1 de 10
Pressupostos 2022

Totes les conseqüències del veto de la CUP als pressupostos de la Generalitat

La negativa a tramitar-los deixa els comptes en mans dels comuns, lesiona la majoria del 52%, allunya la qüestió de confiança del 2023 i introdueix elements de risc en la convivència ERC-Junts

Dirigents d'ERC, Junts i la CUP, en un ple del Parlament. | ACN
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 20 de novembre de 2021 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La situació de l'independentisme parlamentari és calcada a fa cinc anys, quan la CUP va decidir tombar els pressupostos del Govern liderat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Ara és el president Pere Aragonès qui observa com els anticapitalistes mostren rebuig a tramitar els comptes, com ha ratificat aquest dissabte la cúpula de la formació en una reunió a Santa Perpètua de la Mogoda sense necessitat de consultar tota la militància. La diferència amb el 2016, però, és que no hi ha cap gran gir previst per continuar endavant amb el procés -Puigdemont ja tenia meditada l'aposta pel referèndum unilateral, que es coïa amb discreció-, i que el pòsit de les desavinences ha anat corcant la unitat, fins i tot després d'haver superat el 52% dels vots el 14-F.

El veto de la CUP als pressupostos elaborats pel conseller d'Economia, Jaume Giró, i avalats per Aragonès constata les dificultats operatives de l'independentisme i deixa el Govern en mans dels comuns, que malgrat haver arrencat les negociacions amb l'executiu mantenen viva l'esmena a la totalitat. A Palau estan convençuts que hi haurà pressupostos, però el cert és que el projecte va arrencar amb tres possibles socis -CUP, comuns i PSC- i els tres tenen plantejat un rebuig formal a la cambra catalana. Aquestes són totes les conseqüències de la decisió de la CUP sobre els comptes, que amenaça de posar en risc el plantejament de la legislatura sencera.


La majoria del 52%, corcada sis mesos després


Enmig d'una participació excepcionalment baixa per la pandèmia i la desafecció política després d'una legislatura turbulenta amb Quim Torra al Palau de la Generalitat, l'independentisme va aconseguir un resultat històric amb 74 diputats i el 52% dels vots. A la pràctica, però, la suma d'ERC, Junts i la CUP ha distat de ser operativa, com demostren els comptes i també el debat de política general, quan les dues primeres formacions van tombar la proposta de fixar data per un nou referèndum abans del 2025. La convivència s'ha mirat de greixar en reunions setmanals amb partits i entitats, esquivant els aspectes del dia a dia, però les recaigudes són constants.


La taula de diàleg, per exemple, és la gran aposta d'Aragonès, i no compta amb el suport de Junts i al CUP, que no s'hi asseuen. "No hi ha rumb", destacava aquest matí Eulàlia Reguant, diputada anticapitalista, que també retreia al president el suport al PSOE a Madrid en totes les decisions clau que pren Pedro Sánchez. ERC defensa la via pactada com a prioritària i no posa terminis al diàleg amb l'Estat, mentre que Junts -que també recela del referèndum que proposa la CUP perquè considera vigent l'1-O- es queixa que no té informació sobre les converses entre la delegació de la Generalitat i de la Moncloa. La nova cita de la mesa de negociació està prevista pel mes de gener.


El 52%, per tant, és més un número que una argamassa, encara que entitats com Òmnium Cultural demanin unitat d'acció i "sentit d'Estat" als partits. Malgrat el xoc pels pressupostos, però, la intenció d'ERC és continuar mantenint la CUP com a soci prioritari, i els anticapitalistes no tanquen la porta a col·laborar amb l'executiu. Els republicans consideren estratègica l'aliança amb la CUP -ho destaca Marta Rovira en aquesta entrevista a NacióDigital-, però ara ja saben que no hi poden acabar de confiar quan l'estabilitat del Govern està en joc. Una lliçó que Puigdemont i Junqueras també van aprendre fa cinc anys, un cop pagat el preu de la retirada d'Artur Mas.

La presidència d'Aragonès topa amb el primer gran escull


Després de quedar primer en el bloc independentista a les eleccions del 14-F, el president de la Generalitat va decidir obrir les converses per la investidura amb la CUP. Junts va arrufar el nas, perquè considerava que s'havia produït un "empat tècnic" i no entenia com ERC dipositava tots els esforços en el soci minoritari. Travar l'acord amb els anticapitalistes va ser relativament senzill, també perquè la CUP, abans de les eleccions, havia fet una reflexió estratègica sobre la necessitat d'adoptar més responsabilitats institucionals. Fins i tot es va especular amb la seva possible entrada al Govern.


Nou mesos després de les eleccions, però, la CUP torna a marcar distàncies amb l'executiu i deixa tocat el pla d'Aragonès, que aspirava a fer pivotar la legislatura al voltant de l'aliança amb els anticapitalistes -al Parlament- i amb Junts -també al Govern-. El president veu com en el primer revolt important el soci prioritari s'ha desmarcat d'ell, per raons econòmiques i de model, però sobretot per l'horitzó de la independència. La CUP exigeix que es creïn les condicions per exercir l'autodeterminació, i considera que el Govern està suspenent. Una afirmació que, en privat, també fa certa fortuna entre dirigents de Junts, que aquests dies insisteixen que és ERC qui té un acord amb la CUP, no ells. "No és feina nostra tenir-los contents", s'ha escoltat aquesta setmana, especialment moguda, als passadissos del Parlament.

