22
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
23
de novembre
a les
11:38h
Va ser dissabte quan van elevar el preu de la negociació, tot i que ja ho havien posat sobre la taula a la reunió del dijous. Fins aleshores, s'havien assegut a negociar amb el Govern posant sobre la taula inversions en trens, en llei de barris verds i en el dentista i el psicòleg públic. Però amb el no definitiu de la CUP i la negociació agònica a la qual quedava abocat l'executiu, als comuns, que estaven celebrant un plàcid congrés per ratificar el lideratge d'Ada Colau, se'ls va obrir una oportunitat d'or: els pressupostos de la Generalitat a canvi dels de Barcelona. Quid pro quo. Així ho van demanar, i així li va traslladar ERC al seu líder a la capital, Ernest Maragall. La setmana passada va votar-hi en contra. Ara, el canvi de posicionament, assumit públicament com una "contradicció", és tota una pedra en l'estratègia de mandat dels republicans a la capital catalana.
Maragall està "enfadat amb la situació", un enuig que focalitza més en el "canvi de cromos" que han plantejat els comuns que no pas en la directriu del seu partit perquè canviï un vot que, avisen, no modificarà la bel·ligerància contra el rumb del govern municipal fins al final de la legislatura. Després de dos anys com a soci prioritari de Colau, l'estratègia dels republicans passa ara per distanciar-se'n i enfortir la imatge d'alternativa a l'alcaldia, una fita que van acaronar guanyant per la mínima les municipals del 2019 i que es va esfumar amb el pacte dels comuns amb el PSC i els vots determinants de la candidatura de Manuel Valls.
L'alcaldessa Colau va salvar dimecres passat el tràmit gràcies, precisament, als tres vots positius de Barcelona pel Canvi ara ja sense Valls, una fotografia incòmoda camí de les eleccions municipals del 2023, a les quals Yolanda Díaz ha convidat a presentar-se per tercera vegada. Situar els pressupostos de la ciutat en la negociació podia suposar un triple guany: aprovar els comptes de la mà d'ERC i no amb aritmètiques no desitjades, desgastar Maragall com a principal rival electoral abocant-lo a corregir el seu posicionament i guanyar centralitat al Parlament. Els comuns ho van intentar dijous, quan també es van reunir amb Economia i Presidència, i no se'n van sortir. Encara quedava viva l'opció de la CUP.
"ERC Barcelona va aguantar el no, fins que la CUP no va deixar més opcions i finalment era o la presidència de la Generalitat o Barcelona", expliquen fonts de la federació republicana. Diumenge, durant la cloenda de l'assemblea de Catalunya en Comú, la petició que havien fet al Govern corria com la pólvora entre els quadres del partit per molt que no es verbalitzés públicament. "Es va precipitar anunciant el vot en contra el dilluns de la setmana passada", asseguraven quadres dels comuns, que donaven per fet que en les hores següents Maragall hauria de fer marxa enrere. Des del punt de vista estratègic, asseguren, hauria d'haver esperat a l'anunci de l'esmena a la totalitat de la CUP abans de publicitar un no rotund als comptes de Colau en previsió que, si el veto dels anticapitalistes era inamovible, ells serien el pla B d'Aragonès. De fet, durant la setmana passada alguns regidors dels comuns van fer arribar missatges als republicans advertint que els acabarien necessitant al Parlament.
El debat a ERC va ser "intens" per acceptar l'intercanvi dels comuns
Els de la Generalitat pels de Barcelona. Així va arribar l'oferta a Maragall. En va parlar amb la direcció nacional d'ERC, també amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Les converses i el debat són definits com a "intens" per qui les va viure de prop, també que el debat es va fer "amb respecte i responsabilitat interna", però que altra cosa és que la federació barcelonina estigués d'acord "amb els efectes". Tant la cúpula republicana com la de Barcelona van acabar arribant a la conclusió que havien d'assumir aquest "dany col·lateral", però que Maragall gestionaria el com.
L'alternativa a un acord fallit amb els comuns era quedar en mans de la "generositat" -entenen que interessada- del PSC, escenari que Aragonès estava disposat a evitar a tota costa al mateix temps que havia de lidiar amb Junts, que tot i ser soci de Govern es desvinculava de la negociació amb els comuns. Esquivar que l'"alternativa" que s'atribueix Elsa Artadi patís esgarrinxades s'ha comptat entre els incentius dels juntaires per apartar-se en el tram final de la negociació.
