Llei de l'audiovisual

Què implica el 6% de català a les plataformes en la llei de l'audiovisual?

Les xifres actuals de continguts en matèria de doblatge, subtítols i producció pròpia es troben molt lluny de la quota marcada en el pacte pels pressupostos entre ERC i el PSOE

per Victor Rodrigo, Barcelona, Catalunya | 23 de novembre de 2021 a les 17:10 |
Les quotes del català per a la nova llei de l'audiovisual | Adrià Costa
El català gaudirà d'una quota mínima a les plataformes en la nova llei de l'audiovisual estatal. Així ho determina el pacte pels pressupostos generals de l'Estat al qual han arribat ERC i PSOE, que determina "l'obligatorietat" d'incloure un 6% de continguts en llengües cooficials a tots els serveis d'streaming. Els republicans votaran a favor dels comptes del govern de Pedro Sánchez després d'acordar nous recursos en infraestructures com Rodalies, que es consigni que els Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals s'equiparin a l'Ertzaintza i la Policia Nacional en termes de jubilació anticipada -seixanta anys- i fer decaure la inversió a la comissaria de Via Laietana. La carpeta del català, però, és nuclear, perquè ERC l'ha convertit en punta de llança de la negociació amb el govern espanyol. De quina manera funcionarà, a la pràctica, l'acord signat?


El càlcul és relativament simple: l'acord estableix que, dins del 30% de la quota de producció europea obligatòria que ja va establir la doctrina de la Unió Europea, la meitat (un 15% del total) ha de ser en llengües de l'Estat. D'aquesta meitat, afirma l'acord, un 40% (és a dir, el 6% en referència al total) haurà de ser en català, euskera o gallec. Per tant, de tota la producció europea que ha d'haver-hi a les plataformes, el 20% serà en les tres llengües esmentades, inclòs el català.


ERC i PSOE també han arribat a un acord clau que suposa un gir substancial per a la presència de la llengua als serveis d'streaming: tota la producció doblada i subtitulada (o feta, directament, en català) que ja existeix serà incorporada a les plataformes. Segons les fonts consultades per NacióDigital, s'haurà de "facilitar" la inclusió de tots els títols, amb l'excepció de "possibles problemes tècnics que poguin sorgir". Això implicarà que bona part dels doblatges i subtitulacions de pel·lícules, sèries i documentals de TV3 o la CCMA aterraran a les plataformes. A més, es crearà un fons de promoció de la llengua per incloure a les plataformes el doblatge i subtitulació existent de 10,5 milions d'euros. També per garantir i promoure nous doblatges i subtitulacions que les plataformes hauran d’incorporar als seus catàlegs. 

Un altre dels punts rellevants és el finançament anticipat d'obra independent. Segons l'acord, la llei preveuria per primera vegada destinar un 10% dels fons que recapti l'ICAA a la producció en llengües cooficials, també en català, a través de l'impost del 5% que la llei fixa per a les plataformes privades i el 6% de les públiques. Un tribut que, de manera original, només se'n beneficiava la producció espanyola i RTVE.

Per primer cop, doncs, s'estableix una xifra concreta per a la protecció de les llengües oficials de l'Estat, en especial el català, un escull que havia perseguit les negociacions entre ERC i el PSOE en les últimes setmanes. El que no determina, però, és una quota específica i exclusiva per a la llengua catalana. Les converses entre les dues formacions van germinar en un pacte per redactar de manera conjunta els principals esculls de la nova llei de l'audiovisual. Uns obstacles que es van originar amb la publicació d'un esborrany que no determinava, en cap cas concret, un blindatge pel català a les plataformes.

El secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, lamenta que davant transformació de l'entorn audiovisual, l'Estat ha continuat "ignorant" el mandat constitucional de protegir la diversitat lingüística. "Lògicament, davant de la inhibició de qui té les competències, les plataformes han apostat quasi exclusivament pel castellà", assevera en una entrevista amb l'ACN. Aquest fet ha provocat que l'oferta audiovisual en català "s'hagi reduït moltíssim en termes percentuals" i el consum de producció en català "ha baixat". L'objectiu per al Departament de Cultura és triple i busca garantir l’existència de certa oferta en català per al públic, lluitar contra la idea que el català és una llengua inadequada per al món audiovisual -contra l'anomenada "diglòssia digital", i permetre la supervivència d’una indústria pròpia.

"En tot cas, les polítiques de suport totes soles són molt insuficients", assegura Vila. Pel secretari de Política Lingüística, l'objectiu hauria de ser treure el català de la situació "d'absoluta anormalitat" en què es troba i normalitzar-ne la presència. "En un món en què l’audiovisual té un paper tan fonamental per a la vida quotidiana, és lingüísticament, culturalment i econòmicament absurd que els parlants d’una llengua mitjana com el català es vegin obligats a abandonar la seva llengua contínuament en el món del lleure i la cultura", opina.

Al seu entendre, la normalitat implica tenir una oferta raonable de producció pròpia, una "àmplia" oferta de les pel·lícules i les sèries més consumides doblades al català, i una oferta subtitulada en català. "Són objectius perfectament assolibles i desitjables per a una llengua mitjana com la nostra", assevera a l'Agència. El president del Consell de l'Audiovisual, Roger Loppacher, recorda a l'ACN (també en una entrevista prèvia a l'acord) que l'Estat té "l'obligació constitucional" de protegir les llengües cooficials i reclama que la diversitat "lingüística i cultural" es faci efectiva amb percentatges d'oferta de pel·lícules i sèries en català però també de producció. En aquest sentit, Loppacher reconeix que el català ha perdut quota a l'audiovisual "de manera alarmant" i que, actualment, la presència és "molt, molt residual". Per això, defensa l'establiment de quotes –"que ja existeixen per al castellà i per a les llengües cooficials", "específiques" per al català.

Què significaria aquest 6% amb els catàlegs actuals?


Encara que la nova llei de l'audiovisual no ha estat redactada, ni ha passat pel consell de ministres o pel Congrés -hauria de fer-ho abans del 31 de desembre- la xifra del 6% representa un punt i a part en la nova normativa que s'aplicarà a les plataformes. Ara per ara, el català té una presència nímia als serveis com Netflix, Amazon o HBO: de moment només hi ha dues que ofereixin la quota europea requerida per la UE (Amazon i Filmin), i aquesta última és l'única que gaudeix d'una presència destacada de català. Les xifres de Netflix (0,5% en català), HBO (0,1%), Amazon (1,3%) o Disney (0,8%) queden molt lluny del número sorgit de l'acord entre ERC i PSOE.

En aquest sentit, les xifres actuals de contingut en català estan molt lluny del 6% que sorgeix del pacte pels pressupostos. Les principals plataformes, a excepció de Filmin que és la que més s'hi acosta, estan molt lluny d'assolir els mínims: Netflix només té 25 títols (de més de 5.300), Amazon en té 90 (d'uns 4.100), HBO només en té 1 de 1.208, Disney 39 d'uns 1.720 i Apple unes 52 disponibles de gairebé 8.700 títols.
 

Filmin és l'única plataforma actual amb una quota suficient de català Foto: Adrià Costa


L'acord, segons ha pogut saber aquest diari, encara no determina si el 6% de quota en català s'aplica a cada plataforma o al total de totes les plataformes. Les mateixes fonts apunten que el cas més probable serà el primer. Que implicaria això? Amb les xifres dels catàlegs actuals dels serveis que es poden veure a tot l'Estat, amb dades aproximades, les quotes de català, gallec o euskera a les principals plataformes quedarien així:
  • Netflix: actualment hi ha uns 5.300 títols. Serien uns 318 amb el 6% aplicat.
  • Amazon Prime Video: d'uns 4.100, el 6% serien uns 246.
  • Disney+: d'un catàleg d'aproximadament 1.700 serien uns 102 títols.
  • HBO Max: l'actualització de la plataforma ha incorporat un catàleg més extens, però segueix sent la que menys contingut té. Ara posseeix uns 1.200 títols, que serien uns 72 amb el 6%.
  • Filmin: és l'única que garanteix una quota europea amb uns nivells de català decents, a més de gaudir d'un servei específic per a la llengua, FilminCat. Ara hi ha 8.800 títols, que serien uns 525 títols amb el 6% aplicat. La plataforma té 441 en llengua catalana, l'única a prop de la quota establerta.
  • Movistar+: uns 2.200 títols. Suposarien uns 132 amb el 6%.
Si la quota del 6%, per contra, s'apliqués al total de títols que, de manera aproximada, hi ha a les plataformes que donen servei a Catalunya ens trobaríem amb aquestes xifres: d'un total d'uns 29.000 títols (la suma de totes les esmentades anteriorment i Rakuten, YouTube Premium, FlixOlé, Atresmedia, MiTele i Google Play) serien fins a 1.740 títols en les tres llengües cooficials.

El concepte de plataformes d'streaming s'estableix per a diversos serveis de contingut. Segons les mateixes dades consultades per NacióDigital, les plataformes afectades serien totes aquelles que tenen seu a l'estat espanyol. Per tant, Atresmedia Player, Flooxer (integrada en l'anterior) o DAZN es veurien també implicades en la nova quota. A Catalunya se superen els 9,3 milions d'abonaments a la televisió de pagament, amb un mercat liderat per Netflix (3,7 milions de persones), segons les dades del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. 

Altres notícies de sèries i cinema que et poden interessar




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació