Entrevista

Joan Ignasi Elena: «Complirem els compromisos amb la CUP»

El conseller d'Interior assegura que els Mossos no estan "superats" pel negoci de la marihuana, i demana afrontar la comissió del model policial sense partidismes i amb voluntat d'acord

per Joan Serra Carné / Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 27 de novembre de 2021 a les 20:00 |
Joan Ignasi Elena, a la conselleria d'Interior. | Frederic Esteve
Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) va assumir la conselleria d'Interior per petició expressa de Pere Aragonès i Oriol Junqueras, un càrrec pel qual s'havia format en els mesos previs a la tria dels membres del Govern, perquè feia temps que ERC tenia decidit el nom. Independent amb una llarga trajectòria política -va ser diputat del PSC i va presidir el Pacte Nacional pel Referèndum-, Elena ha entomat el repte amb el compromís de demostrar que l'esquerra té una idea d'ordre públic sòlida.

En aquesta entrevista amb NacióDigital la setmana que s'han començat a tramitar els pressupostos i s'ha posat en marxa la comissió d'estudi del model policial, el conseller d'Interior defensa que el Govern complirà els compromisos amb la CUP encara que els anticapitalistes no acabin validant els comptes de la Generalitat. Demana esquivar els partidismes en el debat sobre el futur dels Mossos d'Esquadra, i també recalca que la policia ha abocat recursos per combatre la criminalitat creixent associada al negoci de la marihuana.



- El Govern tindrà pressupostos després d'un nou episodi de tensió entre ERC i Junts. Hi veu alguna deslleialtat del soci del Govern en el que ha passat els últims dies? 


- Primer de tot vull destacar la feina que ha fet el conseller Giró i el president Aragonès, i també la conselleria de Presidència. Una feina molt intensa per elaborar els pressupostos, que no és fàcil, i una feina encara més intensa de negociació, primer amb la CUP com a soci prioritari i, després, amb els comuns. Sobretot vull felicitar-los per la feina, i em sembla que és un sentiment general dels grups que donen suport al Govern. És cert que, després d'aquest esforç del conseller Giró i el president, hi ha intervencions que no s'entenen gaire, però tampoc vull entrar a parlar d'altres partits.

- Quan diu que hi ha intervencions que no s'entenen, es refereix a la que va fer el diputat Joan Canadell al Parlament. Vostè va abandonar l'hemicicle al costat d'Aragonès. Què li va semblar? 


- Em va saber greu la intervenció, pensant sobretot en la feinada del conseller i el president. Els ciutadans ho jutjaran, no hi puc entrar més.

"La intervenció de Canadell al Parlament? Em va saber greu"

- Elsa Artadi va referir-se al "fracàs" del president Aragonès per sintetitzar com havien anat les negociacions amb la CUP, però després Junts va votar a favor dels pressupostos pactats amb els comuns

- El destinatari de la pregunta no soc jo, és evident. El pressupostos es van votar, i el president i el conseller Giró van tenir un paper molt protagonista. El resultat és molt obvi i, des d'aquest punt de vista, jo no soc el destinatari adequat de la pregunta.

- Vostè va presidir el Pacte Nacional pel Referèndum. Vist en el panorama actual, amb les discrepàncies constants entre ERC, Junts i la CUP, seria possible un consens similar? 

- Hi ha un consens que s'expressa en dues paraules: autodeterminació i amnistia. Aquest és el consens més ampli i evident que hi ha a la societat. Des d'aquest punt de vista, la taula de diàleg és l'expressió d'un mínim comú denominador. L'autodeterminació i l'amnistia són els dos elements que més ajuden a resoldre el conflicte polític i els més inclusius, perquè tothom s'hi pot sentir representat i dir-hi la seva, pensi el que pensi. Votant, a través del dret a l'autodeterminació, i amb l'amnistia per resoldre la judicialització de la política, que ha estat perniciosa. Existeix un ampli consens social que va molt més enllà del Govern i de l'independentisme, que se sustenta en els principis de l'autodeterminació i l'amnistia.
 
- Diu que l'autodeterminació i l'amnistia es vehiculen a través de la taula de diàleg, però en aquest espai de negociació entre governs no hi participa Junts. 

- La taula de diàleg és dels governs. És un acord polític en què, per primera vegada, s'hi asseu el govern espanyol reconeixent que estem davant d'un conflicte polític i per parlar de la solució política a aquest conflicte. Això és un avenç extraordinari. La taula de diàleg és una taula de governs i el Govern hi estava representat en la primera reunió. Junts va prendre una decisió, respectable, però la taula representa el Govern. Sobretot perquè, en aquest espai, la delegació catalana hi va amb una proposta d'autodeterminació i amnistia que és molt àmplia, molt assumida i compartida, pel Govern i també molt més enllà.
 

Joan Ignasi Elena, al despatx de la conselleria d'Interior. Foto: Frederic Esteve


- Un dels punts de l'acord amb els comuns pels pressupostos es refereix a la introducció de càmeres a les llançadores de foam. Servirà per fiscalitzar l'ús inadequat d'aquestes eines? 

- Parlant de consensos, això també ho és. S'ha reclamat per part de molts actors que tenen veu en l'àmbit de la seguretat i també em consta que ho vol la majoria del cos de Mossos d'Esquadra. Ho vull sotmetre també a la consideració de la comissió d'estudi sobre el model policial, que va néixer també amb un consens molt ampli, que s'ha reflectit en el pla de treball, les compareixences i el mecanisme de funcionament. Aquesta és la via àmplia per resoldre els problemes.

"Vull sotmetre a la consideració de la comissió d'estudi sobre el model policial l'ús de càmeres a les llançadores de foam"

- Parlant de la comissió parlamentària. Què n'espera de la revisió del model policial? 

- Sempre s'ha d'anar enriquint. Els Mossos són una excel·lent policia justament perquè mai s'ha negat al debat i a l'enriquiment, i sempre ha estat receptiva a les opinions de la societat. Ho va fer a la comissió del 2013, també abans, i ha anat evolucionant amb la societat. Això és el que fa dels Mossos una gran policia. Què n'espero? Espero que hi hagi un debat rigorós, seriós. Que es posin els elements sobre la taula de manera ordenada, cadascú des de la seva mirada, i amb vocació d'arribar a acords. Estic convençut que arribarem a molts acords. Quan el debat no és de titulars sinó que és un treball setmanal, rigorós, d'intercanvi d'opinions i experiències, s'arriba a acords i conclusions. La comissió arrenca amb molt equilibri.

- Com entoma que una part de l'oposició i alguns sindicats policials apuntin que el fet que hi hagi aquest ambient polític de revisió pot afeblir la imatge del cos o l'autoritat dels agents?

- Hem d'aconseguir treure el partidisme del debat policial, i això li costa molt a la dreta espanyola. Ara, a Espanya, estan muntant manifestacions amb el mateix discurs que aquí. No ha de fer por el debat: al cos de Mossos no li fa por el debat; als comandaments, tampoc; i, a mi, tampoc. Tot el contrari. El debat és positiu i enriquidor, i ho veu així la majoria del cos i també els representants sindicals. Els representants sindicals han fet un esforç per allunyar-se del debat partidista. La manifestació que van fer no era contra la conselleria, contra el Govern o contra el Parlament, sinó contra la utilització partidista del cos, i també a favor de més inversions i fets a favor dels Mossos. Hi ha partits que intenten enganxar-s'hi i van darrere de tot això per intentar fer-se una foto. Els sindicats majoritaris han estat molt madurs i han demanat coses que a mi em semblen molt raonables. L'entesa és alta.

- Al PSC l'inclou en aquest paquet de formacions polítiques que utilitzen de forma partidista el debat sobre el model policial? 

- Depèn del dia. A vegades em sorprenen les posicions de l'exconseller d'Interior i diputat del PSC Ramon Espadaler [representant del PSC a la comissió d'Interior], que molt sovint responen a un discurs molt conservador. En tot cas, intentarem arribar a com més acords millors.

