08
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
10
de desembre
a les
8:55h
Òmicron és el nom de la nova variant de SARS-CoV-2, que s'ha descrit fa poques setmanes. L'OMS ha alertat de la seva aparició perquè té moltes mutacions, especialment en la proteïna de l'espiga. De moment, és la darrera variant de preocupació que cal seguir -en termes de l'OMS (VOC)-. Quan sorgeix una variant nova habitualment s'infereix que les mutacions provenen del virus d'una persona infectada que posteriorment l'ha transmès.
Tanmateix, òmicron ha desfermat l'alarma per la quantitat de mutacions acumulades; són més de 50; moltes noves i algunes exclusives. No està lligada directament a la variant delta, que és la majoritària ara a Europa, ni a la diversitat observada enguany. El parent més pròxim que s'ha trobat és de mitjan 2020. Segons els viròlegs que l'han estudiada no sembla «filla de ningú». Com ha aparegut, doncs?
L'aparició d'aquesta variant del SARS-CoV-2 la podrien explicar tres hipòtesis. El virus podria haver circulat i evolucionat en una població amb poca vigilància i baixa seqüenciació. També es podria haver gestat en un pacient amb Covid-19 infectat crònicament. O bé, a causa de la promiscuïtat del virus, podria haver evolucionat en una espècie no humana, la qual recentment hagués tornat a reinfectar persones.
La variant va estar batejada com a òmicron, ja que el seu origen és força incert. Per dissipar l'injust estigma dels països on han estat descrites per primera vegada i per la dificultat de recordar els noms científics, l'OMS va decidir que les variants d'interès (VOI) o de preocupació (VOC, per «concern») s'anomenarien amb les lletres de l'alfabet grec. Atès que l'anterior variant va ser nomenada mu, li hagués correspost nu, nom descartat per evitar confusió amb l'anterior. Saltant aquesta lletra, hauria hagut de ser nomenada xi; però es va descartar per eliminar també la probabilitat d'estigmatitzar cap persona. És un cognom molt comú (el duen més de 700.000 persones al món), inclòs el mateix president de la Xina, Xi Jinping.
Més mutacions no és necessàriament una mala notícia. Les variacions de vegades fan el virus més virulent, però també poden anul·lar els efectes d'unes amb les d'altres. Atès que se segueix estretament el comportament de les variants del coronavirus, tant en la clínica com de control del rendiment de les vacunes, s'anirà sabent com es comporten les infeccions causades per la nova variant òmicron.
De moment, òmicron s'ha associat amb més transmissibilitat. Podria incrementar les probabilitats de reinfecció? Altres variants que ens han afectat s'han imposat en nombre de contagis; fins ara, la més contagiosa ha estat la delta, predominant ara. En altres casos no s'ha superat la freqüència de les infeccions de les anteriors.
Òmicron no ha estat relacionada amb una forma més greu de la malaltia. Segons els estudis en marxa des que els investigadors de Sud-àfrica van advertir d'una nova variant tan diferent, les infeccions declarades són lleus.
S'estudia també si els afectats per òmicron havien rebut vacuna i, cas que si, quina. Per ara, no es té notícia que hi hagi menys resposta immunitària. La variant beta, que va generar una preocupació similar sobre l'efectivitat de la vacuna, no es va imposar sobre altres variants circulants i ara ja no es considera una amenaça global.
De tota manera, a mesura que passi el temps, sabrem si òmicron s'escapa al control de les vacunes o a la immunitat adquirida. Ho detectaran els estudis que l'exposen als anticossos neutralitzants generats per la vacuna o per la infecció. Que caiguessin no seria gaire bona notícia; ara bé, recordem que el nostre sistema immunitari té més barreres de protecció, com són altres anticossos i les cèl·lules T de defensa. I que una persona vacunada no seria immunològicament «verge» davant el virus.
En el pitjor dels casos, caldria esperar a les vacunes adreçades específicament a la variant òmicron. Els vaccins són una càpsula amb una instrucció dins (com un pendrive). Si arriba el cas que cal adaptar les vacunes actuals, només caldrà canviar la instrucció, que podria estar llesta per a ser inoculada en tres mesos. En tots els casos anem a parar al que ens salva i ens salvarà: la vacunació. Ara bé, cal no oblidar que no assolir la vacunació global ens posa en perill a tots, per les noves mutacions que apareixen mentre el virus circuli sense control.
La Covid-19 ha provocat una multifallida del sistema; estaria bé que, després de la pandèmia, no féssim les coses com abans. Les pandèmies són causades per patògens que sovint tenen un reservori animal o un ancestre viral en un animal; en barrejar animals i humans sense protecció, el virus passa als éssers humans, no distingeix, només troba un altre organisme al qual infectar. Ara bé, no són els animals ni els virus els que provoquen la pandèmia, són els desplaçaments dels humans; que, a Europa, per l'envelliment de la població ha estat més vulnerable. De tot plegat va reflexionar la veterinària i política italiana Ilaria Capua (n. 1966), una de les promotores de la visió One Health, en rebre el premi Hipatia de l'Ajuntament de Barcelona. Pel bé comú seria sensat seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries en aquests dies de tantes reunions.
