20
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
19:10h
La coordinadora oberta parlamentària (COP) de la CUP s'ha reunit aquest dissabte a Santa Perpètua de la Mogoda amb l'última oferta del Govern sobre la taula per tal que l'esmena a la totalitat contra els pressupostos del 2022 sigui retirada. I, per ara, no hi ha moviments: l'esmena es manté viva, com l'exigència de fixar data per un nou referèndum, segons ha indicat la diputada Eulàlia Reguant en roda de premsa. La decisió, tal com es desprèn del discurs de Reguant, ja és inamovible: no es tornarà a consultar la militància i dilluns, dia de la votació de les esmenes, la CUP mantindrà el seu bloqueig als comptes, com ja va passar l'any 2016, després d'haver pactat la investidura de Carles Puigdemont. La posició dels anticapitalistes deixa el president Pere Aragonès i el conseller Jaume Giró en mans dels comuns.
Els de Jéssica Albiach també han presentat esmena a la totalitat, però estan oberts a negociar sota el principi de "transformació o transformació" que ha verbalitzat la dirigent dels comuns des de l'assemblea que celebren aquest cap de setmana. El problema per a Aragonès és que, fins dimecres, ho havia fiat tot a la CUP, amb els quals va pactar la investidura -ho va fer abans d'encetar converses amb Junts, gest que els de Carles Puigdemont encara recorden-, perquè pretenia vertebrar la majoria del 52% en la primera gran votació de la legislatura. Els anticapitalistes "suspenen" la tasca del Govern, tant a nivell econòmic com polític, i reclamen que es fixi ja l'horitzó d'un nou referèndum, petició que ja va ser tombada al debat de política general.
El model de l'executiu, segons Reguant, és "caduc", de manera que no el poden avalar. "Sabem que hi ha una alternativa per fer la independència", ha ressaltat la diputada dels anticapitalistes des de Santa Perpètua, acompanyada de membres del grup parlamentari. Aquesta alternativa passa per "guanyar terreny als oligopolis" i als qui "fan negoci amb drets bàsics". "El Govern no ha avançat en les quatre revolucions que anunciava Aragonès [verda, democràtica, feminista i social]", ha indicat. Segons Reguant, dimarts ja van avisar l'executiu que la decisió final es prendria dissabte, i han constatat que els comptes són "continuistes" perquè es basen en la cultural del "pilotasso" i del "turisme massiu", que porten "precarietat laboral".
Els esquers que ha utilitzat el Govern en l'última fase de la negociació s'han basat en dues premisses: habitatge i procés. En la primera carpeta, l'executiu s'ha compromès a modificar les partides pressupostàries existents per arribar als 1.000 milions d'euros -xifra ja existent en l'acord d'investidura signat entre ERC i la CUP al març-, sempre en funció dels ingressos. Els números són "insuficients", perquè només un 2% del parc d'habitatge és públic. Pel que fa a la segona, l'oferta s'estructura al voltant d'un grup de treball sobre el nou "embat democràtic", preferiblement en forma de referèndum. Aquesta via no ha estat suficient per convèncer els socis de la investidura. "No hi ha cap avenç per resoldre el conflicte amb l'Estat", ha ressaltat Reguant, que s'ha queixat que no es generin les condicions per tornar a exercir l'autodeterminació.
Tant des de Presidència com des d'Economia s'ha mirat d'estirar al màxim el marge per arribar a una entesa amb la CUP, que dimecres al matí va registrar l'esmena a la totalitat. Els terminis es van fer cada vegada més petits: el debat dels comptes és dilluns a partir de les dues de la tarda i el Govern hi ha d'arribar amb algun soci lligat si no vol veure el projecte tombat i la seva estabilitat en entredit. Davant les dificultats amb els anticapitalistes, Aragonès va posar en marxa un canal de diàleg amb els comuns que, per ara, s'ha estès fins a tres reunions formals. Els avenços, però, no han servit perquè els de Jéssica Albiach no presentessin una esmena a la totalitat.
Dirigents governamentals s'han anat reunint amb els comuns tant dijous com divendres al Parlament, amb les polítiques d'habitatge al centre del debat, juntament amb una nova llei de barris, l'augment del servei públic de psicologia i la posada en marxa del dentista públic. En paral·lel s'ha mantingut el canal obert amb la CUP, a qui ahir es va fer arribar l'última oferta, que també inclou mesures de fiscalitat verda -dimarts el Govern posarà en marxa un impost a les emissions dels creuers, que hauria d'estar en vigor el 2022- i atura pressupostàriament el projecte de Hard Rock al Camp de Tarragona. També hi ha el compromís de no fer cap pas cap als Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus del 2030 fins que no se celebri, l'any vinent, la consulta al territori sobre la candidatura.
Els de Jéssica Albiach també han presentat esmena a la totalitat, però estan oberts a negociar sota el principi de "transformació o transformació" que ha verbalitzat la dirigent dels comuns des de l'assemblea que celebren aquest cap de setmana. El problema per a Aragonès és que, fins dimecres, ho havia fiat tot a la CUP, amb els quals va pactar la investidura -ho va fer abans d'encetar converses amb Junts, gest que els de Carles Puigdemont encara recorden-, perquè pretenia vertebrar la majoria del 52% en la primera gran votació de la legislatura. Els anticapitalistes "suspenen" la tasca del Govern, tant a nivell econòmic com polític, i reclamen que es fixi ja l'horitzó d'un nou referèndum, petició que ja va ser tombada al debat de política general.
El model de l'executiu, segons Reguant, és "caduc", de manera que no el poden avalar. "Sabem que hi ha una alternativa per fer la independència", ha ressaltat la diputada dels anticapitalistes des de Santa Perpètua, acompanyada de membres del grup parlamentari. Aquesta alternativa passa per "guanyar terreny als oligopolis" i als qui "fan negoci amb drets bàsics". "El Govern no ha avançat en les quatre revolucions que anunciava Aragonès [verda, democràtica, feminista i social]", ha indicat. Segons Reguant, dimarts ja van avisar l'executiu que la decisió final es prendria dissabte, i han constatat que els comptes són "continuistes" perquè es basen en la cultural del "pilotasso" i del "turisme massiu", que porten "precarietat laboral".
Els esquers que ha utilitzat el Govern en l'última fase de la negociació s'han basat en dues premisses: habitatge i procés. En la primera carpeta, l'executiu s'ha compromès a modificar les partides pressupostàries existents per arribar als 1.000 milions d'euros -xifra ja existent en l'acord d'investidura signat entre ERC i la CUP al març-, sempre en funció dels ingressos. Els números són "insuficients", perquè només un 2% del parc d'habitatge és públic. Pel que fa a la segona, l'oferta s'estructura al voltant d'un grup de treball sobre el nou "embat democràtic", preferiblement en forma de referèndum. Aquesta via no ha estat suficient per convèncer els socis de la investidura. "No hi ha cap avenç per resoldre el conflicte amb l'Estat", ha ressaltat Reguant, que s'ha queixat que no es generin les condicions per tornar a exercir l'autodeterminació.
Tant des de Presidència com des d'Economia s'ha mirat d'estirar al màxim el marge per arribar a una entesa amb la CUP, que dimecres al matí va registrar l'esmena a la totalitat. Els terminis es van fer cada vegada més petits: el debat dels comptes és dilluns a partir de les dues de la tarda i el Govern hi ha d'arribar amb algun soci lligat si no vol veure el projecte tombat i la seva estabilitat en entredit. Davant les dificultats amb els anticapitalistes, Aragonès va posar en marxa un canal de diàleg amb els comuns que, per ara, s'ha estès fins a tres reunions formals. Els avenços, però, no han servit perquè els de Jéssica Albiach no presentessin una esmena a la totalitat.
Dirigents governamentals s'han anat reunint amb els comuns tant dijous com divendres al Parlament, amb les polítiques d'habitatge al centre del debat, juntament amb una nova llei de barris, l'augment del servei públic de psicologia i la posada en marxa del dentista públic. En paral·lel s'ha mantingut el canal obert amb la CUP, a qui ahir es va fer arribar l'última oferta, que també inclou mesures de fiscalitat verda -dimarts el Govern posarà en marxa un impost a les emissions dels creuers, que hauria d'estar en vigor el 2022- i atura pressupostàriament el projecte de Hard Rock al Camp de Tarragona. També hi ha el compromís de no fer cap pas cap als Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus del 2030 fins que no se celebri, l'any vinent, la consulta al territori sobre la candidatura.