Relació Catalunya-València

Només el nou finançament es resisteix en la nova etapa Catalunya-València

Aragonès i Puig se citen a Palau dos mesos després de l'última reunió: al dirigent socialista li agradaria més implicació catalana en el nou model, però el president és reticent a liderar la negociació

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 29 de novembre de 2021 a les 20:30 |
Pere Aragonès i Ximo Puig, aquest dilluns a Palau. | Govern
Quan Pere Aragonès es va assabentar que Ximo Puig seria aquest dilluns a Barcelona amb motiu del 250è aniversari de Foment del Treball, des de Palau es van posar en contacte amb la Generalitat valenciana per agendar una trobada de cortesia. "Aquest és un senyal d'aquesta nova etapa que hi ha entre les dues institucions", assenyala un coneixedor dels contactes consultat per NacióDigital. Des de l'arribada d'Aragonès a la presidència han existit esforços per estrènyer llaços amb el País Valencià, un dels principals socis comercials de Catalunya, amb qui s'està intentant bastir un front comú pels fons europeus, el Corredor Mediterrani i la llengua. L'únic que es resisteix en aquesta nova etapa és el model de finançament autonòmic: la Generalitat es nega a liderar la reivindicació malgrat les demandes valencianes. El model està caducat des del 2014 i, si se'n concreta un de nou, derivarà en pugna territorial PSOE-PP.

Puig, en la trobada que va mantenir amb Aragonès a principis de setembre, va voler posar l'èmfasi en una dada: la xifra de catalans que viuen a València i la xifra de valencians que viuen a Catalunya és pràcticament la mateixa, al voltant de 60.000 persones. "Estem entrant en una etapa de normalització", remarquen fonts de la Generalitat valenciana, en referència als contactes entre Aragonès i Puig. El president valencià és un perfil heterodox dins del PSOE en la mesura que té perfil propi davant Pedro Sánchez -primer va fer costat a Susana Díaz en la cursa interna, però ara està al costat del president espanyol- i que també mira de teixir complicitats amb Andalusia, la comunitat més poblada d'Espanya i que està en mans de Juan Manuel Moreno Bonilla. Un dirigent que, malgrat haver estaat governant sense problemes amb Vox des que va ser investit, prova de projectar una imatge més aviat moderada fins del PP.


Una de les demandes que uneix des d'Andalusia fins a Catalunya, passant també per Múrcia, és la del Corredor Mediterrani. Una trobada empresarial celebrada a principis de novembre a Madrid va reivindicar la infraestructura en absència de la Generalitat, que no hi va enviar cap representant, una circumstància que va rebre crítiques. Puig hi va assistir, així com també Fernando López Miras, president murcià. El líder valencià és l'abanderat del discurs més "federal" i descentralitzador dins del PSOE, allunyat de la radialitat impregnada en les institucions estatals, i per això intenta mantenir una relació cordial amb altres dirigents territorials. També amb Francina Armengol, presidenta de les Balears i amb qui Aragonès ja s'ha reunit dues vegades des que és a Palau.


El president català ha estat a València i ha estat a Palma, i ha escoltat en directe -tant en públic com en privat- la demanda dels dos territoris per fer pinya a l'hora de demanar un nou model de finançament. La resposta de Palau sempre és la mateixa: abanderar la negociació implicaria la immediata oposició dels barons del PP i els més conservadors dins del PSOE; i que la Generalitat ja ha superat aquesta fase, de manera que només aposta per la sobirania fiscal tota. Jaume Giró, com a conseller d'Economia, ha tornat a ocupar la cadira catalana en òrgans multilaterals com el consell de política fiscal i financera per reclamar decisions puntuals -augmentar el marge de dèficit o bé pactar un canvi de criteri sobre la devolució de l'IVA-, però no ha entrat a negociar res sobre el finançament, una petició que també arriba des de les files del PSC. "Si Catalunya és a la taula, és més fàcil que les coses es solucionin", insisteixen des del govern valencià.

La carpeta del nou model és un dels principals elements al voltant dels quals orbita la política valenciana. El 20 de novembre, per exemple, es va celebrar una manifestació multitudinària a València en la qual es va protestar contra l'infrafinançament, valorat en 1.417 milions d'euros anuals i que cada any s'incorporen al pressupost en forma de "partida reivindicativa". Aquest infrafinançament també és denunciat per les Balears, i s'ha convertit en un argument dels tres territoris per reclamar el manteniment dels fons extraordinaris Covid per al 2022, ara en l'aire malgrat haver-se aprovat al Congrés dels Diputats una partida de més de 9.000 milions, inclosa als pressupostos. D'aquesta quantitat, uns 1.600 correspondrien a Catalunya, segons insisteix Junts. El problema amb el finançament és que les tres comunitats aporten un 17% més del que reben.


Progressos amb la llengua


Si bé l'arribada d'Armengol a la presidència balear va permetre la reincorporació governamental a l'Institut Ramon Llull (IRL), en el cas del País Valencià això encara no ha estat possible. Sí que es va signar una entesa entre la conselleria d'Educació, Cultura i Esport, en mans de Vicent Marzà, de Compromís, i l'IRL. L'aportació de la conselleria és de 175.000 euros, mentre que l'Institut n'inverteix 53.500. De moment, en la presidència d'Aragonès no s'han registrat avenços. Des de la Generalitat valenciana recorden que el contacte amb Puig ja existia quan el dirigent d'ERC era vicepresident i conseller d'Economia, durant l'anterior legislatura catalana.

En clau de llengua i continguts -un debat que en les últimes setmanes ha estat central al Congrés, perquè ERC ha donat el suport al PSOE a canvi de fixar una quota per al català a les plataformes-, el 19 de novembre es va posar en marxa la renovació de la plataforma Bon Dia TV, que ara també incorpora els continguts d'À Punt, l'ens audiovisual valencià que va substituir l'extinta Canal 9. La reciprocitat entre TV3 i la televisió valenciana, però, encara és una assignatura pendent. En el cas d'IB3, la cadena pública balear, sí que es pot veure des dels aparells instal·lats a Catalunya.

"La relació de veïnatge cultural ha de tenir un punt de normalitat", assenyalen des de la Generalitat valenciana. La trobada "de cortesia" d'aquest dilluns a Palau s'emmarca en una nova etapa de relacions en la qual només el finançament autonòmic constitueix, per ara, l'única discrepància estratègica. Malgrat això, en els últims anys, i ja passats els moments més àlgids del procés, Catalunya i València estrenyen llaços juntament amb les Balears. També perquè, amb el PSOE a la Moncloa i amb un govern socialista en minoria al Congrés, teixir complicitats pot arribar a ser relativament més senzill.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació