30
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
01
de desembre
a les
10:53h
La mort d'una parella i els seus dos fills que malvivia en uns baixos d'un local abandonat ha tornat a fer emergir aquest dimarts la problemàtica de l'habitatge a Barcelona, a vegades amb conseqüències fatals. La dificultat per fer front al pagament d'aquesta necessitat bàsica obliga a buscar mesures desesperades i, fins i tot aquelles eines institucionals pensades per a situacions d'urgència, no sempre faciliten els mínims imprescindibles. Així, fins a 645 famílies vulnerables que complien tots els requisits per ser reallotjats a la capital catalana, amb expedient favorable de la mesa local d'emergències socials, esperen sense horitzó.
Barcelona, com unes altres deu ciutats catalanes, disposa d'una mesa pròpia d'emergència destinada a reallotjar persones vulnerables o desnonades -la Generalitat gestiona directament els casos a la resta de municipis- i ofereix mensualment les dades sobre la situació local. Des que va crear-se el 2015, però, no para de créixer el nombre de casos de famílies que, malgrat haver estat avaluats i aprovats per la mesa d'emergències socials, resten pendents de rebre les claus d'un pis social. No es deu a un increment de peticions, les quals s'han mantingut força constants els darrers anys, sinó per la manca d'espais per donar-hi solució.
A finals del 2017, ja hi havia 232 expedients favorables pendents d'un habitatge que, al cap d'un any, ja havien pujat fins a 442. El sostre fins ara es va tocar el març del 2020, amb 646 casos acumulats, però llavors la xifra va començar a caure, fins al gener d'aquest any. I no per un augment de pisos repartits, sinó previsiblement per l'impacte de les mesures socials enfront la Covid, les quals limitaven les possibilitats de desnonar famílies vulnerables. Malgrat que aquest segueix vigent, però, la pila dels expedients resolts sobre el paper però no a la pràctica ha tornat a créixer aquest 2021 fins als 645, a punt de superar el llistó precedent.
Segons l'últim informe anual de la ja ex-Síndica de Greuges Maria Assumpció Vilà, el descens de desnonaments durant l'any passat no va servir per resoldre les situacions enquistades, i moltes famílies que esperen unes claus es reallotgen temporalment en pensions o similars, més precari per a ells i més car per a l'Ajuntament. "El temps d'espera d'assignació d'un habitatge d'emergència pot superar fàcilment els dos anys", lamenta el document de l'exsíndica, qui també apunta que la mitjana mensual d'habitatges assignats el 2020 va ser de tan sols 12,7, i insisteix: "És una realitat que cal corregir, ja que la demanda ha augmentat exponencialment en referència a l'augment dels recursos disponibles".
No és tracta, però, d'una responsabilitat única o principalment de l'Ajuntament de Barcelona, ja que la mesa d'emergència està formada en un 40% pel consistori i en un 60% per la Generalitat. I en canvi, segons denuncia l'equip d'Ada Colau, el Govern català només aporta el 20% dels recursos per resoldre les peticions de reallotjament a la capital. En tot cas, l'acord pressupostari per al 2022 entre la Generalitat i els comuns preveu incrementar fins a 1.000 milions la inversió en habitatge, per fer front a aquesta problemàtica. Un informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, quantificava en 1.339 les famílies a tot Catalunya que, malgrat disposar d'expedient favorable, esperaven pis el gener del 2019.
En tot cas, les emergències habitacionals són més intenses en determinats districtes. Així, Sant Martí i Sants-Montjuïc acumulen el 40,8% de famílies vulnerables de Barcelona que, tenint-hi dret, esperen per rebre unes claus, malgrat que als dos districtes hi viu tan sols el 25,8% de la població. Tenen 132 i 131 expedients encallats, respectivament, mentre que a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi tan sols n'hi ha 11 a cada districte. Si el càlcul es fa en funció de la població, però, és a Ciutat Vella on la problemàtica és major, amb 9,1 peticions pendents per cada 10.000 habitants, tal com s'observa al mapa següent.