"A vegades em sorprenen les posicions de l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler, que molt sovint responen a un discurs molt conservador"

- Parlava de partidisme. Té la sensació que l'esquerra s'ha volgut apartar del debat sobre la seguretat i l'ha deixat en safata a la dreta?

- Sempre dic que l'ordre és d'esquerres i el desordre és la dreta. El desordre és la desigualtat, el salvi's qui pugui, que només tingui drets i llibertats qui se'ls pugui pagar. L'ordre -que és la seguretat, respondre a les emergències, estar al costat dels més vulnerables-, això és d'esquerres. El que passa és que, a vegades, volen confondre l'ordre amb la mà dura, i això és molt antic. Hi ha gent que té un discurs sobre la seguretat propi dels anys 50 del segle passat, i a dia d'avui la seguretat són altres coses. Aquesta setmana hem celebrat el dia contra la violència masclista, una xacra espantosa. Seguretat és prevenir, ajudar, acompanyar i assessorar les víctimes, resoldre els delictes de violència masclista amb eficàcia, evitar una segona victimització de les víctimes. És també combatre el bullying a les escoles o la mortalitat en accidents de trànsit.

La seguretat és el que va passar a Alcanar: al setembre, quan van haver-hi els aiguats, que van provocar moltes destrosses materials, hi havia els Bombers traient aigua de les cases, Protecció Civil evacuant la gent, voluntaris donant suport, els Agents Rurals netejant i obrint camins, i els Mossos tallant carreteres i evitant actes vandàlics. Això és la seguretat, aquesta idea integral de seguretat i emergències, treballar en el servei dels ciutadans, acompanyar-los, i amb la col·laboració de tants voluntaris que treballen al costat de la gent quan hi ha problemes. Les altres concepcions de la seguretat són molt i molt antigues.
 

Elena, durant la conversa amb NacióDigital. Foto: Frederic Esteve


- Tornant als pressupostos. El fet que no hi hagi hagut un vot favorable de la CUP a la tramitació dels pressupostos del Govern fa que decaiguin els compromisos adquirits entre ERC i CUP en matèria d'ordre públic? 

- Quan signes un compromís, el compromís és teu, no de qui el signa amb tu. Allò que vam signar ens ho creiem i, per tant, forma part del nostre compromís amb els ciutadans, i complirem els compromisos. Que la CUP decideixi no votar els pressupostos no ens agrada, no és una bona notícia, però vull destacar la capacitat del Govern de tirar endavant igualment els pressupostos, cosa que indica agilitat i capacitat de diàleg per part del president de la Generalitat i del conseller d'Economia. Els compromisos adquirits amb la CUP, en la mesura que són nostres i seus, naturalment que els complirem. Amb la CUP mantindrem la voluntat de diàleg i arribar a acords, perquè és un soci estratègic del Govern.

"Amb la CUP mantindrem la voluntat de diàleg i arribar a acords, perquè és un soci estratègic del Govern"

- Un dels compromisos de l'acord és la qüestió de confiança, i ERC ja insinua que això decau si no hi ha vot favorable als pressupostos. 

- En aquest terreny no hi entro, encara falta molt. Sí que vull dir que, en l'àmbit d'Interior, la col·laboració i l'entesa amb la CUP ha estat alta i molt positiva, i en aquest sentit continuarem treballant. 
 
- Alguns dels punts que s'han complert de l'acord d'ERC i CUP són en l'àmbit d'Interior. Insistim: amb l'escenari derivat dels pressupostos, els objectius de la comissió al Parlament canvien? ERC tindrà la mateixa predisposició a acceptar determinades demandes dels cupaires? 

- No, perquè això seria tan com dir que no ens creiem els objectiu de la comissió. I ens els creiem. Allò que vam signar ens ho creiem i, per tant, seguirem complint-ho. Vam aprovar la comissió de seguida, ja s'ha constituït, ja hi ha pla de treball i té un consens ampli. Ho vull agrair a tots els diputats, però especialment al diputat Chakir El Homrani, que ha fet una feina molt hàbil i tenaç per garantir la presentació d'aquest pla de treball conjunt. Hi ha voluntat de consens i d'aprofundir en el debat que es planteja a la comissió del model policial, naturalment, igual que abans.

- Un dels primers anuncis que va fer com a conseller d'Interior va ser el trasllat dels advocats dels Mossos al gabinet jurídic central, que depèn de Presidència. Per què no s'havia fet abans? 

- Això sí que clarament li han de preguntar a alguna altra persona. La meva opinió s'expressa de manera claríssima en haver-ho fet.

- Per què vostè ho ha fet i no ho va poder fer l'anterior Govern?

- No soc la persona indicada. Penso que la decisió presa és bona, perquè garanteix un servei integral al cos de Mossos i, igual que es fa amb altres funcionaris públics, són els serveis jurídics centrals els que garanteixen la seva defensa. És el més normal del món. Si un altre Govern no ho va fer, desconec les seves raons, però la realitat és que no s'havia fet fins ara.
 

El conseller d'Interior defensa la necessitat de complir els compromisos amb la CUP. Foto: Frederic Esteve


- La Generalitat va anunciar que retiraria les acusacions contra manifestants en què no hi haguessin lesions acreditades als agents o no se'n pogués determinar l'autoria. També es va expressar que revisaven una trentena de causes. En quin punt està? 

- No puc entrar al detall de les diferents causes. Pensem que, com fan quasi tots els cossos de seguretat, l'administració pública ha de defensar els agents en cas que hi hagi lesions. Pel que fa als altres delictes, hi ha altres instàncies per fer-ho, com ara la Fiscalia. Nosaltres hem de defensar els treballadors públics en el cas que hi hagi lesions, perquè creiem que és el criteri més assenyat, i això fem. Creiem, sincerament, que és el més just i que no té massa sentit que altres cossos de seguretat no molt llunyans facin això i nosaltres ho féssim diferent. I ens sembla que una manera també de garantir la defensa dels treballadors públics, en aquest cas dels Mossos. 

"Pensem que s'ha de presentar acusació quan hi ha lesions [als agents], perquè és el més proporcional i adient. Però, si no pots acreditar qui ha causat la lesió, no pots acusar"

Pensem que s'ha de presentar acusació quan hi ha lesions, perquè és el més proporcional i adient. Però, si no pots acreditar qui ha causat la lesió, no pots acusar. Això qualsevol advocat ho ha de defensar. Si no pots acreditar l'autor d'un determinat delicte, a qui acuses? Cal que es produeixi un delicte i que hi hagi la identificació de la persona que presumptament l'ha comès. Abans es produïen més acusacions i ara, amb l'acusació només pel delicte de lesions, com fan molts cossos de seguretat, és el que correspon.

- Més enllà de les acusacions, hi ha un problema amb els atestats dels Mossos? Pensem en el cas dels "9 de Lledoners" o de "la Pública a judici", que han acabat en absolució.

- No s'ha de generalitzar i tot s'ha de millorar. En la mesura que es detecti que hi ha problemes en relació als atestats, s'han d'abordar. Em consta que això és objecte d'anàlisi a la comissió i que també és una reflexió que està oberta al cos de Mossos. Aquest tema, com tants altres, s'ha d'abordar en la seva justa mesura. No ho dic arran del cas dels 9 de Lledoners. Una policia no pot funcionar per qüestions puntuals, perquè no aniríem bé.

- Com definiria la seva relació amb el major Trapero?

- Bona. 

- És el millor cap que pot tenir la policia catalana? 

- A dia d'avui, sí. El major Trapero té la meva confiança, com la tenen els 18.000 agents dels Mossos. O com la tenen David Borrell, dels Bombers, o Toni Mur, dels Agents Rurals. No és bo personalitzar tant un cos. Això és un projecte col·lectiu i m'agrada més parlar del cos de Mossos, en general.

"El major Trapero té la meva confiança, com la tenen els 18.000 agents dels Mossos"

- Entén que hi hagi una part de l'independentisme que, arran dels judicis al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, hagi enfocat les crítiques al major Trapero? 

- No vull entrar en aquest àmbit. No vull barrejar el debat polític amb el cos de Mossos. Precisament, vull fugir d'això.
 

Elena sosté que els Mossos combaten amb eficàcia la criminalitat associada a la marihuana. Foto: Frederic Esteve


- Un dels punts del pacte d'ERC amb el govern espanyol pels pressupostos és que decaigui la partida per millorar la prefectura de la Via Laietana. No creu que és un compromís tímid, si el que es vol és que la comissaria esdevingui un espai de memòria? 

- L'acord que ha assolit ERC és molt positiu. Molt positiu per la llengua -justament quan ha rebut un atac indissimulat i molt greu per la sentència contra la immersió- perquè garanteix quotes que permeten que puguem gaudir de contingut en català. També és una empenta a la indústria audiovisual del nostre país extraordinària. Només per això ja és un gran acord. Si a més ets conseller d'Interior i s'ha aconseguit la jubilació anticipada dels Mossos, l'acord ja és magnífic, perquè és la resolució d'una lluita històrica dels Mossos i era un fet d'una injustícia extraordinària.

Hem trigat 13 anys en aconseguir-ho, i si em permeten, ho hem aconseguit gràcies a ERC. És una esmena d'ERC que la posa com a condició per aprovar els pressupostos generals de l'Estat. És una esmena que té nom i cognom: Gabriel Rufián. Li vull agrair molt especialment a ell, perquè em consta que l'ha agafada personalment i l'ha defensada a les negociacions. També ho vull agrair a la direcció d'ERC, que ha situat el tema com una prioritat. Això també vol enviar un missatge: l'ordre i la seguretat formen part de les nostres prioritats polítiques. Per això hem volgut gestionar Interior. Per això, quan negociem amb Madrid, situem aquest greuge històric com una de les prioritats a resoldre.

- S'ha mostrat molt satisfet amb aquesta qüestió. 

- A més de ser una discriminació, ens hi anava el futur dels Mossos. El cos ha anat envellint, com a conseqüència de molts anys sense fer promocions hi ha hagut un creixement de l'edat mitjana del cos, i l'horitzó 2030 era de 5.000 o 6.000 agents en segona activitat. Per tant, ens quedava un cos raquític. Això era fonamental, i aquest és un missatge: ens creiem la seguretat i hi apostem com a projecte polític. És un exemple de maduresa política, i més encara si és un projecte polític d'esquerres. Posar la seguretat i les emergències dels ciutadans al capdamunt de les prioritats polítiques d'una formació d'esquerres em sembla d'una maduresa política extraordinària.

- De la Junta de Seguretat en va sortir l'acord d'ampliar la plantilla dels Mossos. Quan està previst que es comencin a incorporar els nous agents? 

- Ja, aquest desembre o gener. El 2006 es va acordar el darrer sostre, que era de 18.267 agents. Aquest topall ja estava exhaurit. A dia d'avui tenim poc més de 18.000 agents. Si no s'hagués fet aquesta mesura, ens hauríem quedat estancats. No hauríem pogut fer aquesta última promoció, només hauríem pogut suplir la taxa de reposició. El nou topall el podem aplicar ja: amb les 840 places que traurem, ja estem superant el límit de 2006 i entrant en el sostre aprovat el 2021. És una gran notícia perquè ens dona oxigen.

"En deu anys farem el tomb generacional al cos dels Mossos d'Esquadra"

Quan vam anunciar l'acord no podria dir això que dic ara. Són vasos comunicants: jubilació anticipada i nou sostre. Això implica una dècada que, si fem unes 700-800 places per any, en deu anys farem el tomb generacional al cos dels Mossos d'Esquadra. Aquest era el repte i l'objectiu, per fer una policia més social, de més proximitat, més presència d'agents a les unitats de seguretat ciutadana, per estar més a prop de la gent, per poder acompanyar la ciutadania. Els Mossos necessitaven un nou horitzó, amb una policia més social, de més proximitat, amb més presència territorial, més rejovenida i més feminitzada.
 

El conseller d'Interior demana allunyar el debat partidista de la comissió del model policial. Foto: Frederic Esteve


- Quina relació té amb el ministre Marlaska? 

- Positiva i útil. Tenim discrepàncies, en qüestions vinculades amb les competències, però treballem una relació que, des de la distància política, és útil per l'objectiu compartit que són les qüestions vinculades a la seguretat. Hem incrementat el topall d'agents, amb els Mossos hem fet un salt qualitatiu amb noves competències molt rellevant, com ara amb la investigació transfronterera o la incorporació a bases de dades internacionals. Ens hem convertit en una policia europea més, i això és molt rellevant. Definiria la relació amb el ministre com una relació útil per tots. I, en el terreny humà, una bona relació.

- Les tensions que hi havia el 2017, especialment en la carpeta d'Interior, ja són història?

- Desconec exactament quines eren les pròpies de la carpeta d'Interior.

- Les reunions de la Junta de Seguretat eren una mica tenses.

- Indiscutiblement. El conflicte no ha passat a la història. Aquí hi ha una majoria de ciutadans que volem votar i que no ens deixen fer-ho. I es manté una repressió política que afecta milers de persones i una judicialització de la política que no para. Hi ha una persecució del patrimoni de les famílies de dirigents polítics, per destruir-los la vida, que no s’atura. Per això hi ha una taula de diàleg, perquè el conflicte polític és ben viu. 

- Amb Marlaska els uneix el rebuig a la figura de Pérez de los Cobos.

- Podríem dir que aquest és un gran consens. 

- Parlem del paper dels Mossos en la carpeta Covid. Fiscalitzaran l'ús del passaport Covid? Hi ha recursos suficients per fer-ho bé?

- Aquesta és una mesura que considerem útil en un moment de rebrot dels casos. El passaport Covid és una restricció de drets, i així ho gestionarem. I la consideració que li atorguem és rellevant, perquè no estem dient que a partir d’ara es generalitzarà l'ús del certificat Covid. Entenem que el seu ús és millor que el tancament de la restauració o la limitació d'horaris. La responsabilitat del seu funcionament correspon als particulars: els ciutadans l'han de portar i els establiments l'hauran de demanar. I nosaltres farem una tasca de fiscalització, però poden tenir per descomptat que no tenim policia per controlar tots els locals del país. Si hi ha denúncies, hi participarem, però cal apel·lar a la responsabilitat dels ciutadans.
 

El conseller d'Interior, al despatx del Departament. Foto: Frederic Esteve


- A l'estiu i principi de curs hi va haver problemes d’ordre públic a les nits. Els botellots ocupaven titulars. Amb la reobertura de l'oci nocturn s'ha solucionat?

- Hi ha diversos factors que expliquen l'actual situació. Tenim detectat que es produeix un increment dels delictes d'incivisme en les setmanes posteriors a la reobertura d'una restricció potent. L'arribada de l’estiu, el tancament de l'oci nocturn i el toc de queda a les nits són factors que expliquen el que hem viscut. Què hem de fer de cara al futur? Hi ha una realitat: tenim ciutadans que volen practicar l'oci nocturn al carrer. Una de les coses que es podria fer és autoorganitzar l'oci al carrer. Ho vaig escriure en un article a NacióDigital en el qual feia una proposta. Les entitats, els ajuntaments i les empreses d'oci nocturn hi poden participar.

Quins avantatges té l'oci nocturn organitzat al carrer? Hi ha barres amb voluntaris, serveis públics, punts liles, servei d'ordre i una vinculació del barri amb les activitats. En resum, hi ha una autoorganització que permet un control de les accions delictives i un contacte amb les forces de seguretat. És una sortida necessària. Però n'hi ha una altra de complementària. Als delinqüents que actuen de nit se'ls ha de perseguir. I això s'està fent. Poso d'exemple el que va passar a Tiana. 

- Un dels problemes greus que afecten Catalunya, en termes de delinqüències, és el negoci de la marihuana. L'exconseller Ramon Espadaler afirmava al Parlament que el que està passant és que "s'exporta marihuana i s'importa crim organitzat". Comparteix l’enfocament? I què s'està fent des d’Interior per atendre-ho?

- Mai dono com a recepta la superficialitat en temes de seguretat. Ni el titular fàcil, perquè això és molt de dretes. Això no fa avançar. La marihuana és un problema. És un problema del sud d’Europa i, per tant, també de Catalunya, i té moltes causes, des del clima fins a la proximitat amb la frontera, passant per l'existència de locals ocupables fruit de la situació provocada per l’especulació immobiliària. A més a més, aquest tipus d'activitat genera una delinqüència a l'entorn del negoci principal, que inclou violència entre grups i, fins i tot, corrupció, perquè es generen molts diners. Cal intel·ligència, investigació i mitjans per posar pressió sobre el problema.

- Els Mossos li han demanat més recursos?

- Els recursos els posem. Treballem junts amb els Mossos. S'han posat recursos en investigació i també en formació. I es fa activitat formativa a tota l'organització, perquè els agents de seguretat ciutadana tinguin claus per detectar episodis delictius. És una prioritat del cos de Mossos d'Esquadra i del Departament. Podem enfocar aquesta mirada, i hi ha altres coses que s'han de fer, com posar en valor el risc del consum excessiu de marihuana. Hem d'explicar la dimensió de la criminalitat organitzada. 

"La lluita contra la marihuana és una prioritat dels Mossos"

- Els Mossos estan superats per volum del negoci de la marihuana?

- No. Estan ocupats amb aquest tema. Però nosaltres no estem superats, no podem estar mai superats. Quan tenim un problema rellevant, ens hem de posar les piles per abordar-la. Una policia desbordada és la policia d'un país que no té els mitjans ni la voluntat de disposar d'un cos de seguretat integral. 
 

Joan Ignasi Elena. Foto: Frederic Esteve


- Una solució per rebaixar l'auge de l'activitat delictiva relacionada amb la marihuana passaria per la legalització?

- No vull entrar en aquest debat. Que el conseller d'Interior opini sobre aquest tema només pot aportar confusió. El meu objectiu és ajudar els Mossos d'Esquadra en la lluita contra la criminalitat organitzada. 

- Aquesta setmana hem destacat estadístiques de la violència contra les dones en el marc del 25-N. Com s'ha de treballar en el curt termini per evitar casos com el de la violació d'Igualada?

- Posant-hi mitjans. Tinc un principi que repeteixo: no pot ser que caminar pel carrer segur sigui un privilegi dels homes. Per tant, hi hem de posar molta energia, detecció, prevenció, formació i mitjans. I ho fem. Assolim un 83% de resolució dels casos en què es produeix violència contra les dones. I també despleguem un treball rellevant que té com a objectiu no revictimitzar les víctimes. Les dones han de sentir que estan acompanyades pels Mossos d’Esquadra quan són víctimes d'abusos o d'agressions sexuals. Què estem fent? A banda de la formació, hem iniciat un estudi que passa per escoltar les víctimes que han fet denúncia policial i saber què hem de canviar, a partir del seu testimoni sobre les sensacions viscudes. És la primera vegada que es fa. Al final, volem que les dones que són víctimes, quan contactin amb els Mossos d'Esquadra, se sentin acompanyades des del minut zero. Posaré tota l'energia perquè això sigui així.

- Per acabar. La conselleria d'Interior és el final d'una carrera política? 

- Això m'importa entre zero i gens. Els que em coneixen, ho saben. M'és igual. Vull fer aquesta feina ben feta. És el meu deure. Aquí no s'ha de pensar en el futur personal. Si ho fas, estàs perdut. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació