26
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:08h
Marge fins a l'estiu per concretar el traspàs de Rodalies. Aquesta és una de les conclusions que ha exposat aquest divendres Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori, després de la reunió de la comissió bilateral sobre infraestructures celebrada a Madrid. Puigneró ha indicat que en la trobada s'ha encetat el camí "definitiu" per al traspàs integral del servei, i també ha ressaltat que l'Estat s'ha compromès a pagar els 3.500 milions d'euros pendents de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Els primers milions, 559 en total, es consignaran en una reunió bilateral prevista per al mes de desembre en clau financera.
Puigneró, que ha comparegut des de la delegació del Govern a Madrid un cop acabada la trobada amb la número dos del ministeri de Transports, Isabel Pardo de Vera, ha assenyalat que durant la reunió s'han desbloquejat dues demandes "històriques" pendents com són el traspàs total de Rodalies i tot allò relacionat amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que té a veure amb la inversió en infraestructures. El vicepresident ha volgut ser prudent a l'hora de valorar els compromisos perquè, segons ha indicat, l'Estat té un currículum "d'incompliments" amb Catalunya.
Una de les primeres potes d'aquest traspàs "definitiu" de Rodalies en direcció a la Generalitat serà la transferència de vora 300 milions d'euros en relació als costos d'explotació del servei a Catalunya. "Cal que es traspassin vies, catenàries i instal·lacions", ha recordat Puigneró, que ha ressaltat que també s'ha de "valoritzar" el personal. Una part del traspàs es va fer després de l'entrada en vigor de l'Estatut -retallat pel Tribunal Constitucional (TC)-, i la Generalitat porta anys reclamant que es completi. L'inici definitiu del traspàs forma part de l'acord que va signar ERC aquesta setmana per avalar els pressupostos generals de l'Estat, aprovats ahir al Congrés.
"L'experiència ens diu que mai podem estar satisfets en una negociació amb l'Estat, perquè normalment no es compleixen els compromisos. Celebrem haver pogut iniciar el camí després de deu anys. Ens hem marcat fins a l'estiu per veure si funciona o no", ha apuntat Puigneró, que també ha puntualitzat que en la trobada no s'ha abordat res relacionat amb l'ampliació del Prat. La millora de l'aeroport va ser descartada pel govern espanyol al setembre, malgrat l'acord al qual va arribar el vicepresident amb la ministra Raquel Sánchez el 2 d'agost. La qüestió havia generat turbulències a l'executiu de coalició a la Generalitat, motiu esgrimit per l'Estat per frenar la inversió.
La visió que ha traslladat el ministeri de la reunió d'aquest divendres ha estat sensiblement diferent. En una nota, el govern espanyol ha indicat que "l'únic traspàs previst" és el dels "recursos necessaris" per la prestació de serveis de transport de ferrocarrils de viatgers de Rodalies i regionals. "Altres traspassos corresponen a la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat", ha remarcat Pardo de Vera.
El 19 d'octubre, el Govern va decidir que a partir del 2024 el servei de Rodalies a Lleida seria assumit per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Les línies que quedaran sota la gestió catalana a partir del 2024 són la RL3 i la RL4. Els compromisos de la Generalitat són doblar la freqüència, millorar la puntualitat en hores punta, incorporar nous trens, millorar la connectivitat i impulsar el foment del transport públic. S'espera que la línia Lleida-Manresa assoleixi més de 450.000 viatgers el 2026.
Puigneró, que ha comparegut des de la delegació del Govern a Madrid un cop acabada la trobada amb la número dos del ministeri de Transports, Isabel Pardo de Vera, ha assenyalat que durant la reunió s'han desbloquejat dues demandes "històriques" pendents com són el traspàs total de Rodalies i tot allò relacionat amb la disposició addicional tercera de l'Estatut, que té a veure amb la inversió en infraestructures. El vicepresident ha volgut ser prudent a l'hora de valorar els compromisos perquè, segons ha indicat, l'Estat té un currículum "d'incompliments" amb Catalunya.
Una de les primeres potes d'aquest traspàs "definitiu" de Rodalies en direcció a la Generalitat serà la transferència de vora 300 milions d'euros en relació als costos d'explotació del servei a Catalunya. "Cal que es traspassin vies, catenàries i instal·lacions", ha recordat Puigneró, que ha ressaltat que també s'ha de "valoritzar" el personal. Una part del traspàs es va fer després de l'entrada en vigor de l'Estatut -retallat pel Tribunal Constitucional (TC)-, i la Generalitat porta anys reclamant que es completi. L'inici definitiu del traspàs forma part de l'acord que va signar ERC aquesta setmana per avalar els pressupostos generals de l'Estat, aprovats ahir al Congrés.
"L'experiència ens diu que mai podem estar satisfets en una negociació amb l'Estat, perquè normalment no es compleixen els compromisos. Celebrem haver pogut iniciar el camí després de deu anys. Ens hem marcat fins a l'estiu per veure si funciona o no", ha apuntat Puigneró, que també ha puntualitzat que en la trobada no s'ha abordat res relacionat amb l'ampliació del Prat. La millora de l'aeroport va ser descartada pel govern espanyol al setembre, malgrat l'acord al qual va arribar el vicepresident amb la ministra Raquel Sánchez el 2 d'agost. La qüestió havia generat turbulències a l'executiu de coalició a la Generalitat, motiu esgrimit per l'Estat per frenar la inversió.
La visió que ha traslladat el ministeri de la reunió d'aquest divendres ha estat sensiblement diferent. En una nota, el govern espanyol ha indicat que "l'únic traspàs previst" és el dels "recursos necessaris" per la prestació de serveis de transport de ferrocarrils de viatgers de Rodalies i regionals. "Altres traspassos corresponen a la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat", ha remarcat Pardo de Vera.
El 19 d'octubre, el Govern va decidir que a partir del 2024 el servei de Rodalies a Lleida seria assumit per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Les línies que quedaran sota la gestió catalana a partir del 2024 són la RL3 i la RL4. Els compromisos de la Generalitat són doblar la freqüència, millorar la puntualitat en hores punta, incorporar nous trens, millorar la connectivitat i impulsar el foment del transport públic. S'espera que la línia Lleida-Manresa assoleixi més de 450.000 viatgers el 2026.