Tanmateix, òmicron ha desfermat l'alarma per la quantitat de mutacions acumulades; són més de 50; moltes noves i algunes exclusives. No està lligada directament a la variant delta, que és la majoritària ara a Europa, ni a la diversitat observada enguany. El parent més pròxim que s'ha trobat és de mitjan 2020. Segons els viròlegs que l'han estudiada no sembla «filla de ningú». Com ha aparegut, doncs?
L'aparició d'aquesta variant del SARS-CoV-2 la podrien explicar tres hipòtesis. El virus podria haver circulat i evolucionat en una població amb poca vigilància i baixa seqüenciació. També es podria haver gestat en un pacient amb Covid-19 infectat crònicament. O bé, a causa de la promiscuïtat del virus, podria haver evolucionat en una espècie no humana, la qual recentment hagués tornat a reinfectar persones.
La variant va estar batejada com a òmicron, ja que el seu origen és força incert. Per dissipar l'injust estigma dels països on han estat descrites per primera vegada i per la dificultat de recordar els noms científics, l'OMS va decidir que les variants d'interès (VOI) o de preocupació (VOC, per «concern») s'anomenarien amb les lletres de l'alfabet grec. Atès que l'anterior variant va ser nomenada mu, li hagués correspost nu, nom descartat per evitar confusió amb l'anterior. Saltant aquesta lletra, hauria hagut de ser nomenada xi; però es va descartar per eliminar també la probabilitat d'estigmatitzar cap persona. És un cognom molt comú (el duen més de 700.000 persones al món), inclòs el mateix president de la Xina, Xi Jinping.
Més mutacions no és necessàriament una mala notícia. Les variacions de vegades fan el virus més virulent, però també poden anul·lar els efectes d'unes amb les d'altres. Atès que se segueix estretament el comportament de les variants del coronavirus, tant en la clínica com de control del rendiment de les vacunes, s'anirà sabent com es comporten les infeccions causades per la nova variant òmicron.
De moment, òmicron s'ha associat amb més transmissibilitat. Podria incrementar les probabilitats de reinfecció? Altres variants que ens han afectat s'han imposat en nombre de contagis; fins ara, la més contagiosa ha estat la delta, predominant ara. En altres casos no s'ha superat la freqüència de les infeccions de les anteriors.
Òmicron no ha estat relacionada amb una forma més greu de la malaltia. Segons els estudis en marxa des que els investigadors de Sud-àfrica van advertir d'una nova variant tan diferent, les infeccions declarades són lleus.
S'estudia també si els afectats per òmicron havien rebut vacuna i, cas que si, quina. Per ara, no es té notícia que hi hagi menys resposta immunitària. La variant beta, que va generar una preocupació similar sobre l'efectivitat de la vacuna, no es va imposar sobre altres variants circulants i ara ja no es considera una amenaça global.
De tota manera, a mesura que passi el temps, sabrem si òmicron s'escapa al control de les vacunes o a la immunitat adquirida. Ho detectaran els estudis que l'exposen als anticossos neutralitzants generats per la vacuna o per la infecció. Que caiguessin no seria gaire bona notícia; ara bé, recordem que el nostre sistema immunitari té més barreres de protecció, com són altres anticossos i les cèl·lules T de defensa. I que una persona vacunada no seria immunològicament «verge» davant el virus.
En el pitjor dels casos, caldria esperar a les vacunes adreçades específicament a la variant òmicron. Els vaccins són una càpsula amb una instrucció dins (com un pendrive). Si arriba el cas que cal adaptar les vacunes actuals, només caldrà canviar la instrucció, que podria estar llesta per a ser inoculada en tres mesos. En tots els casos anem a parar al que ens salva i ens salvarà: la vacunació. Ara bé, cal no oblidar que no assolir la vacunació global ens posa en perill a tots, per les noves mutacions que apareixen mentre el virus circuli sense control.
La Covid-19 ha provocat una multifallida del sistema; estaria bé que, després de la pandèmia, no féssim les coses com abans. Les pandèmies són causades per patògens que sovint tenen un reservori animal o un ancestre viral en un animal; en barrejar animals i humans sense protecció, el virus passa als éssers humans, no distingeix, només troba un altre organisme al qual infectar. Ara bé, no són els animals ni els virus els que provoquen la pandèmia, són els desplaçaments dels humans; que, a Europa, per l'envelliment de la població ha estat més vulnerable. De tot plegat va reflexionar la veterinària i política italiana Ilaria Capua (n. 1966), una de les promotores de la visió One Health, en rebre el premi Hipatia de l'Ajuntament de Barcelona. Pel bé comú seria sensat seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries en aquests dies de tantes reunions.