08
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
8:14h
Una de les últimes feines que va fer Margarita Mariscal de Gante, exministra de José María Aznar i de pare franquista, i proposada per al càrrec al Tribunal de Comptes per Mariano Rajoy, va ser deixar tancada la fase administrativa de la causa sobre les despeses de l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017, que de moment s'ha cobrat 5,4 milions d'euros en fiances a alts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. Amb la renovació del Tribunal de Comptes, la majoria és ara del sector considerat progressista, però l'encarregada de "jutjar" la causa sobre la diplomàcia catalana serà una vocal de perfil conservador, promoguda pel PP, Elena Hernáez.
Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i amb un màster sobre dret de la Unió Europea i un altre sobre dret urbanístic, Hernáez ha estat designada consellera del departament segon de la secció d'enjudiciament, i serà l'encarregada de conèixer i dictar sentència en primera instància sobre Artur Mas, Andreu Mas-Colell, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'exalts càrrecs del Govern en relació a la causa per l'acció exterior. Haurà de determinar si els dirigents independentistes tenen algun tipus de responsabilitat comptable en la feina internacional duta a terme per la Generalitat entre els anys 2011 i 2017.
Al Senat, en la comissió sobre els nomenaments, Hernáez va ressaltar el seu perfil "tècnic" i va abraçar "la llei" com a eina per mantenir la independència i no aplicar la seva ideologia -"tinc ideologia, com tots vostès", va dir- en la seva actuació al Tribunal de Comptes. No se li coneixen posicionaments ideològics concrets, però aquesta jurista ha fet carrera en l'òrbita del PP a Madrid i és experta en contractació pública. Segons consta al Portal de Transparència de la Comunitat de Madrid, va ser nomenada lletrada de la Comunitat de Madrid el juliol de 1997 per ordre de l'aleshores conseller d'Hisenda, Antonio Beteta, durant el govern del popular Alberto Ruiz-Gallardón.
A Madrid hi va treballar fins l'any 2011 com a lletrada en càrrecs vinculats a la contractació pública, fins que va ser nomenada presidenta del Tribunal Administratiu de Contractació Pública. En una entrevista l'any 2019, feia balanç del seu mandat en termes radicalment tècnics. "L'experiència no pot haver estat més positiva", deia. En aquella conversa, parlava de les "petites corrupteles" a l'administració i concretament en l'àmbit de la contractació pública. "A vegades, per solucionar problemes del gestor o l'administració, es força la llei, no s'aplica, per afavorir alguns licitadors. No acostuma a sortir bé", reflexionava.
Aquests dos últims anys abans de fer el salt al Tribunal de Comptes, durant el primer mandat de la dirigent del PP Isabel Díaz Ayuso, Hernáez ha estat secretària general tècnica de la conselleria de la Presidència de la Comunitat de Madrid, un càrrec dotat amb 98.146 euros bruts anuals que ha ostentat durant poc més d'un any, des de l'agost de 2019 fins al novembre de 2020. La carrera d'Elena Hernáez, sempre en l'òrbita del PP.
Carpeta calenta per començar
Des d'aquest novembre està al capdavant, a proposta una vegada més del PP, del departament segon de la secció d'enjudiciament del Tribunal de Comptes i li ha caigut a les mans una carpeta especialment calenta: l'acció exterior catalana. Ella serà l'encarregada de veure en primera instància la qüestió. El seu departament és un dels tres que formen la secció d'enjudiciament, presidida per Rebeca Laliga, ex-subdirectora general del Notariat i els Registres del Ministeri de Justícia, també ubicada en el sector conservador del tribunal i nomenada a proposta del PP.
Els altres departaments estan encapçalats per Maria del Rosario García i Diego Íñiguez promoguts pel PSOE i considerats del sector progressista. Juntament amb Laliga, seran els encarregats de revisar la decisió d'Hernáez sobre la carpeta de l'acció exterior i els recursos en general que es presentin contra les decisions de la consellera. Sobre la taula ja hi ha una qüestió clau: els avals de l'Institut Català de Finances per al Fons Complementari de Riscos, mecanisme ideat per la Generalitat per fer front a les fiances i que va rebutjar la delegada instructora, Esperanza García.
Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i amb un màster sobre dret de la Unió Europea i un altre sobre dret urbanístic, Hernáez ha estat designada consellera del departament segon de la secció d'enjudiciament, i serà l'encarregada de conèixer i dictar sentència en primera instància sobre Artur Mas, Andreu Mas-Colell, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'exalts càrrecs del Govern en relació a la causa per l'acció exterior. Haurà de determinar si els dirigents independentistes tenen algun tipus de responsabilitat comptable en la feina internacional duta a terme per la Generalitat entre els anys 2011 i 2017.
Al Senat, en la comissió sobre els nomenaments, Hernáez va ressaltar el seu perfil "tècnic" i va abraçar "la llei" com a eina per mantenir la independència i no aplicar la seva ideologia -"tinc ideologia, com tots vostès", va dir- en la seva actuació al Tribunal de Comptes. No se li coneixen posicionaments ideològics concrets, però aquesta jurista ha fet carrera en l'òrbita del PP a Madrid i és experta en contractació pública. Segons consta al Portal de Transparència de la Comunitat de Madrid, va ser nomenada lletrada de la Comunitat de Madrid el juliol de 1997 per ordre de l'aleshores conseller d'Hisenda, Antonio Beteta, durant el govern del popular Alberto Ruiz-Gallardón.
A Madrid hi va treballar fins l'any 2011 com a lletrada en càrrecs vinculats a la contractació pública, fins que va ser nomenada presidenta del Tribunal Administratiu de Contractació Pública. En una entrevista l'any 2019, feia balanç del seu mandat en termes radicalment tècnics. "L'experiència no pot haver estat més positiva", deia. En aquella conversa, parlava de les "petites corrupteles" a l'administració i concretament en l'àmbit de la contractació pública. "A vegades, per solucionar problemes del gestor o l'administració, es força la llei, no s'aplica, per afavorir alguns licitadors. No acostuma a sortir bé", reflexionava.
Aquests dos últims anys abans de fer el salt al Tribunal de Comptes, durant el primer mandat de la dirigent del PP Isabel Díaz Ayuso, Hernáez ha estat secretària general tècnica de la conselleria de la Presidència de la Comunitat de Madrid, un càrrec dotat amb 98.146 euros bruts anuals que ha ostentat durant poc més d'un any, des de l'agost de 2019 fins al novembre de 2020. La carrera d'Elena Hernáez, sempre en l'òrbita del PP.
Carpeta calenta per començar
Des d'aquest novembre està al capdavant, a proposta una vegada més del PP, del departament segon de la secció d'enjudiciament del Tribunal de Comptes i li ha caigut a les mans una carpeta especialment calenta: l'acció exterior catalana. Ella serà l'encarregada de veure en primera instància la qüestió. El seu departament és un dels tres que formen la secció d'enjudiciament, presidida per Rebeca Laliga, ex-subdirectora general del Notariat i els Registres del Ministeri de Justícia, també ubicada en el sector conservador del tribunal i nomenada a proposta del PP.
Els altres departaments estan encapçalats per Maria del Rosario García i Diego Íñiguez promoguts pel PSOE i considerats del sector progressista. Juntament amb Laliga, seran els encarregats de revisar la decisió d'Hernáez sobre la carpeta de l'acció exterior i els recursos en general que es presentin contra les decisions de la consellera. Sobre la taula ja hi ha una qüestió clau: els avals de l'Institut Català de Finances per al Fons Complementari de Riscos, mecanisme ideat per la Generalitat per fer front a les fiances i que va rebutjar la delegada instructora, Esperanza García.