La qüestió de confiança del 2023 trontolla


En l'acord entre els republicans i els anticapitalistes hi constaven un parell d'elements claus en el calendari: dos anys de marge a la taula de diàleg -refermats en l'última oferta del Govern a la CUP, conjugada amb la posada en marxa d'un grup de treball sobre el nou referèndum- i una qüestió de confiança el 2023. Aquesta fita, si la CUP acaba tombant els pressupostos, té tots els números de decaure, segons adverteixen des de fa setmanes a les files republicanes. L'any escollit, 2023, té tant a veure amb el fet que sigui mig mandat com amb l'horitzó de les eleccions municipals i espanyoles.


Oficiosament, aquests dos terminis s'havien vinculat -amb més o menys matisos- a un hipotètic final de la legislatura, malgrat que tant des d'ERC com des de Junts s'ha publicitat la intenció de fer-la durar fins al final. Tot i això, les discrepàncies existents entre socis sobre l'estratègia a Madrid -plasmada de nou en els comptes de Pedro Sánchez- i la competència electoral ferotge que mantenen condicionen tots els moviments. Les municipals són unes eleccions clau en la pugna per l'hegemonia, i a finals del 2023 les dues formacions es tornaran a veure les cares al Congrés dels Diputats, on fins ara ERC li treu uns quants cossos d'avantatge als socis.

Elements de risc en la convivència entre ERC i Junts


Competència al marge, el cert és que el veto de la CUP als comptes complica la convivència a Palau, també per una qüestió ideològica. Aragonès se sent còmode amb els comuns: en la legislatura passada ja hi va negociar els pressupostos i, quan es van trencar les converses sobre la investidura amb Junts, s'hi va acostar. Els de Jéssica Albiach van reclamar que es vetés la presència dels de Carles Puigdemont al Govern i, finalment, el president va acabar acordant els detalls de la reedició de la coalició amb Jordi Sànchez. A les files de Junts, però, els comuns no són benvinguts i, segons fonts de la negociació pressupostària, en privat havien demanat explorar el marge amb el PSC, que s'havia obert a facilitar la tramitació dels comptes "a canvi de res".


Una de les banderes de Junts és la pugna frontal contra Ada Colau, estendard del discurs d'Elsa Artadi a Barcelona, i anar de bracet amb els comuns incomoda. També incomoda, això sí, que ERC els vinculi amb el PSC i parli de "temptacions sociovergents". "S'escolten moltes coses que no són veritat", ha indicat aquest dissabte Sànchez, secretari general de Junts, des de la convenció municipalista celebrada a Badalona. El dard als socis ha estat evident: ha indicat que qui defensa aquest missatge és qui governa a Sant Cugat amb el PSC -el govern municipal ha evitat declarar Pablo Llarena persona non grata aquesta setmana- i qui "regala" tràmits a Pedro Sánchez. Junts governa amb els socialistes a la Diputació de Barcelona des del 2019 i hi té sintonia amb el Hard Rock, els Jocs Olímpics d'Hivern 2030 i l'ampliació de l'aeroport del Prat. Projectes, per cert, combatuts sense matisos per la CUP.

Els pressupostos, en mans dels comuns


Davant la negativa de la CUP, per tant, els comptes estan en mans dels comuns. Aragonès no vol negociar amb el PSC, perquè intueix que acceptar la mà estesa de Salvador Illa implicaria una renúncia a l'autodeterminació i a l'amnistia. D'aquesta manera, ho haurà de fiar tot als d'Albiach, que exigeixen uns comptes de "transformació o transformació", com ha dit la líder dels comuns en l'assemblea d'aquest dissabte. El partit té registrada l'esmena a la totalitat des de divendres, però està obert a negociar fins a l'últim moment per retirar-la si es compleixen les demandes. L'executiva d'ERC, reunida d'urgència dissabte a la tarda, s'ha compromès a explorar "al màxim" l'entesa amb els comuns per uns comptes "ambiciosos socialment".


Quines demanes tenen els hipotètics socis? Invertir 1.500 milions -no de cop- en la llei de barris, destinar 600 milions a les línies de ferrocarril, i augmentar recursos tant en el psicòleg públic com en el dentista públic. El Govern, amb representants d'Economia i de Presidència, s'ha citat en almenys dues ocasions amb els comuns al Parlament, i haurà d'esforçar-se si vol veure com es tomben les esmenes a la totalitat. La decisió de la CUP de vetar els pressupostos ja en el primer tràmit evoca què va passar el 2016, però el context és molt diferent. Perquè han passat cinc anys i perquè, en aquest lustre, les costures internes de l'independentisme encara no han tingut temps de ser recosides.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació