monarquia

La Fiscalia preveu arxivar la causa contra Joan Carles I després de Nadal

Aquesta decisió podria fer que la fi de la causa judicial contra l'emèrit no coincideixi amb el discurs de Nadal de Felip VI

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 22 de novembre de 2021 a les 18:09 |
Joan Carles I, en una imatge d'arxiu | ACN
La Fiscalia del Tribunal Suprem, que investiga les causes contra l'emèrit Joan Carles I, esperaran a tenir sobre la seva taula els documents sol·licitats a Suïssa abans de tancar la investigació. Així, no descarten sol·licitar una pròrroga de la investigació, el termini legal de la qual expira al desembre.

D'aquesta manera, en cas que se sol·liciti aquesta pròrroga, que ha de ser acceptada per la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, podria donar-se el fet que es fes públic aquest tancament de la investigació sobre l'emèrit després de Nadal, de manera que el discurs del seu fill Felip VI no es veuria marcat per aquest arxivament que es coneix des de principis d'octubre.


La justificació que es dona des de la Fiscalia és que davant d'un cas de l'envergadura com el de l'emèrit, prefereixen actuar amb prudència i ser garantistes. Així, tot i que fa una setmana fonts del cas assenyalaven que l'objectiu era tancar "aviat" la investigació, i que esperaven fer-ho abans que calgués demanar una nova pròrroga, la realitat és que ara rebaixen les expectatives. A més, assenyalen que no té res a veure amb no fer coincidir el tancament amb la nit de Nadal.

El rei emèrit va deixar Espanya en ple estiu de 2020, encara amb l'impacte emocional d'una pandèmia que ningú havia previst. Feia mesos que la Fiscalia investigava la seva implicació en diverses irregularitats, diligències obertes que fan referència a les comissions per l'AVE a la Meca, a l'ús de targetes opaques i als diners en paradisos fiscals.


Les comissions de l'AVE a la Meca


La primera investigació fa referència al cobrament per part de Joan Carles I de 100 milions d'euros en comissions per l'adjudicació de la construcció de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles. Això va néixer de les gravacions de José Manuel Villarejo i Corinna. El rei va rebre aquests diners el 2008, quan encara era cap de l'Estat, en un compte suïs obert a nom d'una societat a Panamà, la Fundació Lucum, que tenia com a testaferros els suïssos Arturo Fasana Dante Canonica. Segons El Confidencial, tots dos haurien viatjat a Espanya amb diners en efectiu per entregar-los a Joan Carles a la Zarzuela. Lucum va ser tancada el 2012 i va entregar a Corinna els 65 milions d'euros que quedaven al compte bancari, que va dir al jutge que eren "un regal". 


Ja fa temps que aquesta investigació no avança. Per acreditar que els 100 milions provenen de comissions de l'AVE a la Meca caldria que el règim saudita col·laborés amb Espanya, una opció molt poc probable. A banda, la Fiscalia argumenta que no hi ha fets reprovables a Joan Carles després de la seva abdicació, el 2014, i que les conductes que sí que ho podrien ser són prèvies a aquell any i per tant el rei era inviolable. La qüestió de la inviolabilitat del rei i la interpretació que se n'ha fet fins ara és un dels grans problemes que hi ha hagut en aquests últims anys per poder investigar l'emèrit, i és de fet un dels arguments que aporta els fiscals per arxivar les diligències. 

Les targetes opaques de la família reial


Una segona investigació fa referència a l'ús de targetes opaques per part de Joan Carles i altres membres de la família reial. Destapada per eldiario.es, aquestes diligències apunten a transferències de part d'un empresari mexicà amic del rei i que s'haurien utilitzat per pagar viatges, restaurants, classes de piano o la compra de cavalls de competició. Les targetes s'abonaven des d'un compte del qual ni el rei emèrit ni la família n'eren titulars. Les despeses s'haurien produït els anys 2016, 2017 i 2018. Entre els beneficiaris d'aquestes targetes no hi hauria, però, ni Felip VI ni Letícia, ni tampoc les princeses Leonor i Sofia. 

Segons El País, hi ha indicis que l'emèrit va cometre un delicte fiscal i va defraudar més de 120.000 euros a l'any quan ja havia abdicat i no era inviolable. Davant d'això, Joan Carles es va acollir a una regularització fiscal "voluntària" i va pagar més de 600.000 euros, o el que és el mateix: va admetre que no havia pagat els impostos que tocava en el seu moment. Fa poques setmanes va transcendir que la Fiscalia havia notificat al rei emèrit que estava sent investigat per l'origen de la seva fortuna abans de fer la regularització. El moviment de l'emèrit, en tot cas, hauria funcionat i dona arguments als fiscals per arxivar la investigació contra ell. 

La tercera investigació oberta, més recent, fa referència a la informació del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals sobre un possible trust vinculat a Joan Carles a l'illa de Jersey, un paradís fiscal. Va ser anunciada per la pròpia fiscal general Dolores Delgado i, mesos després, sembla que no tindrà més recorregut. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, insisteix que la Fiscalia no té tracte de favor amb Joan Carles.

Un cop es tanquin les diligències a Espanya, quedarà oberta la investigació a Suïssa. El fiscal Yves Bertrossa persegueix des de 2018 els 100 milions de l'Aràbia Saudita, que van anar a un banc suïs, i els testaferros Fasana i Canonica ja se'ls investiga per un delicte de blanqueig de capitals. En tot cas, a l'espera noves concrecions, la pregunta és obligada: sense investigacions en marxa, Joan Carles I tornarà a Espanya? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació