27
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
20:06h
La pandèmia de la Covid-19 ho ha agreujat, però la manca de professionalssanitaris a Catalunya ve de lluny. Sobretot, i tal com va admetre el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, setmanes enrere al Parlament, falten infermers i infermeres.
Catalunya, que ja està per sota de la mitjana europea en nombre de professionals de la infermeria, té una ràtio de sis professionals per cada 1.000 habitants, segons dades del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona. "No hi ha ningú a la borsa de treball d'infermeres avui". Aquesta afirmació del conseller està estretament relacionada amb la contractació directa que els hospitals catalans estan fent els últims mesos per poder cobrir les ràtios.
Després que el Sistema Andalús de Salut cancel·lés els contractes Covid, i aproximadament 2.000 infermers i infermeres quedessin lliures, els hospitals catalans n'han contractat, des de l'octubre i fins ara, més de 600, tal com avançava La Vanguardia. Això suposa, doncs, l'arribada de professionals que no tenen coneixements de llengua catalana.
Segons la normativa de la Generalitat de Catalunya, els infermers i infermeres que treballen per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Quan es tracta de personal interí i laboral temporal, però, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari. És a dir, s'ha de tenir un nivell alt de català sempre que es treballi per a l'administració pública, però en queden exempts els professionals que es contractin sense passar per una convocatòria de selecció de personal.
L'atenció sanitària com a prioritat
El Departament de Salut justifica i aprova aquesta contractació d'urgència donat l'actual context social i sanitari -l'anomenada "pandèmia global" per l'Organització Mundial de la Salut- a més del dèficit estructural ja conegut abans de la crisi. "El fet que els diferents proveïdors del sistema de Salut de Catalunya hagin aconseguit atraure personal qualificat d'altres parts de l'estat i contractar directament gràcies a unes oportunitats i condicions laborals superiors és un fet que reconeixem i celebrem", expliquen fonts de Salut a NacióDigital.
Tot i que atendre en català és un "factor de normalitat i qualitat en la prestació del servei", Salut "prioritza actualment l'atenció sanitària". I, en conseqüència, la llengua catalana queda desplaçada a posicions inferiors. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, en una entrevista a aquest diari, reconeixia que un dels problemes més gran que a hores d’ara té el català és al departament de Salut. "Hi ha personal que ni parla ni entén la nostra llengua. En principi, la gent que treballa al sistema públic ha d'acreditar el nivell C1 si no són contractats d'emergència i això hauria de valdre també per la sanitat concertada", afirmava Francesc Xavier Vila.
"Cada vegada és més difícil morir-se en català, hi ha personal d'atenció hospitalària o de residències que no l'entenen". Preguntada per on s'hauria de focalitzar la immersió lingüística, Carme Junyent també denunciava la greu situació de la llengua catalana en l'àmbit de la salut. Des del Departament encapçalat pel doctor Argimon, però, defensen la prioritat d'oferir "una millor assistència als ciutadans i ciutadanes de Catalunya", un fet que ells consideren com "l'objectiu essencial del sistema de salut".
Com es pot revertir aquesta problemàtica?
Urgeix solucionar aquest problema i des del Departament de Salut en són conscients. Argimon aposta per la fidelització dels infermers i infermeres que treballen actualment al sistema sanitari català per evitar que marxin mesos després d'arribar. Així ho va dir a la comissió de Salut del Parlament el 12 de novembre passat, on també va apuntar que les altres comunitats autònomes de l'Estat els ofereixen millors condicions laborals.
El Departament d'Universitats i Recerca, dirigit per la consellera Gemma Geis, ja ha anunciat que s'ampliaran les places universitàries per cursar els estudis d'infermeria. De cara al curs 2022-2023, a partir del curs vinent, les universitats catalanes comptaran amb 600 places més. Una solució que, tot i que garantirà ampliar la base de professionals titulats a Catalunya, serà a mitjà termini, ja que no podran exercir fins d'aquí a cinc anys, quan acabin els estudis.
La presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Catalunya, Paola Galbany, considera que s'ha "d'engrescar les infermeres" perquè es quedin a treballar a Catalunya. Millorar els sous, aconseguir que les especialitats estiguin reconegudes amb salaris tal com passa en altres comunitats i garantir la conciliació professional i familiar són algunes de les propostes que Galbany donava setmanes enrere en declaracions a Catalunya Ràdio.
Ofensiva per introduir català entre els metges nouvinguts
Atesa la trajectòria del sistema sanitari català per atraure professionals de fora de Catalunya, el Departament disposa de diferents iniciatives "d'acolliment lingüístic" per als sanitaris nouvinguts. Una de les iniciatives que s'estan desenvolupant és el fulletó informatiu "Toma el pulso a la lengua catalana" que, combinat amb el manual d'acollida elaborat pels diferents centres, aporten recursos per a la formació en llengua catalana. A més, també s'ofereixen cursos d'acolliment lingüístic per al personal sanitari resident que imparteix el Consorci per a la Normalització Lingüística per promoure l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana entre els professionals que venen de fora de Catalunya.
Catalunya, que ja està per sota de la mitjana europea en nombre de professionals de la infermeria, té una ràtio de sis professionals per cada 1.000 habitants, segons dades del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona. "No hi ha ningú a la borsa de treball d'infermeres avui". Aquesta afirmació del conseller està estretament relacionada amb la contractació directa que els hospitals catalans estan fent els últims mesos per poder cobrir les ràtios.
Després que el Sistema Andalús de Salut cancel·lés els contractes Covid, i aproximadament 2.000 infermers i infermeres quedessin lliures, els hospitals catalans n'han contractat, des de l'octubre i fins ara, més de 600, tal com avançava La Vanguardia. Això suposa, doncs, l'arribada de professionals que no tenen coneixements de llengua catalana.
Segons la normativa de la Generalitat de Catalunya, els infermers i infermeres que treballen per a la sanitat pública i concertada han d'acreditar un nivell C1 de català. Quan es tracta de personal interí i laboral temporal, però, aquesta normativa varia si la contractació és per via directa des del centre sanitari. És a dir, s'ha de tenir un nivell alt de català sempre que es treballi per a l'administració pública, però en queden exempts els professionals que es contractin sense passar per una convocatòria de selecció de personal.
L'atenció sanitària com a prioritat
El Departament de Salut justifica i aprova aquesta contractació d'urgència donat l'actual context social i sanitari -l'anomenada "pandèmia global" per l'Organització Mundial de la Salut- a més del dèficit estructural ja conegut abans de la crisi. "El fet que els diferents proveïdors del sistema de Salut de Catalunya hagin aconseguit atraure personal qualificat d'altres parts de l'estat i contractar directament gràcies a unes oportunitats i condicions laborals superiors és un fet que reconeixem i celebrem", expliquen fonts de Salut a NacióDigital.
Tot i que atendre en català és un "factor de normalitat i qualitat en la prestació del servei", Salut "prioritza actualment l'atenció sanitària". I, en conseqüència, la llengua catalana queda desplaçada a posicions inferiors. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, en una entrevista a aquest diari, reconeixia que un dels problemes més gran que a hores d’ara té el català és al departament de Salut. "Hi ha personal que ni parla ni entén la nostra llengua. En principi, la gent que treballa al sistema públic ha d'acreditar el nivell C1 si no són contractats d'emergència i això hauria de valdre també per la sanitat concertada", afirmava Francesc Xavier Vila.
"Cada vegada és més difícil morir-se en català, hi ha personal d'atenció hospitalària o de residències que no l'entenen". Preguntada per on s'hauria de focalitzar la immersió lingüística, Carme Junyent també denunciava la greu situació de la llengua catalana en l'àmbit de la salut. Des del Departament encapçalat pel doctor Argimon, però, defensen la prioritat d'oferir "una millor assistència als ciutadans i ciutadanes de Catalunya", un fet que ells consideren com "l'objectiu essencial del sistema de salut".
Com es pot revertir aquesta problemàtica?
Urgeix solucionar aquest problema i des del Departament de Salut en són conscients. Argimon aposta per la fidelització dels infermers i infermeres que treballen actualment al sistema sanitari català per evitar que marxin mesos després d'arribar. Així ho va dir a la comissió de Salut del Parlament el 12 de novembre passat, on també va apuntar que les altres comunitats autònomes de l'Estat els ofereixen millors condicions laborals.
El Departament d'Universitats i Recerca, dirigit per la consellera Gemma Geis, ja ha anunciat que s'ampliaran les places universitàries per cursar els estudis d'infermeria. De cara al curs 2022-2023, a partir del curs vinent, les universitats catalanes comptaran amb 600 places més. Una solució que, tot i que garantirà ampliar la base de professionals titulats a Catalunya, serà a mitjà termini, ja que no podran exercir fins d'aquí a cinc anys, quan acabin els estudis.
La presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Catalunya, Paola Galbany, considera que s'ha "d'engrescar les infermeres" perquè es quedin a treballar a Catalunya. Millorar els sous, aconseguir que les especialitats estiguin reconegudes amb salaris tal com passa en altres comunitats i garantir la conciliació professional i familiar són algunes de les propostes que Galbany donava setmanes enrere en declaracions a Catalunya Ràdio.
Ofensiva per introduir català entre els metges nouvinguts
Atesa la trajectòria del sistema sanitari català per atraure professionals de fora de Catalunya, el Departament disposa de diferents iniciatives "d'acolliment lingüístic" per als sanitaris nouvinguts. Una de les iniciatives que s'estan desenvolupant és el fulletó informatiu "Toma el pulso a la lengua catalana" que, combinat amb el manual d'acollida elaborat pels diferents centres, aporten recursos per a la formació en llengua catalana. A més, també s'ofereixen cursos d'acolliment lingüístic per al personal sanitari resident que imparteix el Consorci per a la Normalització Lingüística per promoure l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana entre els professionals que venen de fora de Catalunya.