ELS REPTES DEL NOU ANY

Serà el 2022 l'any del retorn de Puigdemont?

El posicionament de la justícia europea sobre la carpeta dels exiliats independentistes serà una de les qüestions clau del nou any

Carles Puigdemont, durant una roda de premsa a l'Alguer | ACN
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 2 de gener de 2022 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No és una bestiesa pensar que el 2022 pot ser l'any del retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. Si més no, si veiem com ha anat avançant l'estratègia de l'exili i si escoltem els arguments de la defensa de l'expresident, que pilota l'advocat Gonzalo Boye. Els mesos de març, abril i maig estan marcats en vermell al calendari de Boye, perquè és quan està previst que la justícia europea es pronunciï sobre les dues carpetes clau que té sobre la taula i que afecten de ple els exiliats independentistes: les qüestions prejudicials que va demanar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena el març de 2021 i el recurs contra el Parlament Europeu per la retirada de la immunitat a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Les peces són sobre el tauler, només falta l'impuls que ho desencadeni tot.

L'estratègia general de l'exili es va definir el 29 d'octubre de 2017 i encara no s'ha modificat, dos dies després de la declaració d'independència. S'havia aplicat l'article 155, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja havien entrat a la presó de Soto del Real, una part del Govern havia decidit marxar d'Espanya i l'altra es preparava per anar a declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, davant la jutge Carmen Lamela, que els enviaria a la presó d'Estremera. Des d'aleshores, els embats del Tribunal Suprem per mirar de capturar els exiliats han topat amb resolucions dels tribunals europeus -Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Itàlia- contràries a l'extradició i reticents a comprar les tesis del jutge Llarena, magistrat instructor de la causa del procés des que el cas va passar al Suprem.


Quina és la situació a dia d'avui? Després de l'ensurt a l'Alguer, Puigdemont és lliure de moure's per Europa per fer la seva funció d'eurodiputat. Les ordres d'extradició estan suspeses, com ha establert més d'una vegada al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no resolgui les qüestions prejudicials de Llarena. En aquest context, el TGUE va decidir no retornar la immunitat de manera cautelar a Puigdemont argumentant que no hi ha risc de detenció. L'expresident, doncs, no té immunitat formal, perquè el Parlament Europeu va acceptar el suplicatori del Suprem, però sí que manté la immunitat de desplaçament, és a dir que de facto pot moure's per tots els països de la Unió Europea i no se'l pot detenir ni molt menys extradir a Espanya.

La defensa dels exiliats sabia que la partida clau es jugaria a Luxemburg. Boye hi té mitja dotzena de carpetes que s'han d'anar analitzant en els propers mesos. Si es resolen com volen els líders independentistes, totes les peces han de servir apropar el retorn de l'expresident a Catalunya i evidenciar que els fets d'octubre de 2017 no són delicte en els termes que ho veu Espanya. Les dues peces principals són el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu (Case T-272/21) i les qüestions prejudicials sol·licitades per Llarena a la justícia europea (Case C-158/21). N'hi ha d'altres d'importants, com el recurs de Puigdemont, Comín i Ponsatí a la primera decisió del vicepresident del Parlament Europeu, de juliol de 2021, de no retornar la immunitat als exiliats (Case C-629/21). Setmanes després d'aquella decisió, Puigdemont va ser detingut a l'Alguer, cosa que va evidenciar que hi havia risc de detenció.


Llarena, en una posició complicada


Què ha de passar ara? Més enllà de les grans decisions, que arribaran des de Luxemburg, el Tribunal Suprem ha de posicionar-se sobre l'última decisió del TGUE, de 26 de novembre, que va ratificar que les euroordres de Llarena estan suspeses i que el magistrat ja ho hauria de saber. Quan Puigdemont va ser detingut a l'Alguer, el Suprem es va afanyar a demanar a les autoritats italianes la seva extradició malgrat que la fins fa poc advocada de l'Estat a la Unió Europea, Sonsoles Centeno, havia dit a la justícia europea que les euroordres havien quedat aturades a l'espera de resoldre les qüestions prejudicials a Luxemburg. Itàlia no va fer cas del Suprem i va dictar una resolució en la línia de les tesis del TGUE, que al novembre va tornar a recordar a Llarena que Puigdemont no pot ser detingut.


En aquesta situació, el Suprem ha de respondre una pregunta: reconeix que el procediment penal està suspès i també les ordres de detenció que se'n deriven? O manté que tot plegat continua actiu i obvia el posicionament de la justícia europea? La qüestió situa Llarena en una posició complicada. Si admet que el procediment penal està suspès i que les euroordres també, això aproparia el retorn de Puigdemont. Si diu que no, estaria desobeint obertament la resolució del TGUE. El magistrat del Suprem no té pressa per respondre, però algunes veus no oficials de l'alt tribunal han assegurat que la justícia espanyola no està supeditada al que diguin els tribunals comunitaris, una afirmació que -a l'espera de veure el posicionament oficial del Suprem- situarien el principal tribunal espanyol molt proper a les tesis del Tribunal Constitucional de Polònia.

El suplicatori del Parlament Europeu


Sigui com sigui, hi ha dues decisions clau que han de servir, com va explicar Boye en una entrevista a NacióDigital, per "crear el marc jurídic adequat per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats". Totes dues haurien d'arribar de cara al primer semestre de 2022, concretament entre els mesos de març i maig, i seran determinants. "Si les coses van com creiem nosaltres, Puigdemont podrà tornar, sens dubte", manté l'advocat de l'expresident. Quines són aquestes decisions? D'una banda, el recurs contra el suplicatori del Parlament Europeu. La defensa de Puigdemont sosté que la decisió es va prendre en un procediment ple d'irregularitats i alerta de les vulneracions de drets que hi pot haver en cas d'extradició a Espanya. Ara com ara, la causa es troba en una fase contenciosa, d'intercanvi d'escrits.

Lligat amb això, la defensa de Puigdemont va presentar un recurs contra la decisió del TGUE de no retornar la immunitat a l'expresident al juliol de 2021. El tribunal europeu va argumentar aleshores que no hi havia risc de detenció perquè les euroordres estaven suspeses arran de les qüestions prejudicials sol·licitades per Llarena. L'incident a l'Alguer -on Puigdemont va ser detingut durant unes hores i posat a disposició judicial- va fer evident que no tot estava tan clar com pensava el TGUE, si bé la decisió de la justícia italiana va ratificar les tesis de la defensa i va suposar un nou revés al jutge del Suprem. Amb aquest recurs, la defensa vol aconseguir que la justícia europea deixi clar què passa en cas que Llarena retiri les prejudicials presentades i que hi hagi algun càstig a Espanya per haver mentit quan va dir que les euroordres estaven suspeses.

L'argument del vicepresident del TGUE l'estiu de 2021 era que el procediment contra els exiliats estava suspès fins que es resolguessin les prejudicials de Llarena, i que per tant no hi havia risc de detenció i no calia mantenir la immunitat de manera cautelar a Puigdemont. La detenció a l'Alguer va demostrar que això no era cert i dies més tard la defensa va presentar un recurs perquè la justícia europea vagi més a fons sobre aquesta qüestió i acordi què passa si aquestes prejudicials deixen d'existir perquè, segons el TGUE, aleshores sí que hi podria haver detenció. Durant tot el procediment, Llarena ha activat i desactivat diverses euroordres. Per tant, no seria estrany que també volgués en algun moment fer aquest moviment amb les prejudicials. La defensa espera que aquesta qüestió es resolgui a principis d'any, abans de les carpetes principals. 

Les prejudicials de Llarena


L'altra gran peça de tota l'estratègia són les qüestions prejudicials que va presentar Llarena al TJUE quan Bèlgica va tombar definitivament l'extradició de Lluís Puig. El disseny de l'estratègia de l'exili apuntava que tot plegat acabaria amb unes prejudicials, però no s'imaginaven que seria el mateix jutge instructor qui les presentaria. La resposta que doni Luxemburg a aquestes prejudicials -bona part de les quals estan respostes, segons la defensa- determinarà l'abast de les euroordres, la competència del Tribunal Suprem per demanar-les. Bèlgica, per exemple, va dir que l'alt tribunal espanyol era incompetent per fer-ho en la causa del procés, cosa que, segons els advocats dels exiliats, posa en qüestió tot el procediment seguit per l'1-O i també la sentència del procés, que va condemnar els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició.

La gran pregunta


I en tot aquest magma, hi ha una pregunta que espera resposta: Espanya acatarà les resolucions europees? El TGUE ha dit que Puigdemont té immunitat de desplaçament i que la causa està suspesa. "Si el procediment principal està suspès, les euroordres també i les ordres nacionals, també. És lògica jurídica", apunta Boye. Tot i així, tant el Suprem com el govern espanyol mantenen que si Puigdemont entra a l'Estat serà detingut i posat a disposició judicial. Quan es resolguin tots els procediments, tot apunta que aquest 2022, Espanya acatarà la justícia europea? I si no ho fa, quines conseqüències pot haver-hi? La UE pot activar un procediment d'incompliment contra l'Estat? Les peces del trencaclosques judicial estan situades i la defensa té clar que quan es resolguin les carpetes (els advocats eviten posar terminis concrets), Puigdemont podrà tornar.

Què farà el "nou" TC?


El Tribunal Constitucional (TC) té sobre la taula diverses qüestions relacionades amb els exiliats. Després de la renovació parcial de l'alt tribunal, acordada entre PSOE i PP a finals d'aquest any 2021, la defensa dels exiliats treballa per recusar dos dels magistrats més polèmics, Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, molt propers a la formació conservadora i que, segons els advocats, no són imparcials per veure les carpetes del procés. Per ara, el TC s'ha blindat i rebutja les recusacions, cosa que, arribat el cas, podria tenir recorregut a Europa.

El tribunal ha de revisar diversos recursos d'empara de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig en relació a la causa del procés del Tribunal Suprem, i també contra diversos acords de la Junta Electoral Central i resolucions judicials lligades a aquests acords. També té sobre la taula recursos contra les euroordres del Tribunal Suprem. Saber què farà el TC en aquests casos serà significatiu perquè l'alt tribunal també és coneixedor de les resolucions europees, que apunten que el procediment contra els exiliats està suspès i, per tant, les euroordres també.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació