunes. Els grups contraris a la vacunació han pres embranzida i han demostrat un ús àgil de les xarxes socials per escometre contra la ciència i construir teories conspiratives. Han mostrat forta presència en alguns països, en especial als Estats Units, però també a Àustria i Itàlia. De les 8.000 persones que han participat en la crida, un 18,1% han triat el negacionisme, però frec a frec amb la segona paraula en competència, podcast. Tot indica que la Secció Filològica inclourà el terme guanyador en la nova edició del Diccionari de la Llengua Catalana.   

O d'onada


El 2021 ha estat l'any la tercera, quarta, cinquena i sisena onada del coronavirus. L'impacte en contagis ha estat alt, però gràcies a la vacuna s'ha aconseguit reduir la mortalitat i l'ocupació de les unitats de cures intensives (UCI). L'any es tanca en ple creixement dels contagis, multiplicats després del pont de la Puríssima, i amb noves restriccions a l'horitzó. Després que l'estiu estigués marcat per la cinquena onada, que va afectar especialment els contagis entre joves perquè van ser els últims en vacunar-se, el Govern va decidir a principis d'octubre acabar amb quasi totes les restriccions. El passaport Covid, per ara, ha vingut per quedar-se. La normalitat s'ha tastat en alguns moments de l'últim trimestre, però encara no és -ni serà- del tot completa.

P de l'aeroport del Prat


El projecte de l'ampliació de l'aeroport del Prat ha protagonitzat un dels debats més intensos viscuts a la societat catalana els darrers anys. En el debat s'hi barregen tots els ingredients, des de la sobirania sobre les infraestructures, la defensa de l'equilibri ambiental, el model econòmic i la necessitat que Barcelona disposi d'un aeroport amb capacitat per als vols transoceànics. Aena preveia destinar més de 1.700 milions a un projecte la tercera pista del qual afectava l'entorn natural de la Ricarda. La manca de consens entre l'Estat i la Generalitat -que reclama de fa anys la gestió directa del Prat, per ara sense èxit- ha bloquejat un projecte vist amb hostilitat pels sectors ambientalistes i aplaudit amb entusiasme des del món empresarial

Q de Qanon


Qanon és el nom com es coneixen totes les teories conspiranoiques sorgides a partir del 2017 als Estats Units alimentades pels seguidors de Donald Trump. Segons aquestes creences, hi ha una amalgama entre els demòcrates, artistes de Hollywood, grans mitjans i un grup de multimilionaris com Bill Gates i George Soros, vinculats a sectors pedòfils, per fer-se amb el poder i eliminar el trumpisme. Malgrat el caràcter delirant de tot plegat, la teoria ha fet fortuna i es va reforçar amb la pandèmia, quan Trump va començar a parlar del "virus xinès". L'assalt al Congrés del 6 de gener del 2021 va ser fet per adeptes de Qanon, que ja disposa d'un grup de congressistes que hi creuen a cegues, com Marjorie Taylor Greene, convertida en una icona ultra. 
 

R d'Iván Redondo


La sortida d'Iván Redondo de la Moncloa, el 10 de juliol passat, on era el cap de gabinet de Pedro Sánchez, va deixar astorats polítics i periodistes. Després de tres anys en què el gurú polític del líder socialista s'havia convertit en un dels homes més poderosos del país, després de ser el cervell de la moció de censura que va dur Sánchez al poder, a ell se li atribuïen moltes de les coses que passaven, Redondo sortia d'escena i encara s'especula sobre els motius reals. Toni Bolaño, en el llibre Moncloa, defensa el seu paper com a assessor i explica amb detall el que va suposar el seu pas per un gabinet presidencial que va modernitzar. Per altres, l'assessor volia un ministeri i més poder, i Sánchez li va parar els peus. Tot i la seva marxa, Redondo no ha desaparegut pas del primer pla, continua present mediàticament i publica anàlisis polítiques a La Vanguardia. Ningú que el coneix el dona políticament per mort.   

S d'Olaf Scholz


La socialdemocràcia torna a la cancelleria. Olaf Scholz dirigirà el govern de coalició tripartita entre el seu SPD, els Verds i el Partit Liberal, tancant així tot una era, la que va simbolitzar la democristiana Angela Merkel, que deixa un llegat que no serà fàcil de superar. El nou líder va inaugurar el càrrec visitant Emmanuel Macron a l'Elisi, una manera de deixar clara que la UE continua sent el primer punt de la política exterior. El nou governant, que acumula una llarga experiència i ha estat ministre de Finances, haurà de saber maniobrar en un govern d'àmplia base. Amb qui haurà de cohabitar, en primer lloc, serà amb el seu propi partit, ja que Scholz sempre s'ha situat en l'ala més dretana de la formació, en línia amb un dels seus mentors, Helmut Schmidt.   

T de Tribunal Constitucional


El Tribunal Constitucional (TC) ha continuat actuant com un instrument de repressió de l'Estat contra el sobiranisme. Precisament aquest desembre, el tribunal va rebutjar una trentena de recusacions contra dos dels nous magistrats, Concepción Espejel i Enrique Arlando, per la seva proximitat al PP. El TC ha mostrat un alineament amb les altres instàncies del pdoer judicial en una línia conservadora, ratificada amb l'elecció del seu nou president, Pedro González-Trevijano. L'octubre passat, l'endemà que la justícia italiana suspengués el procés d'extradició contra Carles Puigdemont arran de la seva detenció a l'Alguer, el TC va avalar la vigència de totes els ordres de detenció contra ell i la resta d'exiliats. Amb tot, el tribunal ha mostrat també les seves costures darrerament. Les sentències tombant els estats d'alarma han fragmentat l'organisme i dos magistrats, entre ells el català Juan Antonio Xiol, van discrepar del rebuig del recurs presentat per Carme Forcadell contra la seva condemna pel Suprem.   

U d'Ucraïna


Des que l'any 2014 Rússia es va annexionar Crimea, separant-la d'Ucraïna, les relacions entre Moscou i Ucraïna són un conflicte sempre a punt d'explotar. Fa unes setmanes, Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, va denunciar l'intent de Vladimir Putin de preparar un cop d'estat a Kíev. La tensió ha anat en augment al llarg de l'any i la concentració de tropes russes en la frontera han fet témer la possibilitat d'una ofensiva militar russa. La UE ja ha advertit a Moscou de noves sancions i una resposta contundent. De moment, l'excancellera Merkel va acordar amb l'Administració Biden de no autoritzar el gasoducte Nordstream 2 fins que Putin donés garanties de desgel.

V del volcà de la Palma


L'any s'ha acomiadat amb l'esgotament del volcà de La Palma. Des de la setmana del 13 de desembre van acabar les tremolors i l'emergència volcànica, i va començar a tancar-se un episodi que va començar el 19 de setembre amb l'erupció del Cumbre Vieja, al municipi d'El Paso, generant una de les majors crisis sísmiques de la història de l'estat espanyol. En total, s'han destruït prop de 3.000 construccions i han estat afectades més de 1.200 hectàrees. Més de 7.000 persones han hagut de ser evacuades i una part d'elles ha perdut les seves cases. El volcà deixarà una enorme destrossa en la biodiversitat de l'illa. 

W de Washington


L'acord estratègic de defensa anunciat el setembre passat pel president nord-americà, Joe Biden, amb Austràlia i el Regne Unit, té una gran transcendència geopolítica. L'aliança, batejada com a Auskus, mira cap a la zona indopacífica i contempla la construcció de submarins de propulsió nuclear per a Austràlia, en un clar avís a la potència xinesa sobre la regió. L'anunci de Washington va agafar per sorpresa tothom, inclosos alguns dels seus aliats, com França, molt irritada perquè amenaça contractes militars subscrits ja entre París i Melbourne. Auskus inclou també informació compartida en àmbits com la intel·ligència artificial i la cibernètica. El moviment de l'Administració Biden ha estat vist també com la priorització dels interessos geoestratètics nord-americans en el Pacífic, enfront d'altres àrees com Amèrica Llatina o Europa.  

X de Xi Jinping


Els líders de la Xina, Xi Jinping, i Rússia, Vladimir Putin, han enviat a la comunitat internacional un regal de cap d'any en anunciar que reforçaran les seves relacions i actuaran conjuntament davant d'ingerències de tercers. Tot un avís a navegants. Els dos líders han escenificat darrerament bona sintonia com una manera de plantar cara als Estats Units, que mantenen amb la Xina una dura competència per l'hegemonia digital, i davant les pressions de la UE contra Putin. Xi ha anat reforçant el seu lideratge dins del país i en el si del Partit Comunista, on ha aconseguit ser reconegut com a pensador de referència perquè el seu ideari s'ensenyi a les aules, categoria que l'acosta a Mao. Des de Washington observen amb cura els moviments del líder xinès, que ja ha mostrat les seves apetències sobre Taiwan, aliat dels EUA.

Y de Yolanda Díaz


Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, és una de les figures polítiques de l'any. Després de consolidar una imatge de gestora eficient amb una bona interlocució amb els agents socials, també amb els empresaris, Díaz ha recollit la torxa deixada per Pablo Iglesias i lidera una reestructuració de l'esquerra que vagi més enllà d'Unides Podem i que suposarà el naixement d'una nova marca política. Aquesta advocada gallega que milita en el PCE irrita a la dreta per la solvència de les seves intervencions parlamentàries i apareix en les enquestes com una de les polítiques més valorades. El seu ascens genera inquietud també en els rengles socialistes. El seu penúltim moviment, del tot sorprenent, ha estat l'audiència que li va concedir el Papa Francesc. Van parlar, entre d'altres qüestions, d'una reforma laboral que finalment ha pactat amb sindicats i patronal i que ara necessita el suport de Congrés.

Z d'Éric Zemmour


Escriptor i polemista, Éric Zemmour s'ha convertit en un nou personatge de l'escena política francesa. El seu darrer llibre, França encara no ha dit la seva última paraula, li ha servit de plataforma de llançament i, després de mesos d'especulacions, ha anunciat la seva candidatura a les eleccions presidencials, que celebraran la seva primera volta el 23 d'abril i on es vol batre amb Emmanuel Macron. El seu lèxic és brillant; el seu contingut, profundament reaccionari. Alerta contra "el gran reemplaçament", la substitució de la població francesa per una allau immigratòria descontrolada, i invoca valors de tradició, com la "virilitat" enfront unes noves generacions "d'homosexuals i impotents". Zemmour amenaça els valors republicans i està pujant als sondejos. Tot i que la primera amenaçada pot ser Marine Le Pen, a qui l'agitador li menja terreny.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació