Resum de l'any

El 2021, en deu moments polítics

Els indults, la represa del diàleg amb l'Estat, els moviments de Sánchez a la Moncloa i el pols dins la dreta espanyola marquen l'any en què ERC ha aterrat a la presidència de la Generalitat vuit dècades després

per Sara González / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 de desembre de 2021 a les 19:00 |
Els presos polítics, fora de Lledoners després de rebre l'indult del govern espanyol. | Adrià Costa
Una fotografia resumeix l'any: els presos, amb una pancarta del Freedom for Catalonia i una estelada, surten del centre penitenciari de Lledoners, on han acumulat dies i dies de reclusió abans i després de ser condemnats per l'1-O i per la declaració d'independència. A Mas d'Enric i a Puig de les Basses, Carme Forcadell i Dolors Bassa també recuperen una llibertat escapçada des del 2017. Els indults als condemnats pel procés fan entrar la vida política en una nova etapa, però continuen sense resoldre la qüestió de fons sobre el conflicte polític obert -i enquistat- amb l'Estat.

El 2021, a banda, deixa altres imatges com les eleccions del 14-F, la formació de Govern i l'arribada de Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat, la remodelació de l'executiu espanyol amb Pedro Sánchez al capdavant, la lluita fratricida de la dreta espanyola entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso i, també, la constatació que Carles Puigdemont és un home lliure a tota Europa menys a Espanya. Aquests són els deu moments polítics que han marcat l'any i que continuaran impactant en el 2022.


L'independentisme supera per primera vegada el 52%


Les eleccions del 14-F, celebrades en plena pandèmia i amb una alta abstenció, van estar marcades per la victòria en vots i escons del PSC amb Salvador Illa de candidat, però també perquè van ser les primeres en les quals l'independentisme, a més de sumar majoria en escons, va superar la barrera del 50% dels vots. Es tracta d'una fita fins aleshores no assolida que ha estat celebrada en el terreny verbal, però que no ha estat suficient per superar la divisió estratègica dels partits independentistes. En part, el xoc s'ha accentuat per una altra de les novetats que va deixar aquella jornada, i és l'escàs marge pel qual ERC va superar Junts, suficient perquè Pere Aragonès es convertís en el nou president de la Generalitat. 


Formació de Govern al límit amb Aragonès com a president


Aragonès, després de les eleccions, va accelerar els contactes amb la CUP per arribar a una entesa i pressionar Junts. En aquest context es va arribar al primer debat d'investidura, ja amb Laura Borràs com a presidenta del Parlament: el dirigent d'ERC va tancar un acord amb els anticapitalistes i els de Carles Puigdemont, que pretenien dotar de més importància el Consell per la República, es van abstenir. Es va entrar en una fase llarga d'estira-i-arronsa que només van poder desbloquejar Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en dues trobades molt discretes a mitjans de maig. La investidura es va celebrar al límit i es va procedir a la formació de Govern amb voluntat de renovació. De fet, només tres cares -Aragonès, Teresa Jordà i l'ara vicepresident Jordi Puigneró- repeteixen respecte al legislatura de Quim Torra. Aragonès és el primer president d'ERC en les últimes vuit dècades.


Les eleccions a Madrid propulsen Díaz Ayuso


Un error de càlcul del PSOE i Ciutadans a Múrcia en forma de moció de censura fallida a Múrcia va precipitar les eleccions a la Comunitat de Madrid el 4 de maig, on la líder dels populars, Isabel Díaz Ayuso, va arrasar i es va enfortir a la presidència de la mà de Vox. Poc va poder fer un Pablo Iglesias que va deixar la Moncloa per encapçalar la candidatura de Podem i que es va veure superat en el flanc esquerre per Més Madrid. Ayuso ha bastit el seu lideratge erigint-se en l'antídot anti-Pedro Sánchez i venent la idea d'una Madrid de "llibertat" mentre la resta d'autonomies prenien mesures dràstiques per frenar els contagis durant els pics de les onades de la pandèmia. Ayuso ha situat la seva victòria -que també ha aprofitat per plantar un pols intern fratricida al líder del PP, Pablo Casado- com el punt de partida per recuperar la Moncloa.

Pablo Iglesias deixa la política


Pablo Iglesias va anunciar la seva retirada de la política la mateixa nit en la qual Ayuso va arrasar a les eleccions madrilenyes. Abans, ja havia deixat la vicepresidència del govern espanyol per ser candidat als comicis. Va ser un adeu meditat entre bambolines. Tant, que va marxar deixant lligat fins i tot qui seria la seva successora: Yolanda Díaz, a qui li va encarregar la reunificació de l'òrbita que està a l'esquerra del PSOE i que ha estat marcada per les divisions i proliferacions de marques en els darrers anys. Al capdavant de la formació lila, la ministra Ione Belarra li va agafar el relleu. Després d'una breu desaparició del focus mediàtic, Iglesias ha redefinit la seva trajectòria tornant a exercir com a professor d'Universitat, escrivint articles d'opinió en diversos mitjans i participant en tertúlies d'anàlisi polític. 

Els indults obren una nova etapa


Era el 21 de juny quan Pedro Sánchez, des del Liceu, anunciava que l'endemà arribarien els indults. Al cap de dos dies, ja validats pel consell de ministres, els presos polítics deixaven les cel·les de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric. Es tancava així una etapa que va arrencar el novembre del 2017, pocs dies després de la declaració d'independència, i que emmetzinava l'atmosfera política des d'aquell moment. Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez posaven fi a l'empresonament, superior als mil dies, tot i que la pena per inhabilitació no dequeia en virtut de la formulació de l'indult. La solució jurídica, en tot cas, no arribava per als exiliats, que hauran de continuar esperant la reforma de la sedició o una hipotètica -però improbable- amnistia.

Sánchez remodela el govern espanyol i aparta Redondo


A finals del 2020, l'anunci de Salvador Illa de deixar el Ministeri de Sanitat per ser candidat del PSC a les eleccions del 14-F suposava la primera baixa significativa del govern de Pedro Sánchez en la present legislatura. Però encara va trigar uns mesos més -al juliol- en executar una remodelació que cuinava des de feia temps però que pocs coneixien. No només va despatxar peces clau del seu gabinet com Carmen Calvo o José Luis Ábalos, sinó també el seu fins aleshores poderós cap de gabinet, Iván Redondo. Un altre dels canvis significatius va ser el de Miquel Iceta, que havent assumit Política Territorial al gener va passar a Cultura només mig any després. Ara, l'home fort de Sánchez a la Moncloa és Félix Bolaños, ministre de la Presidència.  

Puigdemont, detingut i alliberat a Sardenya


Un viatge polític a Sardenya va derivar en crisi de primer nivell a finals de setembre. Puigdemont va aterrar a l'illa italiana i, pocs minuts després, ja era retingut i posteriorment detingut per la policia, que el va traslladar a la presó de Sàsser. El tribunal de la mateixa localitat, al cap de només unes hores, el va deixar en llibertat. L'episodi va servir per evidenciar fins a quin punt l'estratègia de Pablo Llarena des del Tribunal Suprem s'ha revelat com a insuficient, per ara, a l'hora d'aconseguir l'extradició dels exiliats. Puigdemont va perdre la immunitat com a eurodiputat, però manté la llibertat de desplaçament per Europa. Espanya, per ara, és l'única excepció.

Aliança Govern-comuns pels pressupostos amb la CUP al marge


La investidura d'Aragonès va ser possible gràcies a un acord d'ERC amb la CUP i amb Junts, però sis mesos després, a l'hora de garantir l'estabilitat del Govern amb l'aprovació dels pressupostos, la peça clau han estat els comuns. La majoria del 52% ha estat pregonada però no materialitzada per la falta d'un horitzó a curt termini que accentua les diferències estratègiques i la confrontació de projectes. Els anticapitalistes retreuen al Govern que no lideri una legislatura de confrontació amb l'Estat i un gir d'esquerres, una divisió que han aprofitat els de Jéssica Albiach per arrabassar-los el títol de soci preferent i, com a contrapartida, aprovar amb ERC els pressupostos d'Ada Colau a Barcelona. L'any 2022 arrencarà amb una relació de confiança entre els republicans i En Comú Podem, una cooperació de la qual en recela Junts. La majoria governamental ha acordat amb el PSC la renovació de la CCMA, del CAC, de la Sindicatura de Greuges, del Consell de Garanties Estatutàries i de la Sindicatura de Comptes, una fita inèdita i que acabarà amb tots els càrrecs caducats.

Tensions permanents entre ERC i Junts, també per la llengua


Si alguna cosa s'ha mantingut inalterable durant el 2021 ha estat l'enemistat íntima entre ERC i Junts. Les dues formacions continuen compartint Govern, ara amb els papers canviats -els republicans disposen de la presidència vuit dècades després de l'última vegada-, i malgrat la voluntat de coordinar-se de manera més diàfana els episodis de desencontre no s'han apagat. La taula de diàleg, que es va reprendre al setembre, ha estat un cas paradigmàtic: Aragonès va deixar fora la delegació proposada per Junts -que va elevar les culpes a la Moncloa- perquè no estava formada només per membres del Govern. L'ampliació de l'aeroport, el projecte Hard Rock i fins i tot la defensa de la immersió -amb Borràs criticada des del mateix executiu- han estat objecte de topades. Les eleccions municipals del 2023, nou horitzó per les disputes.

Crisi oberta entre Casado i Díaz Ayuso


En un moment en què el PP gaudeix de bona salut a les enquestes, la lluita fratricida entre Pablo Casado i Díaz Ayuso deixa un regust amarg a les files populars. La presidenta de la Comunitat de Madrid aspira a liderar la direcció territorial del partit, ara en mans d'una gestora, i les hostilitats han desbordat les parets dels despatxos. Casado ha abandonat el gir al centre assajat en la moció de censura del 2020, impulsada per Vox, i ha tornat a la competència discursiva amb l'extrema dreta, terreny on Ayuso se sent còmode. Perdre davant Sánchez a les properes eleccions espanyoles podria ser l'epitafi de la carrera de Casado, perquè la seva rival té padrins rellevants.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació