Reportatge

«La Generalitat ha desmobilitzat el carrer»

Abel Aguilar i Josant Valverde, dos dels set acusats per les protestes per la investidura fallida de Puigdemont, s'enfronten a penes de fins a quatre anys de presó

Josant Valverde i Abel Aguilar, dos dels acusats per les protestes per la investidura fallida de Puigdemont. | ND
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 21 de novembre de 2021 a les 12:44 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En un bar del centre de Barcelona, dos homes, un de calb i l'altre amb rastes llargues, fan petar la xerrada amb un parell de cerveses durant un migdia assolellat. Se'ls veu despreocupats, riallers, però en els propers dies la seva vida pot canviar de dalt a baix. Comenten una reunió que acaben de tenir amb el seu advocat per acabar de perfilar el judici que han d'afrontar, finalment i després de quasi quatre anys, la setmana que ve a l'Audiència de Barcelona. Ho porten bé, diuen, però les penes de presó que els demana la Fiscalia fan cert vertigen. Quatre anys de presó per a un i tres per a l'altre. El risc d'haver-hi d'entrar hi és, però de precedents n'hi ha per a tots els gustos, també alguns que conviden a l'optimisme.

Els homes són Josant Valverde i Abel Aguilar, dos dels set acusats pel 30-G, que pels menys avesats en aquest tipus d'efermèrides es refereix a les protestes al Parc de la Ciutadella del 30 de gener de 2018, quan s'havia d'investir Carles Puigdemont. Ja estava exiliat a Bèlgica i havia promès tornar, primer si guanyava les eleccions, després si era investit president. "Nosaltres hi vam ser, no vam fallar, però des de la tardor de 2017 la Generalitat ha volgut desmobilitzat el carrer i ho ha aconseguit", diuen, en conversa amb NacióDigital una setmana abans de la vista oral. El judici durarà sis dies, amb protagonisme molt destacat per als testimonis dels Mossos.


Les penes de presó que demana la Fiscalia són elevades, però acabi com acabi el judici els acusats sostenen que "el mal ja està fet". "Han aconseguit desmobilitzar la gent que va costar tant de mobilitzar, i ho han fet els partits que diuen voler la independència", critica Aguilar. Això tampoc els sorprèn, perquè lliga amb la "reculada" que van fer ERC i Junts -en aquell moment sota l'epígraf del PDECat, encara- a partir del 3 d'octubre. "En el moment que decideixen no aplicar el resultat de l'1-O, la mobilització al carrer els molesta i per això la desactiven amb els Mossos i Interior", afegeix. Ells dos són un bon exemple del que descriuen: arran del procediment judicial, han abandonat la mobilització, també per recomanació dels seus entorns.

Són molt crítics amb la classe política, especialment amb els dos partits independentistes majoritaris. No fan distincions. Ni Junqueras ni Puigdemont, ni tampoc Jordi Cuixart, líder d'Òmnium. Només se salva, diuen, la CUP, tot i que no hi militen. Estan descontents amb els dirigents del procés dels últims anys, però posen especialment el focus en el Departament d'Interior, que entre 2018 i 2019 va pilotar Junts, primer amb Miquel Buch i després amb Miquel Sàmper, sota la presidència de Quim Torra. "No puc entendre com la gent dona tant suport a un partit que ara ens reprimeix, no entenc com no se n'adonen", lamenta Valverde. Tots dos admeten que amb ERC a Interior hi ha hagut "alguns canvis", però ho atribueixen a un "rentat d'imatge" per aconseguir contrapartides.


Pendents de la Generalitat, que encara no s'ha retirat


En relació al seu cas, la Generalitat va anunciar la setmana pasada que es retirava com a acusació particular. No és nou, es tracta d'aplicar el compromís assolit en la investidura de Pere Aragonès amb la CUP, tot i que l'anunci es podia interpretar com a gest cap als anticapitalistes en el marc de la negociació dels pressupostos. Sigui com sigui, aquesta retirada encara no s'ha fet efectiva, com assenyala l'advocat de Valverde i Aguilar, Carlos Hurtado, d'Alerta Solidària. "No seria la primera vegada que diuen que es retiren i després no ho fan", diu en declaracions a aquest diari. De temps n'hi ha, perquè els advocats de l'administració podrien apartar-se el mateix dia del judici. 


La Generalitat treballa per apartar-se de les causes on no es puguin acreditar lesions als agents dels Mossos o no se'n pugui identificar l'autor. A dia d'avui s'estan estudiant una trentena de causes obertes amb participació de la Generalitat i l'objectiu és sortir-ne al principi, no pas al final, per evitar també contribuir a impulsar el procediment penal, com ha passat en el cas del 30-G. Aguilar està acusat de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions, i li demanen tres anys de presó, mentre que Valverde -condemnat a sis mesos de presó per les protestes del consell de ministres a Barcelona- està acusat de desordres públics i atemptat, i s'enfronta a quatre anys. 

Josant Valverde i Abel Aguilar: "Som a les portes d'un judici per una repressió que han començat els Mossos i Interior"

Crítics amb els Mossos i el "silenci mediàtic"


Més enllà del paper de la Generalitat, hi ha un altre element important: l'atestat dels Mossos. Segons la defensa, el relat dels fets que fa la policia sobre el 30 de gener és "un despropòsit". No és la primera vegada, casos recents com el dels 9 de Lledoners o el de la Pública a judici han fet evident les mancances dels escrits dels Mossos. L'estratègia de defensa anirà en la línia d'assenyalar aquestes irregularitats: una mala gestió de la policia catalana de la manifestació a la Ciutadella, uns mals atestats i identificacions i seguiments posteriors de set persones que van participar d'aquella acció. En funció de com avanci la declaració dels agents testimonis, els acusats decidiran si declaren o no. 

"Estem a les portes d'un judici per la repressió que han iniciat els Mossos controlats per Interior", deixa clar Valverde. Als dos acusats se'ls va detenir en dies assenyalats: a Valverde, el 25 de setembre de 2019, dos dies després de l'operació Judes contra els CDR que va pilotar la Guàrdia Civil. A Aguilar, el mateix dia de la detenció de Tamara Carrasco, el 10 d'abril de 2018. "Són dues operacions de la Guàrdia Civil que van acompanyades d'actuacions dels Mossos", critiquen. A Valverde el van detenir abans d'entrar a la feina i a Aguilar, just després de deixar els nens a l'escola. "Em van dir que els havia de donar les gràcies per no haver-me detingut davant dels fills", recorda.

En tot plegat identifiquen aquesta voluntat de desmobilitzar el carrer a través d'una estratègia clara: encausar milers de persones d'arreu del territori. "Som milers de persones encausades amb l'objectiu de desactivar les mobilitzacions i tornar al processisme", diu Valverde, que denuncia també un "silenci mediàtic" en relació a aquest fet i als milers d'encausats -més de 3.500, segons l'independentisme. Els dos acusats critiquen que Junts i ERC denunciïn la repressió de l'Estat però encobreixin la que exerceixen ells a través d'Interior. "Junts i ERC són els que m'han posat el focus perquè la Fiscalia sàpiga qui soc", denuncia Aguilar.

Els quasi quatre anys de procediment contra Valverde i Aguilar han tingut conseqüències per a la seva salut mental, i també ha estat dur per la família

"Volen posar-te la por al cos i ho aconsegueixen"


Els quatre anys de procediment han estat durs per ells però també per la família. "Després de la detenció em vaig amagar durant 15 dies. Acabaven de detenir la Tamara i tenia por que em vingués a buscar la Guàrdia Civil. La meva dona i els meus fills ho van passar molt malament", explica Aguilar. Va evitar concentracions de suport i va deixar de moure's en espais antifeixistes i antiracistes. Als fills, que eren petits, no els podia explicar que passava. Ara, amb 10 i 11 anys, comencen a entendre-ho. "Han estat molts anys de nervis, de no saber què passarà. Et fan estar neguitós tota l'estona. Et posen la por al cos i ho aconsegueixen", detalla Aguilar. Encara té nits d'insomni. "No vull que em quedin antecedents penals per una cosa que no he fet", explica.

Valverde, detingut després de l'operació contra els CDR per terrorisme, pensava que se'l quedarien a la presó. "L'advocada d'Alerta Solidària em va calmar, però vaig tenir molta por", recorda i insisteix en agrair el suport de la CUP i de la seva xarxa antirepressiva durant tot aquest temps. Després de la detenció va patir un trastorn per estrès posttraumàtic i una depressió. Se'n va sortir amb el suport psicològic d'Irídia, però va perdre la feina que tenia des de feia 20 anys com a enginyer informàtic. Ara treballa en una empresa familiar de reformes, però ha deixat de mobilitzar-se per recomanació de l'advocat i el seu entorn. "Més enllà del que passi al judici, el mal ja està fet. Van aturar les mobilitzacions", rebla Valverde. El judici arrenca aquest dijous.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació