Procés català

Un ens de la Diputació retira de l'enquesta anual la pregunta on guanyava el «sí» a la independència

El sondeig de l'ICPS sí que preveu que dos terços dels catalans avalarien que la taula de diàleg pactés el referèndum i l'amnistia, però un acord de competències i finançament també rep un aval molt ampli

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 2 de desembre de 2021 a les 15:02 |
Manifestació de la DIada del 2021. | Adrià Costa
Novetats a l'enquesta anual de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), consorci creat per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El sondeig que encarrega cada any preguntava sempre per l'encaix de Catalunya amb Espanya mitjançant diverses fórmules, però l'única on guanyava el "sí" feia referència a l'actuació de cara a un eventual referèndum. Però en l'enquesta d'aquest 2021, feta pública aquest dijous, aquesta pregunta ha desaparegut i s'han mantingut tota la resta, en les quals ha seguit imposant-se opcions lligades a seguir formant part de l'Estat.

En concret, en la pregunta amb resposta múltiple, un 35,3% d'enquestats voldria que Catalunya fos un estat independent, per un 25,5% que seguiria com a comunitat autònoma, el 21,1% que preferiria ser un estat dins d'una Espanya federal i el 8,1% ho limitaria a una regió d'Espanya. Pel que fa a la pregunta binària, les respostes favorables a la independència creixen fins al 39,4%, però un 52,9% optaria per seguir formant part de l'Estat. Es tracta, en tot cas, d'un resultat lleugerament pitjor per a l'independentisme que el que reflectien les enquestes d'anys anteriors, per bé que el "no" s'hi imposa des del 2019.


Malgrat tot, una tercera formulació abordava l'actuació de la ciutadania en cas que es convoqués un referèndum i, en aquest cas, s'evidenciava que la major mobilització independentista faria guanyar l'opció del "sí" a les urnes. Ho feia amb el 56,7% dels suports de qui hauria anat a votar el 2020 i amb el 58,6% dels vots que ho haurien fet el 2019, per exemple. En l'edició del 2021, però, aquesta pregunta que es feia ininterrompudament des del 2011 ja deixa d'aparèixer.

En canvi, sí que se'n mantenen d'altres de similars i menys favorables a l'independentisme. Una demana com es voldria que acabés el procés sobiranista, en la qual només el 29,3% defensa la independència i el 46,2% prefereix un acord per a més autogovern. I encara una darrera aborda com es creu que acabarà realment el procés, una qüestió davant la qual només el 8% preveu la independència, un 43,1% pronostica un acord amb l'Estat i finalment el 29,8%, l'abandonament del procés sense contrapartides.


La cúpula de l'ICPS


La presidència de l'ICPS recau actualment en Javier Lafuente, rector de la UAB, mentre que n'és vicepresidenta Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona i del PSC. Les dues institucions nomenen els membres del consell de govern de l'Institut, el qual el juliol del 2020 va triar com a nou director acadèmic i de recerca a Gabriel Colomé, professor de ciència política de la UAB, exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) durant el tripartit i regidor del PSC a l'Ajuntament de Barcelona entre 2011 i 2015. Va rellevar al càrrec Joan Lluís Pérez Francesch, de tendència sobiranista, un any després de l'acord entre PSC i Junts per governar a la Diputació.


Preguntes d'actualitat


L'edició del 2021 de l'enquesta anual de l'ICPS ha retirat altres preguntes, com la valoració d'alguns actors com els cossos policials, la banca o entitats com l'ANC, Òmnium i Societat Civil Catalana, o de l'actuació de la Diputació i l'Ajuntament. Tot i això, es manté el gruix de les preguntes dels sondejos anteriors i s'ha afegit un bloc sobre preguntes d'actualitat. Demana l'opinió sobre els indults als presos independentistes, al qual hi dona suport el 62% d'enquestats i s'hi oposa només el 28,5% (pel que fa a electorats, només els rebutja els de Vox, Cs i PP).


Igualment, pel que fa a la taula de diàleg, un 32,9% de catalans la veuria bé o molt bé, un 29,7% s'hi oposaria i un 31,2% se situaria en una posició intermèdia. Escassament els votants de PSC i els comuns hi estan majoritàriament a favor, mentre que els de Junts, CUP i Cs s'hi oposen. Els electors d'ERC estan més dividits, però el major gruix (42,5%) hi està a favor, mentre que els de Vox i PP es decanten cap al rebuig.

Poca confiança en un acord


Tot i això, una majoria del 56% no creu que la taula arribi a un acord sobre el conflicte polític, mentre que tan sols el 38,3% hi confia. Curiosament, preveuen l'acord els votants de PSC i comuns, però també els de Vox i Cs (tots ells, amb poc més del 50%), mentre que la resta no hi compta, tampoc els d'ERC (un 60,2% no creu que hi hagi acord), i molt menys els de Junts (82,4%) i la CUP (80,4%).

L'enquesta també pregunta quin pacte que pogués sortir de la taula de diàleg seria acceptable i les quatre opcions que es plantegen gaudeixen d'àmplies majories. Prop de dos terços veuria bé pactar un referèndum sobre la independència i una amnistia, opcions que només tenen el rebuig del 26,9% i el 23,9%. Fins i tot els contraris a la independència estan dividits davant d'aquestes opcions, les quals reben un suport unànime dels independentistes. Però és que un 72,2% de tota la mostra també veuria bé que es dotés la Generalitat de més competències i un 82% avalaria que se'n millorès el finançament.

Temor a problemes de convivència


Igualment, una pregunta que sí que es repeteix de sondejos anteriors i que confirma la tendència ja assenyalada apunta que un 32,4% d'enquestats tem molt que el procés acabi provocant problemes de convivència entre ciutadans i a un 34,5% li preocupa bastant. En general, però, diverses preguntes assenyalen que l'interès per la política decau, així com per la qüestió concreta de la independència.

Pel que fa a intenció de vot en unes eventuals eleccions al Parlament, ERC se situa clarament en primer lloc, amb un 21,2% que afirma que el votaria o hi té especial simpatia, més que per al PSC (15,6%) o Junts (8,1%), malgrat que l'enquesta no passa aquestes respostes per cap cuina per fer-ne una estimació fiable. En canvi, en unes eleccions espanyoles sembla que els socialistes se situarien en primera posició destacada, però amb la mateixa mancança conforme només s'ofereix intenció directa de vot i simpatia.

Els líders millor i pitjor valorats


Finalment, Oriol Junqueras segueix sent el líder més valorat, fregant el 5 (obté un 4,98), seguit per Pere Aragonès (4,55) i Dolors Sabater (4,46). Per darrere, es troben Laura Borràs (4,34), Jéssica Albiach (4,15), Salvador Illa (4,06) i, per sota del 4, Carles Puigdemont (3,83), Miquel Iceta (3,78), Ada Colau (3,75) i Àngels Chacón (3,69). Els pitjor puntuats són clarament Alejandro Fernández (2,71), Ignacio Garriga (2,12) i Carlos Carrizosa (1,97).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació