17
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
20
de desembre
a les
8:14h
El 13 de juliol del 2014, Miquel Iceta heretava oficialment el timó d'un partit obert en canal en el qual, amb la renúncia de Pere Navarro i en plena diàspora del sector sobiranista, ningú més va gosar agafar el bisturí. El procés feia estralls en un PSC electoralment en decadència i que havia decidit enterrar la defensa del dret a decidir "legal i acordat" a canvi de la defensa d'una Espanya federal que no ha passat del terreny verbal. Iceta, que havia assumit que estava de retirada, s'enfilava al cotxe de bombers per apagar l'incendi en un trajecte inicialment de transició que ha acabat sent de set anys i mig. Aquest cap de setmana, en un congrés extraordinari, Salvador Illa li fa oficialment el relleu al capdavant d'un partit més homogeni i amb una remuntada consolidada, com certifica la victòria electoral del 14 de febrer.
"Això de la política és com els cavallets de la fira. De vegades et toca anar al cotxe de bombers i d’altres al porquet, però l’important és no baixar-ne", deia un estret col·laborador d'Iceta quan va deixar el paper discret de dirigir la Fundació Campalans per fer-se càrrec del lideratge dels socialistes catalans en el moment més convuls. Va dir que no tenia previst ser candidat a la presidència de la Generalitat. I ho va ser. Va dir també que no volia ser ministre. I ho és.
La seva trajectòria ha fet, en un any, el trajecte invers al d'Illa, que fa tot just un any, en una jugada de darrera hora pilotada per Pedro Sánchez, va fer públic que deixaria el Ministeri de Sanitat -just quan la vacunació per la Covid es posava en marxa- per substituir Iceta com a candidat. "Si Iceta ha estabilitzat el partit, Illa l'ha situat en la pole position", resumeix el periodista Toni Bolaño, que va ser director de comunicació del president José Montilla i que, per tant, coneix des de la proximitat les interioritats del partit.
L'anomenat efecte Illa va complir un dels seus objectius: ser la força més votada a Catalunya i recuperar el pols perdut passant de 17 a 33 diputats al Parlament. Però va topar amb una realitat: la de no aplegar prou suports per poder ser president de la Generalitat, la mateixa limitació amb la qual Ciutadans va ensopegar l'any 2017. El PSC de l'era post-Iceta, que comença a caminar a partir del congrés d'aquest cap de setmana, inaugura una nova etapa amb la vocació deconsolidar-se com a alternativa als governs independentistes, que considera inoperatius.
Ho recull amb el lema Governar Catalunya. Som-hi!, que expressa un desig d'arribar a un poder que, en el context de fragmentació a la cambra catalana, no serà possible sense capacitat per teixir unes aliances que, per imperatiu numèric, impliquen trencar blocs. Fins ara, ERC ha estat taxativa a l'hora de negar-se a acordar amb els socialistes catalans i aposta per curtcircuitar que tinguin un paper protagonista al Parlament. Illa busca recuperar la influència que considera que mereix el PSC i ho fa amb l'horitzó del 2023. El nou cicle electoral tindrà dues dates clau: les eleccions municipals i les eleccions espanyoles, que coincidiran, a més, amb l'equador de la legislatura catalana.
Els comicis territorials seran determinants en el camí enfilat per intentar assolir la Generalitat. De fet, com a secretari d'organització, Illa s'ha dedicat a pentinar el partit per intentar solucionar el gran esvoranc que hi ha entre la fortalesa dels socialistes a l'àrea metropolitana i el poder minvant en els darrers anys a la resta del territori.
Peça clau per a la Moncloa
Sánchez beneirà Illa aquest diumenge com a peça clau per revalidar-se a la Moncloa l'any 2023. És conscient que, sense un bon resultat a Catalunya -on les darreres dues eleccions espanyoles ha guanyat ERC però sentint l'alè dels socialistes al clatell- serà més difícil mantenir la presidència del govern espanyol. Illa ha estat durant aquests set anys la mà dreta d'Iceta, amb qui ha treballat colze a colze per estabilitzar, cohesionar i fixar una línia ascendent per al PSC. En poc temps, però, s'ha consolidat també com un dels puntals socialistes a Madrid.
Negociador del pacte d'investidura de Sánchez amb ERC, de la coalició amb Ada Colau a Barcelona i del govern amb Junts a la Diputació, els socialistes catalans el van escollir com la seva veu a l'executiu espanyol. El líder del PSOE el va cridar a files per formar part de l'executiu de coalició amb Unides Podem, com a ministre de Sanitat. Illa no havia tingut en la seva trajectòria vinculació amb el món sanitari, motiu pel qual el seu nomenament va sobtar. Havia de tenir un protagonisme limitat: bona part de les competències de la cartera estaven cedides a les comunitats autònomes i s'intuïen altres lideratges amb més pes. La irrupció de la pandèmia ho va canviar tot. Especialment per a Illa, convertit en ministre estrella i veu del govern de Sánchez, motiu pel qual es va acabar consolidant com a principal actiu d'un PSC que havia tocat sostre a les enquestes amb Miquel Iceta.
Un lideratge sobri i de consens intern
Illa no serà un líder que es posi a ballar -tret de girs inesperats- en un míting electoral com va fer Iceta a ritme de Don't stop me now a la campanya del 2017. Se li atorga un caràcter reflexiu a l'hora de prendre decisions i no és avesat a la retòrica barroca ni a les extravagàncies. Persona d'ordre, prefereix les posades en escena sòbries i mesura al mil·límetre les seves paraules sense estirar-les en el temps de forma innecessària.
El seu estil té poc a veure amb la ironia verbal d'Iceta però, si bé hi ha diferències en el perfil públic, a nivell polític i de projecte de partit hi haurà continuïtat. Ha abanderat el "passar pàgina" al procés i en els darrers dies, tot i assegurar que defensa el català com a llengua vehicular a l'escola, ha normalitzat que es pugui augmentar la presència del castellà en un 25%. De fet, la defensa crítica de la immersió ja es va consolidar al darrer conclave, el del 2019, després d'un debat intern molt marcat per l'objectiu electoral d'absorbir els votants de Ciutadans en el qual es va rectificar la ponència política inicial. El congrés és de caràcter extraordinari i, per tant, no s'actualitza el full de ruta aprovat aleshores.
Si va assumir la secretaria d'organització del PSC l'any 2016 -a contracor de Jaume Collboni, perquè era el seu cap de gabinet a l'Ajuntament de Barcelona- és perquè Illa és un nom que genera consens intern al partit. La seva tria va enterrar la destral de guerra entre Núria Parlon i Iceta al congrés de fa cinc anys. "El Salvador no té els llasts del Miquel, que portava molts anys a la vida orgànica. Illa fet quasi el paper de psicòleg de la mútua recorrent territori i parlant amb els quadres del partit. Es veu amb condicions d’assumir el Palau de la Generalitat i això transmet moral a la tropa", diu Bolaño.
Un equip amb veterans i cares noves
Amb Illa començarà a caminar una nova direcció del partit que combinarà veterans amb cares noves. En aquest congrés no hi haurà la clàssica nit en la qual els quadres del partit van desfilant de matinada pel despatx del primer secretari mentre aquest configura l'executiva. Tirant de practicitat, Illa ha anat revelant progressivament durant aquesta setmana alguns dels noms que l'acompanyaran en aquesta etapa. La d'anar anunciant via xarxes socials els dirigents de la direcció és una estratègia que ja va utilitzar Iceta quan va prendre les regnes del partit l'any 2014.
De fet, el ministre de Cultura no desapareix de la vida orgànica del PSC sinó que Illa ha volgut retenir-lo com a president del partit, càrrec que fins ara ha ostentat l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, que passarà a ser vicepresidenta i, per tant, continuarà a la cúpula malgrat estar investigada en el cas del Consell Esportiu. Més enllà de la bicefàlia presidencial, queda per veure si Alícia Romero, puntal d'Illa al Parlament, assumeix la viceprimera secretaria, i qui ocuparà la secretaria d'Organització, fins ara en mans del mateix Illa. De fet, des de que està exercint el lideratge del partit té gran part de la feina delegada en dues figures de confiança: José Luis Jimeno -nom que no genera unanimitat interna- i Joaquín Fernández, el millor posicionat com a possible relleu.
Tot i això, les federacions esperen sorpreses. Ja ho ha estat en el cas de la nova portaveu, que serà Èlia Tortolero, la referent del partit a Sant Joan de Vilatorrada. També en el nou rol de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que es farà càrrec de polítiques de seguretat. Enfrontada a Iceta en el congrés del 2016 i amb poca vida orgànica en els darrers anys, Illa té una bona relació amb Parlon, disposada a tenir una major implicació.
Assumirà més rellevància interna Ferran Pedret, un dels referents de l'etapa d'Iceta al Parlament, que liderarà una secretaria de nova creació, la de millora de l'autogovern. Dos dirigents que també tindran pes a la direcció seran Jaume Collboni -ara a càrrec de l'àrea municipal- i Raül Moreno -fins ara responsable de la carpeta de polítiques socials. Dos noms que repeteixen són Francesc Trillas, al capdavant de la carpeta econòmica, i Raul Blanco, a indústria, energia i transició digital, i tres dirigents amb expectatives són Sònia Guerra -ara al capdavant de feminismes-, la diputada al Congrés Montse Mínguez i la diputada gironina Sílvia Paneque.