Amb el pacte segellat a la Generalitat, Maragall s'ha enfilat aquest dilluns al faristol del Parlament per admetre sense pèls a la llengua que assumeix una "contradicció" per "responsabilitat" i salvar els de la Generalitat. Ha renunciat a intentar maquillar un canvi de posicionament radical del sentit del vot tot deixant clar que ho fa, simplement, per assegurar que prosperen els comptes del Govern. "És una alteració de la nostra aposta. S'ha produït una irrupció catalana que ens exigeix reaccionar i que té costos evidents, que és aquesta contradicció explícita", expliquen fonts republicanes, una contradicció que Maragall ha optat per afrontar "de cara".
I és que ERC facilitarà els pressupostos de Colau -probablement amb una abstenció- malgrat que continua defensant que cal "un canvi de rumb", que el vot en contra se l'havien "guanyat a pols" els comuns i el PSC pels incompliments dels darrers acords de pressupostos i pel "menysteniment als barris". El no de la setmana passada es va defensar amb "absoluta convicció i responsabilitat".
ERC canviarà el vot però no la bel·ligerància contra Colau
Els republicans de Barcelona, però, insisteixen que en cap cas es produirà un canvi en el seu discurs i que, malgrat aquest entrebanc, continuaran actuant "amb coherència amb la seva trajectòria". Admeten, però, el torpede que suposa aquest episodi. "Els comuns poden estar molt contents, tenen un rol clau a Catalunya i pressupostos a Barcelona, però globalment la seva imatge queda qüestionada i tocada per abusar de la ciutat com a mercaderia", insisteixen els republicans.
Maragall esmerçarà esforços ara perquè la situació tingui efecte boomerang sobre Colau, de qui ha dit que "pren nota" de cara al futur. Però, a curt termini, tant el PSC com Junts ja l'han assenyalat com un candidat que perd "credibilitat". Els comuns han aconseguit el seu objectiu a Barcelona, encara que això suposi avalar per segona vegada uns comptes d'un Govern on hi és ERC, però també Junts.
Un cop s'aprovin els pressupostos, tant els de la Generalitat com els de la capital catalana, la maquinària electoral dels partits de cara a les properes municipals començaran a funcionar a ple rendiment. Ernest Maragall, Ada Colau i Jaume Collboni es disputaran l'alcaldia. Cap dels tres està confirmat com a candidat, però tots tres tenen números per repetir en la batalla. L'episodi d'avui és només l'epíleg del que vindrà.
Maragall està "enfadat amb la situació", un enuig que focalitza més en el "canvi de cromos" que han plantejat els comuns que no pas en la directriu del seu partit perquè canviï un vot que, avisen, no modificarà la bel·ligerància contra el rumb del govern municipal fins al final de la legislatura. Després de dos anys com a soci prioritari de Colau, l'estratègia dels republicans passa ara per distanciar-se'n i enfortir la imatge d'alternativa a l'alcaldia, una fita que van acaronar guanyant per la mínima les municipals del 2019 i que es va esfumar amb el pacte dels comuns amb el PSC i els vots determinants de la candidatura de Manuel Valls.
L'alcaldessa Colau va salvar dimecres passat el tràmit gràcies, precisament, als tres vots positius de Barcelona pel Canvi ara ja sense Valls, una fotografia incòmoda camí de les eleccions municipals del 2023, a les quals Yolanda Díaz ha convidat a presentar-se per tercera vegada. Situar els pressupostos de la ciutat en la negociació podia suposar un triple guany: aprovar els comptes de la mà d'ERC i no amb aritmètiques no desitjades, desgastar Maragall com a principal rival electoral abocant-lo a corregir el seu posicionament i guanyar centralitat al Parlament. Els comuns ho van intentar dijous, quan també es van reunir amb Economia i Presidència, i no se'n van sortir. Encara quedava viva l'opció de la CUP.
"ERC Barcelona va aguantar el no, fins que la CUP no va deixar més opcions i finalment era o la presidència de la Generalitat o Barcelona", expliquen fonts de la federació republicana. Diumenge, durant la cloenda de l'assemblea de Catalunya en Comú, la petició que havien fet al Govern corria com la pólvora entre els quadres del partit per molt que no es verbalitzés públicament. "Es va precipitar anunciant el vot en contra el dilluns de la setmana passada", asseguraven quadres dels comuns, que donaven per fet que en les hores següents Maragall hauria de fer marxa enrere. Des del punt de vista estratègic, asseguren, hauria d'haver esperat a l'anunci de l'esmena a la totalitat de la CUP abans de publicitar un no rotund als comptes de Colau en previsió que, si el veto dels anticapitalistes era inamovible, ells serien el pla B d'Aragonès. De fet, durant la setmana passada alguns regidors dels comuns van fer arribar missatges als republicans advertint que els acabarien necessitant al Parlament.
El debat a ERC va ser "intens" per acceptar l'intercanvi dels comuns
Els de la Generalitat pels de Barcelona. Així va arribar l'oferta a Maragall. En va parlar amb la direcció nacional d'ERC, també amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Les converses i el debat són definits com a "intens" per qui les va viure de prop, també que el debat es va fer "amb respecte i responsabilitat interna", però que altra cosa és que la federació barcelonina estigués d'acord "amb els efectes". Tant la cúpula republicana com la de Barcelona van acabar arribant a la conclusió que havien d'assumir aquest "dany col·lateral", però que Maragall gestionaria el com.
L'alternativa a un acord fallit amb els comuns era quedar en mans de la "generositat" -entenen que interessada- del PSC, escenari que Aragonès estava disposat a evitar a tota costa al mateix temps que havia de lidiar amb Junts, que tot i ser soci de Govern es desvinculava de la negociació amb els comuns. Esquivar que l'"alternativa" que s'atribueix Elsa Artadi patís esgarrinxades s'ha comptat entre els incentius dels juntaires per apartar-se en el tram final de la negociació.
Amb el pacte segellat a la Generalitat, Maragall s'ha enfilat aquest dilluns al faristol del Parlament per admetre sense pèls a la llengua que assumeix una "contradicció" per "responsabilitat" i salvar els de la Generalitat. Ha renunciat a intentar maquillar un canvi de posicionament radical del sentit del vot tot deixant clar que ho fa, simplement, per assegurar que prosperen els comptes del Govern. "És una alteració de la nostra aposta. S'ha produït una irrupció catalana que ens exigeix reaccionar i que té costos evidents, que és aquesta contradicció explícita", expliquen fonts republicanes, una contradicció que Maragall ha optat per afrontar "de cara".
I és que ERC facilitarà els pressupostos de Colau -probablement amb una abstenció- malgrat que continua defensant que cal "un canvi de rumb", que el vot en contra se l'havien "guanyat a pols" els comuns i el PSC pels incompliments dels darrers acords de pressupostos i pel "menysteniment als barris". El no de la setmana passada es va defensar amb "absoluta convicció i responsabilitat".
ERC canviarà el vot però no la bel·ligerància contra Colau
Els republicans de Barcelona, però, insisteixen que en cap cas es produirà un canvi en el seu discurs i que, malgrat aquest entrebanc, continuaran actuant "amb coherència amb la seva trajectòria". Admeten, però, el torpede que suposa aquest episodi. "Els comuns poden estar molt contents, tenen un rol clau a Catalunya i pressupostos a Barcelona, però globalment la seva imatge queda qüestionada i tocada per abusar de la ciutat com a mercaderia", insisteixen els republicans.
Maragall esmerçarà esforços ara perquè la situació tingui efecte boomerang sobre Colau, de qui ha dit que "pren nota" de cara al futur. Però, a curt termini, tant el PSC com Junts ja l'han assenyalat com un candidat que perd "credibilitat". Els comuns han aconseguit el seu objectiu a Barcelona, encara que això suposi avalar per segona vegada uns comptes d'un Govern on hi és ERC, però també Junts.
Un cop s'aprovin els pressupostos, tant els de la Generalitat com els de la capital catalana, la maquinària electoral dels partits de cara a les properes municipals començaran a funcionar a ple rendiment. Ernest Maragall, Ada Colau i Jaume Collboni es disputaran l'alcaldia. Cap dels tres està confirmat com a candidat, però tots tres tenen números per repetir en la batalla. L'episodi d'avui és només l'epíleg del que vindrà.