Així mateix, l'evolució també és diferent a cada districte, influint aquí la capacitat de l'administració per adquirir habitatges a una o altra zona per resoldre a les sol·licituds validades. El nombre d'expedients pendents, per exemple, s'ha reduït notablement de 52 a 23 els darrers anys a Sant Andreu, mentre que el darrer any han crescut especialment a Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Diverses entitats i estudis, a més, alerten d'un augment notable dels desnonaments si finalitza l'escut social de la pandèmia, allargat recentment fins al 28 de febrer, malgrat que Bildu assegura que ha pactat fer-lo permanent a canvi del seu suport als pressupostos estatals.
Barcelona, com unes altres deu ciutats catalanes, disposa d'una mesa pròpia d'emergència destinada a reallotjar persones vulnerables o desnonades -la Generalitat gestiona directament els casos a la resta de municipis- i ofereix mensualment les dades sobre la situació local. Des que va crear-se el 2015, però, no para de créixer el nombre de casos de famílies que, malgrat haver estat avaluats i aprovats per la mesa d'emergències socials, resten pendents de rebre les claus d'un pis social. No es deu a un increment de peticions, les quals s'han mantingut força constants els darrers anys, sinó per la manca d'espais per donar-hi solució.
A finals del 2017, ja hi havia 232 expedients favorables pendents d'un habitatge que, al cap d'un any, ja havien pujat fins a 442. El sostre fins ara es va tocar el març del 2020, amb 646 casos acumulats, però llavors la xifra va començar a caure, fins al gener d'aquest any. I no per un augment de pisos repartits, sinó previsiblement per l'impacte de les mesures socials enfront la Covid, les quals limitaven les possibilitats de desnonar famílies vulnerables. Malgrat que aquest segueix vigent, però, la pila dels expedients resolts sobre el paper però no a la pràctica ha tornat a créixer aquest 2021 fins als 645, a punt de superar el llistó precedent.
Segons l'últim informe anual de la ja ex-Síndica de Greuges Maria Assumpció Vilà, el descens de desnonaments durant l'any passat no va servir per resoldre les situacions enquistades, i moltes famílies que esperen unes claus es reallotgen temporalment en pensions o similars, més precari per a ells i més car per a l'Ajuntament. "El temps d'espera d'assignació d'un habitatge d'emergència pot superar fàcilment els dos anys", lamenta el document de l'exsíndica, qui també apunta que la mitjana mensual d'habitatges assignats el 2020 va ser de tan sols 12,7, i insisteix: "És una realitat que cal corregir, ja que la demanda ha augmentat exponencialment en referència a l'augment dels recursos disponibles".
No és tracta, però, d'una responsabilitat única o principalment de l'Ajuntament de Barcelona, ja que la mesa d'emergència està formada en un 40% pel consistori i en un 60% per la Generalitat. I en canvi, segons denuncia l'equip d'Ada Colau, el Govern català només aporta el 20% dels recursos per resoldre les peticions de reallotjament a la capital. En tot cas, l'acord pressupostari per al 2022 entre la Generalitat i els comuns preveu incrementar fins a 1.000 milions la inversió en habitatge, per fer front a aquesta problemàtica. Un informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, quantificava en 1.339 les famílies a tot Catalunya que, malgrat disposar d'expedient favorable, esperaven pis el gener del 2019.
En tot cas, les emergències habitacionals són més intenses en determinats districtes. Així, Sant Martí i Sants-Montjuïc acumulen el 40,8% de famílies vulnerables de Barcelona que, tenint-hi dret, esperen per rebre unes claus, malgrat que als dos districtes hi viu tan sols el 25,8% de la població. Tenen 132 i 131 expedients encallats, respectivament, mentre que a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi tan sols n'hi ha 11 a cada districte. Si el càlcul es fa en funció de la població, però, és a Ciutat Vella on la problemàtica és major, amb 9,1 peticions pendents per cada 10.000 habitants, tal com s'observa al mapa següent.
Així mateix, l'evolució també és diferent a cada districte, influint aquí la capacitat de l'administració per adquirir habitatges a una o altra zona per resoldre a les sol·licituds validades. El nombre d'expedients pendents, per exemple, s'ha reduït notablement de 52 a 23 els darrers anys a Sant Andreu, mentre que el darrer any han crescut especialment a Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Diverses entitats i estudis, a més, alerten d'un augment notable dels desnonaments si finalitza l'escut social de la pandèmia, allargat recentment fins al 28 de febrer, malgrat que Bildu assegura que ha pactat fer-lo permanent a canvi del seu suport als pressupostos estatals.