"El partit està endreçat i Illa li donarà solidesa", resumeix Bolaño. Falta veure, però, si més enllà de l'ordre intern i de la recuperació a les urnes, el PSC pilotat per Illa assolirà l'objectiu d'evitar que victòries com les del 14-F siguin estèrils en termes de poder governamental. Les municipals seran el primer termòmetre.
"Això de la política és com els cavallets de la fira. De vegades et toca anar al cotxe de bombers i d’altres al porquet, però l’important és no baixar-ne", deia un estret col·laborador d'Iceta quan va deixar el paper discret de dirigir la Fundació Campalans per fer-se càrrec del lideratge dels socialistes catalans en el moment més convuls. Va dir que no tenia previst ser candidat a la presidència de la Generalitat. I ho va ser. Va dir també que no volia ser ministre. I ho és.
La seva trajectòria ha fet, en un any, el trajecte invers al d'Illa, que fa tot just un any, en una jugada de darrera hora pilotada per Pedro Sánchez, va fer públic que deixaria el Ministeri de Sanitat -just quan la vacunació per la Covid es posava en marxa- per substituir Iceta com a candidat. "Si Iceta ha estabilitzat el partit, Illa l'ha situat en la pole position", resumeix el periodista Toni Bolaño, que va ser director de comunicació del president José Montilla i que, per tant, coneix des de la proximitat les interioritats del partit.
L'anomenat efecte Illa va complir un dels seus objectius: ser la força més votada a Catalunya i recuperar el pols perdut passant de 17 a 33 diputats al Parlament. Però va topar amb una realitat: la de no aplegar prou suports per poder ser president de la Generalitat, la mateixa limitació amb la qual Ciutadans va ensopegar l'any 2017. El PSC de l'era post-Iceta, que comença a caminar a partir del congrés d'aquest cap de setmana, inaugura una nova etapa amb la vocació deconsolidar-se com a alternativa als governs independentistes, que considera inoperatius.
Ho recull amb el lema Governar Catalunya. Som-hi!, que expressa un desig d'arribar a un poder que, en el context de fragmentació a la cambra catalana, no serà possible sense capacitat per teixir unes aliances que, per imperatiu numèric, impliquen trencar blocs. Fins ara, ERC ha estat taxativa a l'hora de negar-se a acordar amb els socialistes catalans i aposta per curtcircuitar que tinguin un paper protagonista al Parlament. Illa busca recuperar la influència que considera que mereix el PSC i ho fa amb l'horitzó del 2023. El nou cicle electoral tindrà dues dates clau: les eleccions municipals i les eleccions espanyoles, que coincidiran, a més, amb l'equador de la legislatura catalana.
Els comicis territorials seran determinants en el camí enfilat per intentar assolir la Generalitat. De fet, com a secretari d'organització, Illa s'ha dedicat a pentinar el partit per intentar solucionar el gran esvoranc que hi ha entre la fortalesa dels socialistes a l'àrea metropolitana i el poder minvant en els darrers anys a la resta del territori.
Peça clau per a la Moncloa
Sánchez beneirà Illa aquest diumenge com a peça clau per revalidar-se a la Moncloa l'any 2023. És conscient que, sense un bon resultat a Catalunya -on les darreres dues eleccions espanyoles ha guanyat ERC però sentint l'alè dels socialistes al clatell- serà més difícil mantenir la presidència del govern espanyol. Illa ha estat durant aquests set anys la mà dreta d'Iceta, amb qui ha treballat colze a colze per estabilitzar, cohesionar i fixar una línia ascendent per al PSC. En poc temps, però, s'ha consolidat també com un dels puntals socialistes a Madrid.
Negociador del pacte d'investidura de Sánchez amb ERC, de la coalició amb Ada Colau a Barcelona i del govern amb Junts a la Diputació, els socialistes catalans el van escollir com la seva veu a l'executiu espanyol. El líder del PSOE el va cridar a files per formar part de l'executiu de coalició amb Unides Podem, com a ministre de Sanitat. Illa no havia tingut en la seva trajectòria vinculació amb el món sanitari, motiu pel qual el seu nomenament va sobtar. Havia de tenir un protagonisme limitat: bona part de les competències de la cartera estaven cedides a les comunitats autònomes i s'intuïen altres lideratges amb més pes. La irrupció de la pandèmia ho va canviar tot. Especialment per a Illa, convertit en ministre estrella i veu del govern de Sánchez, motiu pel qual es va acabar consolidant com a principal actiu d'un PSC que havia tocat sostre a les enquestes amb Miquel Iceta.
Un lideratge sobri i de consens intern
Illa no serà un líder que es posi a ballar -tret de girs inesperats- en un míting electoral com va fer Iceta a ritme de Don't stop me now a la campanya del 2017. Se li atorga un caràcter reflexiu a l'hora de prendre decisions i no és avesat a la retòrica barroca ni a les extravagàncies. Persona d'ordre, prefereix les posades en escena sòbries i mesura al mil·límetre les seves paraules sense estirar-les en el temps de forma innecessària.
El seu estil té poc a veure amb la ironia verbal d'Iceta però, si bé hi ha diferències en el perfil públic, a nivell polític i de projecte de partit hi haurà continuïtat. Ha abanderat el "passar pàgina" al procés i en els darrers dies, tot i assegurar que defensa el català com a llengua vehicular a l'escola, ha normalitzat que es pugui augmentar la presència del castellà en un 25%. De fet, la defensa crítica de la immersió ja es va consolidar al darrer conclave, el del 2019, després d'un debat intern molt marcat per l'objectiu electoral d'absorbir els votants de Ciutadans en el qual es va rectificar la ponència política inicial. El congrés és de caràcter extraordinari i, per tant, no s'actualitza el full de ruta aprovat aleshores.
Si va assumir la secretaria d'organització del PSC l'any 2016 -a contracor de Jaume Collboni, perquè era el seu cap de gabinet a l'Ajuntament de Barcelona- és perquè Illa és un nom que genera consens intern al partit. La seva tria va enterrar la destral de guerra entre Núria Parlon i Iceta al congrés de fa cinc anys. "El Salvador no té els llasts del Miquel, que portava molts anys a la vida orgànica. Illa fet quasi el paper de psicòleg de la mútua recorrent territori i parlant amb els quadres del partit. Es veu amb condicions d’assumir el Palau de la Generalitat i això transmet moral a la tropa", diu Bolaño.
Un equip amb veterans i cares noves
Amb Illa començarà a caminar una nova direcció del partit que combinarà veterans amb cares noves. En aquest congrés no hi haurà la clàssica nit en la qual els quadres del partit van desfilant de matinada pel despatx del primer secretari mentre aquest configura l'executiva. Tirant de practicitat, Illa ha anat revelant progressivament durant aquesta setmana alguns dels noms que l'acompanyaran en aquesta etapa. La d'anar anunciant via xarxes socials els dirigents de la direcció és una estratègia que ja va utilitzar Iceta quan va prendre les regnes del partit l'any 2014.
De fet, el ministre de Cultura no desapareix de la vida orgànica del PSC sinó que Illa ha volgut retenir-lo com a president del partit, càrrec que fins ara ha ostentat l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, que passarà a ser vicepresidenta i, per tant, continuarà a la cúpula malgrat estar investigada en el cas del Consell Esportiu. Més enllà de la bicefàlia presidencial, queda per veure si Alícia Romero, puntal d'Illa al Parlament, assumeix la viceprimera secretaria, i qui ocuparà la secretaria d'Organització, fins ara en mans del mateix Illa. De fet, des de que està exercint el lideratge del partit té gran part de la feina delegada en dues figures de confiança: José Luis Jimeno -nom que no genera unanimitat interna- i Joaquín Fernández, el millor posicionat com a possible relleu.
Tot i això, les federacions esperen sorpreses. Ja ho ha estat en el cas de la nova portaveu, que serà Èlia Tortolero, la referent del partit a Sant Joan de Vilatorrada. També en el nou rol de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que es farà càrrec de polítiques de seguretat. Enfrontada a Iceta en el congrés del 2016 i amb poca vida orgànica en els darrers anys, Illa té una bona relació amb Parlon, disposada a tenir una major implicació.
Assumirà més rellevància interna Ferran Pedret, un dels referents de l'etapa d'Iceta al Parlament, que liderarà una secretaria de nova creació, la de millora de l'autogovern. Dos dirigents que també tindran pes a la direcció seran Jaume Collboni -ara a càrrec de l'àrea municipal- i Raül Moreno -fins ara responsable de la carpeta de polítiques socials. Dos noms que repeteixen són Francesc Trillas, al capdavant de la carpeta econòmica, i Raul Blanco, a indústria, energia i transició digital, i tres dirigents amb expectatives són Sònia Guerra -ara al capdavant de feminismes-, la diputada al Congrés Montse Mínguez i la diputada gironina Sílvia Paneque.
"El partit està endreçat i Illa li donarà solidesa", resumeix Bolaño. Falta veure, però, si més enllà de l'ordre intern i de la recuperació a les urnes, el PSC pilotat per Illa assolirà l'objectiu d'evitar que victòries com les del 14-F siguin estèrils en termes de poder governamental. Les municipals seran el primer termòmetre.