23
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
24
de novembre
a les
9:14h
El Tribunal Suprem ha ratificat aquest dimarts la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a un 25% de l'ensenyament en castellà a l'escola. La providència, anunciada pel Govern, confirma de facto la sentència del TSJC i suposa un cop al model d'escola catalana, que segons les dades publicades fa poques setmanes pel Govern és un espai on també està disminuint l'ús del català. D'aquesta manera, el Suprem dona per vàlids els arguments del TSJC, que sosté que el castellà és "residual" i ordena a la Generalitat que prengui mesures per tal que tots els alumnes rebin de manera "efectiva i immediata" l'ensenyament mitjançant "la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini", que en el cas del castellà hauria de ser d'un mínim del 25%.
La providència del Suprem, de cinc pàgines, desestima el recurs de la Generalitat contra la sentència del TSJC. L'alt tribunal no entra en el fons del recurs perquè diu que no pot entrar a valorar la prova, cosa que ja ha fet el TSJC i ja va concloure que no s'arribava al 25% d'ensenyament en castellà. Aquest percentatge, assenyalen fonts del Suprem, no és nou sinó que és "reiterada doctrina" de l'alt tribunal. A la pràctica, això vol dir que s'haurà de fer una altra classe en castellà, més enllà de l'assignatura de Llengua Castellana.
En una roda de premsa d'urgència convocada aquesta tarda, els consellers Josep González Cambray i Natàlia Garriga han fet una crida a blindar el model d'immersió lingüística i han denunciat el que consideren un nou "atac" a l'escola catalana. Cambray ha demanat als centres i als professors que continuïn treballant com sempre i continuïn defensant el model d'escola catalana. Ha assegurat que la sentència del TSJC ratificada pel Suprem fa referència a una llei d'educació espanyola que ja no existeix i s'ha adoptat per part d'un tribunal que no coneix la realitat de les escoles catalanes.
Garriga ha recordat que les dades indiquen que l'ús del català va de baixa a les aules, i ha assegurat que el català és una prioritat per al Govern. Per això, s'ha reunit aquesta tarda amb les entitats de foment de l'ús del català. La cimera, presidida per Pere Aragonès, vol analitzar la decisió dels tribunals i "avaluar una resposta conjunta". En una entrevista a NacióDigital, el secretari de Política Lingüística, Francesc X. Vila, constatava aquest cap de setmana que l'acció de la justícia amb sentències com la del 25% ha espantat els professors amb l'ús del català i deixava clar que parlar del castellà com a llengua "residual" no té "cap fonament empíric".
El president, Pere Aragonès, ha ampliat el discurs del conseller Cambray i ha dit que el Govern "no delegarà" la responsabilitat de protecció del model d'immersió en els mestres, sinó que l'"assumirà el Govern". En aquest sentit, ha traslladat un missatge de fermesa i compromís amb el model. "Donarem eines als mestres. És fonamental incrementar l'ús del català a les escoles", ha dit a la gala dels Premis Nacionals de Comunicació. Aragonès ha denunciat el que considera una ingerència dels tribunals en el model d'escola i ha deixat clar que l'escola catalana "no es toca".
Fonts d'ERC assenyalen que les diverses sentències del TSJC ja buscaven "desautoritzar" la llei Celaá en dir que la vehicularitat del castellà emana de la Constitució i denuncien que la decisió del Suprem és "un exemple més de la persecució de l'Estat als nostres signes d'identitat i al model d'immersió lingüística". Sobre les declaracions de portaveus d'ERC que asseguraven que la llei Celaá "blindava" la immersió, les fonts consultades afirmen que la llei "ho pretenia" i que les sentències dels tribunals "ho desafien". En un article a NacióDigital, la diputada republicana Montse Bassa afirmava que la llei situava la legislació catalana com el règim jurídic per articular el model lingüístic d'immersió i s'evitava així que el castellà pogués ser vehicular a l'escola catalana. Junts i la CUP, que hi van votar en contra, ja van avisar que no s'aconseguiria blindar el model.
El castellà no és residual a l'escola
Fins ara hi ha hagut poques dades sobre l'ús del català a l'escola, però fa unes setmanes els departaments d'Educació i Cultura van fer un retrat de la realitat lingüística als centres educatius de Catalunya i una de les conclusions que es pot extreure és que el castellà no hi és residual. A contrari, la situació per al català no és bona. Les dades apunten que l'evolució de l'ús del català de l'alumnat per dirigir-se al professorat ha baixat. Entre 2006 i 2021, els alumnes que utilitzen el català sempre o gairebé sempre per adreçar-se als professors ha caigut del 56% al 39,4%. El mateix passa amb l'ús del català en les activitats en grup: en els últims quinze anys, s'ha passat d'un 67,8% a un 20,7%. I com parla el professorat a l'aula? Els docents que usen sempre o gairebé sempre el català cau del 63,7% al 46,8%, menys de la meitat. A les universitats, el problema també hi és.
La justícia no col·labora a l'hora d'arreglar la situació. Els tribunals han estat al llarg dels anys un valuós aliat de l'espanyolisme a l'hora d'erosionar la presència del català a Catalunya, i un dels àmbits on més s'han centrat aquestes sentències és l'escola catalana. No és nou, des dels anys 80 que hi ha resolucions del Tribunal Constitucional limitant el caràcter vehicular del català a les aules, però l'ofensiva ha anat en augment gràcies també al paper d'entitats espanyolistes que, amb l'argument de la defensa dels drets de les persones que volen més presència de castellà, miren de buscar les escletxes legals per tal de reduir el català a les aules. Un exemple recent, en aquest sentit, és l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no prioritzar el català als exàmens de selectivitat.
La sentència més important dels últims mesos en aquest sentit és la que fixa l'obligació de fer un mínim del 25% de castellà a l'escola catalana, ratificada avui pel Suprem. Les dades, però, indiquen que el castellà ja és la llengua més parlada a l'escola i que aquest percentatge que es vol imposar està garantit. La llengua que caldria protegir, com alerten entitats i experts, seria el català. En els últims mesos, el TSJC ha dictat més resolucions tombant projectes lingüístics d'escoles argumentant que no garanteixen l'ensenyament en castellà. Tot plegat, quan a Catalunya disminueix l'ús de la llengua catalana i el castellà ja és la llengua més utilitzada al país.
Òmnium ha fet una crida a esgotar "totes les vies" per blindar el model educatiu i "si cal" desobeir. "Des de la societat civil, ens conjurem a defensar aquest gran èxit de país i instem les institucions a blindar el model d'escola", ha dit el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. L'entitat ha dit que la decisió del Suprem és una "intromissió injustificable" i un "atac intolerable" que trenca el consens al voltant d'un model d'èxit com és el de l'escola en català.
La providència del Suprem, de cinc pàgines, desestima el recurs de la Generalitat contra la sentència del TSJC. L'alt tribunal no entra en el fons del recurs perquè diu que no pot entrar a valorar la prova, cosa que ja ha fet el TSJC i ja va concloure que no s'arribava al 25% d'ensenyament en castellà. Aquest percentatge, assenyalen fonts del Suprem, no és nou sinó que és "reiterada doctrina" de l'alt tribunal. A la pràctica, això vol dir que s'haurà de fer una altra classe en castellà, més enllà de l'assignatura de Llengua Castellana.
En una roda de premsa d'urgència convocada aquesta tarda, els consellers Josep González Cambray i Natàlia Garriga han fet una crida a blindar el model d'immersió lingüística i han denunciat el que consideren un nou "atac" a l'escola catalana. Cambray ha demanat als centres i als professors que continuïn treballant com sempre i continuïn defensant el model d'escola catalana. Ha assegurat que la sentència del TSJC ratificada pel Suprem fa referència a una llei d'educació espanyola que ja no existeix i s'ha adoptat per part d'un tribunal que no coneix la realitat de les escoles catalanes.
Garriga ha recordat que les dades indiquen que l'ús del català va de baixa a les aules, i ha assegurat que el català és una prioritat per al Govern. Per això, s'ha reunit aquesta tarda amb les entitats de foment de l'ús del català. La cimera, presidida per Pere Aragonès, vol analitzar la decisió dels tribunals i "avaluar una resposta conjunta". En una entrevista a NacióDigital, el secretari de Política Lingüística, Francesc X. Vila, constatava aquest cap de setmana que l'acció de la justícia amb sentències com la del 25% ha espantat els professors amb l'ús del català i deixava clar que parlar del castellà com a llengua "residual" no té "cap fonament empíric".
El president, Pere Aragonès, ha ampliat el discurs del conseller Cambray i ha dit que el Govern "no delegarà" la responsabilitat de protecció del model d'immersió en els mestres, sinó que l'"assumirà el Govern". En aquest sentit, ha traslladat un missatge de fermesa i compromís amb el model. "Donarem eines als mestres. És fonamental incrementar l'ús del català a les escoles", ha dit a la gala dels Premis Nacionals de Comunicació. Aragonès ha denunciat el que considera una ingerència dels tribunals en el model d'escola i ha deixat clar que l'escola catalana "no es toca".
Fonts d'ERC assenyalen que les diverses sentències del TSJC ja buscaven "desautoritzar" la llei Celaá en dir que la vehicularitat del castellà emana de la Constitució i denuncien que la decisió del Suprem és "un exemple més de la persecució de l'Estat als nostres signes d'identitat i al model d'immersió lingüística". Sobre les declaracions de portaveus d'ERC que asseguraven que la llei Celaá "blindava" la immersió, les fonts consultades afirmen que la llei "ho pretenia" i que les sentències dels tribunals "ho desafien". En un article a NacióDigital, la diputada republicana Montse Bassa afirmava que la llei situava la legislació catalana com el règim jurídic per articular el model lingüístic d'immersió i s'evitava així que el castellà pogués ser vehicular a l'escola catalana. Junts i la CUP, que hi van votar en contra, ja van avisar que no s'aconseguiria blindar el model.
El castellà no és residual a l'escola
Fins ara hi ha hagut poques dades sobre l'ús del català a l'escola, però fa unes setmanes els departaments d'Educació i Cultura van fer un retrat de la realitat lingüística als centres educatius de Catalunya i una de les conclusions que es pot extreure és que el castellà no hi és residual. A contrari, la situació per al català no és bona. Les dades apunten que l'evolució de l'ús del català de l'alumnat per dirigir-se al professorat ha baixat. Entre 2006 i 2021, els alumnes que utilitzen el català sempre o gairebé sempre per adreçar-se als professors ha caigut del 56% al 39,4%. El mateix passa amb l'ús del català en les activitats en grup: en els últims quinze anys, s'ha passat d'un 67,8% a un 20,7%. I com parla el professorat a l'aula? Els docents que usen sempre o gairebé sempre el català cau del 63,7% al 46,8%, menys de la meitat. A les universitats, el problema també hi és.
La justícia no col·labora a l'hora d'arreglar la situació. Els tribunals han estat al llarg dels anys un valuós aliat de l'espanyolisme a l'hora d'erosionar la presència del català a Catalunya, i un dels àmbits on més s'han centrat aquestes sentències és l'escola catalana. No és nou, des dels anys 80 que hi ha resolucions del Tribunal Constitucional limitant el caràcter vehicular del català a les aules, però l'ofensiva ha anat en augment gràcies també al paper d'entitats espanyolistes que, amb l'argument de la defensa dels drets de les persones que volen més presència de castellà, miren de buscar les escletxes legals per tal de reduir el català a les aules. Un exemple recent, en aquest sentit, és l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de no prioritzar el català als exàmens de selectivitat.
La sentència més important dels últims mesos en aquest sentit és la que fixa l'obligació de fer un mínim del 25% de castellà a l'escola catalana, ratificada avui pel Suprem. Les dades, però, indiquen que el castellà ja és la llengua més parlada a l'escola i que aquest percentatge que es vol imposar està garantit. La llengua que caldria protegir, com alerten entitats i experts, seria el català. En els últims mesos, el TSJC ha dictat més resolucions tombant projectes lingüístics d'escoles argumentant que no garanteixen l'ensenyament en castellà. Tot plegat, quan a Catalunya disminueix l'ús de la llengua catalana i el castellà ja és la llengua més utilitzada al país.
Òmnium ha fet una crida a esgotar "totes les vies" per blindar el model educatiu i "si cal" desobeir. "Des de la societat civil, ens conjurem a defensar aquest gran èxit de país i instem les institucions a blindar el model d'escola", ha dit el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. L'entitat ha dit que la decisió del Suprem és una "intromissió injustificable" i un "atac intolerable" que trenca el consens al voltant d'un model d'èxit com és el de l'escola en català.
Providència del Suprem sobre 25% de castellà by edicio naciodigital on Scribd