09
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
21:48h
Què es pot fer davant l'increment dels preus de l'energia? Com incidir sobre el mercat marginalista, que és el mercat competitiu? En el sector es recorre sovint a la frase que si algú entén com funciona el mercat elèctric espanyol, és que no s'ha explicat bé... El cert és que aquesta tarda, un debat al Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) ha estat útil per entendre la complexitat del tema.
Xavier Vives, catedràtic de Regulació, Competència i Polítiques Públiques de l'IESE; Francesc Bonvehí, expert de la Comissió Europea; el president de la plataforma Economistes enfront la crisi, Jorge Fabra, i Carlos Solé, responsable d'Energia i Recursos Naturals de KPMG-Espanya, han debatut sobre l'encariment de preus i el contetx del sistema elèctric espanyol, moderats per Ana García Molina, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del CEC.
Els ponents han fet un esforç didàctic per explicar la complexitat del tema, des de la generació d'electricitat en les centrals, que poden ser renovables o fòssils, es transporta després per la xarxa elèctrica de l'estat, passa per les subestacions de transformació per reduir el seu voltatge i passar a la distribució a les cases. El preu es calcula en base a ordenar l'oferta d'electricitat començant pel preu més barat, que va incrementant-se fins que la demanda de consum queda coberta.
Estem davant d'una crisi estructural o de conjuntura? Ho ha plantejat Ana García Molina. Jorge Fabra ha estat contundent al dir que el problema del mercat elèctric a Espanya i a Europa és "del seu mal disseny perquè la gent creu que es tracta d'un producte únic, quan es tracta de coordinar serveis que són molt diferents". Quant durarà la crisi dels preus elèctrics? "Això no hauria de durar gens", ha manifestat. Però Fabra ha apuntat tot seguit cap als organisme regulatoris europeus, segons ell "del tot condicionats pels oligopolis europeus".
Fabra ha fet una crida als economistes a explicar i informar bé als consumidors, "que no se n'adonen que quan paguen el pa estan pagant més per la llum que per la farina". Ha fet una crida a "fer una reflexió sobre el model regulatori que tenim". Fabra ha negat que es tingui "un mercat competitiu, perquè si ho fos, revelaria els seus costos i no ho fa". "El problema de l'actual sistema -ha assenyalat Jorge Fabra- no és el mercat, sinó el disseny del mercat. No és el preu del gas, és de disseny inadequat del sector elèctric".
Poc marge pels estats
L'enginyer Francesc Bonvehí ha assegurat que els estats "tenen poc marge" per combatre l'increment de preus de l'energia, "que poden variar cada hora". Ha previst que pot haver una reducció del preu del gas però que es mantindrà durant el 2022 per damunt clarament dels preus anteriors al salt que s'ha produït. Sí que ha matisat que "estem en una crisi energètica, però amb un caràcter diferent de la dels anys vint o dels anys setanta", ha insinuat.
A Europa, hi ha divisió. Espanya, amb França, vol introduir modificacions en el sistema per canviar el funcionament del sistema. Alemanya, amb el suport d'Àustria i Holanda, vol preservar l'actual sistema energètic. Però Bonvehí ha aventurat que no serà possible mantenir aquest nivell de preus durant molt de temps. Pel que fa a Espanya, el sistema es caracteritza per una dependència enorme del gas natural i ha apuntat a l'"immobilisme" de la Comissió Europea per entomar el tema.
Xavier Vives ha reclamat una regulació adequada del sector, i ha advertit de la dificultat de disposar d'energia barata, verda i amb el consum assegurat. Ha afirmat que l'increment del cost del gas natural i el fet que el diòxid de carboni s'ha de gravar per compensar el seu impacte negatiu sobre el clima, és inevitable que el seu preu es vegi incrementat. A la pregunta de si podem dependre només d'energies renovables, Vives s'hi ha mostrat escèptic.
Vives ha explicat que fins fa poc la preocupació era la deflació, però de cop s'ha passat a un neguit per la inflació, que s'explica en bona part per l'increment dels preus de l'energia. Ha recordat que l'augment dels preus del petroli dels anys setanta va generar un salt de la inflació que als Estats Units va arribar al 13%. Però Vives ha assegurat que la situació no és comparable, ja que "hi ha inflació, però amb recuperació". S'ha referit a les declaracions de Christine Legarde afirmant que la fase inflacionària era "transitòria", però s'hi ha mostrat prudent. Ha assenyalat que "el que no serà és tenir energia renovable i barata".
Europa ha d'actuar de forma coordinada
Les polítiques davant això "han de ser consistents", ha afirmat Vives. Ha recordat també els components geopolítics del tema, en què Europa necessita recórrer al gas de Rússia i Algèria, per exemple, que utilitzen les seves fonts d'energia Vives ha advertit de l'error que cada país de la UE opti per negociacions bilaterals amb els grans productors energètics.
Jorge Fabra, d'Economistes enfront la crisi, ha denunciat la "desinformació" existent en aquest tema, que vol ocultar la realitat d'un sistema oligàrquic "que actua amb una potència enorme i que utilitza la informació de manera assimètrica". En una part del que ha dit hi ha coincidit Carlos Solé, qui ha assegurat que "el dèficit és fruit d'una decisió política regulatòria". "Anem a un món de màxima volatilitat de preus", ha destacat Solé. Fabra ha afirmat que en el sector elèctric "tot està regulat" i ha subratllat que els conceptes de liberalització i regularització poden confondre "perquè els marcs de liberalització són fruit de decisions governamentals".
A l'acte també hi han intervingut el conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) Pep Salas, la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, el president de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME) Oriol Xalabarder i el membre de la Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Lluís Pinós. Salas ha apuntat que "els comercialitzadors independents haurien de poder accedir a la generació independent d’energia per incrementar el nivell de competència".
Morera ha demanat "preveure i cobrir l’electrificació de la demanda amb energies renovables". l Per la seva banda, Xalabarder ha afirmat que "les empreses elèctriques han d’acostar el funcionament del sistema al consumidor".
Xavier Vives, catedràtic de Regulació, Competència i Polítiques Públiques de l'IESE; Francesc Bonvehí, expert de la Comissió Europea; el president de la plataforma Economistes enfront la crisi, Jorge Fabra, i Carlos Solé, responsable d'Energia i Recursos Naturals de KPMG-Espanya, han debatut sobre l'encariment de preus i el contetx del sistema elèctric espanyol, moderats per Ana García Molina, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del CEC.
Els ponents han fet un esforç didàctic per explicar la complexitat del tema, des de la generació d'electricitat en les centrals, que poden ser renovables o fòssils, es transporta després per la xarxa elèctrica de l'estat, passa per les subestacions de transformació per reduir el seu voltatge i passar a la distribució a les cases. El preu es calcula en base a ordenar l'oferta d'electricitat començant pel preu més barat, que va incrementant-se fins que la demanda de consum queda coberta.
Estem davant d'una crisi estructural o de conjuntura? Ho ha plantejat Ana García Molina. Jorge Fabra ha estat contundent al dir que el problema del mercat elèctric a Espanya i a Europa és "del seu mal disseny perquè la gent creu que es tracta d'un producte únic, quan es tracta de coordinar serveis que són molt diferents". Quant durarà la crisi dels preus elèctrics? "Això no hauria de durar gens", ha manifestat. Però Fabra ha apuntat tot seguit cap als organisme regulatoris europeus, segons ell "del tot condicionats pels oligopolis europeus".
Fabra ha fet una crida als economistes a explicar i informar bé als consumidors, "que no se n'adonen que quan paguen el pa estan pagant més per la llum que per la farina". Ha fet una crida a "fer una reflexió sobre el model regulatori que tenim". Fabra ha negat que es tingui "un mercat competitiu, perquè si ho fos, revelaria els seus costos i no ho fa". "El problema de l'actual sistema -ha assenyalat Jorge Fabra- no és el mercat, sinó el disseny del mercat. No és el preu del gas, és de disseny inadequat del sector elèctric".
Poc marge pels estats
L'enginyer Francesc Bonvehí ha assegurat que els estats "tenen poc marge" per combatre l'increment de preus de l'energia, "que poden variar cada hora". Ha previst que pot haver una reducció del preu del gas però que es mantindrà durant el 2022 per damunt clarament dels preus anteriors al salt que s'ha produït. Sí que ha matisat que "estem en una crisi energètica, però amb un caràcter diferent de la dels anys vint o dels anys setanta", ha insinuat.
A Europa, hi ha divisió. Espanya, amb França, vol introduir modificacions en el sistema per canviar el funcionament del sistema. Alemanya, amb el suport d'Àustria i Holanda, vol preservar l'actual sistema energètic. Però Bonvehí ha aventurat que no serà possible mantenir aquest nivell de preus durant molt de temps. Pel que fa a Espanya, el sistema es caracteritza per una dependència enorme del gas natural i ha apuntat a l'"immobilisme" de la Comissió Europea per entomar el tema.
Xavier Vives ha reclamat una regulació adequada del sector, i ha advertit de la dificultat de disposar d'energia barata, verda i amb el consum assegurat. Ha afirmat que l'increment del cost del gas natural i el fet que el diòxid de carboni s'ha de gravar per compensar el seu impacte negatiu sobre el clima, és inevitable que el seu preu es vegi incrementat. A la pregunta de si podem dependre només d'energies renovables, Vives s'hi ha mostrat escèptic.
Vives ha explicat que fins fa poc la preocupació era la deflació, però de cop s'ha passat a un neguit per la inflació, que s'explica en bona part per l'increment dels preus de l'energia. Ha recordat que l'augment dels preus del petroli dels anys setanta va generar un salt de la inflació que als Estats Units va arribar al 13%. Però Vives ha assegurat que la situació no és comparable, ja que "hi ha inflació, però amb recuperació". S'ha referit a les declaracions de Christine Legarde afirmant que la fase inflacionària era "transitòria", però s'hi ha mostrat prudent. Ha assenyalat que "el que no serà és tenir energia renovable i barata".
Europa ha d'actuar de forma coordinada
Les polítiques davant això "han de ser consistents", ha afirmat Vives. Ha recordat també els components geopolítics del tema, en què Europa necessita recórrer al gas de Rússia i Algèria, per exemple, que utilitzen les seves fonts d'energia Vives ha advertit de l'error que cada país de la UE opti per negociacions bilaterals amb els grans productors energètics.
Jorge Fabra, d'Economistes enfront la crisi, ha denunciat la "desinformació" existent en aquest tema, que vol ocultar la realitat d'un sistema oligàrquic "que actua amb una potència enorme i que utilitza la informació de manera assimètrica". En una part del que ha dit hi ha coincidit Carlos Solé, qui ha assegurat que "el dèficit és fruit d'una decisió política regulatòria". "Anem a un món de màxima volatilitat de preus", ha destacat Solé. Fabra ha afirmat que en el sector elèctric "tot està regulat" i ha subratllat que els conceptes de liberalització i regularització poden confondre "perquè els marcs de liberalització són fruit de decisions governamentals".
A l'acte també hi han intervingut el conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) Pep Salas, la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, el president de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME) Oriol Xalabarder i el membre de la Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Lluís Pinós. Salas ha apuntat que "els comercialitzadors independents haurien de poder accedir a la generació independent d’energia per incrementar el nivell de competència".
Morera ha demanat "preveure i cobrir l’electrificació de la demanda amb energies renovables". l Per la seva banda, Xalabarder ha afirmat que "les empreses elèctriques han d’acostar el funcionament del sistema al consumidor".